La transparència no és una humiliació, és un exercici de democràcia

A principis d'aquesta legislatura ja vaig manifestar el desconcert sobre l'estat de les finances municipals, i les darreres notícies sobre el tema, buscant l'escàndol, no han fet més que confirmar que aquesta és una preocupació compartida.

En els darrers quatre anys l'ISP ha estat l'abanderat d'aquesta transparència en els comptes municipals, i no ha obtingut més que el silenci per part del Govern municipal. No és just.

El Govern fa molt malament deixant que els dubtes sobre l'estat de les finances municpals, per la seva manca de transparència, es converteixin en arma política d'atac al propi govern, doncs només s'amaguen els comptes si aquests són dolents, i precisament quan són dolents, hom ens els ha d'explicar.

Llegeixo la notícia de què l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor encara no ha presentat -ja fora de termini- els comptes de 2010 a la Sindicatura de Comptes. Aquest retard succeeix al què ja va haver al 2009 (i altres anys). Francament no entenc el perquè. 

A veure; des del punt de vista dels què ens dediquem al món de l'empresa, l'economia de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor no deixa de ser de pa sucat amb oli: menys de 6 milions de "facturació" i unes poques desenes d'empleats. Hi ha prou procediments i medis humans i materials com perquè els comptes es portin al dia i en forma, i en els temps actuals no hi ha excusa perquè es conegui puntualment l'estat econòmic i financer de la Hisenda Municipal. I més si expressament es demana.

No entenc tampoc l'obstinació del Govern en no donar compte oportú de l'estat de les finances no només a la població en general, sinò sobretot als regidors del Ple. No entenc el tabú sobre aquest tema, francament.

La meva instància -formal- de juny passat demanant, si era en dret admissible, que se'm proporcionesin els comptes de l'ajuntament, encara no ha estat contestada, tot i les bones paraules d'en Martí en aquest sentit. Bé, jo no sóc ningú comparat amb els regidors de l'Ajuntament, i era d'estranyar que se'm donés aquesta informació si de la mateixa no en disposen els propis regidors.

És indubtable que els ciutadans en general no tenen prou expertitud per interpretar els freds números de les finances, i per aixó cal a l'hora que se'ls expliquin, ajudar-los a interpretar-los. Aquest exercici de didàctica és consubstancial a l'exercici de la responsabilitat. Cal expilcar que deute i dèficit no és el mateix, que hi ha sempre impostos i tributs pendents de cobrar, d'on provenen els ingressos de l'Ajuntament i a què s'han aplicat, que un ingrés no és el mateix que un cobrament, ni una despesa que un pagament. Cal explicar  que els diners d'un crèdit, tot i què paradoxalment s'han de tornar, figuren en el pressupost com un ingrés.
Cal que un cop executats els pressupostos, s'expliquin les seves liquidacions, es doni comptes de cóm i en què s'han complert, en què i perquè s'han allunyat d'alló que el Ple va aprovar en el seu dia.

Cal explicar el que costa mantenir la Llar d'Infants i sobre tot les Escoles, perquè les taxes d'escombraries no han cobert en molts anys el seu cost, quines són les despeses d'avui que es convertiran en deutes per demà, etc.

Cal maduresa per fer-nos partíceps de l'estat de les nostres finances col.lectives, i així potser podrem adquirir la maduresa que a molts els cal per assumir la realitat d'una Hisenda insostenible amb els paràmetres a què es volen posar els serveis al nostre municipi.

Cal explicar perquè una torre amb 800 metres de parcel.la paga una quarta part d'IBI que un pis al nucli. Cal explicar el què costa la Vigilància municipal en el nostre municipi de nuclis dispersos, què costa l'enllumenat dels centenars de fanals que tenim pels 80 km de carrers del nostre municipi, què ens costa -a tots- cada plaça escolar.

Cal explicar moltes coses i és bo per a tots que les coneguem.

I aquestes reflexions no només valen per als què ara tenen la responsabilitat de donar-ne resposta, les faig retroactives al encara més exagerat obscurantisme de les legislatures passades, quan no se'ns va explicar que bona part del què teníem era gràcies als estiuejants, espècie ara en extinció, i que així i tot més d'un any el pressupost es va equlibrar venent patrimoni públic.

A ningú se li escapa tampoc que la transparència és un típic instrument de control al Govern, i més encara, és un arma que es fa servir quan hom el vol posar contra les cordes. Però la transparència és a l'hora un acte de democràcia, doncs cal tenir present que qui té la responsabilitat de Govern ho fa en nom de tots, en nom de la demòcràcia que ens hem donat: l'Ajuntament no és una Societat Limitada, ni Anònima.