Llegia al Nou 9, i L'Actualitat del Baix Montseny l'endeutament dels municipis que ha fet públic el Ministerio de Economia: a Sant Pere de Vilamajor a final de l'any passat era de 1.059.000 Euros.
Miro ara els pressupostos municipals d'enguany i comprovo tres coses:
- Que el pressupost ordinari (despeses corrents) és de l'ordre de 3,5 milions d'euros.
- Que enguany els pressupostos s'han salvat amb l'anticip de 1 milió d'euros del cànon de l'aigua.
- Que el que paguem els ciutadans tot just arriba a 2,5 milions d'euros.
Faig atenció a aquests 2,5 milions d'euros, i en faig un "zoom" per veure les coses que normalment un ciutadà corrent ve a pagar al cap de l'any:
- IBI: 1.048.000 Euros.
- Impost de circulació 260.000 Euros.
- Taxa de recollida d'escombreries: 265.000 Euros.
La resta d'impostos, taxes i assimilats, no són coses que em pertoqui pagar.
Fet i fotut, 1.600.000 Euros és el que paguem normalment entre tots.
Primera pregunta: quants d'aquests diners paguen residents a Sant Pere de Vilamajor? Faig quatre números molt aproximats: 3.150 solars urbans, dels quals uns 2.150 edificats; uns 2.050 habitatges urbans. 4.050 habitants empadronats; 2,6 persones per habitatge, 30% de segones residències, ...
Sense massa marge d'error, em surt que els residents a Sant Pere paguen uns 1.200.000 Euros l'any, aproximadament un promig de 300 Euros per habitant. Em surt entre 780 i 840 Euros l'any per família, que són entre 65 i 70 Euros al mes per família.
Sumo el que em costa l'aigua i el llum... 110 Euros al mes de promig. L'ADSL em costa (línia telefònica inclosa) 55 Euros al mes. El mòbil del meu fill uns 50 Euros al mes.
Resulta doncs, que viure a Sant Pere de Vilamajor només costa 70 Euros al mes per família, menys del que em gasto en telefonia: un xollo.
Però quan veig que es pressuposten crèdits d'entitats bancàries per 329.000 Euros, dels quals ja s'han alliberat recentment 250.000, em començo a espantar.
Fet i fotut, ben aviat arribarem a 1,5 milions d'euros d'endeutament bancari.
Ara miro al meu voltant, buscant despilfarrament...
Algú es queixarà de les patates fregides i el cava d'algunes reunions populars, tot plegat quatre quartos, però la veritat és que no hi veig malbarataments.
Continuo mirant al meu voltant per veure que ens fa encara falta...
Un munt de coses! quina llista m'estalvio de reproduïr.
Comparo el que paguem a Sant Pere de Vilamajor amb el que pago al poble on visc: Déu n'hi dó la diferència.
Ho explico a un amic meu, que viu a Sant Cugat, en una caseta molt mona amb parcel.leta on fins i tot li cap una piscina. Més o menys com el que tenen el 85% de les persones que viuen a Sant Pere de Vilamajor.
I em respon: Un xollo!
Li dic, Ja m'ho pensava.
Quan li dic que la recollida d'escombreries té dèficit, que els valors cadastrals de les finques i cases tenen preus de fa 22 anys, gira el meu amic el cap de costat i aixeca les celles. Quan li dic que els pagesos del municipi paguen tots plegats 6.200 Euros l'any per l'IBI de rùstega, a més, el meu amic aixeca i deixa caure les espatlles.
Torno a fer números, quatre números comparatius del que hauria de costar viure en un Sant Pere polit, amb voreres, bon clavagueram, un Vigilant que arribi a casa amb 10 minuts, un contenidor de brosa a 10 metres de casa (és a dir,un contenidor per casa), les meves dues faroles ben maques i que funcionin, els meus 32 metres de vorera sempre nets, ben conservats i sense herbots, un Ajuntament que obrís els dissabtes, un casal de joves i un polisportiu cobert, ...
Em surten entre 1.300 i 1.500 Euros l'any, més o menys el doble que el que ara es paga.
I finalment ho veig tot clar: la Hisenda Municipal s'endeuta any rera any per estalviar-me a mí pagar el que hauria de pagar jo.
Aixó no té cap mena de futur i pràcticament ja està esgotat amb els 1,5 milions d'euros de deute i l'anticip del milió més del cànon de l'aigua: ja no queda més marge per viure aquest tren de vida!
Solucions? Clar i català, només hi ha una: apujar la "quota de comunitat":
- Posant els impostos, en especial l'IBI, a preus normals, és a dir doblant la taxa,
- Pagant contribucions especials per a coses que ara ens fan de franc,
- I mirant d'eixugar els 1,5 milions de deute.
És a dir, pagant com cal la vida de xalets de rics que ens hem donat.
Cas contrari, òbviament, caldrà pensar en què tots els serveis es posin al mínim, malbaratant els esforços evidents per millorar-los que s'han fet en els darrers anys. És a dir, vivint com el que paguem: de pobres.
I si algú encara demana més serveis, i amb més patxoca, encara es queixa dels què paguem o de què ens endeutem fins més enllà del raonable, una de dos, o és un ignorant o és un irresponsable, i qualsevulga d'aquestes dues coses l'incapaciten per fer valer la seva opinió, ni per representar-nos com a ciutadans.
Portem molts anys vivint del "quiero pero no puedo"; ja seria hora de què ens adaptessim a la realitat, per més crua que sigui, doncs el xollo de viure dels estiuejants és evident que ja s'ha acabat.
La disjuntiva és clara: fer de Sant Pere un municipi pobre, o fer de Sant Pere de Vilamajor un poble per als que viuen, perquè poden, com a rics.
Però no tot és tant dramàtic, doncs hi ha una altra solució que pot reconduïr el problema prou adequadament. Però els ignorants i els irresponsables no ho entenen, perquè, al cap i a la fi no veuen més que a un pam del nas, i la torre de La Força quan tornen cap a casa.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada