Vagi per endavant l'extraordinària dinamització i nivell de qualitat de les activitats culturals i de lleure que s'han vingut desenvolupant darrerament, i per tant el mérit de tots els que hi han participat.
Afanyòs per materialitzar l'anomenada "participació ciutadana", el nou equip de govern va posar en marxa fa uns mesos dues comissions de participació: Medi Ambient i Cultura. Tanmateix, va situar en una nova etapa la única comissió fins llavors existent, la Comissió de Treball per a l'Estudi del POUM, rebatejada ara com Comissió d'Urbanisme.
A l'hora, ha posat en suspens l'estructura participativa del Consell de Poble convertint-la en un òrgan assembleari sense conformació, pretenent corregir els defectes originals del seu reglament intern.
Totes aquestes creacions i recreacions s'han fet però sense un marc de referència, sense unes regles de joc clares i mínimament organitzades, donant prioritat a la democratització de la participació més que a la constitució d'òrgans estables de participació. En definitiva, tot allò -sigui poc, sigui deficient- creat en la legislatura anterior, ha quedat, des del punt de vista orgànic, carent d'una carta de naturalesa pròpia, d'uns criteris d'actuació, d'unes atribucions i responsabilitats, d'organització interna establerta. En suma, de tot allò mínimament imprescindible per convertir-los en instruments legitimats i organitzats de participació ciutadana.
Ara es fan evidents els primers símptomes d'aquest desgavell. La Comissió de Cultura, formada simplement per les persones que hi han volgut participar, aparentment en dependècia d'un Consell de Poble que ara per ara és inexistent, doncs ningú no sap quines funcions té ni qui el composa exactament, se n'adona ara de què, també, i en primer lloc, s'ha d'implicar les entitats culturals del municipi, doncs són peces clau per al desenvolupament de les activitats culturals i de lleure.
Sembla talment com si la comissió fos una peça intermèdia entre l'Ajuntament i els artífexs civils principals: les entitats cultutals organitzades, doncs la comissió demana ara el concurs d'aquestes.
Podríem haver començat per aquí, com era evident, com és natural arreu.
La utilitat de la participació ciutadana i dels seus exponents s'ha de basar en la capacitat de convocatòria, en el concurs dels qui millor poden aportar quelcom als resultats, i no només en la pròpia existencia dels òrgans.
La participació necessita d'una mínima organització, doncs els millors resultats s'aconsegueixen sempre posant'hi uns principis de funcionament i uns objectius concrets.
Sense aixó continuarem amb engegades de cavall i aturades d'ase.
Així les coses, l'article publicat el mes de juliol en aquestes mateixes pàgines continua sent d'actualitat.
Notícies de Vilamajor ens ofereix -puntual- una breu crònica de la reunió mantinguda amb les entitats culturals del poble el passat diumenge 13 de gener, a instàncies de la Comissió de Cultura .
Com ja vaig comentar en convocar-se la reunió, em sembla una bona iniciativa, fonamentalment perquè retorna al seu curs natural l'engegada de cavall dels assumptes de participació ciutadana.
Llegint la crònica, complementada amb la institucional del Consistori, la sopresa ha estat majúscula. M'explico.
En la convocatòria de la reunió, entre d'altres qüestions, s'indicava l'objecte de la mateixa: "anàlisi de l'estat de la cultura i el lleure a Sant Pere de Vilamajor". Sent l'objectiu "respondre a l’oportunitat que ens dóna l’Ajuntament de fer-li arribar un programa cultural pensat i elaborat per tots i per a tots, ... que pot crear un nou escenari on l’ajuda mútua, el bé comú i la confiança prevalguin a l’hora de treballar en l’organització de les activitats culturals".
No oblidem que la reunió es propiciava a instàncies de la Comissió de Cultura.
Doncs bé, amb un extraordinari èxit d'acollida, doncs a la reunió ha participat el gruix de les entitats culturals del municipi:
Afanyòs per materialitzar l'anomenada "participació ciutadana", el nou equip de govern va posar en marxa fa uns mesos dues comissions de participació: Medi Ambient i Cultura. Tanmateix, va situar en una nova etapa la única comissió fins llavors existent, la Comissió de Treball per a l'Estudi del POUM, rebatejada ara com Comissió d'Urbanisme.
A l'hora, ha posat en suspens l'estructura participativa del Consell de Poble convertint-la en un òrgan assembleari sense conformació, pretenent corregir els defectes originals del seu reglament intern.
Totes aquestes creacions i recreacions s'han fet però sense un marc de referència, sense unes regles de joc clares i mínimament organitzades, donant prioritat a la democratització de la participació més que a la constitució d'òrgans estables de participació. En definitiva, tot allò -sigui poc, sigui deficient- creat en la legislatura anterior, ha quedat, des del punt de vista orgànic, carent d'una carta de naturalesa pròpia, d'uns criteris d'actuació, d'unes atribucions i responsabilitats, d'organització interna establerta. En suma, de tot allò mínimament imprescindible per convertir-los en instruments legitimats i organitzats de participació ciutadana.
Ara es fan evidents els primers símptomes d'aquest desgavell. La Comissió de Cultura, formada simplement per les persones que hi han volgut participar, aparentment en dependècia d'un Consell de Poble que ara per ara és inexistent, doncs ningú no sap quines funcions té ni qui el composa exactament, se n'adona ara de què, també, i en primer lloc, s'ha d'implicar les entitats culturals del municipi, doncs són peces clau per al desenvolupament de les activitats culturals i de lleure.
Sembla talment com si la comissió fos una peça intermèdia entre l'Ajuntament i els artífexs civils principals: les entitats cultutals organitzades, doncs la comissió demana ara el concurs d'aquestes.
Podríem haver començat per aquí, com era evident, com és natural arreu.
La utilitat de la participació ciutadana i dels seus exponents s'ha de basar en la capacitat de convocatòria, en el concurs dels qui millor poden aportar quelcom als resultats, i no només en la pròpia existencia dels òrgans.
La participació necessita d'una mínima organització, doncs els millors resultats s'aconsegueixen sempre posant'hi uns principis de funcionament i uns objectius concrets.
Sense aixó continuarem amb engegades de cavall i aturades d'ase.
Així les coses, l'article publicat el mes de juliol en aquestes mateixes pàgines continua sent d'actualitat.
Notícies de Vilamajor ens ofereix -puntual- una breu crònica de la reunió mantinguda amb les entitats culturals del poble el passat diumenge 13 de gener, a instàncies de la Comissió de Cultura .
Com ja vaig comentar en convocar-se la reunió, em sembla una bona iniciativa, fonamentalment perquè retorna al seu curs natural l'engegada de cavall dels assumptes de participació ciutadana.
Llegint la crònica, complementada amb la institucional del Consistori, la sopresa ha estat majúscula. M'explico.
En la convocatòria de la reunió, entre d'altres qüestions, s'indicava l'objecte de la mateixa: "anàlisi de l'estat de la cultura i el lleure a Sant Pere de Vilamajor". Sent l'objectiu "respondre a l’oportunitat que ens dóna l’Ajuntament de fer-li arribar un programa cultural pensat i elaborat per tots i per a tots, ... que pot crear un nou escenari on l’ajuda mútua, el bé comú i la confiança prevalguin a l’hora de treballar en l’organització de les activitats culturals".
No oblidem que la reunió es propiciava a instàncies de la Comissió de Cultura.
Doncs bé, amb un extraordinari èxit d'acollida, doncs a la reunió ha participat el gruix de les entitats culturals del municipi:
- Centre d'Art La Rectoria,
- Colla gegantera i de grallers la Força,
- Sant Pere Teatre,
- Teatre Tryphaire,
- Assemblea de Joves de Sant Pere de Vilamajor.
Però a més, han acudit les entitats esportives i recreatives, com ara:
- Grup Tryphaire,
- Caminaires de Les Faldes del Montseny,
- Club de BTT els trencacames,
- Club Centre Excursionista Montseny-Vilamajor,
- Club de Petanca can Vila,
- Club de Tennis Montseny.
També hi ha assistir les entitats representatives del veïnats i nuclis (es troba a faltar representants de Les Pungoles, Vallerena i Can Ram):
- Associació de propietaris de Can Derrocada,
- Associació de Veïns de Les Faldes del Montseny,
- Associació de Veïns de Sant Pere,
- Associació de Veïns la Pinya de Can Vila.
I a més a més organitzacions socials com ara:
- Associació Pau i Convivència,
- AMPA CEIP Torre Roja,
- AMPA CEIP Vilamagore,
- AMPA IES Vilamajor,
I per si mancava algú, els nostres ADF de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor i Cardedeu.
Certament això de "cultura" és com una goma que es pot estirar tant com es vulgui, fins i tot arribar a nivells que abarquin qualsevol manifestació o activitat de qualsevol tipus. Vist així, no hi ha dubte de què fins i tot els apreciats ADF's del poble fan cultura.
De fet, totes les entitats convocades -aparentment totes les de Sant Pere- van donar la seva visió sobre l'àmbit de la cultura.
Però tanta notable participació em suggereix una primera observació: Òndia, si no hi falta cap entitat, organització o associació civil de Sant Pere de Vilamajor! (llevat de les absències, ben segur justificades, i de l'Associació de Pagesos, probablement no convocada). No era una reunió de les entitats culturals? A qui més convidarà, o no convidarà, per exemple, si ho fan, la Comissió de Mediambient, la Comissió d'Urbanisme, o la resta de comissions que es creïn?
I en definitiva, l'observació que considero més interessant: No serà que haguéssim hagut de començar per aquí abans de batejar i posar en marxa tanta Comissió? No serà que les entitats organitzades del municipi haurien de ser membres nats i destacadament reconeguts del Consell de Poble, en comptes d'eliminar el model preexistent i abandonar-lo a formes assemblearies planes?
Les podríem convocar igualment per donar la seva visió sobre el medi ambient, les haguésim pogut convocar per tractar sobre urbanisme, se les hauria de convocar quan es tracti de fer pressupostos municipals participatius, i ben segur se les convocarà per tractar de mobilitat, del jovent, ... En fi, totes aquestes associacions i entitats tenen opinió sobre tots els temes del municipi, i és bo que hi participin.
No serà doncs que ens hem saltat un pas? No serà que la Comissió de Cultura, per exemple, hauria de tenir, organitzadament, una notable i principal participació de les entitats culturals, aquestes estant de forma nativa en el Consell de Poble?
Estendre la forma participativa oberta, sense unes atribucions definides, sense un model organitzatiu, del Consell de Poble a les Comissions fa que ens descuidem els pantalons en sortir al carrer, ... i haguem de tornar a casa a buscar-los. La participació representa un esforç: no els esmercem inútilment amb un model que anirà tapant els forats que ell mateix anirà creant.
Certament això de "cultura" és com una goma que es pot estirar tant com es vulgui, fins i tot arribar a nivells que abarquin qualsevol manifestació o activitat de qualsevol tipus. Vist així, no hi ha dubte de què fins i tot els apreciats ADF's del poble fan cultura.
De fet, totes les entitats convocades -aparentment totes les de Sant Pere- van donar la seva visió sobre l'àmbit de la cultura.
Però tanta notable participació em suggereix una primera observació: Òndia, si no hi falta cap entitat, organització o associació civil de Sant Pere de Vilamajor! (llevat de les absències, ben segur justificades, i de l'Associació de Pagesos, probablement no convocada). No era una reunió de les entitats culturals? A qui més convidarà, o no convidarà, per exemple, si ho fan, la Comissió de Mediambient, la Comissió d'Urbanisme, o la resta de comissions que es creïn?
I en definitiva, l'observació que considero més interessant: No serà que haguéssim hagut de començar per aquí abans de batejar i posar en marxa tanta Comissió? No serà que les entitats organitzades del municipi haurien de ser membres nats i destacadament reconeguts del Consell de Poble, en comptes d'eliminar el model preexistent i abandonar-lo a formes assemblearies planes?
Les podríem convocar igualment per donar la seva visió sobre el medi ambient, les haguésim pogut convocar per tractar sobre urbanisme, se les hauria de convocar quan es tracti de fer pressupostos municipals participatius, i ben segur se les convocarà per tractar de mobilitat, del jovent, ... En fi, totes aquestes associacions i entitats tenen opinió sobre tots els temes del municipi, i és bo que hi participin.
No serà doncs que ens hem saltat un pas? No serà que la Comissió de Cultura, per exemple, hauria de tenir, organitzadament, una notable i principal participació de les entitats culturals, aquestes estant de forma nativa en el Consell de Poble?
Estendre la forma participativa oberta, sense unes atribucions definides, sense un model organitzatiu, del Consell de Poble a les Comissions fa que ens descuidem els pantalons en sortir al carrer, ... i haguem de tornar a casa a buscar-los. La participació representa un esforç: no els esmercem inútilment amb un model que anirà tapant els forats que ell mateix anirà creant.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada