Finalment, després d'haver aixecat tanta expectativa -no podia haver estat d'altre manera- s'ha celebrat la reunió del POUM en el si del Consell Plenari del Consell de Poble, màxim òrgan de participació ciutadana del nostre municipi.
En honor a la veritat, haig de dir que les alarmes abocades en aquest bloc potser varen servir com catalitzador per concil.liar la evident crispació que s'intuïa en l'ambient.
En la merva opinió, i en aquest sentit, va anar en moltes qüestions com era previsible, i en d'altres francament millor.
Tant el que fa a les propostes dels redactors del POUM, que podeu trobar en aquest enllaç, com les de la Comissió de Treball del Consell de Poble, que al seu torn trobareu en aquest altre enllaç, són prou conegudes en línies generals.
Val a dir que la meva preocupació sobre el tema de la construcció en pendents i la peculiar estètica dels murs de 3 i 4 metres de ciment amb encofrat vist va ser satisfactòriament respós pel tècnic redactor.
Pel que fa a l'informe de la Comissió, més suau en els seus plantejaments d'allò que havia previst, va passar "de puntetes" sobre les perles del peculiar collaret que havien teixit, i molt especialment sobre la declaració del barri de Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, que ni varen comentar.
La presentació de propostes per part dels grups municipals, tot i què a algú el va sorprendre, al.legant que si aquests podien presentar propostes, qualsevol altre que ho hagués volgut fer també hagués d'haver estat convidat a fer-ho, va resultar tot un encert, doncs, per primera vegada a la història del nostre poble, totes i cadascuna de les forces més o menys "vives" representatives de diferents àmbits de Sant Pere de Vilamajor, estaven juntes per presentar i treballar propostes:
- El govern del municipi, a través de la proposta "oficial" dels redactors del POUM,
- El Consell de Poble, amb totes les entitats i grups polítics del municipi representats,
- La Comissió d'Urbanisme, delegada pel Consell de Poble per a fer les anàlisis pertinents sobre el POUM,
- Tots els grups polítics, que, a banda de la seva pertanyença nata al Consell, varen exposar a títol propi els seus plantejaments.
- I el públic, qui va voler venir, per escoltar i preguntar.
No hi faltava ningú! Un gran dia per a la nostra jove democràcia municipal.
Doncs bé, com no podia ser d'una altre manera, ISP i ERC van ser els únics que van fer presentacions que esmenaven el document dels tècnics (GISP no va enviar cap representant).
Pel que fa a ISP, les diferències dels seus plantejaments, en línies generals, no es distingien de les de l'Informe de la Comissió, i per tant "tanto monta, monta tanto".
En canvi, ERC, amb propostes molt més pensades, va ser més agosserat, especialment en els dos punts conflictius del POUM: el sector de la masia de Can Derrocada i dels actuals equipaments municipals, i el sector de la Puntiblond.
Amb una visió molt més adequada a la realitat, conseqüent amb qui hauria pogut gestionar un POUM, en definitiva ERC planteja que tota l'àrea de la masia i dels actuals equipaments municipals, passin a ser equipaments, i pel que fa a Can Messeguer-Puntiblond, senzillament que es deixi tal i com està.
Val a dir que aquests i altres retocs van estar argumentats amb maduresa, malgrat en alguns punts no hi estigui personalment d'acord, i en concret pels dos àmbits tractats, estigui radicalment en contra (i cregui que s'equivoquen).
Que voleu que us digui, posats a ser oposició, aquesta és la manera.
També van anunciar que de mantenir-se el POUM en els termes actuals, hi votaran en contra.
Clar i català!
Com era d'esperar, arribat el torn del Consell de Poble, van sortir de primeres dues de les perles de la Comissió: el Parc Tecnològic amb Viver d'Empreses a la Puntiblond, i la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica prevista per a Can Derrocada.
Pel que fa a la primera qüestió, malgrat la Comissió havia anat al sastre per vestir d'alguna "modernitat" el puzzle de peces que havia volgut muntar per a la zona, no va fer falta gaire pluja d'intervencions per a què la feble tinta d'aquest projecte es diluís com una aquarela, sense que ningú de la Comissió tingués esma de defensar el seu projecte estrella.
I pel que fa a Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, ni tant sols es va mencionar en la presentació de la Comissió. Ni a una interpel.lació directe d'un membre del Consell de Poble, quan la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny s'havien ja posat junts a la mesa del Consell de Poble (malgrat tenir-hi només dues places, una de caràcter nat com associació -faltaria però que estès registrada- i l'altre que els hi corresponguera dins el sorteig en la bossa de ciutadania); els mateixos que tant havien fet per a què constès en l'informe no van intervenir ni per gesticular en la més mínima defensa dels seus "arguments".
