De la macedònia d'etiquetes i persones engrescades en un o altre objectiu, ara fa tot just sis mesos que el nou equip de govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va agafar les regnes.
Només sis mesos!
En Llesuy i el seu equip, nou i divers, porta les piles ben carregades, i obrint tots els fronts s'ha posat a pencar de valent.
La llista de coses fetes o acabades és ja enorme, però no seré jo qui en passi llista, que ho facin ells mateixos.
Des d'aquesta pàgina, apart de felicitar en Josep Maria, l'Higini, la Navidad, en José Luis, la Lola i en Pere, i animar-los a seguir treballant -tots- i no afluixar, la meva impressió és que es va anar a votar a les passades eleccions, no per administrar el poble, que ja és prou feina, sinó sobretot per a dirigir Sant Pere de Vilamajor vers el segle XXI. Haig de passar llista d'alguns temes pendents:
La fàbrica de pinsos i la masia de Can Derrocada: el pacte del cavaller ha de ser possible, respectant els interessos de la propietat però reconcil.liant-los amb els del poble. Que es deixin de demanar indemnitzacions impossibles i es posi seny i senyoria.
El POUM: està bé que un grapat de compromesos aturessim el desgavell a què ens portava, però ja és hora de continuar, i deixar de fer pedassos amb les normes subsidiàries. No es pot perfeccionar un POUM inapropiat, s'hi ha de posar nova saba i plantejar, per fi, un urbanisme que no sigui de play-mobil per a Sant Pere, pensant en la millor forma de viure per a la seva gent.
La Plaça de la Força: ara que ja és pràcticament nostre, convé ser també valents i convertir l'indret en l'autèntica plaça major del poble, traient la carretera del mig.
Les irregularitats urbanístiques a Can Derrocada i a altres indrets: que es suspenguin immediatament les obres il.legals i que no es doni llicència d'ocupació pels nous habitatges il.legals que s'han aixecat. Que s'extremi el zel per a què les construccions s'integrin en el medi i no a l'inrevés. Que es doni per fi resposta a les reiterades denúncies formals presentades al respecte.
La Rectoria: amb l'empenta donada per tants, caldrà evitar que aquests no s'acabin empenyent entre ells. Cal dotar d'un nou futur a l'equipament cultural, avantguardista, però a més que sigui útil.
Els veïnats: continua sense existir un model de futur per a la consideració dels nuclis perifèrics. Per bé que la aposta a comunicar-los és ferma i positiva.
La hisenda municipal: es volen serveis de primera amb qualitat de vida de primera, i tributs de tercera regional. El cercle no es pot quadrar d'aquesta manera.
El polígon industrial: que se n'ha fet dels 140 mil metres conveniats? On està l'alternativa, si cal?
La participació ciutadana: s'ha tirat la pedra tant lluny que l'hem perduda de vista.
El disseny del nucli principal: nebulosa.
La revitalització del comerç: continuem sense un disseny de futur. Pensar en botiguetes hem arribat on som.
Mancomunitat amb Sant Antoni: sembla que aquests de CIU no estan per la tasca. Sant Antoni senzillament ignora la existència de Sant Pere.
La pagesia: acabats els vells temps de les requalificacions, no només per simpatia, sinó per reconcil.liació amb la nostra essència, se li ha de donar el lloc destacat, la visualització que li correspon.
La legalització d'activitats: aviat farà 1 any que les activitats industrials i ramaderes haurien d'estar adaptades a la Llei del 1998. A final d'aquest any tota la resta d'activitats. Algu en sap quelcom? No sigui que només pensem en el medi ambient quan ens refeim a Sa Majestat el Parc Natural del Montseny.
El jovent i els infants: està bé fer activitats, però encara no hem construït el poble que els estimi.
La promoció d'activitat econòmica i la fixació de població: cal promoure activitats de valor afegit i evitar que Sant Pere sigui una ciutat Pikolín. Una nova forma de vida ha de ser possible quan s'enretirin les grues.
Queden algunes coses més, però no vull abusar.
Ara que és Nadal, poso sota l'arbre aquests desitjos: jo crec en el Pare Noël i en els Reis Mags.
Només sis mesos!
En Llesuy i el seu equip, nou i divers, porta les piles ben carregades, i obrint tots els fronts s'ha posat a pencar de valent.
La llista de coses fetes o acabades és ja enorme, però no seré jo qui en passi llista, que ho facin ells mateixos.
Des d'aquesta pàgina, apart de felicitar en Josep Maria, l'Higini, la Navidad, en José Luis, la Lola i en Pere, i animar-los a seguir treballant -tots- i no afluixar, la meva impressió és que es va anar a votar a les passades eleccions, no per administrar el poble, que ja és prou feina, sinó sobretot per a dirigir Sant Pere de Vilamajor vers el segle XXI. Haig de passar llista d'alguns temes pendents:
La fàbrica de pinsos i la masia de Can Derrocada: el pacte del cavaller ha de ser possible, respectant els interessos de la propietat però reconcil.liant-los amb els del poble. Que es deixin de demanar indemnitzacions impossibles i es posi seny i senyoria.
El POUM: està bé que un grapat de compromesos aturessim el desgavell a què ens portava, però ja és hora de continuar, i deixar de fer pedassos amb les normes subsidiàries. No es pot perfeccionar un POUM inapropiat, s'hi ha de posar nova saba i plantejar, per fi, un urbanisme que no sigui de play-mobil per a Sant Pere, pensant en la millor forma de viure per a la seva gent.
La Plaça de la Força: ara que ja és pràcticament nostre, convé ser també valents i convertir l'indret en l'autèntica plaça major del poble, traient la carretera del mig.
Les irregularitats urbanístiques a Can Derrocada i a altres indrets: que es suspenguin immediatament les obres il.legals i que no es doni llicència d'ocupació pels nous habitatges il.legals que s'han aixecat. Que s'extremi el zel per a què les construccions s'integrin en el medi i no a l'inrevés. Que es doni per fi resposta a les reiterades denúncies formals presentades al respecte.
La Rectoria: amb l'empenta donada per tants, caldrà evitar que aquests no s'acabin empenyent entre ells. Cal dotar d'un nou futur a l'equipament cultural, avantguardista, però a més que sigui útil.
Els veïnats: continua sense existir un model de futur per a la consideració dels nuclis perifèrics. Per bé que la aposta a comunicar-los és ferma i positiva.
La hisenda municipal: es volen serveis de primera amb qualitat de vida de primera, i tributs de tercera regional. El cercle no es pot quadrar d'aquesta manera.
El polígon industrial: que se n'ha fet dels 140 mil metres conveniats? On està l'alternativa, si cal?
La participació ciutadana: s'ha tirat la pedra tant lluny que l'hem perduda de vista.
El disseny del nucli principal: nebulosa.
La revitalització del comerç: continuem sense un disseny de futur. Pensar en botiguetes hem arribat on som.
Mancomunitat amb Sant Antoni: sembla que aquests de CIU no estan per la tasca. Sant Antoni senzillament ignora la existència de Sant Pere.
La pagesia: acabats els vells temps de les requalificacions, no només per simpatia, sinó per reconcil.liació amb la nostra essència, se li ha de donar el lloc destacat, la visualització que li correspon.
La legalització d'activitats: aviat farà 1 any que les activitats industrials i ramaderes haurien d'estar adaptades a la Llei del 1998. A final d'aquest any tota la resta d'activitats. Algu en sap quelcom? No sigui que només pensem en el medi ambient quan ens refeim a Sa Majestat el Parc Natural del Montseny.
El jovent i els infants: està bé fer activitats, però encara no hem construït el poble que els estimi.
La promoció d'activitat econòmica i la fixació de població: cal promoure activitats de valor afegit i evitar que Sant Pere sigui una ciutat Pikolín. Una nova forma de vida ha de ser possible quan s'enretirin les grues.
Queden algunes coses més, però no vull abusar.
Ara que és Nadal, poso sota l'arbre aquests desitjos: jo crec en el Pare Noël i en els Reis Mags.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada