El contracte

Quan hom opta a representar, accepta explícitament un contracte.

Primer és un contracte amb els seus, els què l'han atorgat la distinció de representar-los.

Després, a la fira de la democràcia, quan hom exposa, s'exposa i ven, està exposant el seu contracte.

Quan els votants, els seus votants, el voten, el contrate ja està perfeccionat: és un contracte de mandat, pel qual uns manadadors encomanen al mandatari a fer -més o menys- allò que s'ha compromés a fer.

El problema de tant burda manera de formalitzar un contracte és que ningú sap ben bé el què ha signat: el mandatari sap que els mandadors no saben què els ha encomanat -més o menys- i cadascun dels mandadors, sense explicitar-ho li encomana una cosa diferent, coses que potser ni el mandatari sap.

Fins aquí tot està indefinit, potser si, potser no, tu, signa.

Arriba finalment l'hora d'executar el contracte, bé sia perquè finalment la representació permet tenir el poder de decisió comunitari, o bé sia perquè hom ha de fer poble sense prendre decisions de govern.

Quan el contracte s'executa, els què l'han signat no saben ben bé si s'acompleix -més o menys- si alló que no està escrit finalment s'escriu amb fets. Aquest és el segon problema de tant burda manera de formalitzar un contracte.

Curiós, però, que aquest escenari es repeteix en cada grup que vol tenir representació. I quan tots, es troben, com que ningú sap ben bé -més o menys- el què els seus mandadors han signat, simplement tira pel dret. Curiós però que en tots els contractes, els mandataris hi han posat una clàusula sempre idèntica: "servir al poble". Aquesta idea, intensa, és però tant idefinida com totes les altres dels contractes que qui sap què.

L'efecte és que per "servir al poble", tots, sovint no hi van plegats, com si "el poble" fos una amalgama indefinida de plastilina que tothom -com en Plandiura fa amb el noble ferro- moldeja i interpreta a la seva manera. "Servint al poble" la història ha escrit episodis veritablement vergonyosos i en cap cas aquells mandataris han incomplert el seu contracte, un contracte tant etèri com els records.

Heus aquí tocant de peus a terra, que sis mandataris serviran a un mateix poble -més o menys- per quatre anys. Quatre anys per a què cadascú dels sis reinterpreti a cada pas el què significa "servir al poble".

No sé si es servirà bé, al nostre poble, en Llesuy va posar el llistó molt alt, però el què si he comprovat després de tants anys, és que no se sap -més o menys- servir al poble si no se'l governa.

A Sant Pere de Vilamajor hem tingut dues dotzenes de mandataris comptats de glop en glop en cada renovació del contracte. Hem vist governar una dotzena d'aquests mandataris -més o menys- però el què mai hem vist, com menys jo, és que els mandataris que no han governat hagin "servit al poble".

Una oposició inservible, això és el què el poble de Sant Pere de Vilamajor ha tingut en més de trenta anys de mandadors i mandataris. Vist el vist, el més fàcil -més o menys- és fer de governant, de fet tothom s'hi ha vist en cor, però encara no he vist allò tant maltractat que hom denomina "la oposició".

Contrasentit: qui no governa té el sobrenom d'oposar-se a qui governa, tots -més o menys- mandataris del mateix poble, tots -més o menys- amb la mateixa clàusula de "servir al poble". Odio aquest mot: "oposició".

Quan escric això vosaltres ja sabeu què ha passat a les onze, sabeu si els vostres mandataris poden "servir al poble" des del govern i això sens dubte us satisfà, doncs ha estat el contracte que, com mandadors, heu signat, el què -més o menys- serà realitat. Però si els vostres mandataris no han sortit escollits per "servir al poble" governant-lo, estareu decebuts, potser algunjs fins i tot enrabiats, rencuniosos. Perquè? Hem signat un contratcte, tots, amb una primera clàusula de sang "servir al poble". És que només es pot executar des del govern?

Què difícil és servir al poble des de la banda que es denomina "oposició"! Per això, perquè és més difícil, els mandataris que no poden governar al poble han de donar la talla, els què la tinguin, que tampoc és que n'anem sobrats.

Potser, després de dues generacions signant aquesta mena de contractes, ja seria hora que es reinventés com "servir al poble" sense governar-lo. Modestament en tinc un munt d'idees de com fer-ho i ben segur que molts de vosaltres també. El poble s'ha de construïr entre tots, perquè, com diuen els contractes -més o menys- TOTS, mandadors i mandataris, l'hem signat per això.

Aixeco doncs, la meva copa de cava, i brindo pels governants, tot desitjant-los que pugin més aquest poble. Aixeco també la meva copa de cava tot desitjant que els què no han de governar el poble, facin un exercici de responsabilitat i "en nom del poble" no exerceixin simplement d'oposicio -més o menys- de qui ens ha de governar els propers quatre anys.

A tots plegats, no us desitjo sort, us demano responsabilitat, és a dir, capacitat de resposta a alló que és la clàusula comuna: "servir al poble".