En la Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'estudi del POUM de Sant Pere, vaig aconseguir que s'inclogués la consideració de la BV-5108 com via d'essencial importància per a la comunicació de Vilamajor. Aquesta moció s'inclogué en el document presentat d'abril de 2006.
El mes de novembre d'enguany, en la revista (excel.lent revista) el NAS de Cardedeu (pàgina 14), es publicava un article signat per Jordi Puig i Rovira en el què, arrel de peticions veïnals, criticava la millora de la BV-5108, al.legant, com ja ens tenen acostumats els que solucionen les estadístiques d'accidentalitat posant el trànsit a pas de cavall en comptes de millorar la seguretat viària, que la solució és posar artefactes i passos elevats per a què, per mor de la trencada d'amortiguadors, en comptes de circular, els cotxes passegin per la carretera.
Els nostres amics de Les Pungoles Opina, van recollir aquest article, que ha rebut dos comentaris contradictoris, un dels quals en la mateixa línia que l'article: la seguretat ve donada principalment per utilitzar les carreteres per fer "el dominguero", en comptes d'exigir les comunicacions ràpides i infrastructuralment segures que ens mereixem (i que per cert tenen a moltes altres carreteres d'Espanya amb menys trànsit, pagades amb les pessigades a la nostra balança fiscal).
Be, tant se val aquest debat: si tots anem a 30 km/h ja no hauran accidents i totes les carreteres podran ser camins de carro; no caldrà ja arreglar una carretera com la BV-5108 per la que passen 9.000 vehicles cada dia. I amb els diners que estalviem podrem continuar pagant les magnífiques carreteres que tenen arreu d'Espanya, i posar els Mossos a treballar en la seva feina.
És així que a finals d'octubre, l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, juntament amb Cardedeu, Cànoves i Sant Antoni, varen demanar a la Diputació de Barcelona un Pla de Mobilitat per a aquesta via.
El mes de novembre d'enguany, en la revista (excel.lent revista) el NAS de Cardedeu (pàgina 14), es publicava un article signat per Jordi Puig i Rovira en el què, arrel de peticions veïnals, criticava la millora de la BV-5108, al.legant, com ja ens tenen acostumats els que solucionen les estadístiques d'accidentalitat posant el trànsit a pas de cavall en comptes de millorar la seguretat viària, que la solució és posar artefactes i passos elevats per a què, per mor de la trencada d'amortiguadors, en comptes de circular, els cotxes passegin per la carretera.
Els nostres amics de Les Pungoles Opina, van recollir aquest article, que ha rebut dos comentaris contradictoris, un dels quals en la mateixa línia que l'article: la seguretat ve donada principalment per utilitzar les carreteres per fer "el dominguero", en comptes d'exigir les comunicacions ràpides i infrastructuralment segures que ens mereixem (i que per cert tenen a moltes altres carreteres d'Espanya amb menys trànsit, pagades amb les pessigades a la nostra balança fiscal).
Be, tant se val aquest debat: si tots anem a 30 km/h ja no hauran accidents i totes les carreteres podran ser camins de carro; no caldrà ja arreglar una carretera com la BV-5108 per la que passen 9.000 vehicles cada dia. I amb els diners que estalviem podrem continuar pagant les magnífiques carreteres que tenen arreu d'Espanya, i posar els Mossos a treballar en la seva feina.
És així que a finals d'octubre, l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, juntament amb Cardedeu, Cànoves i Sant Antoni, varen demanar a la Diputació de Barcelona un Pla de Mobilitat per a aquesta via.
Afortunadament, sigui pel que sigui, el 7 de desembre, la Diputació de Barcelona ha considerat prioritàries les actuacions a la BV-5108, donant així resposta a les peticions ciutadanes i dels municipis afectats.
Estant així les coses, la Fundació RACC acaba de publicar les dades de l'estudi d'accidentalidad EURORAP, el principal estudi per a l'avaluació de les carreteres europees. L'estudi s'ha elaborat, pel que fa a Catalunya, en col.laboració amb el Servei Català de Trànsit i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
En aquesta edició de l'estudi s'han analitzat 420 trams que representen 6.325 quilòmetres de la xarxa viària catalana, el 52% del conjunt de carreteres i autopistes del país, per on transcorre el 80% de la mobilitat de Catalunya. S'han tingut en compte els accidents dels tres darrers anys, 2004, 2005 i 2006, per tal de poder comparar els resultats amb les dades d'estudis anteriors.
Estant així les coses, la Fundació RACC acaba de publicar les dades de l'estudi d'accidentalidad EURORAP, el principal estudi per a l'avaluació de les carreteres europees. L'estudi s'ha elaborat, pel que fa a Catalunya, en col.laboració amb el Servei Català de Trànsit i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
En aquesta edició de l'estudi s'han analitzat 420 trams que representen 6.325 quilòmetres de la xarxa viària catalana, el 52% del conjunt de carreteres i autopistes del país, per on transcorre el 80% de la mobilitat de Catalunya. S'han tingut en compte els accidents dels tres darrers anys, 2004, 2005 i 2006, per tal de poder comparar els resultats amb les dades d'estudis anteriors.
A Catalunya hi ha quatre trams de risc “molt elevat” (punts negres):
- La variant d'Olot de la N-260,
- La C-35 entre Parets del Vallès i Granollers,
- La C-14 des de Coll de Nargó fins Adrall,
- La BV-5108 entre Cardedeu i Cànoves i Samalús (!).
Avui mateix, i arran de l'estudi del RACC, també El Periódico de Catalunya publica la notícia de què la cinquena via amb més accidents de moto de Catalunya és, precisament la BV-5108.
La seguretat, no ens enganyem, comença per poder anar per carreteres segures, amb una amplada mínima per a què hi passin dos camions, amb una vorera adequada, sense revolts d'ensurt, adequadament senyalitzades i que les nits de pluja no hagis d'anar a les palpentes.
Conductors imprudents (a banda de les normes de circulació) sempre n'hi haurà, però d'aquests s'han d'ocupar els Mossos i altres instruments de repressió. Per a mi, per a la meva família, sisplau, deixeu-me tenir carreteres en condicions.
La seguretat, no ens enganyem, comença per poder anar per carreteres segures, amb una amplada mínima per a què hi passin dos camions, amb una vorera adequada, sense revolts d'ensurt, adequadament senyalitzades i que les nits de pluja no hagis d'anar a les palpentes.
Conductors imprudents (a banda de les normes de circulació) sempre n'hi haurà, però d'aquests s'han d'ocupar els Mossos i altres instruments de repressió. Per a mi, per a la meva família, sisplau, deixeu-me tenir carreteres en condicions.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada