Un gran negoci fet impossible es converteix en denúncia

Fa unes setmanes s'anunciava la interposició de dues demandes per l'anul.lació dels Convenis del POUM'2005 que va fer el Ple Municipal del 2 d'abril de 2009 (amb el vot en contra de ERC i ISP).

Una de les demandes és una rucada, i per tant anirà a l'aigüera, però l'altre, el conveni de 18 de desembre de 2006, és de nassos.

Vejam cóm va quedar la planificació de l'àmbit del conveni en les NNSS'87 (el dibuix està fet a mà pel nostre Arquitecte Jacint Bachs; l'extracte aquí reproduït és còpia de l'original):

I ara com havia de quedar en el POUM'2005 després de l'aplicació del Conveni:

Si observeu les diferències veureu que, per art de la màgia del conveni, 23.233 m2 de sòl no urbanitzable s'havíen de convertir en:

- 6.303 m2 de viari (carrers).

- 1.250 m2 de cessió per a serveis (dipòsit de l'ATLL).

- 1.560 m2 de cessió a l'Ajuntament per a equipaments (?).

i ....

- 14.120 m2 de sòl urbà (25 habitatges).

A banda, una cessió de la franja de seguretat per a la prevenció d'incendis de 4.950 m2.

A veure. Per una cessió de boscos de 1.250 m2 per tal de què l'ATLL posés el dipòsit d'aigua potable, l'interessat havia de rebre la requalificació per construïr 25 habitatges unifamiliars.

Conveni innecessari doncs l'ATLL ha vingut expropiant pels quatre rals que valen els terrenys no urbanitzables des de les terres del Ter fins el Llobregat.  

Què valen 1.250 m2 de terreny erm no urbanitzable? Val com els terrenys per construir 25 cases unifamiliars? (I més llavors, doncs era l'any 2006).

Gruixut és signar un conveni d'aquesta barbaritat, però més gruixut encara és acceptar clàusules indemnitzatories de danys i perjudicis si el conveni no es fes realitat.

Però no hi ha dubte, la signatura de qui llavors era Alcalde està impressa en el text del conveni.

Dit sigui de pas, la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat no hagués mai acceptat un Conveni d'aquesta mena.

Els xollos (l'anomeno així per no caure en responsabilitats judicials) estan bé si es fan realitat, però quan no poden ser, el millor és resignar-se i no apel.lar a la Justícia per reparar un dany que no ha existit. La Justícia és cega, però no pas tonta...

Si el tema acaba en els Tribunals, com bé pot ser, algú haurà de donar moltes explicacions... Clar que el conveni es va signar el 18 de desembre i potser era un Regal de Reis (més esperpèntic encara venint d'un republicà).