Tot just són 500 veïns.
L'atzar administratiu els han repartit entre dos municipis, però d'esquenes a Vilamajor tenen en Cardedeu la seva referència. D'on sou? D'on us sentiu?
D'origen benestant, mai han volgut -o no han pogut- traspassar el seu projecte d'urbanització als poders municipals. Curiós estatus, paguen com tothom i s'han de buscar la vida.
Són, sense dubte, els darrers mohicans de Vilamajor.
Tenen la sort de poder-se autogestionar, de formar una quasirepública dins d'un món envaït pel sector públic. Podrien ser el nostre exemple, un exemple envejable.
Però els mohicans, alguns mohicans, no volen saber res del seu projecte: tanquen la porta amb clau i que no els emprenyin. Fugint de Barcelona molts s'han guanyat una "torre" al Montseny, abans d'estiueig, ara per tot viure. Per fi han aconseguit viure en una urbanització que molts voldrien, enveja dels veïns que han deixat a la ciutat... I en canvi no volen pagar-se una quota de comunitat per gaudir-ne. Que de xulo és dir als amics que tens pistes de tennis i piscina, que fas carn a la brasa tot l'any! Però a l'hora d'esquitxar uns euros o de pintar la tanca de la parcel.la, tot són pegues. Seran nous-rics?
Pungolers de debò, lluiteu per la vostra independència, no l'heu buscada, però sense unitat, sense lideratge, només us arribarà la decadència. Estem amb vosaltres; feu ja realitat la vostra República Pungolera.
Veieu Els barris dividits de Vilamajor.
L'atzar administratiu els han repartit entre dos municipis, però d'esquenes a Vilamajor tenen en Cardedeu la seva referència. D'on sou? D'on us sentiu?
D'origen benestant, mai han volgut -o no han pogut- traspassar el seu projecte d'urbanització als poders municipals. Curiós estatus, paguen com tothom i s'han de buscar la vida.
Són, sense dubte, els darrers mohicans de Vilamajor.
Tenen la sort de poder-se autogestionar, de formar una quasirepública dins d'un món envaït pel sector públic. Podrien ser el nostre exemple, un exemple envejable.
Però els mohicans, alguns mohicans, no volen saber res del seu projecte: tanquen la porta amb clau i que no els emprenyin. Fugint de Barcelona molts s'han guanyat una "torre" al Montseny, abans d'estiueig, ara per tot viure. Per fi han aconseguit viure en una urbanització que molts voldrien, enveja dels veïns que han deixat a la ciutat... I en canvi no volen pagar-se una quota de comunitat per gaudir-ne. Que de xulo és dir als amics que tens pistes de tennis i piscina, que fas carn a la brasa tot l'any! Però a l'hora d'esquitxar uns euros o de pintar la tanca de la parcel.la, tot són pegues. Seran nous-rics?
Pungolers de debò, lluiteu per la vostra independència, no l'heu buscada, però sense unitat, sense lideratge, només us arribarà la decadència. Estem amb vosaltres; feu ja realitat la vostra República Pungolera.
Veieu Els barris dividits de Vilamajor.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada