En contesta al Comunicat de ERC-RCat

Vist com estan actualment les coses, m'ha sorprés el Comunicat "de Premsa" del grup ERC-RCat d'aquest 27 de gener.

Sens dubte es tracta d'una declaració de cara al públic en general, doncs és notori que en aquests darrers dies tots els grups han parlat entre ells per tal de posicionar-se i veure les posicions dels altres.

És innegable també que el punt de mira per a ERC-RCat està capficat sobre l'Alcalde Llesuy, quina persona (no es pot dir en aquest cas "figura", doncs no va contra l'Alcaldia, sinò contra l'Alcaldia exercida per una determinada persona) és titllada del mal de tots els mals de l'actual gestió municipal.

ERC-RCat, amb tota lógica en base a la seva hipòtesi, arriba a la conclusió de què cal fer un esforç per, en definitiva, derrocar a en Llesuy, en primer lloc apel.lant al Grup Polític al què pertany, i en segon lloc al conjunt de la resta de forces polítiques que, no es pot obviar, tenen la majoria "de facto" en el Ple municipal.
I el poble ras, d'espectador.

A ningú se li escapa que, tant per ser conseqüents amb les seves afirmacions com també per aprofitar l'oportunitat d'or que es presenta, ERC-RCat faci una picada d'ullet a la resta de grups polítics per tal d'acostar posicions per aconseguir formar un govern alternatiu.

No sembla però que aquest objectiu s'hagi pogut cumplir, de la mateixa manera que no hagués pogut prosperar l'exercici d'alló previst a l'article 197 de la Llei 5/1985.

La posició i empeny d'ERC-RCat han quedat clares en el seu comunicat, un comunicat quin objectiu ja sabíen que no es podria cumplir mentre el redactaven, i quina utilitat ha estat doncs, manifestar la seva oposició a què en Llesuy continuï sent Alcalde.

Recordo ara els denodats esforços d'en Llesuy, visites a Llinars incloses, per aplegar en el seu govern, llavors en gestació, els regidors Bruguera i Garcia, la repulsa dels quals va ser llavors contundent. No en va en Planas i en Bruguera comparteixen una mateixa animadversió.

No ve doncs d'ara l'hostilitat d'ERC-RCat envers Llesuy, i en canvi aquest va estendre de forma clara i concreta la mà oberta a ERC-RCat per formar govern.

Sent així, ERC-RCat va renunciar al Govern de Sant Pere de Vilamajor, Govern del que ara, amb el seu comunicat, s'erigeix en salvador.

Potser llavors les intencions d'ERC-RCat no eren altres que iniciar la legislatura amb un govern feble i mantenir-lo entre l'espasa i la paret fins l'estocada final. L'ISP, més noble, ja ens va fer saber públicament quan era el moment que no formaria part d'un govern amb en Llesuy.

Però aquest darrer grup unirepresentat també s'ha apuntat a la recent moda dels "comunicats de premsa", anomenant a les seves pretensions "govern de concentració", que traduït al llenguatge planer significa el mateix que "fer fora en Llesuy". Dos del mateix parer que sumen tres.

Que cadascú tregui les seves conclusions.

Ja vaig dir diumenge passat en públic que aquesta situació plantejava a ERC-RCat una amenaça o una oportunitat. Amenaça si, acorralat, en Llesuy es disposava -ara- a rebaixar la quota per trobar nous socis de Govern (llevat del propi ERC-RCat, òbviament), facilitats apreciades per algun altre grup per treure'n els oportuns rèdits. Oportunitat si aquest acostament a la resta de forces el sabia fer ERC-RCat, malgrat que "el bosque" no li deixava veure els arbres.

Vist a toro passat, encabritar la governança del consistori no ha fet més que fer bufar el vent a la vela del vaixell de l'enemic. Està bé de cara al galliner però així era complex recollir els ous.

I en tot plegat només hi ha hagut un que ha assumit la responsabilitat que el poble requeria. Precisament el més discret, el més callat. El fiel de la balança amb el 22% de la representació. D'ell ha estat el mèrit i per això em mereix encara més respecte i consideració. Ben-vinguts!