Tres blocaires realment notables

De Vilamajor en Xarxa estant, tres dels nostres més prolífics bloc(g)aires em fan realment enveja.

Començaré (i l'ordre no implica preferècia) amb l'Higini.

M'admira d'una banda el seu oportunisme pulcre, Sant Pere de Vilamajor traspuant com ningú ho fa, potser com ningú més ho sent. M'enveja el seu domini admirable de les eines informàtiques per fer del seu bloc un veritable parc temàtic.
Però m'admira sobre tot la seva xarxa de fidels amics, blocaires també, destacant-ne dos, l'Arqueòleg Glamuròs, i en especial El Colordelesabates qui ha sabut posar il.lusió a un noi d'11 anys. Quina enveja de xarxa que té muntada en Gini.

En fi, un pencaire, malograt Regidor.

La Marina Martori n'és la segona.

Sempre vital, profunda, no podia ser menys venint de les arts. Fresca, espontània, vinguda com si no res i arrasant quan l'has llegida. Concisa, precisa en allò que vol dir.
Una oreneta que passa pel teu balcó i et deixa un missatge que et fa pensar. Oberta de cor amb nosaltres i a l'hora dura, feta. Un encant!

I per últim, en Pedro Lluch.

Enigmàtic, com un Comte de Montecristo. Com si res fa cada nit una exhibició com no volguda dels seus més íntims pensaments. Erudit. Retalls d'un pensar, d'un ésser, que si els vas cosint cada dia acabes veient-ne la persona. El nom del seu bloc és simplement extraordinari: Miedos libres, coll...!
Encara no sé qui fa teràpia amb qui, si ell amb els seus lectors o nosaltres amb ell. Gràcies també per estar-hi, sense fer soroll.

M'encanten en Pedro i la Marina perquè comparteixen com si res les seves intimitats com ells volen, com ells ens deixen. M'encanta l'Higini per la seva diplomàcia compromesa, la seva laboriositat en posar multimèdia al seu espai. Magnífics els seus primers escrits, amb els què de tant en tant ens torna a deleïtar.

Tots tres enormement prolífics i constants.

Tres maneres de viure en xarxa, tres formes d'expressar-nos el què pensen. Més enfora, més endins, més curt, més llarg. Una teràpia de la què qui els llegim en som "voyeurs" envejosos de no poder dir els que ells, tant fàcilment, ens diuen cada dia. Us els recomano.

Què us haig de dir, a Vilamajor en Xarxa som aixi, hi ha de tot i per a tots els gustos.

Algun dia deixaré de ser tant formal amb el meu poble d'adopció i també em posaré, jo mateix, en persona, en xarxa, però amb uns mestres com aquests tinc realment pànic escènic.

A tots tres, a tots plegats, gràcies per deixar-me compartir-vos!