El Govern acaba de publicar les bases per al nou Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local, dotat amb 5.000 milions d'Euros.
Es poden presentar projectes fins el 3 de febrer de 2010, i s'han de realitzar abans de què acabi el 2010.
Es poden presentar projectes fins el 3 de febrer de 2010, i s'han de realitzar abans de què acabi el 2010.
A Vilamajor ens ha tocat:
- Sant Pere de Vilamajor: 420.646,- Euros, dels quals es podrà destinar un màxim de 84.298,- Euros a despesa corrent de caràcter social.
- Sant Antoni de Vilamajor: 576.429,- Euros, dels quals es podrà destinar un màxim de 115.517,- Euros a despesa corrent de caràcter social.
Els projectes finançables, que han de ser nous i no comptar amb subvenció d'altres fonts, poden ser de les naturaleses següents:
a) Las destinadas a la promoción de la actividad económica, la iniciativa emprendedora y la innovación, como parques empresariales, parques científicos y tecnológicos, centros de conocimiento y viveros de empresa, así como su dotación de infraestructuras para el despliegue y acceso a las redes de telecomunicaciones de nueva generación.
b) Las de creación, equipamiento y desarrollo de infraestructuras de innovación y desarrollo tecnológico.
c) Las destinadas a mejorar el acceso a las redes e infraestructuras de las tecnologías de la información y de las telecomunicaciones fijas y móviles, y a su utilización (Centros municipales de demostración y acceso a Internet, redes inalámbricas de acceso Wifi en edificios e instalaciones municipales).
d) Las destinadas a impulsar el ahorro y la eficiencia energética, así como la accesibilidad y utilización de energías renovables.
e) Las dirigidas a promover la movilidad sostenible urbana y reforzar los modos de transporte menos contaminante, incluyendo sistemas de información de gestión automática y control, y las encaminadas a mejorar la seguridad vial (Carriles bicicleta en áreas urbanas, anillos verdes y redes de conexión entre estas vías dentro del municipio. Aparcamientos de bicicletas próximos a áreas de trabajo de ocio y centros comerciales. Construcción, mejora y ampliación de infraestructuras de modos de transporte público sostenible).
f) Las destinas a impulsar el ahorro y la eficiencia en la gestión de los recursos hídricos.
g) Las relacionadas con la gestión y tratamiento de los residuos urbanos con criterios de sostenibilidad.
h) Las destinadas a la recuperación y conservación de áreas naturales y masas forestales.
i) Las de prevención y detección de incendios y la limpieza y conservación de las masas forestales, zonas de especial relevancia natural y bosques de ribera.
j) La construcción, adecuación, rehabilitación o mejora de centros educativos.
k) La adecuación, rehabilitación o mejora de edificios de propiedad municipal para la atención a personas en situación de dependencia, así como la supresión de barreras arquitectónicas y mejora de la accesibilidad.
l) La construcción, adecuación, rehabilitación o mejora de centros de servicios sociales, sanitarios, culturales y deportivos.
m) Las de protección y conservación del patrimonio histórico y paisajístico municipal.
n) Las destinadas a la modernización de la Administración municipal mediante el establecimiento de procesos de gestión documental, digitalización y acceso a redes de comunicación de alta velocidad, fijas y móviles.
De la seva banda, els projectes de despesa social corrent s'hauran d'aplicar a les següents àrees:
a) Educación,
b) Servicios de atención a las personas en situación de dependencia,
c) Los derivados de las prestaciones de servicios sociales y de promoción y reinserción social.
Seria l'eix verd, per a vianants i bicicletes que vertebraria els nuclis principal, Can Derrocada, Can Vila i Vallserena, reconciliant-nos amb el paisatge de ribera, tant esplèndid en aquesta zona.
Com sia que el traçat dels camins, que són d'ús públic i protegits per la zona de policia de la riera, ja està fet, seria una obra senzilla i a més intensiva en mà d'obra (a qui dóna ocupació comprar una instal.lació wiffi?), perfectament conseqüent amb els objectius del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat.
Penseu el que seria poder anar en bicicleta des de Vallserena, Can Vila o des del mig de la vila fins l'Escola sense passar per la carretera? I què fàcil seria arribar des de can Vila o Vallserena fins el bell mig del nucli principal?
No ens ho podem deixar perdre.
a) Las destinadas a la promoción de la actividad económica, la iniciativa emprendedora y la innovación, como parques empresariales, parques científicos y tecnológicos, centros de conocimiento y viveros de empresa, así como su dotación de infraestructuras para el despliegue y acceso a las redes de telecomunicaciones de nueva generación.
b) Las de creación, equipamiento y desarrollo de infraestructuras de innovación y desarrollo tecnológico.
c) Las destinadas a mejorar el acceso a las redes e infraestructuras de las tecnologías de la información y de las telecomunicaciones fijas y móviles, y a su utilización (Centros municipales de demostración y acceso a Internet, redes inalámbricas de acceso Wifi en edificios e instalaciones municipales).
d) Las destinadas a impulsar el ahorro y la eficiencia energética, así como la accesibilidad y utilización de energías renovables.
e) Las dirigidas a promover la movilidad sostenible urbana y reforzar los modos de transporte menos contaminante, incluyendo sistemas de información de gestión automática y control, y las encaminadas a mejorar la seguridad vial (Carriles bicicleta en áreas urbanas, anillos verdes y redes de conexión entre estas vías dentro del municipio. Aparcamientos de bicicletas próximos a áreas de trabajo de ocio y centros comerciales. Construcción, mejora y ampliación de infraestructuras de modos de transporte público sostenible).
f) Las destinas a impulsar el ahorro y la eficiencia en la gestión de los recursos hídricos.
g) Las relacionadas con la gestión y tratamiento de los residuos urbanos con criterios de sostenibilidad.
h) Las destinadas a la recuperación y conservación de áreas naturales y masas forestales.
i) Las de prevención y detección de incendios y la limpieza y conservación de las masas forestales, zonas de especial relevancia natural y bosques de ribera.
j) La construcción, adecuación, rehabilitación o mejora de centros educativos.
k) La adecuación, rehabilitación o mejora de edificios de propiedad municipal para la atención a personas en situación de dependencia, así como la supresión de barreras arquitectónicas y mejora de la accesibilidad.
l) La construcción, adecuación, rehabilitación o mejora de centros de servicios sociales, sanitarios, culturales y deportivos.
m) Las de protección y conservación del patrimonio histórico y paisajístico municipal.
n) Las destinadas a la modernización de la Administración municipal mediante el establecimiento de procesos de gestión documental, digitalización y acceso a redes de comunicación de alta velocidad, fijas y móviles.
De la seva banda, els projectes de despesa social corrent s'hauran d'aplicar a les següents àrees:
a) Educación,
b) Servicios de atención a las personas en situación de dependencia,
c) Los derivados de las prestaciones de servicios sociales y de promoción y reinserción social.
Tenint en compte que han de ser obres i serveis que no poden estar inclosos en els pressupostos municipals de 2009 ni de 2010, ara és l'hora per al Camí Verd dels Tres Torrents.
Què és el Camí Verd dels Tres Torrents?
És un projecte de recuperació d'un recorregut que passa seguint els Torrents de L'Arnau, Can Vidal i Can Llobera, i que parteix del Camí de Can Tona fins Can Llobera, en un paisatge d'especial interès paisatgístic. Uneix per l'interior Can Derrocada amb el nou centre de la vila.
Doneu-li un cop d'ull (cliqueu sobre la imatge per agrandir-la, i si voleu moveu el mapa que teniu a la columna esquerra per navegar-hi). Doneu-hi també un tomb a peu:
Què és el Camí Verd dels Tres Torrents?
És un projecte de recuperació d'un recorregut que passa seguint els Torrents de L'Arnau, Can Vidal i Can Llobera, i que parteix del Camí de Can Tona fins Can Llobera, en un paisatge d'especial interès paisatgístic. Uneix per l'interior Can Derrocada amb el nou centre de la vila.
Doneu-li un cop d'ull (cliqueu sobre la imatge per agrandir-la, i si voleu moveu el mapa que teniu a la columna esquerra per navegar-hi). Doneu-hi també un tomb a peu:
Seria l'eix verd, per a vianants i bicicletes que vertebraria els nuclis principal, Can Derrocada, Can Vila i Vallserena, reconciliant-nos amb el paisatge de ribera, tant esplèndid en aquesta zona.
Com sia que el traçat dels camins, que són d'ús públic i protegits per la zona de policia de la riera, ja està fet, seria una obra senzilla i a més intensiva en mà d'obra (a qui dóna ocupació comprar una instal.lació wiffi?), perfectament conseqüent amb els objectius del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat.
Penseu el que seria poder anar en bicicleta des de Vallserena, Can Vila o des del mig de la vila fins l'Escola sense passar per la carretera? I què fàcil seria arribar des de can Vila o Vallserena fins el bell mig del nucli principal?
No ens ho podem deixar perdre.
31 Comentaris. COMENTEU-HO:
Porrr el caminoooo verde, caminoooo verdeee que vaaaa...
¿Quién hace el camino sino el caminante que lo descubre, lo usa, lo disfruta?. La senda ya está ahí, el recorrido está trazado por un uso antiguo y forestal. Si no es amplio, es únicamente un trozo del recorrido, el más cercano a Can Llobera, el que va por el lado de la riera y junto al bancal. Miedo da que entre la maquinaria pesada arramblando con la naturaleza natural y civilizando, racionalizando la magia salvaje de éstos parajes.
¿Porqué no dejamos que el paseante haga el camino, que lo abra con su uso?. Mostremosle su trazado, hagamos excursiones o salidas, y la naturaleza se abrirá generosa,sin dañarla, sin alterarla gravemente, sin hacerle perder su magia.
Probablement abans de que tu hagessis nascut, Javier, sí que era un camí, un camí on jo mateix anava amb bici fins la Font Verda i Can Pau Nadal, i on ra hi ha un camp de conreu hi havia un bosc d'immensos xops.
Era i sempre ha estat aquest un camí que permetia la gent anar còmodament de La Farinera fins Sant Pere, com el camí de Sant Llei, que passava on ara hi ha el d'entrada a Can Masgoret.
Es tracta de recuperar un camí maltractat, on per passar-hi avui en dia es fa realment incòmode, apart de què hi ha que s'assigna la propietat del camí i amb tanques de cadena no hi deixa passar.
Es tracta de fer-lo practicable, com sempre ha estat, i recuperar la seva funció, la que sempre ha estat, permetent que persones normals, infants i gent gran hi passegin, hi puguin anar en bici.
Per a gent com tu ja tens un munt de camins, molts ells malauradament perduts per a la funció amb què, en el seu dia, van ser fets.
La teva sorna al respecte d'aquest et qualifica.
Ni me burlo, ni sorneo de tu escrito. Escribo lo que siento con sinceridad, porque es así como yo vivo la naturaleza de Sant Pere, cómo paseo por sus caminos y sendas.Cómo fotografio sus parajes silvestres.
En mi opinión, que no es sorna, ni burla, ni ironía, el camino ya está hecho hasta la parte de abajo del bancal de Can Llobera. Sólo hay que segar la hierba. Desde ahí hasta la casa que hay abajo de la cuesta, si que habría que ampliar la senda que va junto a la riera y los chopos. O sea, unos 100 metros de longitud.
Me encanta tu idea de dar a conocer a nuestros convecinos las maravillas de éstos parajes de los tres torrentes. Ahí llevan muchos años, como sus caminos, ya cubiertos por la hierba alta por falta de uso.Señalicemos su existencia, vivamoslos en solitario, en familia, con los amigos.
Se nota, Javier, que no has conocido cómo estaba desde siempre. Se nota que no has conocido la llamada Font Verda, al pie de Can Llobera, en donde existían unos bancos de piedra para contemplar el paisaje de ribera, y hoy en día aún con sus vestigios del caño que atravesaba el espléndido platanero. Dudo también que llegaras a conocer el esbelto y frondoso bosque de chopos que había en los campos que ahora yacen yermos. Ni que hayas visto nunca el torrente lleno de agua.
Si te gusta andar por la desolación, por las ruinas de lo que levantaron antaño los que nos precedieron, es cosa tuya. Otros apostamos por la recuperación de los parajes y paisajes que siempre han sido, y más cuando permiten una función social y práctica que sinceramente creo que ningún otro sendero puede proporcionar en estos momentos. La valorización de parajes como éste es una responsabilidad de nuestra generación, y más que fotografiar el pasado con añoranza debemos conservar en el presente lo que hemos heredado.
Para hacer tu peculiar cruzada puedo recomendarte infinidad de sitios en Sant Pere que sin duda se lo merecen más.
Insistes mucho en el pasado como si a los que nos gusta el respeto por la naturaleza, el equilibrio en las acciones humanas, fuera un lastre.
Podemos ver y vivir éstos parajes con miras de futuro, para mayor esplendor de todos los que se impliquen en aportarle un uso social, vecinal, humano.
A lo que ambos nos estamos refiriendo, de una manera u otra, es a que nos gustaría un territorio hermoso, natural, practicable por los vecinos en sus ratos de ocio. Así que coincidimos en el fondo, aunque en las formas haya alguna diferencia.
Que el Ayuntamiento, si puede, actúe y nos pèrmita disponer de un espacio para dusfrute de las antiguas y de las nuevas generaciones.
Hi ha actuacions més urgents a Sant Pere que urbanitzar el bosc. Vivim a les muntanyes i volem tenir un parc com a Barcelona. Jo estic amb el Javier. Menys mirar el passat i més mirar el futur.
Cualquier actuacíón sobre la naturaleza es muy delicada. Si se hace con idea de ser una aportación al pueblo tiene sus pros y sus contras. Cualquiera que se dé una vuelta por los parajes de los que estamos hablando se sorprenderá de su belleza y de sus valores ecológicos y naturales.Si hasta ahora esos caminos han estado sin uso, puede significar que no interesan. Y si la naturaleza tal cual no nos llama la atención para disfrutarla con todo respeto, no creo que meter la mano humana para semiurbanizarla sea un acierto.Es como cuando se habló de habilitar las orillas de la riera de Sant Pere como paseo. No se hizo. ¿Alguien va por ahí?. Yo nunca veo a nadie. A lo mejor no voy en hora punta.
Mira que teniu kilòmetres i kilòmetres quadrats per anar a passejar, caminar o brincar.
Mira que s'estàn fent malbé cada dia metres i metres quadrats de terrenys naturals a Sant Pere. I no us sento dir res.
I us heu de ficar en una idea que total només tracta de fer transitable i agradable un camí que ni us va ni us ve, i que sempre hi ha estat.
S'hi podia passar fins que uns esllavissaments (que abans es reparaven) van fer intransitable el camí. I més quan a algú se li ha ocorregut que el camí li pertany (és un camí públic) i possa cadenes a banda i banda.
Home, Perspectiva, ja he mencionat varies vegades que es un paratge que tinc passejat, explorat, fotografiat, i, inclós, le he dedicat moltes més hores que tu, segurament. I si com dius es únicament fer transitables els camins que ja existeixen, de segur que sobrarán molts calés per fer coses de més necessitat a Sant Pere, com es ara un Centre d´Entitats o un Centre de Día per la Gent Gran.
Ai, Javier! Les hores que he passat amb la que arar és la meva dona als xops de Can Llobera! Fins i tot en vaig tallar alguns de petits, allà aprop dels caus dels tuxons (quan vulguis quedem i t'els ensenyo;han tornat) per fer una cabana entre quatre arbres, al bosc del meu pare ben aprop. Si et dic que fa 40 és que en tinc 50.
De la riera fa poc m'escrivia una noia, Sílvia,demanant-me informació per fer una tesi. Li vaig donar totes les dades.
Veuras, 34 anys fent trial (oh no! horror!) per aquestes muntanyes donen una visió de les coses que la càmera no pot retratar. Recordo la meva Cota 123 enfonsada fins el manillar no gaire amunt de Can Nadal. I banyar-nos-hi. Recordo les muntanyes de Can Derrocada, les seves vinyes, abans de fer-ne palafits de maons en pendents impossibles.
No em donaras lliçons de natura ni de la forma de conservar-la...
I 426.646 Euros donen per poc... o per molt. I les entitats ja tenen centres ono els necessiten, i la gent gran és cosa de la Generalitat, que arranjar camins és cosa dels Ajuntaments.
Apa, jo no ho volía dir, peró tu ho has mencionat: el caus dels tuixons. Ves a on vaig jo a parar?. I tú vinga fer sorooll amb el trial dels collons, home.
Som molts calés per camins. Jo pensava que els ajuntaments feien esas coses que prometen a les campanyes electorals. Si ara es sintetitzen en camins i més camins, no sap a on anem a parar...
Quan passava amb moto pel seu costat, només s'amagaven. Quan el pagés va talar el bosc de xops, llavors van desaparèixer.
El camí sempre ha estat, ara té una funció i un valor; només es tacta de recuperar-lo, home! no de trinxar res. No cal aprofitar qualsevol excusa per reinvindicar coses que no tenen res a veure.
Per cert, ara hem creat un grup ecologista reivindicatiu, defensor dels tuixons i les hortalisses. Et donarem canya.
Van desapareixer els tuixons de la pollancreda, oi?. Ho que demostra que fa temps que no vas per aquestes contrades dels tres torrents.
Saps que sé que han tornat, les restes de terra fresca a l'entrada d'alguns vells caus i d'altres de nous (diuen que en fan set, alguns per enganyar)no deixen lloc a dubte, des de fa uns tres o quatre anys. Aquest cap de setmana, una vegada més, m'he encarregat de trencar la cadena que barra el camí públic.
Parlar d'ecologisme en un municipi amb el més de 2/3 del seu territori destinat a Parc natural són ganes d'estar avorrit. Espero que digueu quelcom quan es continui deixant edificar en terrenys en pendents impossibles, perquè fins ara m'he quedat sol.
Per cert, saps de qui són els terrenys on hi ha una bona part dels caus dels tuixons?
Son uns paratges usats per els ciclistes de la btt i algúns paseants. El camí que baixa a la banda esquerra de la riera es ample, únicament s´estreta a un punt. La carena es posada al inici. Jo penso que n´hi ha una reserva de dret de pas al costat d´un riu o d´una riera.
Un paratge magnífic está a l´extrem de la feixa, que n´hi hauría de preservar especialment per el seu aspect selvátic. Totes aquestes contrades, a més i més, per fer fotos son espléndides.
Crec que ho teniu molt negre negre fosc fosc, la foto que poses,perquè n'estiguis informat és d'un camí que pertany a Can Llobera i com et vegin caminant una tarda de diumenge en familia i nens, arriben al punt de trucar a la policia per passar per un camí privat, així que si han de fer un camí xungo ho tenim. Crec que és una idea genial poder fer això que poses, ara ja et dic que en aquest punt concret fotut ho tenim, de fet el que hauríen de fer es vallar-lo i posar fils elèctrics de 10000volts perquè ningú gossi passar per aquest raconet tant bucòlic i ideal per fer una passejada xino xano.
Una vergonya, em vaig informar a l'ajuntament amb els Sr.Illa perquè evidentment em va sentar molt malament que una persona arribi a ser tant "" m'estalvio l'adjectiu, i vaig confirmar que és un camí privat, vaja privadíssim.De totes maneres quan vaig a buscar bolets segueixo passant com he fet sempre i seguire fent, els boscos no entenen de propietats.
Les fotos d´aquets paratges es podem fer des.de fora dels mateixos. La foto de la riera está feta, al menys, a 100 metres de distancia. Jo penso que als propietaris d´aquesta feixa i rodalíes l´han fotut alguna vegada amb sorolls, bruticia i les molesties d´un pixapins qualsevol. Ho comprén.
L´us equilibrat de la natura es l´objectiu dels que som aficcionats a anar en silenci i sense deixar cap emprenta del nostre pas.
Joan Garcia, com es nota que no ets propietari rural. El bosc si que enten de propietats, i són els que ens encarreguem de netejar-los per què no cremin les vostres cases de la urbanització, de conservar-los per què faci goig als que viviu a les urbanitzacions, i canvi de res. A sobre voleu tenir dret de pas per embrutar-lo i trencar-lo.
Sóc propietari del bosc i tinc dret a decidir qui ha de visitar-lo, com tu tens el drets a decidir qui ha d'entrar a casa teva.
Joan, aquest camí sempre ha existit: començava a Can Tona i acaba als Tres Termes, seguint la vaguada entre les serres del Erms i de Can Sunyer.
Fa uns anys algú va posar cadenes just en el tram que passa per les seves terres, al costat de la feixa.
Aquesta idea de que un bosc sigui de propietat i amb dret d´us exclusiu em recorda als grans cotos de caça dels latifundistes andaluços o estremeños. Suposo que pagan una serie d´impostos i necesiten una serie de permisos per restringir el pas. Inclós, crec que estan vallats.
Estimat anònim, una pena que tu sapigués qui sòc i puguis dir le meu nom i jo no el teu.
Sempre, sempre, sempre, he estimat la natura i amb aquest sentiment la tracto, sigui bosc privat o no, estigui fent btt o passejant, he treballat durant quatre anys de forestal i se del que parles, se de la gent que corre pels boscos, se de les barbaritats que és fan, se del que parlo encara que no tingui cap propietat rural,només un modest pis en el nucli.
Entenc un propietari que devant d'un boig a sobre d'un quad, d'una moto o simplement una persona que se li refot propietats al·lienes, el bosc i tot plegat, repeteixo entenc el teu posicionament i el de qualsevol. ara devant de tres matrimonis, amb nens petis, fent una passsejada per un cami que sempre s'ha fet servir, després de dinar a Can Pau Nadal, que per això avisin a la policia, ho sento per mi no te nom.Si el propietari aquest, no vol que passi això, que el tanqui amb murs de tres metres i punt.
Hi han propietaris i propietaris.
Hi han usuaris i usuaris.
Pots decidir si deixes entrar o no, es evident, ara posa una porta com faig jo a casa meva.
Sr. Anònim,
No puc estar més d'acord amb el Joan Garcia i estic amb una situació semblant, no soc propietari de cap bosc, però m'estimo el bosc i sobretot aquesta contrada com el que més.
I ja posats, tal com dius els propietaris han de vetllar per tenir nets i conservats, la veritat es que per aquesta contrada això deixa molt que desitjar i si no hem creus fes una passejada per diferents indrets i veuràs que tinc raó.
Per altre banda se que moltes vegades estem pagant justs per pecadors, per quatre arreplegats per no dir altres paraules més fortes, que SÍ, haurien d'estar detinguts, casualitats de la vida, resulta que la policia quasi mai els enganxa, rebem gent que realment veiem el bosc per desfruitar-ho, conservar i visitar amb pau i en sintonia amb ell.
La propietat privada és privada i com a tal el seu propietari té el dret de dir qui pot accedir. No cal fer murs ni posar panys, senzillament respectar les cadenes que per això estan. Si us estimeu el bosc us compreu un que ara hi ha molts de baratos i deixeu el meu en pau. Tant costa d'entendre
Anònim, també la propietat pública és propietat pública, i per tant, d'acord amb les Lleis, són inalienables, inembargables, imprescriptibles, exempts de registre i no tributen.
Posar cadenes en un camí de domini públic és un delicte d'usurpació.
El camí que passa per Can Llobera és i sempre ha estat un camí públic, sotmès a una servitud pública de pas, que com he dit abans, és imprescriptible. Res té a veure amb el bosc, doncs no passa per cap bosc.
La imprescriptibilitat dels camins públics els atorga una extraordinària persistència
jurídica. Encara que el camí quedi en desús, s’embosqui, o es destrueixi físicament, ni que
passin vint-i-cinc, trenta, o més anys, jurídicament segueix existint
Encara que s'intenti inscriure un camí en el Registre de la Propietat, la fe pública registral no empara la descripció de la realitat extraregistral de la finca inscrita.
A més la tala d'arbres de ribera que tant s'ha fet en aquest indret no ha tingut mai permís de l'Agència Catalana de l'Aigua, organisme titular de la llera de la riera, i per tant s'ha fet en condicions d'il.legalitat.
Mireu aquest escrit:
http://vilamajor-opina.blogspot.com/2009/11/el-cadastre-un-coto-que-no-enganya_16.html
No hi ha dubte; l'anònim no té raó.
Jo podría comprener una mica a l´anónim si l´us i pas per el "seu" bosc, que no está vallat, fossi molt molest per el pas de motos i vehicles de dues, tres o quatre rodes fen molt soroll, com succedeix, a vegades, a determinats camins del terme de Sant Pere, i volessi combatre aquesta situació. Peró, pretendre tallar el pas del camí públic i d´un bosc que no está cercat legalment,no em sembla adient.
No és un camí cadastral ni públic. El camí cadastral passa per la serralada i sinó aneu a l'ajuntament i us informeu.Que s'hagi utilitzat des de sempre no vol dir que sigui públic. Es tracta d'un terreny privat i no entenc aquesta discussió. Si penseu que teniu raó, denuncieu, ja veurem qui guanya. Per Spectiva estàs injuriant i segons tú en el teu bloc no es pot fer. Sigues consequent.
Anònim, els boscos tenen corriols, petits senders etc... pot ser teu, però qui passeja pel bosc ho ha de saber, per tant et recomano que si els vols per tu sol/a, posis cartells per tot el bosc i et recomano que li posis valles, com fan molts propietaris, pots posar cadenes i això t'ajudarà a que no passin cotxes, quads etc.. però no evitarà que passi gent caminant o bicis, has de fer-ho saber. Em sembla miserable la teva posició però la respecto, ara no pretenguis que la gent sigui adivina, segur que tu has passejat per molts boscos privats de propietaris que no són tan miserables i comparteixen uns espais que en el fons no tenen propietari,quina pretensió tan absurda creure que un bosc te propietari, ni que fosis deu nostre senyor, poden haver papers que certifiquin això que dius, però un bosc no enten de legalitats ni de papers ni de pretensions humanes, un bosc és un ecosistema viu, integrat dintre d'un molt més gran, quina pretensió tan humana i miserable creure que som deus.
De totes maneres aquest debat és força interesant, m'agradaria saber del cert si el camí realment és d'ús públic o no, a veure si entre tots treiem l'aigüa clara, és un camí preciòs per poder passejar i disfrutar de la natura prop del poble, sense que et tinguis que sentir com un lladre, o com si estiguessis fent alguna cosa prohibida.Que t'aprofiti anònim, per mi te'l pots confitar en un potet, ara com sigui d'ús públic l'aprofitarem tots plegats t'agradi o no.
No hi ha injùries, amic Anònim, en debatir la titularitat o els drets sobre el camí en qüestió.
La primera qüestió a dil.lucidar és la titularitat dels terrenys per on passa el camí, la qual cosa és molt simple acudint a la inscripció registral.
Però és que en qualsevol cas, un camí de ribera, com aquest, té una servitud d'ús públic com prescriu el nostre Codi Civil de 1888, que a l'ensems recull tota la habilitació normativa existent en Dret en aquells moments.
Cal saber que el Reglament de la llei d'Aigües, que datava de l'any 1986, va ser modificat al gener de 2008, afegint a la servitud pública general del Codi Civil "el paso público peatonal".
No hi ha tampoc injùries, amic Anònim, quan la Llei prescriu que no es poden talar arbres de ribera sense permís de l'òrgan de conca, en aquest cas l'ACA, i qui ho fa està per tant fent una il.legalitat.
Seria interessant doncs comprovar l'existència d'aquestes autoritzacions en les diverses tales d'arbres de ribera que s'han fet en aquest indret.
En aquest tema dels camins els tribunals tenen poca feina, doncs si és realment un camí de domini públic el problema està resolt, i si no ho fos, el codi civil dicta taxativament la servitud pública del camí. I en això no valdran influències ni necessitat de contenciosos.
En previsió, cal fer notar que posar cadenes en aquest camí pot ser motiu d'infracció de Llei.
Caldrà doncs demanar a l'Ajuntament, ja no que deliberi sobre la titularitat o el dret públic de pas d'aquest camí, sinò directament que iniciï la recuperació d'aquests drets públics, d'existir, començant pel primer pas que és fer treure les cadenes.
I en qualsevol cas, recordeu que la llera del torrent no és en absolut, ni pot ser-ho, de titularitat privada; per tant, podeu passar-hi sempre pel mig sense cap temor.
Es pot anar a les bones, o a les dolentes... però només és una qüestió de temps que es posin les coses al seu lloc.
Mentrestant esperarem a comprovar, si és el cas, el coneixement que tenen els Mossos de les lleis civils... No sia que tinguem alguna detenció il.legal.
Per cert donat l'estat d'algun tram, és impossible passar en quad, moto o muntat en bici per aquest camí.
Publica un comentari a l'entrada