Una botiga de peus a terra

Ja fa uns mesos que al nucli principal hi ha una nova botiga. Com un naixement en aquells pobles d'interior on ja fa temps que no hi ha nadons, aquesta és una molt bona notícia. De la mateixa manera que ho va ser, i molt bona, la posada en marxa del súper, que ja vaig celebrar en aquestes pàgines. Aquest nou naixement però, ha passat desapercebut, probablement venint d'on vé.

La botiga de què us parlo té una però una especial connotació: Picart ha posat una botiga. Fet gens singular en una família d'emprenedors pencaires, que tant de bó n'hi haguessin més al costat d'ells, com dels Baró, els Herrero, els Bosch, els Romero-Bruguera, ...

M'agrada aquesta botiga, i per moltes coses. La primera és el lloc on s'ubica, on fa molts anys vaig veure ferrar per primera vegada un cavall, i descobrir el conreu del ferro al roig, que encara recreen els Herrero i en Plandiura. La segona és l'aspecte, un aspecte casual, sensitiu, d'aquells magatzems rurals, que s'hi diu molt amb la tradició dels nostres pobles.

Però el que més m'agrada és la seva orientació: arrelada en l'alimentació animal, ara de mascotes domèstiques, va més enllà, un pretext per presentar-nos tota una série d'articles, artil.lugis, innovacions i productes que tenen en comú el regust de granja i d'explotació agrícola doméstica.

Trobo que la Botiga Picart ens reconcilia amb la terra, actualitzant des de la visió moderna una nova lectura ciutadana que era bó que existís a Sant Pere de Vilamajor.
Francament, jo hi portaria els escolars, doncs ben segur trobaran respostes a preguntes que es despertaran pel sol fet de visitar-la. Preguntes i respostes que el nostre poble no hauria d'oblidar.

I és curiós que tot (quasi tot si comptem la Farmàcia) el què s'està fent al nostre poble en tema de comerç, estigui heretant entranyables establiments, que potser molts dels què em llegiu mai els heu vist funcionant, i dels quals la Perruqueria, el Forn i la Fusteria Baró, han estat la flama sempre encesa.

Celebro doncs aquesta nova botiga i li desitjo llarga vida. I no em vull amagar de felicitar públicament els Icart per la iniciativa, que cada cosa s'ha de posar al seu lloc.

I em sap greu que de fets com aquests, tots, no en fem un gran festa en el nostre poble, doncs si de veritat volem tenir un poble, hauríem de començar per convertir-lo en un lloc on la gent hi tinguem coses que fer. I el comerç en això, n'és sempre el rei.