El nou camp de futbol ja està acabat. Ara toca fer-lo servir

Mentre alguna Associació de Veïns, com argument a la desaparició de la pista polisportiva (bé, de "poli" poca cosa) a canvi de la sala polivalent, reclamava espais per als infants, altres, calladament, miraven de fer en comptes de criticar. En Josep Maria Llesuy va escoltar la proposta d'una altra Associació de Veïns (no del nucli principal) i disposava la instal.lació de les antigues porteries de futbol de la pista polisportiva al camp de la Rectoria.

Aquell cap de setmana, sense fer soroll, mitja dotzena d'infants de Can Derrocada les repintaven.

Després del parèntesi del Vilamagore, les porteries van ser provistes de xarxa, i s'instal.laren dos bancs.

I finalment, amb la reconstrucció de l'escala d'accés a La Rectoria, s'hi han instal.lat unes xarxes molt ben camuflades, perquè no calgui anar a buscar la pilota a la riera.

El camp de futbol, al bell mig del nucli, ha quedat enllestit! Sense fer soroll.

Certament és un camp de terra i herba, com els que sempre hem tingut en els pobles (millor que el de ciment, val dir-ho) però no cal amoïnar-se doncs ben segur que de tirites i Betadine hi ha a totes les cases, o si no a tocar tenim la farmàcia.

Ara, a tots aquells que es queixaven de què els infants no tenien espai per còrrer al nucli principal, només cal que motivin als seus fills per a fer-lo servir, que tot just està a cinquanta metres de Can Noguerra o Can Pau, té aparcament al costat i les condicions ideals per a què els nois i noies puguin esbarguir-se de forma segura, amb la mirada sempre atenta dels seus progenitors.

I per als més petits, el recondicionat Parc dels Gomà, creat per en Joan Bruguera, ben segur que els deleitarà, per bé que, és clar, no està tant a tocar de Can Noguera com el recinte que hi ha al carrer Comtes de Barcelona sota les pistes de botxes.