Sobre l'apropiació indeguda de camins públics

Al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor s'està consolidant la privatització de camins públics per part de propietaris dels terrenys pels que creuen. Es tracta d'una apropiació indeguda.

Hi ha molts exemples, i qui més en sap és sense dubte en Josep Juanola, que en els seus anys de jove deliniant va fer un important treball per l'Ajuntament en aquest sentit.

La manca d'un cadastre de camins públics, i tot un grapat d'interessos privats ha fet del nostre municipi, també en aquest tema, un Far West.

Vull parlar ara d'un àmbit que m'interessa, com són els camins de ribera de les nostres rieres i torrents: Vilamajor, Arnau, Can Vidal, Can Llobera, Ca N'Oller, ...

El Reglament del Dominio Público Hidráulico (Real Decreto 849/1986, de 11 de abril), que desenvolupa la Llei del mateix nom, en la seva amodificació d'abril de 2008, presciu el següent:

Art. 6.
1. Se entiende por riberas las fajas laterales de los cauces públicos situadas por encima del nivel de aguas bajas y por márgenes los terrenos que lindan con los cauces.
2. ... las márgenes de los terrenos que lindan con dichos cauces están sujetas en toda su extensión longitudinal:
a) A una zona de servidumbre de cinco metros de anchura para uso público, que se regula en este reglamento.
b) A una zona de policía de cien metros de anchura, en la que se condicionará el uso del suelo y las actividades que en él se desarrollen.

Art. 7.
1. La zona de servidumbre para uso público definida en el artículo anterior tendrá los fines siguientes:
a) Protección del ecosistema fluvial y del dominio público hidráulico.
b) Paso público peatonal y para el desarrollo de los servicios de vigilancia, conservación y salvamento, salvo que por razones ambientales o de seguridad el organismo de cuenca considere conveniente su limitación.
c) ...
2. Los propietarios de estas zonas de servidumbre podrán libremente sembrar y plantar especies no arbóreas, siempre que no deterioren el ecosistema fluvial o impidan el paso señalado en el apartado anterior.
Las talas o plantaciones de especies arbóreas requerirán autorización del organismo de cuenca. (En el cas de Catalunya, l'ACA).

Aquesta regulació no fa més que desenvolupar el Codi Civil, que en el seu article 339.1 prescriu el següent:

Art. 339
Son bienes de dominio público:
1º. Los destinados al uso público, como los caminos, canales, ríos, torrentes, puertos y puentes construidos por el Estado; las riberas, playas, radas y otros análogos.

Cal afegir que els cursos dels rius i rieres són sempre de domini públic, a banda que es doni autorització per a l'explotació de les seves aigües o àrids. També cal assenyalar que les condicions fluvials s'estableixen per a periodes d'avinguda d'aigües de 100 (cent) anys. L'Agència Catalana de l'Aigua és l'autoritat responsable a Catalunya.

Aquesta de l'apropiació indeguda dels camins és una altra de les assignatures pendents, i personalment ho trobo més escandalós i vergonyòs que tenir un túnel sota el carrer.

De la meva banda continuaré trencant totes les cadenes que vegi en els camins que sempre han estat de domini públic, que més d'una vegada m'ha estat a punt de trencar el coll.

I qui pugui demostrar que un camí li pertany per algún títol, doncs que ho faci, o que tregui les cadenes.

No perdeu el temps anant a l'Ajuntament a demanar de qui és un determinat camí que hagueu trobat encadenat: sempre donarà la raó al propietari; són els últims vestigis del feudalisme rural que agonitza en les nostres terres.

Algú pensarà que una llera seca no és res.
Molts com jo heu vist plenes d'aigües, fins ben entrat l'estiu, les nostres rieres i torrents.

Si no baixa aigua actualment més que de tant en tant, només heu d'anar amunt i veureu les bombes xuclant el subsòl, més amunt de la cota 400: l'esponja està tant exprimida que tots els aqüífers freàtics estan secs.
Aquest estiu, gràcies a la iniciativa d'un bon amic, hem anat cercant totes les fonts silvestres de Sant Pere de Vilamajor. La majoria estaven en un estat lamentable, i hem fet per netejar la vegetació i arranjar-les com hem pogut. La majoria estaven seques, i en les què sortía aigua un rajolinet que no donava per omplir la cantimplora.

I no són les piscines precisament les culpables d'aquesta atrocitat.

Per acabar, un entreteniment: aqui teniu dues fotografies aèries. Corresponen exactament al mateix indret.
Tots els camins que es veuen a la fotografia més antiga (del 1957) són camins de domini públic. (Cliqueu sobre les imatges per veure-les més grans).

a) Sabrieu identificar les masies que es veuen?
b) Veieu què esplèndid i llarg era el que ara he rebatejat com el camí dels Tres Torrents? Ara resulta que un trocet s'ha convertit en privat.

1957

2009