Val a dir, com anècdota (de la que no faré llenya) que malgrat que a l'Informe es parli de planta baixa i fins a quatre pisos, el "Mirador del Montseny" només tenia en realitat dues plantes. (Assenyada la intervenció del representant de Faldes al respecte, com madura la seva reflexió sobre el model de comerç viable a Les Faldes).
Sap greu que la Comissió, amb tanta feina feta i temps invertit, amb tanta bona gent com hi ha, s'hagi embolicat a pintar plànols en comptes d'argumentar als planificadors les seves reflexions, en buscar consensos interns que han desvirtuat el debat: un mètode equivocat que ha deslluït el resultat i la va arribar a posar en la línia de foc creuat.
Sia com sia, la feina no ha estat baldia, doncs ISP ja ha agafat el recanvi de la Comissió i ha passat a representar politicament els grans trets de les propostes formulades per la Comissió amb el seu Informe, alliberant d'aquesta manera la càrrega del debat en el marc polític veritablement decisor que en última instància li correspon.
És d'asenyalar, doncs no podia ser d'altre manera, que es demanessin explicacions sobre l'abandonament del projecte del Parc de Llevant i sobre la Zona Esportiva de Can Derrocada, amb respostes realment poc convincents tant per part de la Comissió com per part dels redactors del POUM. Inevitablement, aquests temes estan enmig de l'ull de l'huracà per raons sobradament conegudes que no relataré, i han de ser les ventafocs, els grans perdedors del monopoly inherent a la planificació urbanística del nostre poble que, en definitiva, per molt que es vestexi de "futur", tot just arriba a arreglar el que ja fa 25 anys es va deixar fer.
Val a destacar, doncs tampoc podia ser d'altre manera, que es demanés formalment la retirada de la ZEPQUA de Can Derrocada del contingut de l'Informe de la Comissió, petició que es va fer constar en l'Acta de la reunió (tot i què els components de la junta de l'associació autors de la perla, llavors ja haguessin abandonat la reunió).
Malgrat que la reunió acabés ben passada la una de la matinada i que algú es perdés el capítol de Ventdelplà, certament la trobada va ser altament profitosa per a totes les parts, i en especial per al debat de la recta final del POUM.
Totes les cartes estàn, potser per primera vegada, sobre la taula: serà ja responsabilitat d'uns i altres fer la millor jugada per Sant Pere de Vilamajor.
Agraïr finalment l'encomiable treball fet per les persones que han participat en la Comissió d'Urbanisme.
En honor a la veritat, haig de dir que les alarmes abocades en aquest bloc potser varen servir com catalitzador per concil.liar la evident crispació que s'intuïa en l'ambient.
En la merva opinió, i en aquest sentit, va anar en moltes qüestions com era previsible, i en d'altres francament millor.
Tant el que fa a les propostes dels redactors del POUM, que podeu trobar en aquest enllaç, com les de la Comissió de Treball del Consell de Poble, que al seu torn trobareu en aquest altre enllaç, són prou conegudes en línies generals.
Val a dir que la meva preocupació sobre el tema de la construcció en pendents i la peculiar estètica dels murs de 3 i 4 metres de ciment amb encofrat vist va ser satisfactòriament respós pel tècnic redactor.
Pel que fa a l'informe de la Comissió, més suau en els seus plantejaments d'allò que havia previst, va passar "de puntetes" sobre les perles del peculiar collaret que havien teixit, i molt especialment sobre la declaració del barri de Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, que ni varen comentar.
La presentació de propostes per part dels grups municipals, tot i què a algú el va sorprendre, al.legant que si aquests podien presentar propostes, qualsevol altre que ho hagués volgut fer també hagués d'haver estat convidat a fer-ho, va resultar tot un encert, doncs, per primera vegada a la història del nostre poble, totes i cadascuna de les forces més o menys "vives" representatives de diferents àmbits de Sant Pere de Vilamajor, estaven juntes per presentar i treballar propostes:
- El govern del municipi, a través de la proposta "oficial" dels redactors del POUM,
- El Consell de Poble, amb totes les entitats i grups polítics del municipi representats,
- La Comissió d'Urbanisme, delegada pel Consell de Poble per a fer les anàlisis pertinents sobre el POUM,
- Tots els grups polítics, que, a banda de la seva pertanyença nata al Consell, varen exposar a títol propi els seus plantejaments.
- I el públic, qui va voler venir, per escoltar i preguntar.
No hi faltava ningú! Un gran dia per a la nostra jove democràcia municipal.
Doncs bé, com no podia ser d'una altre manera, ISP i ERC van ser els únics que van fer presentacions que esmenaven el document dels tècnics (GISP no va enviar cap representant).
Pel que fa a ISP, les diferències dels seus plantejaments, en línies generals, no es distingien de les de l'Informe de la Comissió, i per tant "tanto monta, monta tanto".
En canvi, ERC, amb propostes molt més pensades, va ser més agosserat, especialment en els dos punts conflictius del POUM: el sector de la masia de Can Derrocada i dels actuals equipaments municipals, i el sector de la Puntiblond.
Amb una visió molt més adequada a la realitat, conseqüent amb qui hauria pogut gestionar un POUM, en definitiva ERC planteja que tota l'àrea de la masia i dels actuals equipaments municipals, passin a ser equipaments, i pel que fa a Can Messeguer-Puntiblond, senzillament que es deixi tal i com està.
Val a dir que aquests i altres retocs van estar argumentats amb maduresa, malgrat en alguns punts no hi estigui personalment d'acord, i en concret pels dos àmbits tractats, estigui radicalment en contra (i cregui que s'equivoquen).
Que voleu que us digui, posats a ser oposició, aquesta és la manera.
També van anunciar que de mantenir-se el POUM en els termes actuals, hi votaran en contra.
Clar i català!
Com era d'esperar, arribat el torn del Consell de Poble, van sortir de primeres dues de les perles de la Comissió: el Parc Tecnològic amb Viver d'Empreses a la Puntiblond, i la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica prevista per a Can Derrocada.
Pel que fa a la primera qüestió, malgrat la Comissió havia anat al sastre per vestir d'alguna "modernitat" el puzzle de peces que havia volgut muntar per a la zona, no va fer falta gaire pluja d'intervencions per a què la feble tinta d'aquest projecte es diluís com una aquarela, sense que ningú de la Comissió tingués esma de defensar el seu projecte estrella.
I pel que fa a Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, ni tant sols es va mencionar en la presentació de la Comissió. Ni a una interpel.lació directe d'un membre del Consell de Poble, quan la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny s'havien ja posat junts a la mesa del Consell de Poble (malgrat tenir-hi només dues places, una de caràcter nat com associació -faltaria però que estès registrada- i l'altre que els hi corresponguera dins el sorteig en la bossa de ciutadania); els mateixos que tant havien fet per a què constès en l'informe no van intervenir ni per gesticular en la més mínima defensa dels seus "arguments".
Val a dir, com anècdota (de la que no faré llenya) que malgrat que a l'Informe es parli de planta baixa i fins a quatre pisos, el "Mirador del Montseny" només tenia en realitat dues plantes. (Assenyada la intervenció del representant de Faldes al respecte, com madura la seva reflexió sobre el model de comerç viable a Les Faldes).
Sap greu que la Comissió, amb tanta feina feta i temps invertit, amb tanta bona gent com hi ha, s'hagi embolicat a pintar plànols en comptes d'argumentar als planificadors les seves reflexions, en buscar consensos interns que han desvirtuat el debat: un mètode equivocat que ha deslluït el resultat i la va arribar a posar en la línia de foc creuat.
Sia com sia, la feina no ha estat baldia, doncs ISP ja ha agafat el recanvi de la Comissió i ha passat a representar politicament els grans trets de les propostes formulades per la Comissió amb el seu Informe, alliberant d'aquesta manera la càrrega del debat en el marc polític veritablement decisor que en última instància li correspon.
És d'asenyalar, doncs no podia ser d'altre manera, que es demanessin explicacions sobre l'abandonament del projecte del Parc de Llevant i sobre la Zona Esportiva de Can Derrocada, amb respostes realment poc convincents tant per part de la Comissió com per part dels redactors del POUM. Inevitablement, aquests temes estan enmig de l'ull de l'huracà per raons sobradament conegudes que no relataré, i han de ser les ventafocs, els grans perdedors del monopoly inherent a la planificació urbanística del nostre poble que, en definitiva, per molt que es vestexi de "futur", tot just arriba a arreglar el que ja fa 25 anys es va deixar fer.
Val a destacar, doncs tampoc podia ser d'altre manera, que es demanés formalment la retirada de la ZEPQUA de Can Derrocada del contingut de l'Informe de la Comissió, petició que es va fer constar en l'Acta de la reunió (tot i què els components de la junta de l'associació autors de la perla, llavors ja haguessin abandonat la reunió).
Malgrat que la reunió acabés ben passada la una de la matinada i que algú es perdés el capítol de Ventdelplà, certament la trobada va ser altament profitosa per a totes les parts, i en especial per al debat de la recta final del POUM.
Totes les cartes estàn, potser per primera vegada, sobre la taula: serà ja responsabilitat d'uns i altres fer la millor jugada per Sant Pere de Vilamajor.
Agraïr finalment l'encomiable treball fet per les persones que han participat en la Comissió d'Urbanisme.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada