La Blancaneus estava cofoia: després de la marxa de set nans havia aconseguit refer els assumptes domèstics amb altres tres flamants nans de nova fornada.
Tornava la felicitat a casa de la Blancaneus.
Però ja se sap, tot i que de les tasques doméstiques se n'encarregava la Blancaneus, feien falta encara com menys dos nans més per treballar a la mina, i tant de bó poguessin tornar a ser set.
La Blancaneus els va buscar aqui i allà, i cinc nans candidats la van rebutjar. A la fi només un nan va voler anar a viure al bosc amb ells, i potser de mala gana.
La Blancaneus i els seus quatre nans sabien que no seria fàcil, se les veurien i desitjarien per dur a les seves esquenes tanta feina com hi havia, a casa i a la mina, i més quant els altres nans volien explotar la mina (cada cop més magre) pel seu compte, i arrebatar-li a la Blancaneus la concessió que el poble li havia renovat per quatre anys més.
Començava una nova vida al bosc, un bosc amenaçat pel canvi climàtic.
Però l'ambició és mala rectora dels actes, i un dels nans va creure que la Blancaneus no era prou bona mestressa de casa. I va pensar que potser no calia ja la Blancaneus, que ell ho podria fer millor si comptés amb més nans.
Així, de mica en mica, aquest nan renegat va fer-se amb la complicitat de dos dels nans del poblat que havien rebutjat viure al bosc amb la Blancaneus, i a l'hora va aconseguir minar la confiança en la Blancaneus dels seus companys de casa.
El pla era magnífic: si fessin marxar la Blancaneus, set nans podrien portar les feines de casa i de la mina. Tot sols.
Així, de mica en mica, aquest nan renegat va fer-se amb la complicitat de dos dels nans del poblat que havien rebutjat viure al bosc amb la Blancaneus, i a l'hora va aconseguir minar la confiança en la Blancaneus dels seus companys de casa.
El pla era magnífic: si fessin marxar la Blancaneus, set nans podrien portar les feines de casa i de la mina. Tot sols.
I a la tasca es van posar tres nans de la casa i els dos de fora, aquests ajudats per un vell nan a qui tampoc la Blancaneus li queia bé dons ja el va treure de la casa uns anys enrera. Primer li baixarien la setmanada, i així ho van fer.
El pla semblava perfecte: quan la Blancaneus hagués marxat, posarien un altre nan al lloc de la Blancaneus i plegats podrien encarregar-se de la casa i de la mina, tot tornant a ser set nans.
Però el Cap dels nans, assabentat de la porfíria, la idea no li va agradar gens: havia confiat des de sempre en la Blancaneus i un trasbals d'aquella mena no el convencia gens ni mica. Va reunir als trànsfugues un parell de vegades, però la postura del Cap dels nans era inflexible: la Blancaneus o ells.
Només els quedava als tres nans de la casa dues solucions: marxar per començar una altra mina amb l'ajut dels tres nans del poblat; o simplement marxar. Sabent que la Blancaneus els podia fer fora, s'havien de moure ràpid. Era cosa de dies, potser poques setmanes. Calia pactar amb els tres nans del poblat.
Els tres nans del poblat se n'ocuparien d'escampar més tort que dret cóm de bruta estava la casa, i des de dins, els altres tres nans farien el possible per fer fora la Blancaneus. Diríen també que es robaven diamants de l'exhausta mina.
Acordaren que al cap de la revolta li pujarien substancialment el sou, doncs la mina estava buida i l'esforç era més gran. Un premi merescut que els tres nans sabíen recompensar.
Acordaren que al cap de la revolta li pujarien substancialment el sou, doncs la mina estava buida i l'esforç era més gran. Un premi merescut que els tres nans sabíen recompensar.
Mentre tot això passava, al costat de La Torre, tres nans del poble s'ho miraven.
S'ho miraven en la distància. Ells tenien la clau de volta per aconseguir, tot d'una, que la Blancaneus continués fent la seva feina i a l'hora teni-los a ells per treballar a la mina. El Gran Nan de La Torre ho anhelava. Amb sis nans, o fins i tot set, podríen, amb la Blancaneus, ser feliços a la casa del bosc (més bosc que mai).
S'ho miraven en la distància. Ells tenien la clau de volta per aconseguir, tot d'una, que la Blancaneus continués fent la seva feina i a l'hora teni-los a ells per treballar a la mina. El Gran Nan de La Torre ho anhelava. Amb sis nans, o fins i tot set, podríen, amb la Blancaneus, ser feliços a la casa del bosc (més bosc que mai).
Els nans de La Torre ho sabien, i la Blancaneus també. Només faltava esperar, esperar veure cóm acabarien els tres nans de la casa i què farien els tres de fora. I què faria la Blancaneus, que no es creuava de braços.
Les coses estaven en un punt gairebé sense retorn doncs cadascú havia començat a caminar en la seva direcció: per als tres nans de la casa, marxar o esperar a què els fessin fora. I de marxar, o bé desterrats del poblat o bé reconstruïr la llar transfugats amb els tres nans de fora. Però, heilàs! si es transfugaven no podrien tenir paraula en el Consell per fer fora la Blancaneus.
La Blancaneus comptava però amb el recolzament del Cap dels nans i no volia deixar la casa: si de cas que marxessin els tres nans. O els podria fer fora. El Cap dels nans encara no s'havi decidit al respecte.
Per als tres nans del poblat la cosa estava més fàcil, doncs només tenien que esperar i moure fitxa quan la fruita madura (la poma) hagués caigut de l'arbre. Mentrestant continuarien escampantant com de bruta estava la casa, com de bruta era la Blancaneus.
Amb tot això la veritable clau la tenien -sempre l'havien tingut- els nans de La Torre: si volguessin anar a viure al bosc amb la Blancaneus, tot plegat s'arreglaria, i si volguessin fer pinya amb els tres nans del poblat -ara per ara improbable- també es solucionaria ...
(Continuarà...)
11 Comentaris. COMENTEU-HO:
El que ningú sabia era que la blancaneus en realitat era la bruixa dolenta disfressada de blancaneus i amb moltes pomes podrides i enverinades!!!!continuarà!!!
I lo que la gent tampoc sap es que els nans de la casa s´ho tenen fet desde fa temps amb els nans del poblat, inclòs tenen repartides les carteres i pactades unes retribucions considerables. No ens enganyem: als nans de la casa només els mou els diners. XX
Si Blancaneus no marxa, serà el cavaller (fiiscal) anticorrupció qui l'expulsarà. Es questio de temps nomes cal tenir paciencia
Jo crec que els nans de la casa, ja han descobert que la blancaneus es la bruixa pirula,també saben que els nans de la torre tenen pomes podrides i enverinades i que els és igual, total juntaràn totes les pomes al mateix cabàs amb la blancaneus(bruixa pirula),així que només queden els nans del poblat, que malgrat sorruts i ser de poble no tenen pomes enverinades ni podrides i volen salvar la mina i fer-li un regalet al cavaller!!!
Ai Perspectiva, que equivocat i enganyat estas. Fes menys cas de les paraules enverinades de Blancaneus, i escolta més la dels nans, potser llavors coneixeras millor què li passa a la casa i a la mina.
A mi m'agradava més la història dels escacs. Aquesta de la Blancaneus sempre m'ha fet molta por.
Curiosament de totes les possibles fotos que es podrien posar per il·lustrar aquest conte, PersPectiva ens posa una foto de la bruixa amb les pomes.
Perspectiva, sempre perspicaç, calla i sap més coses de les que explica, però la foto ens la posa com una pista per a iniciats.
Ell sap que la Blancaneus és un miratge i que realment és tracta de la Bruixa. I que no té només una poma sinó que en té un cabàs ple. Podrides.
Aquesta narració no té res de metafòrica. I tenim en compta que l´historia que té entre mans es digna d´un argument de les Mil i una Nits, em sembla que en Perspectiva tindría que utilitzar els recursos que domina, com son ara l´estadística i l´economía, llavors entenderíem moltes coses, i deixar la literatura per els especialistes.
Exacta Prespectiva utilitza estadística i si no pot governar la primera força mes votada que ho fagi la segona que per això ho a escollit el poble. Suposo que alguna cosa feran amb els de la oposició.
anonim XX, la blacaneus ha arrasat amb el diners del nostre poblat, el cavaller fiscal l'espera. Compte amb el comtes,que expliquen.
Recorda que la blancaneus es bruixa i caurà.
Això està al roig viu. No hi ha com liquidar a un alcalde. Recordo l´entusiasme de la caiguda d'Icart o els que van precedir i van seguir a la de Bruguera. Un poble amb ànim tan justicier s'ha equivocat de segle. De viure als temps de la Santa Inquisició hagués estat model de la cristiandat.
Perque el conte fos mes reial hauries d'afegir que, la Blancaneus era una mica "puta" que mentres uns treballaben ella anavar a fer el carrer, que li agradava criticar als nanos perquè no tinguesin una bona relacció entre ells, que quedava molt sobint amb els nanos de la torre sense comptar amb els de casa i que tenia una relacció molt particular amb el caçador del bosc, a qui li havia donat tota la feina abans de coneixer als de casa.
Amb el que no compten els nens de la torre és que la mina hi es arruïnada i que no és podran fer la torre mes gran, és tindràn de quedar amb la Blancaneus amb doble personalitat, amb el caçadador i sense mina.
Ahhh ! os equivoqueu tambè hi ha una bruixa amb molts interessos, que li agrada els nens de la torre per fer-se mes gran el seu imperi.
CONCLUSIÓ: La vida reial no es un compte. Hi ha un poble
amb una situació real què va mes enllà de contes de fades.
Publica un comentari a l'entrada