La meva deformació d'economista m'ha fet estudiar totes les dades financeres de la nostra Hisenda municipal que han caiugt a les meves mans. Les meves fonts d'informació -gens privilegiades, per cert- són les mateixes que tenim tots plegats i tant inconnexes que realment no m'en faig el càrrec..
No entenc res.
La meva deformació d'auditor de comptes m'ha fet devorar les dades que, amb compta-gotes -i en els darrers anys més que mai- ens han ofert Govern i Oposició.
I no m'aclareixo.
Estic per demanar -crec que puc- els comptes directament a l'Ajuntament per tal de conèixer la realitat, que, a trocets no fan el tot. Hom confon dèficit amb deute, deute amb deutes, romanent de tresoreria amb dèfict, ... No m'aclareixo.
Ara que en Martí és Alcalde per uns dies i sembla ser que és l'enginyer de les finances, li demano públicament que, si és possible, m'enviï l'estat de comptes de l'Hisenda municipal, sense compromís, per tal de què, després de posar cada xifra al seu lloc us ho pugui explicar. (I a fe que us ho explicaré amb pèls i senyals).
Ves per on, m'he donat una idea. Ara mateix escric una instància a l'Ajuntament per demanar aquestes dades. Així sortirem de dubtes i de tant marejar la perdiu...
Dades relatives al servei
Exposo: Que estic molt preocupat per la manca d'informació sobre els comptes municipals, més quan determinats subjectes ens maregen amb xifres que no lliguen ni amb "super-glue".
Sol·licito: Que, si és posible i en dret factible, se'm faci arribar l'estat de comptes (o com es digui) dels anys 2007 a 2011 (actual) del municipi, és a dir, el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys dels periodes indicats, i si és possible i no molt demanar, els comptes anuals dels exercicis 2007 a 2010.
Us mantindré informats de la resposta.
Clar que com que encara tinc un "estoc" d'instàncies per contestar, potser no us pugui dir res...
27 Comentaris. COMENTEU-HO:
Els comptes de 2009 encara no s'han lliurat a la Sindicatura de comptes i ja han passat 8 mesos del termini màxim.
http://expedients.sindicatura.cat/PDFS/llistes/muni2009.pdf
Vol dir en Perspectiva que a ell sí que els hi lliuraran?. Vostè és una mica optimista, oi?
Si vols, jo t'ho explico. No obstant això, el Balancç deman'l desglossat a tres dígits. Has de fixar-te sobre tot al compte 522 (pòlisses de tresoreria) i el 413 (que no existeix al Pla comptable "privat") que són operacions pendents d'aplicar al pressupost. Altra banda, pots dirigir-te al Tribunal de Cuntas que de ben segur et faran més cas que a la Sindicatura.
Bona nit,
PersPectiva, vull aprofitar aquesta ocasió per felicitar-te per la feina que fas al teu blog, creant contínuament opinió sobre temes d'actualitat i facilitant el debat.
Em demanes públicament que et faci arribar els comptes anuals de l'ajuntament dels últims anys. Comentes també, però, que has posat una instància sol·licitant-los, i entenc que aquest és el procediment correcte per a obtenir aquesta informació, la qual és pública i tothom hi té accés, si no vaig errat.
No cal dir que estaré encantat de poder-te conèixer quan ho creguis oportú per a comentar aquestes dades i qualsevol altre tema.
A part del balanç de situació, on es reflexa la situació patrimonial al tancament de cada exercici comptable, el document realment representatiu de l'activitat d'un ens públic és la liquidació del pressupost.
Salutacions,
Martí, saps que confio amb tu perquè toregis amb l'Hisenda municipal, i per aixó estic tranquil -hem d'estar tots tranquils- doncs mai hem tingut un marmessor de la teva vàlua.
Agraeixo el teu suggeriment, però ja sé de què parlo i perquè ho vull. Coses meves.
(Per cert, els comptes anuals comprenen el balanç, el compte del resultat econòmic patrimonial, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu, l’estat de liquidació del pressupost i la memòria).
Ha sigut un plaer sentir-te d'Alcalde.
Espero que donis les instruccions precises per atendre la meva instància, i resto igualment a la teva disposició per a tot allò que vulguis.
R.C.
Aquest enllaç et pot ajudar.
http://www.foro-ciudad.com/barcelona/sant-pere-de-vilamajor/
Sort.
Perdoneu la meva ignorància però qui és aquest Martí? No conec a cap Martí que treballi a l'Ajuntament. O és que es tracta d'un pesudònim?
És el nou Tinent d'Alcalde de Sant Pere de Vilamajor
Com sempre i fent gala de poble inquiet i avançat, i com deia en Poch..."vivim al peus del Montseny, hi ha molta roca i es produeixen filtracions"...
ACLARIMENT:
No hi ha oficialment tinences ni delegacions específiques, fins al plenari del cartipàs... O un decret d'alcaldía d'anomenament. I que jo sàpiga (sempre em puc equivocar) no hi ha hagut, ni una cosa ni l'altre.
L'alcalde.
Hola Ricard,
M'agrada el teu post perquè ve a recolzar una teoria que tinc per a explicar la desafecció de la societat envers la política. És tan sols una teoria però la constato en mi i en persones properes, i crec que es podria fer extensible a molta gent.
Penso que la societat "del carrer", és a dir, els que no som advocats, economistes o que no som com altres que des de sempre han tingut una vocació especial per a la política, acabem per allunyar-nos d'aquest món simplement perquè no la seguim. És a dir, no l'entenem. La política es fa actualment amb uns mecanismes i uns tecnicismes tan complexos, és d'un abast tan ample i avança a una velocitat tan ràpida, que com no tinguis una certa formació específica, una capacitat intel·lectual important i no devoris uns quants diaris al dia, no ets capaç de seguir-la. I molts de nosaltres, ciutadans del carrer, tenim una vida que no passa necessàriament per seguir la novel·la --el culebrón-- dels polítics, encara que sigui per falta de temps. Per això entenc que molta gent acabi dient, amb una certa simplicitat que no s'ha de confondre amb estupidesa o "tantsemfotisme", que no anirà a votar: el que passa és que no han estat capaços de generar una opinió, de sospesar els arguments dels polítics i valorar-los. Fixa't que fins i tot a tu et costa d'entendre la situació de les finances de l'Ajuntament! Al final acabem decantant-nos per una o altra orientació política basats més en impulsos i intuïcions que no pas per una deliberació profunda i amb coneixement de causa dels continguts programàtics dels partits.
Puc estar equivocat però crec que el desinterès per la política també passa per això, més enllà d'altres factors, però ningú no en parla... És a dir, ningú no assumeix que la política d'avui dia ja no està a l'abast de qualsevol i que això és normal i comprensible. I com que tenim aquest complex, com que sembla que s'espera que tothom hagi d'estar plenament capacitat per debatre política independentment de la seva biografia, s'acaben fent i dient absolutes barbaritats sense cap mena de fonament. No voldria ara posar-hi més llenya a la foguera però no me'n puc estar de dir que els esdeveniments d'aquestes últimes setmanes també es deuen, almenys en part, a aquesta ignorància ingènua. Agafem 4 idees generals que escoltem als mitjans de comunicació o a les xarxes, afegim-hi uns polsims d'opinió personal basada en allò que creiem que és de sentit comú, ho lliguem tot i ja està! Ja tenim al plat una teoria de la conspiració, una veritat absoluta, uns bons, uns dolents...
En tots els ajuntaments ha d'haver-hi, segons la llei, com a mínim un tinent d'alcalde. Si l'alcalde, com afirma, no n'ha nomenat cap, el número 2 de la llista més votada, en aquest cas, és de facto el nou tinent d'alcalde de Sant Pere de Vilamajor fins que l'alcalde no nomeni altre.
David es podría contar amb els dits d´una má els que van a votar després de fer una reflexió amb la complexitat que dius. I no per la raó de que sigui dificil o la capacitat mental de la majoria sigui curta. Jo crec que la política no va així.Votem per simpatíes, amistats, influencies grupals i polítiques i si a més n´hi ha un programa atractiu, millor.Si fos com tu dius, els partits no tindrien que treballar tant els contactes i les influencies a tots els nivells d´un poble, d´una ciutat. Únicament com-que el-laboresin el seu programa i el reparteixen a les busties, mira si tindrien temps durant quatre anys per treballar als ajuntaments, fer hores extraordinaries, escriure llibres de qualsevol tipus inclosos de l´Administració pública, agafar unes bones vacances i ser més feliços sense tenir q´agafar el pols de la ciutadanía un dia si i el altre també.
Hola Javier,
Gràcies per la teva resposta! De fet jo tenia al cap el seguiment que fem de la política nacional, més que de la municipal, que es basa, aquesta, molt més en les vísceres (és a dir, en l'emoció, les amistats, les intencions particulars...) que en el cervell. És just el que dius. Però la política nacional té una dinàmica diferent de la municipal. Per una banda no és tan propera. Els votants ja no som els veïns; som els ciutadans d'una estructura molt gran. També és el que deia en Ferran en un altre post, que els polítics d'un ajuntament, més que polítics són gestors de la cosa pública. En un Estat --o una entitat com Catalunya-- és diferent. El govern interfereix a la nostra vida a nivells molt més profunds però des de la distància.
Jo em situava, per tant, a la política nacional, i pensava, per exemple, en la meva mare (és lleig que la faci servir d'exemple, pobreta, ja ho sé...). La meva mare ha viscut la vida que li ha tocat viure. És a dir, no és ni més ni menys que ningú; és ella i és així. Sempre ha treballat d'administrativa en un hospital, es lleva molt d'hora al matí i se'n torna a casa tard i cansada. Mentre prepara el sopar escolta les notícies a la tele --quan no fan res millor, perquè a ella les notícies la posen molt nerviosa. Tot són desgràcies, tot va malament, tots són uns corruptes, uns mentiders, uns acomodats a la cadira, uns interessats amb la mania de la grandesa...-- i s'assabenta que a sobre li han de retallar el sou per compensar els estralls que han fet 4 desgraciats. A ella, que amb prou feines pot estalviar per venir-me a visitar durant l'estiu o el Nadal. I ara li diuen que ha d'exercir el seu deure de responsabilitat ciutadana anant a votar el proper Primer Ministre. Ella què en sap?? Sap que hi havia un socialista, que ha dimitit i que ho ha fet molt malament... No li preguntes per què ho ha fet tot malament; en què s'ha equivocat. Ella no t'ho sabrà dir, però et mirarà estranyada: "que no és evident?? Tot va malament!". És una percepció; en dir-ho, ella no es basa en dades, en càlculs de les balances públiques, en lleis, en minúcies d'aquestes, perquè no les domina. No és estúpida: és una persona del seu temps que viu la vida que li ha tocat viure. Igual votarà el candidat del PSD (com es deia...??), ja que els socialistes ho havien fet tan malament, però igual tampoc no anirà a votar. Li demanen que prengui una decisió conscient i amb repercussions importants per al país, però ella què en sap, de tot plegat?? Els candidats no són els seus veïns, no estem parlant d'asfaltar o no el carrer davant de casa. Són uns estranys que li parlen d'unes coses que ella entén que són importants però que no te les sabria repetir perquè no les acaba d'entendre del tot, i total, tots són igual, tots faran el que els roti un cop seguin a la cadira. De manera que potser ni tan sols anirà a votar. Total, per què??...
No és que senti desafecció cap a la política; és que la política li passa completament al marge.
(Perdona que m'hagi allargat tant...)
La teva mare viu la política que pateixem la majoría i si decideix no anar a votar o fer-ho al mijor pentinat i amb el somriure més lluent no aniría molt equivocada, per la raó de que a aquest món incert, la política, els polítics es podem donar un moment extátic de felicitat des-de un cartell. Aixó es hiperrealisme pur.
Tal com ens mostres a la teva mare, ara veig un contrast molt gran amb l´altre mon, aquest de la política que veiem a la tele, als diaris, a les salas de recepció ben enmoquetades i de fustes valuoses, adintre del edifici del Parlament, per exemple. Tu creus que els polítics, inclosos els millors intencionats, podem portar adintre d´aquests llocs tan polits i mesurats tota la confusió, la tristesa, l´impotencia d´una mare que li diu al seu cultivat fillet ho dificultós que es entendre el món hom vivim?.
O el javier porta dues copes de cava més del normal, o no entenc res del que ha escrit, les fustes valuoses els terres enmoquetats., son nostres, no seus, nosaltres paguem els lloguers, paguem els seus sous, son els nostres empleats, si ho fan malament... A les properes eleccions... al carrer!
A mi em va agradar quan, a l'època del segon tripartit (crec que va ser aleshores, o potser durant la campanya que va donar la segona legislatura a en Zapatero, no ho recordo bé), l'opinió pública es va mostrar molt indignada amb el tipus de campanyes que s'estaven realitzant. Eren molt negatives, molt basades en el desprestigi del contrincant. I sembla que els polítics ho van entendre perquè tinc la sensació que, d'alguna manera, el discurs ha canviat. Ara es fa una mica més de pedagogia que abans, crec, almenys de part d'alguns sectors polítics, i alguns fins i tot es vanaglorien de fer campanyes en positiu... Abans es deia que la societat no adheria als formats de debat de la tele i per això les cadenes no els programaven. Aquí també he trobat un canvi, i me n'alegro. Trobo que aquest és el camí a seguir i que, a poc a poc, pot acabar enganxant fins i tot les persones que veuen la política com un llenguatge indesxifrable, una cosa d'altres, que a elles no els diu respecte.
Anonim 14 per dir ho mateix que aquest Javier no fa falta pensar que porto dues copes de cava més. Ara que podrías haver´ho dit d´una manera més raonada com jo ho vaig fer.
David m´agrada el teu esforç per presentarnos raonaments sincers, auténtics i molt personals. Chapeau!.
David, molt adients les teves observacions, són una de les prespectives majoritàries respecte els que ens governen aquí i arreu.
Voldria però introduïr una altra de les perspectives que darrerament em va prenent més força: ens manen "els més útils". Més útils a un moviment superior que pobres de nosaltres mai no podrem controlar i què ens utilitza (i a Túnez, Síria, Irak, Líbia, ...) per imposar un "nou ordre mundial". Ordre en el qual els ciutadns d'apeu sóm també mers instruments -i els indignats per suposat-. Aquest nou ordre -no em vull estrendre gaire- penso que passa per una simple parula: "control". Cada cop estem més controlats.
Anem -penso- irremediablement destinats a una nova espècie de feixisme, feixisme que passa per l'autoritarisme, autoritarisme com única solució possible a les crisis.
Total, generem crisis arreu i en tots els ordres, i estarem alimentant aquest neo-feixisme, que en definitiva és l'objectiu.
Reflexioneu-hi cinc minuts i lligueu caps...
Lo de que vamos camino a un fascismo es la salida que se suele coger en éstos casos. Está por ver cómo responde la ciudadanía. Tal y cómo estaba montado el vals y el tango, el chachachá y la milonga, el fascismo no tenía porqué asomar el bigote; pero ahora, como la gente va tomando la iniciativa, a lo mejor resulta que si, que efectivamente vamos hacia unos regímenes autoritarios. Démonos por enterados.
Efectivamente, Javier, tots els feixismes surten com -la única- solució del caos. Creant el caos, creant la crisi, alimentem la única solució possible per a sortir-ne'n.
Al temps... O és que potser sóm més lliures a mida que passen els anys?
Pel que fa a què "la gent" prengui la iniciativa" només cal repassar la història: revolució francesa, Mao, revolució boltxevique, Castrisme, revolucions iberomericanes post-colonials, Corea del Nord, ...
Una revolta sense líders està condemnada al fracàs. Una revolta sense intel.ligència és folklore, foc d'encenalls.
Us recomano un llibre "Invictus" de John Carlin, un bon exemple de com canviar la realitat que no ens agrada amb intel.ligència. Un exemple que no acampa, sinò que treballa des del sistema per canviar-lo. Amb intel.ligència...
Per l´ordre establert que es diu basat amb l´inteligencia, la mesura, la planificació i la llógica es evident que l´iniciativa ciutadana es el caos. Un moviment que fa ús de la racionalitat per defendre els valors de la convivencia secuestrats per un sistema del vot quatrienal y el poder del grups d´influencia que arrivan als despatxs oficials i als hotels de luxe ben vestits i polits. Quan aixó, de tan evident fa nosa, ja veus, n´hi ha un altre poder, el dels votants pasius que pensen, parlen, senten, riuen, ploren sense corbata, sense les maneres contenides i educades, sense tarja aromatizada ni reserva a les suites, ni als restaurants de 500 euros la forquilla.Els neoliberals estais nerviosos i preocupats i apelais a la raó i al seny. Bé, están al carrer, el diumenge passat van veure 180,000 esperits raonables, sensibles, equitatius, democrátics a Barcelona i molts més a tota Espanya.
Ho sento però per enèsima estic totalment en desacord amb els comentaris d'en Per Spectiva. Anem a pams.
El feixisme és la resposta de la societat a una situació complexa que no vol dir caòtica. Els feixismes varen sorgir després de la primera guerra mundial com a resposta a la incompetència dels polítics per solucionar els problemes socials i econòmics de la societat. Una crisi agreuja el problema però no ha de ser el detonant. En el cas espanyol la instauració d'un règim feixista fou causada per la lluita classista política, molt semblant a la succeïda a Itàlia amb Mussolini. L'única que es podria adequar seria el cas alemany.
Tampoc estic d'acord amb l'afirmació que una revolta sense lideratge està abocada al fracàs. La Revolució francesa, les revolucions de 1848, entre d'altres, es va iniciar sense un lideratge. Fou un moviment, com el 15-M, espontani, d'indignació. Cert és que amb posterioritat alguns (mal anomenats líders) han agafat assumit la direcció del moviment i els quals han estat causants del fracàs o del seu èxit. Un lideratge pur i dur és una tirania encoberta.
La intel·ligència no és un monopoli dels líders o dels que manen. Ells tenen una intel·ligència que no comulga amb la intel·ligència dels que són dominats. Per aquesta raó els revoltats són considerats incultes. Per Spectiva no caiguis en aquest parany!!!! Tots són intel·ligents, l'únic que canvia és com s'utilitza la intel·ligència.
Invictus es un excel·lent llibre que parla de tolerància, una virtut que avui en dia molt pocs poden presumir. No té res a veure amb la intel·ligència.
Per cert, saps que el discurs que fas es troba molt proper a la propaganda nazi? (amb això no vull dir que siguis un nazi sinó que hi ha una certa correspondència). Calia eliminar els babaus i deixar als intel·ligents per desenvolupar una societat ària.
Per acabar: no patiu que mai s'instaurarà un feixisme a Espanya, entre d'altres raons per què ja estem inserits dins d'un feixisme democràtic. Vivim en una societat tant normativitzada que tots i cadascuna de les nostres llibertats està controlada. No us doneu compte que no tenim llibertat? No teniu la sensació que l'estat ens controla? Realment us sentiu lliures?
Veure al Perspectiva i a algú més defensant una especie d´aristocracia del pensar, del ser democrátic, em dona una mica d´inquietut i em sona a temps antics dels mitjans del segle XX.
FS, venint de tu entenc el què vols dir quan dius que "el discurs que jo faig es troba molt proper a la propaganda nazi", comentari que no replicaré doncs és tant obvia la meva llunyania dels plantejaments nazis que no paga la pena insistir-hi.
El què volia dir amb el comentari respecte les revoltes és que massa sovint -llevat d'excepcions que com a tals venen a confirmar la norma- després de les mateixes s'ha instaurat el totalitarisme, com bé ens corrobores amb el comentari sobre la revolució Francesa.
Canvies les meves paraules per afirmar el mateix que estic dient amb eufemismes com: "situació complexa", "Invictus parla de tolerància,... no té res a veure amb intel.ligència".
Dius que ja estem inserits en un "feixisme democràtic". Interessant idea que si la vols desenvolupar em permetria debatir-la.
Acabes, en fi, afirmant el mateix que deia en les meves reflexions: "estem perdent llibertat perquè està sent controlada".
D'acord en tot, doncs, excepció feta de què faig discursos propers a la propaganda nazi.
Finalment, tant en Javier com tu mateix no heu acabat d'entendre la meva referència a la intel.ligència humana: no hi ha menyspreu cap ningú ni oda a "l'aristrocràcia del pensar", res de tot això. Em referia, no a ser llest o tonto, sinò a les principals acepcions de la paraula: "capacitat d'adaptació i de resolució de problemes".
Ser intel.ligent, com en Mandela, passa doncs per tres fases:
a)Una comprensió multidimensional de la realitat,
b)La identificació precisa del problema i, fonamentalment,
c)L'habilitat per posar en marxa una solució eficaç.
Un enfocament simplista i per tant curt en les tres dimensions està abocat al fracàs, com la història que tant bé coneixes t'en dóna bones proves.
La crisi econòmica que vivim ha estat el darrer episodi d'una crisi més profunda que fa anys s'arrossega i què ha canviat les regles del joc. Regles que, somniant truites, a països com Espanya els han passat desapercebudes, un nou ordre en el què el nostre païs (en referència a l'Espanya) ha quedat clarament en fora de joc i haurem de purgar-ho com menys una dècada.
No és un nou ordre que m'agradi, ben al contrari, però tinc ben clar que la manera de combatre'l no és cap de les què s'estan posant sobre la taula. I quan algú et té agafat pels coll... del vivere, difícil es fa buscar una solució en el "filosofare".
Haré un inciso en éste debate.
Es curioso que un servidor participe en las Reflexions de Sant Pere de Vilamajor teniendo en cuenta de que las ideas y argumentos de Perspectiva las considero muy alejadas de las mías y me parece que no hay manera de un acercamiento. Tal vez será porque la ideología de Perspectiva se puede decir que es la imperante en el llamado Pensamiento Único, en el conservadurismo imperante, en lo que muchos hemos deseado que no se diera en España a pesar de que hemos llegado sin prisas y sin pausas a ésta situación. Perspectiva representa al Hombre Ideal del año 2011. Es una pena que el alboroto de los indignados nos impida escuchar con la nitidez y sonoridad adecuada el trompeteo de las cornetas y el redoble de los tambores en tan feliz coronación.
(No me refiero al Perspectiva persona, sino a lo que representa la ideología que defiende aquí).
Ja, ja, ja! Javier, ésta si que es buena...
No, hombre, no. No quería ni quiero llegar tan lejos, ni tengo ningún interés en aburrir a mis lectores sobre mis pensamientos ideológicos.
Mi espacio y la dedicación de mi persona al mismo están específicamente destinados a nuestro querido pueblo de Sant Pere de Vilamajor, y aunque estos escarceos hacia temas -quizás- puedan interesar más a más gente, no desearía apartarme ni apartar a mis lectores de mi modesta contribución a los asuntos de nuestro pueblo.
Sin embargo la carne es débil, y las referencias personales, máxime cuando están tan alejadas de lo que quiero transmitir me obligan a contestar.
Per SPectiVa es el personaje de "Reflexions de Sant Pere de Vilamajor". Para todo lo demás, Ricard Camprubí, que no tiene blog.
Lo dicho va también para mi otro querido amigo, FS, aunque él no duda en utilizar el correo electrónico para los vivos debates que en ocasiones mantenemos.
Dejo pues de entrometerme y os rogaría que ciñierais lo más posible vuestros comentarios al hilo de los artículos, que es en definitiva lo que todos esperamos puesto que es la mejor manera de enriquecer nuestros puntos de vista.
Sabes bien, Javier, que el espacio de "Vilamajor Opina" está abierto para cualquier cosa que creáis oportuna, aunque tampoco me gustaría que se convirtiera en un foro de debate que se apartase del propósito para el que también fue creado.
No te tomes pues a mal que no replique tu último comentario y en general deje de hacerlo cuando el tema se aparte de la materia incitada.
Ostres Per Spectiva, no voldria que tu o alguns dels lectors del blog pensessin que t'acuso de nazi. De cap de les maneres!!!!!!
Et posaré un altre exemple: utilitzes molt la frase "nou ordre", un eufemisme molt emprat pel règim franquista quan es trobava a les beceroles de la seva instauració. Això no vol dir que siguis franquista.
En tot cas resulta curiós com persones alienes als moviments feixistes utilitzen discursos o frases que van usar i argumentar els feixistes.
N´hi ha gent, grups humans acostumats a fer publicitat d´una cosa i, amb confiança, dir una altra molt distinta i aixó, surt a la llum sense adonar-se, qualsevol dia.
Jo vaig escoltar llenguatges propis de gent que presumeix d´un darwinisme social i que té determinada opció política.
Avui, comque les coses mitjançant els medis de "comunicació" es podem dir de moltes maneres, llunyanes al veritable significat de ho que s´está proponem, m´es d´u pensa que els demés no tenim un pam de front i no ens adonem. Peró aquesta gent que te al diari La Vanguardia, L´Avui com la seva biblia, penso que tindriem q´aplicarse el darwinisme social, aquesta lliçó ben apresa, a ells mateixos. Peró, sembla que es reserven el plaer de ser l´ultims en tancar la porta.
Publica un comentari a l'entrada