Un (dels molts) defectes del POUM que després de tres anys va suspendre totes les assignatures i sembla que ha deixat la carrera, és la manca de projecte per al 85% de la població: els residents als veïnats (nuclis, barris, urbanitzacions), concentrant la major part de les actuacions en el nucli principal.
Tampoc en la pròpia Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'estudi del POUM, inicialment configurada per donar suport al pla i retocar les "qüestions mediambientals" no vaig aconseguir que s'aprovés cap de les sis propostes presentades en aquest sentit, ni es va atrevir a redissenyar els barris.
Uns i altres, encegats amb l'eslogan "reequilibrar el nucli (principal)" no van voler apostar per la única manera de vertebrar el nostre municipi: crear una xarxa de comunicació entre els veïnats.
Sense dubte, la visió i les perspectives urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor varien enormement si considerem la existència de vies de comunicació que uneixin els diferents veïnats i el nucli principal.
Afortunadament el nou govern municipal ho ha entés així: fer poble no és fer més cases, sinò que passa per vertebrar en primer lloc els nuclis de població. Uns nuclis, com Les Faldes i Vallserena, separats per més de 7 kilómetres.
I s'ha posat a fer la feina:
- Camí de Can Ribalta Serra Llarga (Vallserena-Can Vila).
- Camí de Can Tona (Vallserena-Can Vila- Can Derrocada).
- Accessos a Can Miret-BP-5107.
- Revitalització de la BV-5108 (Cardedeu Cànoves).
Ara ens annuncien la conexió entre Les Faldes i el nucli principal, la més complicada, la més important. Ho celebro.
Deixant segur per més endavant la connexió de Quatre Camins fins la BP-5107, connectant la Serra Llarga amb Palautordera i assumint el retall de la BP-5107 fins arribar a la BP-5109. I tant de bo consideri l'accés de Les Pungoles fins la BP-5107.
Per a mi encara queden tres operacions més:
- Connectar La Farinera amb Torre-Roja.
- Connectar Can Tomàs amb el vial de Can Son.
- I obrir un pont pel carrer Dàlia que connecti el nucli amb Quatre Camins, tallant la carretera actual tot restaurant, per a vianants, l'antic pont de la riera, deixant aixi lliure la Plaça de La Força.
Amb tot plegat, Sant Pere de Vilamajor començarà a ser un poble vertebrat, comunicat i articulat, que permetrà fer un urbanisme seriós i del Segle XXI.
Per als que veuen amb terror tota carretera que no sigui un camí de carro, per aquells que sostenen que hem d'anar arreu només a peu o amb bicicleta, per aquells que han possat cadenes als camins veïnals que passen per les seves finques, ja va sent hora que acceptin la realitat del nostre municipi, i que disfrutin, en bicicleta i a peu, els 2/3 de terme municipal que Sant Pere de Vilamajor dedica al Parc Natural del Montseny.
Tampoc en la pròpia Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'estudi del POUM, inicialment configurada per donar suport al pla i retocar les "qüestions mediambientals" no vaig aconseguir que s'aprovés cap de les sis propostes presentades en aquest sentit, ni es va atrevir a redissenyar els barris.
Uns i altres, encegats amb l'eslogan "reequilibrar el nucli (principal)" no van voler apostar per la única manera de vertebrar el nostre municipi: crear una xarxa de comunicació entre els veïnats.
Sense dubte, la visió i les perspectives urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor varien enormement si considerem la existència de vies de comunicació que uneixin els diferents veïnats i el nucli principal.
Afortunadament el nou govern municipal ho ha entés així: fer poble no és fer més cases, sinò que passa per vertebrar en primer lloc els nuclis de població. Uns nuclis, com Les Faldes i Vallserena, separats per més de 7 kilómetres.
I s'ha posat a fer la feina:
- Camí de Can Ribalta Serra Llarga (Vallserena-Can Vila).
- Camí de Can Tona (Vallserena-Can Vila- Can Derrocada).
- Accessos a Can Miret-BP-5107.
- Revitalització de la BV-5108 (Cardedeu Cànoves).
Ara ens annuncien la conexió entre Les Faldes i el nucli principal, la més complicada, la més important. Ho celebro.
Deixant segur per més endavant la connexió de Quatre Camins fins la BP-5107, connectant la Serra Llarga amb Palautordera i assumint el retall de la BP-5107 fins arribar a la BP-5109. I tant de bo consideri l'accés de Les Pungoles fins la BP-5107.
Per a mi encara queden tres operacions més:
- Connectar La Farinera amb Torre-Roja.
- Connectar Can Tomàs amb el vial de Can Son.
- I obrir un pont pel carrer Dàlia que connecti el nucli amb Quatre Camins, tallant la carretera actual tot restaurant, per a vianants, l'antic pont de la riera, deixant aixi lliure la Plaça de La Força.
Amb tot plegat, Sant Pere de Vilamajor començarà a ser un poble vertebrat, comunicat i articulat, que permetrà fer un urbanisme seriós i del Segle XXI.
Per als que veuen amb terror tota carretera que no sigui un camí de carro, per aquells que sostenen que hem d'anar arreu només a peu o amb bicicleta, per aquells que han possat cadenes als camins veïnals que passen per les seves finques, ja va sent hora que acceptin la realitat del nostre municipi, i que disfrutin, en bicicleta i a peu, els 2/3 de terme municipal que Sant Pere de Vilamajor dedica al Parc Natural del Montseny.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada