Darreres entrades:

14/3/14

Joan, -jo també- et trobaré a faltar...

En els quasi cinquanta anys que fa que visc Sant Pere de Vilamajor, atresoro amb les dits de la mà les persones que tinc per referències del meu poble. Una d'elles era en Joan, en Joan Bosch. Mai sabré quina opinió tenia de mi, però les llargues vetllades al porxo de Can Pau, escamotejant plegats un Wisky amb gel i uns cirgarrets, són records que sempre, sempre, duré amb mi.

Converses, confidències d'un barrufet rondinaire que tant aviat t'enviava a prendre pel c... com, quasi, t'agafava la mà.... Semblava dur i en canvi a mi sempre em va semblar tendre, tendre parlant de la meva sogre, de còm el meu cunyat, abans de què un plataner se l'enduguè per sempre, es filtrejava la Lalos i en Joan imposava el terreny que s'estava conreant.

Pavero, en Joan era una mena de barreja entre el protagonista de l'Escopeta Nacional i un Senyor de Vic.

Poble, en Joan sempre tenia l'enyorança del "seu" Sant Pere de Vilamajor. Encara recordo aquelles vetllades, a tocar de casa seva, Can Pau, mirant aquelles pel.lícules d'en Tarzán en blanc i negre, amb la Botifarreta. Pocs sabeu de què us parlo.

Costava entrar-li al malpa..., però quan podies traspassar aquella capa de vida trobaves l'essència d'una persona que es mereixia estimar. I a fe que me l'estimava, a en Joan.

Una copeta més, el cambrer de color rondinava -tenia instruccions- però amb l'excusa de què era per a mi, em servia una generosa ració que compartiem, no fa pas gaire, l'estiu passat. En Joan era amic d'estius. Quan m'agafava la neura, sabia que el trobaria a la tarima de Can Pau. I es feia de matinada. I m'explicava coses seves que sempre he pensat que només me les explicava a mi. Orgullós dels seus fills, d'en Titó... 

Torturat, sentat a l'autobús d'un món diferent del seu. Sempre parlant de diners, d'èxits, d'en Titó. Com buscant el reconeixement que no calia que jo li donés.

L'apreciava a en Joan.

No m'importa ara i aquí obrir el cor amb una persona amb qui he compartit moments lúcids, fins que els efluvis de l'etanol, disciplentment servit pel cambrer de torn, ens duia a parlar de tantes coses seves que no us podeu ni imaginar. "Encen un cigarret, Ricard, a veure si aquest malparit no m'enxampa". I al cendrer compartiem l'ADN. Un ADN en què diua imprés el seu poble, Sant Pere de Vilamajor. En els últims temps quan jo marxava, sabia que es quedava sol, en un llit del que calia passar pàgina fins l'endemà... Un altre dia.

Joan, pensar que no podré compartir aquelles vetllades em fa perdre moltes il.lusions.

Sabies que sempre que t'enfilaves cap l'esglèsia te'l trobaries a la seva atalaia de Can Pau, escrutant. I també sabies que, si no el trobaves emmoïnat per alguna de les seves tantes coses, hi podies petar la xerrada mentre ell es prenia el café a la terrassa. Sempre amable. "Vina, Ricard, a veure què en penses?".

Ara, com encara guardava una de les ampolles de cava MBosch -la seva bodega, orgull d'en Bosch- que m'havia escaquejat del seu cunyat -la tercera- en una nit d'estiu, me l'he prés en homenatge a una de les poques persones que un cop faltant m'ha humitejat els ulls.

No he sabut mai si ell s'en recordava de quan pujava cap l'Esglèsia amb la meva BH d'adolescent, allà pels anys 70. Crec que si. En Joan tenia memòria.

Emprenyat, resentit? Si, crec que en Joan es ressentia de veure com el seu estimat poble -sempre fidel al seu poble- perdia l'essència. Queixòs, em refeia la comptabilitat de Can Pau: "ni per pipes, em deia". "Ja serà menys, li deia jo". "No Ricard, em contestava, tot just per pagar a aquests ganduls..." Amb un moment es repassava tot el poble, i fos l'época que fos, sempre tenia una especial crítica per a l'Alcalde de torn. A la mitja hora, però, li arrencaves els secrets escandalls dels seus negocis. "En Titó val molt", sempre em deia, com buscant l'aprovació, millor, l'adul.lació que tant li agradava.

M'agradava especialment posar en contradicció el seu catalanisme aparentment antinacionalista. Era de dretes, potser perquè no va viure amb l'esquena dreta.

Recordo amb especial ternura, un dia que vaig seure a taula amb tota la seva família, no recordo, ara, ben be què es celebrava, crec que el cumpleanys del pare. Em van fer un lloc a taula, varem bufar les espelmes i no em sentia estrany...

Són tants, tants els records que en tinc d'en Joan, tantes -per estrany que em sembli- les sinceres confidències que m'ha fet al llarg d'aquests anys, que ara només puc dir que me l'estimava, al punyeter. I em sento un privil.legiat d'haver pogut comptar amb la seva confiança.

Gent com en Joan no s'hauria de morir abans de nosaltres, merda!

Amb en Joan, el "barrufet rondinaire" no tinc cap dubte que s'ha tancat un volum del llibre de l'història del nostre poble. Encara queden els Pujol, els Bruguera, els Romero-Bruguera, els Baró, els Herrero, ... Tots entranyables, tots tant propers i a l'hora tant poc sovintejats. En Titò, el tercer Joan Bosch que he conegut n'és noble hereu, tant de bó. Titò, en nou messos has perdut a tots el Bosch que et precedien. Ja en fas honor.

He tingut la sort de l'experiència de conviure en un poble quan tot just hi vivien 700 persones. Un poble que ja no hi és però que, com pedretes d'Hansel i Gretel, ha deixat anar grans persones per a què, qui ha pogut, les hagi conegut. Sap greu que per "memòria històrica" oblidem els què encara hi són. Les veritables arrels del nostre poble són els què hi éren als anys setanta, i tant buscar enrera, estem perdent els què han transformat, com en Joan, aquest Sant Pere de Vilamajor convertit en residènca habitual d'urbanites.

Joan, et trobaré a faltar, coll...!

13/3/14

En Gabriel Ezquerra formalitza la seva renúncia

Company infatigable d'en Joan Bosch, des de fa set anys ha compartit també amb ell l'experiència democràtica de treballar per fer possible una de les maneres de fer poble.

No es pot dir que en Gabriel hagi tingut una dedicació significativa a la seva tasca com regidor del nostre Ajuntament; crec que té el récord d'absències als plens, però el seu paper no era aquest, sinò acompanyar en Joan Bosch en la seva encomiable iniciativa del GISP. I a fe que això ho ha fet be.

Certament es fa difícil per a persones tant ocupades com en Gabriel i el mateix Bosch, dedicar-se amb més intensitat a les tasques del municipi, però no és menys cert que des de fa un parell d'anys, quan l'Alcalde Artalejo encetava el seu Govern de coalició, poc espai ha quedat per fer res als quatre de l'oposició.

La renúncia d'en Gabriel no és més que l'exponent d'una situació on ni el GISP ni l'ISP de la Lola tenen cap significància pels assumptes del govern del municipi. Cal reconèixer que poc marge deixa aquest Govern per ficar-hi "falques" d'oposició, una oposició que més aviat conreua els despatxos i les màquines d'escombrar cercant confidències: coses de poble.

La renúncia d'en Gabriel em fa reflexionar sobre el paper que tenen aquests regidors electes que queden en minoria fora del Govern i el què deuen pensar els seus electors, més enllà del populisme personal dels seus representants.

Ara per ara no es manifesten grans temes que permetin la confrontació entre forces polítiques, i més quan des de dins del mateix govern ja s'han fet les oportunes "depuracions". No és hora de fer política: acceptar les noves situacions derivades de la crisi implica la derrota de continuar fent poble.

En definitiva, no hi ha cap debat polític en el nostre Ple Municipal. I potser no l'ha d'haver. És aquest el nostre un Govern de gestors, en el qual no hi tenen res a fer els que no tinguin responsabilitats de gestió. És potser el nostre poble una ciutadania acomodada a deixar fer sempre i quan no em toquin el vora-viu personal. Un vora-viu personal que ja s'ha traslladat al Consell de Poble, cridat a convertir-se en l'autèntic refugi del que volen fer Àgora sense estar en el govern, els quals, sempre els mateixos per molt que el Consell hagi canviat de collaret, han acumulat més protagonisme.

En definitiva, un municipi políticament avorrit, el mateix avorriment que potser ha fet que el benvolgut Gabriel hagi preferit passar sense el peripé del títol de Regidor.

Tot plegat em fa pensar amb enyorança els temps gloriosos d'en Llesuy, on si que hi havia debat sobre el nostre poble quan despertava -llavors- al segle XXI.

P.S.: Tot just quan tancava aquest post rebo la notícia de la mort d'en Joan Bosch pare. Estic realment commocionat i trist, i la taquicàrdia que m'ha agafat ara mateix no em permet escriure les paraules adequades per retre homenatge a una tant gran persona i bon amic de fa tants i tants anys. Força, Titó!

6/3/14

El "miracle" de l'oliva: l'èxit espanyol de Rajoy

L'impresentable presenta als incauts la millora de l'ocupació, rècord, al mes de febrer de 2014 respecte l'any passat: 61.557 treballadors en alta a la Seguretat Social més en un any. La crisi ha acabat.

Fem un "zoom":

Increment dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Febrer 2013-febrer 2014 en alguns àmbits geogràfics


Quan analitzem les dades, tres províncies: Jaén, Còrdoba i Granada han aconseguit el "miracle". Elles soletes han generat el 73,3% de tot l'increment d'ocupació legal en un sol any.

Andalusia el motor d'Espanya?

No, la culpa la te l'oliva.

Les tres províncies andaluses han incrementat de 39.736 els ocupats en un any en el sector agrari. Tant sols a Jaén, l'increment en el sector agrari ha estat de 32.984 ocupats més en un any.

A Madrid l'increment relatiu d'ocupats més important ha estat en... el règim d'empleats de la llar, amb 5.030, doncs els empletas en el règim general han disminuit de 9.308 i els autònoms han incrementat de 7.266 persones. En total, a Madrid s'han creat 2.547 llocs de treball en un any.

A Catalunya el règim general ha incrementat de 5.934 cotitzants, i el d'autònoms de 5.265. Entre tots els règims, l'increment anual ha estat de 7.977 ocupats cotitzants més.

A la resta d'Espanya (treient les províncies andaluses citades, Catalunya i Madrid) el treballadors en alta han augmentat només de 5.909 persones, menys que la pobre Catalunya sola. I sobre tot gràcies als autònoms, que han augmentat de 31.054, per 6.980 d'increment de treballadors assalariats (la davallada més important a la resta d'Espanya ha estat precisament en els treballadors agraris, que estan en temporada baixa, llevat de l'olivera).

La recollida de l'oliva comença per la Puríssima, però enguany s'ha retrasat. Simplement. El miracle d'en Rajoy és el de l'Espanya agrària temporera, amb més de 130.000 persones que han cobrat el PER al febrer.

Aquesta és l'Espanya cañí de Rajoy l'impresentable, una Espanya d'olivera, la mateixa que volen la Lagarde i la Merkel. I a fe que ho estan aconseguint.

Mentrestant, el 30% de la despesa del mes de gener de l'Administració Central de l'Estat ha pogut fer-se gràcies al crèdit. Ens injecten en vena deute, quins interessos pujen el 15% de la despesa de totes les AAPP espanyoles. Totes les retallades només han servit per pagar interessos.

Algú ho havia de dir, i alguns ho hem analitzat per dir-ho.

Cal anar marxant, això no te cap futur...

19/2/14

Un nou rebut de la llum. Però.. cóm varien els preus en les hores del dia?

El tema està en tots els mitjans, però a mi em preocupa que ningú ens hagi aclarit en què afecta realment la tarificació per hores.

Veiem-ho:

Ben aviat es posarà en marxa una nova tarifa d'electricitat. Hi haurà dos sistemes:

a) Si es té un comptador "intel.ligent" la mesura del consum es fa cada hora.

En aquest cas podem optar a què ens facturin hora a hora, amb unes 1.500 lectures en el periode de facturació (cada dos mesos).

b) Si es té un comptador "convencional".

No queda més remei que aplicar una tarifa mitjana dels preus durant els dos mesos del periode de facturació.

A l'any 2018 tots els comptadors hauran de ser "intel.ligents".

Si volem optar al preu real de consum per hora, hi ha una pregunta que sorgeix: Cóm varia el preu de l'electricitat que es consumeixa cada hora al llarg del dia?

Per respondre a aquesta pregunta, disposem de les dades reals comuniacdes pel sector elèctric a la Comissó Nacional de l'Energia, i disposem de dades des de 2006 fins octubre de 2013.

Agafem les dades més recents publicades, les d'octubre de 2013. Val a dir que no hi ha grans variacions entre els diferents mesos de l'any.

Els resultats són aquests:

Preu de l'electricitat per hora del dia
Valors d'ordenades en Euros/Mwh. Les abscises indiquen les hores del dia. Els valors màxims i mínims representen les desviacions estàndard estadístiques +- el promig de la sèrie corresponent a cada hora. La línia vermella horitzontal representa el promig diari.

Com ens podíem suposar, a la nit és més barata i durant el dia, més cara. Observem les socil.lacions amb més detall:
  • Les hores més barates són des de les 0 h fins les 8 del matí, amb un mínim entre les 4 i les 6 de la matinada. La millor hora, les 5 de la matinada.
  • Les hores més cares són entre les 20 i les 22 h, essent l'hora més cara les 21h.
  • La resta d'hores estan dins el promig, essent d'aquestes les més barata les 17 h.
  • A partir de les 17 h fins les 21 h, l'increment del preu és espectacular, creixent paulatinament fins a un 50% per sobre de la mitjana diària.

Desviació del preu horari de l'electricitat respecte la mitjana diària, en %

 

El sobre cost respecte la mitja diària a les 21h arriba al 33%, mentre que a la hora més barata ("happy hour") que correspon a les 5 de la matinada, l'estalvi supera el 25%:

Desviació del preu horari de l'electricitat respecte la mitjana diària, en %
 

Per trams horaris:
  • A partir de les 23h fins les 9h del matí l'electricitat és en promig un 14,4% més barata que el promig diari.
  • De les 9h fins les 20h, el preu és un 4,5% en promig superior.
  • De les 20h fins les 23h l'electricitat surt un 20,1% més cara, en promig.
Així doncs, cal racionalitzar l'ús dels aparells que consumeixen electricitat, posem la rentadora, rentaplats o secadora a partir de les 23h, fent especial atenció a les bombes de rec i de la piscina (si en tenim) que s'hauirien d'engegar a les 5 de la matinada, per anar bé. 
Pel que fa a la calefacció, si és elèctrica, hauríem de poder establir unes hores de funcionament mirant que no es comprenguessin en les hores més cares (de 20 a 23h, si és posible).

A l'estiu, si temim aparells d'aire condicionat, apaguem-los no més tard de les 7 de la tarda.

Mirem ara per dies de la setmana. He agafat les dades dels dos darrers mesos publicats (setembre i octubre de 2013). Els resultats són els següents:

Preu de l'electricitat per dia de la setmana
Valors d'ordenades en Euros/Mwh. Les abscises indiquen els dies de la setmana.

Gràficament ja es veu que el cap de setmana és més barat. Fent l'anàlisi numérica es confirma: el dissabte, i sobre tot el diumenge, són els dies més barats, de l'ordre d'un 6-8% més barats. La resta dels dies de la setmana són si fa o no fa iguals.

He comprovat numéricament que els preus al llarg de les hores dels dies de cap de setmana venen a coincidir amb els generals ja comentats.

Per tant, els consums no continus s'harien de disposar en cap de setmana, preferiblement diumenge, en el mateix règim d'hores que ja s'ha comentat abans. Deixem doncs les tasques accessòrias (Karcher, neteja de congeladors, etc. per al diumenge).

Si racionalitzaem el consum d'energia horària, podem a més reduïr la potència instal.lada un parell de kW, amb la qual cosa l'estalvi en aquest tram fix del rebut també ens farà baixar força la factura.
Per a calcular la potència que necessitem, hem de sumar la potència en Wats dels aparells que posem en marxa sovint, i fer una simulació per hores del dia dels què tenim enxufats a l'hora. Si escampem el consum dels aparells esporàdics (rentadora, rentaplats, bombes d'aigua, radiadors elèctrics, planxes, etc.) veurem com amb una  mica de disciplina ens podem estalviar un parell de kW. Mireu a la factura i veureu com el terme fix (per la potència instal.lada) més tots els impostos que es carreguen sobre aquesta variable, és significatiu per a un bon estalvi.

Si penseu en reduïr la poténcia instal.lada, el tràmit és senzill, però a l'hora de tornar a incrementar-la tingueu en compte que us demanaran un Butlletí d'Instal.lació Elèctrica, que si la casa és molt vella, haureu d'encarregar a un professionsl que us el faci.

Una bona manera d'estalviar és també graduar la temperatura de la nevera i el congelador. A l'hivern amb una temperatura de 6-7ºC i de -15ºC per al congelador hi ha prou. A l'estiu podem baixar fins uns 5ºC la nevera i -17ºC el congelador.

Amb totes les dades de 2013, potser més endavant faig un altre article sobre les oscil.lacions de preus màxims i mínims, a fi i efecte de fer una plantilla global d'estalvis d'electricitat que podríem aconseguir amb una bona gestió horària, per si us pot interessar.

Sia com sia, l'energia anirà sent de mica en mica un bé més car, i per tant hem d'acostumar-nos a ajustar els hàbits de consum per no pagar més encara.

10/2/14

Veig...


No fa gens mala pinta el què vaig veient.

Veig unes canastes de bàsquet al recentment remodelat polisportiu. Jo li posaria el nom d'en Joan Bruguera, s'ho mereix.

Veig que "La Fàbrica", quina remodelació costarà 150.000 € (tres vegades més del què deia en el seu dia un ara il.lustre Regidor) estarà per Setmana Santa.

Veig les finances municipals sanejades.

He vist, com testimoni presencial, l'excel.lent tasca dels nostres Vigilants Municipals.

Veig l'Higini esforçat en posar en el mapa el passat del nostre poble.

Veig l'Alcalde Artalejo decidit amb el nostre Dret a Decidir, a SER.

Veig coses que m'agraden...

Veig, en conjunt, un reacondicionament del municipi, tot i què també veig que, per primera vegada a la història moderna del nostre poble, Sant Pere de Vilamajor perd població.

Veig també que es tracta, ara, de no perdre més. I m'agradaria que es guanyés, que es comencés a moure el poble.

Potser no ho veig tot, expliqueu-me el què no veig.


21/1/14

El primer projecte universitari del meu fill


El meu fill mitjà, l'Ignasi, segueix, per compte propi, les passes del seu avi i del seu pare, pel que fa als estudis.

Fa uns dies va presentar el seu primer treball universitari de disseny constructiu:




Va treure una nota que, potser, el seu avi va arribar a tocar, però sens dubte el seu pare no la va veure en tots els anys de carrera.

Bona peça està fet l'Ignasi...

1/1/14

Adéu siau, Jordi.


Torno del Nadal amb una trista notícia: en Jordi Barenys ens ha deixat.

Li tenia apreci a en Jordi, i crec que ell també a mi. 

El vaig començar a conéixer al 2006, a la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble. No diré que era una bona persona, perquè es mereix més. Un personatge singular, un xic esquerp, desconfiat, però de bon cor i conviccions clares. Un bon tio, que m'agrada més dir.

Me'l trobava sovint quan feia "motorisme de muntanya", al Montseny, que ha estat la seva llar els darrers anys. Tenia un especial carinyo al meu fill petit, en Lucho, i això el feia més proper.

Amant de la natura, potser un pèl exagerada la seva defensa ecologista, ha estat un bon professional de la seva feina, tot i què intuexo que va portar una vida atribulada.

Aquest estiu hi vaig xerrar per darrera vegada i avui m'he assebentat de la seva pèrdua entre els mortals.

Una abraçada de condol a la seva família, jo també lamento que ens hagi deixat. 

Jordi, sempre et portaré en el record ...

4/12/13

Avís de robatori


Fa un parell de dies han entrat a casa nostra, a Can Derrocada. De fet han entrat al garatge i s'han endut totes les motos, les motos de trial meves i dels meus fills, així com un trocet de la història de casa:
  • Gas-Gas 250 TXT blava,
  • Sherco-Bultaco 250 trial grisa,
  • Mecatecno trial 50 blanca, seient blau,
  • Beta trial 50 blava, blanca i vermella amb ratlles al dipòsit, seient vermell, roda grossa,
  • Montsesa Cota 123 parafancs davanter d'alumini i traser de plàstic blanc,
  • Derbi Antorcha 50 (Derbi "paleta") dipòsit vermell, sense parafancs davanter.
Aqui us deixo les fotos de les motos petites, que són més singulars:

 Beta trial

Mecatecno trial

Tenim sospites de què els lladres intentaran posar les motos a la venda a particulars, doncs per el tipus de moto (trial) i l'estat administratiu de les mateixes, no poden circular. El robatori ja ha estat denunciat i els Mossos han obert una investigació.

Sisplau, els què pogueu estar en contacte amb el món de les motos, o del trial, si veieu moviments en el mercat de compra-venda a particulars o motos d'aquest tipus circulant de forma sospitosa, envieu-me un correu. Passeu la veu!

Gràcies.

15/11/13

No han calgut els jugadors del segon equip

A diferència d'en Tata Martino, que a manca dels jugadors del primer equip per compromisos de "la roja" i baixes per lesió, en Martí Artalejo no ha hagut de convocar jugadors del segon equip per completar el cartipàs municipal: l'Emili Domínguez, 11è de la malmesa llista de CiU a les eleccions municipals, ha ocupat la cartera deixada per la renúncia de la Pati.

Veiem cóm queda la llista:

1. Josep Maria Llesuy Suñol 
2. Marti Artalejo Ferrer 
3. Maria Carmen Lozano Jimenez 
4. Patricia Puig Montserrat
5. Rosa Maria Quesada Garcia
6. Juan Antonio Moreno Rams
7. Pedro Espin Fernandez
8. Miquel Puigdevall Albert
 
9. Irene Bonilla Garcia
10. Maria Soledad Mingo Gomez
 
11. Emilio Dominguez Nuño
 

Suplents:
1. Salvador Marti Pujol
2. Juan Ballart Serra
3. Jose Conesa Llupia
4. Maria Sara Martinez Garnelo
5. Teresa Sola Sancho
6. Gerard Prats Fumado
7. Susana Martori Rodellas

Vallserena: 2
Can Vila: 1
Les Faldes: 1

Cal donar la benviguda al nou Regidor i desitjar que compleixi la seva tasca com menys tant bé com ho va fer la Pati.

8/11/13

M'ha agradat...


M'ha agradat que l'Alcalde Artalejo faci el gest simbòlic però engrescador de pagar les retencions d'IRPF dels nostres treballadors públics a la Hisenda catalana.

M'ha agradat que en Martí aprofiti la tranquil.litat pressupostària per rebaixar els impostos municipals (a excepció de l'ICIO, que no calia). Fet històric, per poc que sigui.

M'ha agradat que el nostre Alcalde posi ordre a les Ordenances Fiscals del municipi i les actualitzi a redaccions menys provincianes.

Altres coses no li puc reconèixer, però en aquesta legislatura de trànsit està posant ordre a la Hisenda, és de rigor manifestar-ho.

(Si sobren alguns quartos, per exemple, els de la sanció encara no cobrada de Pinsos Picart, caldria posar xarxes a les porteries del poliesportiu -molt bé per haver-lo recuperat, Martí suma i segueix així- i de pas, a veure si et fas unes canastes de bàsquet i poses malla a les baranes, que els nois es fan un tip de recollir pilotes penjades ...).