Un principi bàsic en els hàbits comercials és la proporció inversa entre la freqüència del consum d’un determinat article i la distància –o el temps- invertit per accedir a la seva adquisició.
D’aquesta manera, per exemple, el pa o el diari el comprem a prop d’on residim, mentre que per comprar un electrodomèstic o una bicicleta estem disposats a anar més lluny.
Aquest principi afecta també a la concentració i especialització de l’oferta del comerç.
En totes les comunitats socials mínimament consistents, l’objectiu bàsic és que l’oferta d’articles de consum quotidià s’ubiqui en la proximitat dels nuclis de demanda. És l’anomenat “comerç de proximitat”. La necessitat d’una certa especialització, es combina amb una distribució atomitzada dels establiments de proximitat, donant com a resultat una trama de comerç de petita dimensió, que constitueixen la essència del comerç tradicional.
D’altra banda, en un context de dependència del vehicle privat per a la mobilitat, qualsevol proposta que redueixi els desplaçaments, com ara per anar a comprar, ha de ser també un objectiu de la sostenibilitat ambiental.
De la seva part, la dimensió superficial d’un establiment comercial té a veure amb la capacitat de demanda que pot atraure, de manera que les grans superfícies comercials creen focus d’atracció de més quantitat de ciutadans, que, en una ona radial, abasta cercles progressivament llunyans, és a dir, induint un desplaçament dels consumidors. Per això les grans superfícies comercials són denostades com el gran enemic del comerç de proximitat, i les autoritats públiques en regulen, limitant-la, la seva implantació (els estàndards actuals, que, per als productes d’ús quotidià actualment s’estableixen a Catalunya en el 30% de la superfície total equivalent en despesa).
No cal argumentar, per estar sobradament reconegut, que el comerç, el comerç de proximitat, crea ciutat, crea teixit social, i per tant ha de ser objecte d’intervenció quan el que es pretén, allò que s’ha de pretendre a Sant Pere, és recuperar el pols i el teixit social. Aquesta intervenció requereix el concurs de l’administració i dels comerciants.
En sintonia, el plantejament de la Conselleria de Comerç de la Generalitat estableix la necessitat de que el comerç d'articles i serveis d'ús quotidià estigui atés autónomament des del nucli poblacional a partir d'una mínima dimensió.
Sent així, la desèrtica situació del comerç a Sant Pere de Vilamajor és un indicador d’alerta sobre el model social i l’estat del teixit social ciutadà en el nostre municipi. No obstant, en íntima connexió amb l’urbanisme, el model de poble ha de contemplar un disseny urbanístic adequat per a la presència del comerç.
Convé en aquest punt fer unes pinzellades de diagnosi per a centrar la qüestió.
Sant Pere de Vilamajor té, en el seu model residencial fruit d’una temerària i imprudent planificació, unes particularitats, unes problemàtiques especials pel que fa a l’anàlisi del comerç, com ara:
D’aquesta manera, per exemple, el pa o el diari el comprem a prop d’on residim, mentre que per comprar un electrodomèstic o una bicicleta estem disposats a anar més lluny.
Aquest principi afecta també a la concentració i especialització de l’oferta del comerç.
En totes les comunitats socials mínimament consistents, l’objectiu bàsic és que l’oferta d’articles de consum quotidià s’ubiqui en la proximitat dels nuclis de demanda. És l’anomenat “comerç de proximitat”. La necessitat d’una certa especialització, es combina amb una distribució atomitzada dels establiments de proximitat, donant com a resultat una trama de comerç de petita dimensió, que constitueixen la essència del comerç tradicional.
D’altra banda, en un context de dependència del vehicle privat per a la mobilitat, qualsevol proposta que redueixi els desplaçaments, com ara per anar a comprar, ha de ser també un objectiu de la sostenibilitat ambiental.
De la seva part, la dimensió superficial d’un establiment comercial té a veure amb la capacitat de demanda que pot atraure, de manera que les grans superfícies comercials creen focus d’atracció de més quantitat de ciutadans, que, en una ona radial, abasta cercles progressivament llunyans, és a dir, induint un desplaçament dels consumidors. Per això les grans superfícies comercials són denostades com el gran enemic del comerç de proximitat, i les autoritats públiques en regulen, limitant-la, la seva implantació (els estàndards actuals, que, per als productes d’ús quotidià actualment s’estableixen a Catalunya en el 30% de la superfície total equivalent en despesa).
No cal argumentar, per estar sobradament reconegut, que el comerç, el comerç de proximitat, crea ciutat, crea teixit social, i per tant ha de ser objecte d’intervenció quan el que es pretén, allò que s’ha de pretendre a Sant Pere, és recuperar el pols i el teixit social. Aquesta intervenció requereix el concurs de l’administració i dels comerciants.
En sintonia, el plantejament de la Conselleria de Comerç de la Generalitat estableix la necessitat de que el comerç d'articles i serveis d'ús quotidià estigui atés autónomament des del nucli poblacional a partir d'una mínima dimensió.
Sent així, la desèrtica situació del comerç a Sant Pere de Vilamajor és un indicador d’alerta sobre el model social i l’estat del teixit social ciutadà en el nostre municipi. No obstant, en íntima connexió amb l’urbanisme, el model de poble ha de contemplar un disseny urbanístic adequat per a la presència del comerç.
Convé en aquest punt fer unes pinzellades de diagnosi per a centrar la qüestió.
Sant Pere de Vilamajor té, en el seu model residencial fruit d’una temerària i imprudent planificació, unes particularitats, unes problemàtiques especials pel que fa a l’anàlisi del comerç, com ara:
- Dispersió dels nuclis de població, en tres àmbits: llevant, centre i ponent, en què es distribueix la seva població, separats i mal comunicats entre sí.
- Model residencial d’edificació aïllada característic dels veïnats de llevant i ponent, existint trama urbana només en el nucli central (que connecta amb el veïnat central, igualment dispers, de Can Derrocada).
- Urbanisme pensat per a què el 70% dels habitatges, i especialment en dos dels nuclis (llevant i ponent) fossin segones residències, i per tant sense necessitat d’articular-ne dotacions comercials (ni cap altre tipus d'equipament comunitari llevat de locals socials i recreatius), que, per altre banda no tenien possibilitats de prosperar en termes de negoci.
- Estructura residencial actual, procedent de la immigració interior i la conversió de les segones residències, basada majoritàriament en població de mitjana edat que treballa fora del municipi, necessitada de mobilitat quotidiana i amb uns hàbits de compra preexistents, que, per mor de la manca d’oferta, s’han accentuat cap l’exterior de Sant Pere.
- La competència comercial de Sant Antoni.
- L’estacionalitat de les compres, pròpia dels fluxos d’estiuejants, molt concentrades en els caps de setmana i períodes vacacionals, que definien un model de negoci sovint insostenible.
- Un recanvi generacional en molts establiments que no va optar per continuar.
- Uns models empresarials en la seva major part consuetudinaris, basats en la complementació de les economies doméstiques, que no van adaptar-se als canvis.
1. Integrar l’ús comercial amb l’ús residencial
- Entendre l’ús comercial com un ús intrínsicament lligat al fet residencial.
- El disseny urbanístic ha de preveure el comerç com un element pròxim i disgregat pel territori per afavorir la proximitat.
- Prioritzar l’ús de plantes baixes destinades a ús comercial, enlloc de concentrar tota la oferta en un únic punt
2. Evitar l’aïllament comercial de la zona de nova construcció respecte el comerç de zones consolidades
- Connectivitat amb trames comercials consolidades per afavorir l’atracció de clients d’altres zones del municipi.
- Potenciar els “corredors comercials” (de la mateixa manera que existeixen els “corredors verds”.
3. Mixtura d’usos
- La ciutat es caracteritza per la barreja de funcions, diferents teixits que interaccionen entre ells: trames viàries, edificatòries, d’usos…
- Els diferents usos no han d’aïllar-se, sinó potenciar la intercomunicació.
4. Densitat d’habitatges
- La ciutat compacta afavoreix la proximitat
- La superfície destinada a comerç ha d’estar en proporció amb el nombre d’habitatges creats.
5. Continuïtat dels elements peatonals
- Potenciar els eixos peatonals com un element que enforteix l’activitat comercial.
Aquestes pautes s’han d’aplicar en tot cas per al nucli central del municipi, a les portes d’una expansió residencial sense precedents.
Pel que fa als veïnats (urbanitzacions) de ponent i de llevant, el model resulta més complex, i per tant més controvertit.
És indubtable que la funció d'un poble entés com a territori, no és ni de bon tros, únicament proveïr d'espai residencial per a les persones, sinó que cobrint les necessitats bàsiques dels individus, els ha de considerar éssers socials, i per tant té la responsabilitat de constituïr-se en la principal referència per a la interacció social.
Tant de bo s'assumeixi a Sant Pere de Vilamajor la transcendència del comerç per forjar teixit social; tant de bo no es confongui fer poble amb fer habitatges.
El darrer article d'aquesta série: Reconstrucció del comerç a Sant Pere de Vilamajor (i III): la proposta
Altres articles de la sèrie:
Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
Pel que fa als veïnats (urbanitzacions) de ponent i de llevant, el model resulta més complex, i per tant més controvertit.
És indubtable que la funció d'un poble entés com a territori, no és ni de bon tros, únicament proveïr d'espai residencial per a les persones, sinó que cobrint les necessitats bàsiques dels individus, els ha de considerar éssers socials, i per tant té la responsabilitat de constituïr-se en la principal referència per a la interacció social.
Tant de bo s'assumeixi a Sant Pere de Vilamajor la transcendència del comerç per forjar teixit social; tant de bo no es confongui fer poble amb fer habitatges.
El darrer article d'aquesta série: Reconstrucció del comerç a Sant Pere de Vilamajor (i III): la proposta
Altres articles de la sèrie:
Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada