Mai una abstenció havia estat tant comentada en el nostre racó del Montseny. Des d'aquestes pàgines sempre he mantingut el valor del vot d'en Miquel Pérez en aquesta reelecció. El "Pla B" ha funcionat, més per la disciplina que pel seny.
Comentada la papereta la d'algú que no ha jugat des de dins i crida des de fora.
Comentada la papereta la d'algú que no ha jugat des de dins i crida des de fora.
Tot ahir a la tarda van ser corregudes i reunions, entrevistes intempestives i oferiments de darrera hora: el destí és implacable, i qui ha jugat les seves cartes no pot demanar repetir la partida, quan la ruleta marxa no es pot canviar l'aposta.
Llàstima que un error de càlcul, l'humilitat impossible i un arbre que no fa bosc hagin impedit el millor govern que mai aquest poble hagués tingut: em sap molt greu, ens ha de saber molt greu a tots.
Comença una nove singla-dura del nostre petit vaixell i en Martí en serà -si el deixen- el protagonista, el tresorer de les teranyines, l'enginyer de l'arribar a fi de mes.
Legislatura per patir, per patir-la des de dins i fer-la patir des de fora. Ahir demanava una nova manera de servir al poble sense governar-lo i aquesta possibilitat, de debó, és el què em fa més il.lusió ara que el vaixell ha tornat a sortir de port.
Em sap greu per un dels altres Joans, hagués estat una bona peça al teler.
A en Llesuy li desitjo que porti aquesta fràgil nau amb timó ferm, ell sap com, i li demano també que faci realitat la lliçó que ha après, que obri la mà abans de tancar el puny i que tanqui la boca, quan calgui, amb un somriure. (I que no es posi aquelles camises tant horrorosses). A la Sara, paciència, que de carinyo i abnegació ja en posa prou. Porta la llosa del seu nom, hereva de la primera Sara, esposa d'Abraham. Abraham "pare de molts pobles", curiosa coincidència.
De la meva part ja vaig deixar escrit el què penso que cal consumar en els quatre anys que la gràcia democràtica els deixa prosseguir, i des del meu espai virtual, viuré cada moment de tot alló que m'interessi d'alló que passi al nostre racó del Montseny.
6 Comentaris. COMENTEU-HO:
Benvolgut Camprubi: M'he perdut, la veritat. Els teus escrits resulten una mica críptics per als que no estem tant "al lloro" de la política municipal i els seus enrenous. T'importaria explicar d'una forma més planera el què ha passat? Es a dir, qui ha votat, qui s'ha abstingut, i com ha quedat tot plegat?
Ha passat el que tenia que passar. Cert és que hi havien fins a quatre alternatives però finalment els personalismes s'han imposat al sentit comú.
Vuit anys de guerra bruta han generat una enorme desconfiança entre els membres de les diferents candidatures. Ningú es fiava de ningú i el resultat ha estat que tots s'han votat a ell mateix (a excepció del PSC per imperatiu polític).
Si enlloc de passar-nos els darrers 8 anys en criticar i destruir la feina feta des del govern, ara tindriem un govern d'unitat on totes les forces estarien representades.
Ara caldrà veure si la guerra ha finalitzat o bé ens queden 4 anys de comentaris anònims aberrants.
Mentre la ciutadania mira esparverada i indignada com de fràgil és el nostre sistema polític.
Des d'aqui vull donar la meva enhorabona a en Llesuy i tot el seu equip, que de ben segur posaran tot el seu esforç per fer un poble per a tots. Tot ha sortit tal i com l'electorat va demanar, governant la força més votada.
Ens esperen uns anys durs, sense cap bonança econòmica, i espero que l'oposició s'adhereixi a fer poble i treballin plegats per aconseguir el millor per a tots.
No val sempre dir no a tot, cal treballar per arribar a un sí plegats. Amb diàleg i entesa es pot aconseguir.
Josep Maria, Martí, Mari Carmen, Patricia, crec que sou un gran equip i lluitareu per aconseguir un objectiu comú: que Sant Pere no s'aturi. I crec que teniu una gran estela i exemple a seguir, en Juan Antonio Moreno, valgui en homentage a ell el triomf de la democràcia d'avui.
Jo vaig anar avui a la constitució del nou Ajuntament i quand vaig veure les seixanta persones q´omplien la pètita sala de la Rectoría, vaig pensar que fem molt soroll per un no res. I si aquests desacords succeixen a aquest raconet del Montseny, el món ample i alié que n´hi ha afora deu ser molt complicat i dificil d´arreglar.
I ara qué?.
Gracias Xiqueta del Molí, haremos lo imposible por estar a la altura de las circunstacias. Gracias a todos los que nos han apollado y a los que no, ya que muchos que no entendiamos el mundo de la política lo hemos comprendido. Gracias a mis amigos que han estado ahí, a mis vecinos, a mi familia por todo la ayuda de estos últimos meses, al gran equipo que formamos y a Llesuy por su confianza. En difinitiva GRACIAS. Y como ha comentado algún compañero en la web, todos somos pueblo, todos podemos ayudamar para que este pueblo no se pare, politicos y vecinos, todos somos necesarios.
Be, ja he passat tota una campanya i ha estat molta feina en poc temps, d’un treball precís, pensant en tothom i suma’n esforços per i amb la gent del Poble. La conclusió es, que ho hem fet be. Finalment em sortit escollits, desprès de una setmana frenètica. La conclusió que em queda, es que hi ha gent que només mira pels seus interessos o es malfia de persones que volem treballar pel Poble, això ha de canviar.
Difícil tasca la que ens queda per endavant, però sense donar-me’n he guanyat persones, persones com tu Irene, que has estat una de les claus en aquest engranatge tant important, a part de la teva feina que ha estat impecable, em quedo amb la teva persona. He guanyat una amiga, que espero que mai deixem aquesta aventura, ets com ets i m'agrada. Quan es sumen esforços, com podeu veure, tots guanyem. Un petó Irene i seguim fent camí.
Pat.
Publica un comentari a l'entrada