El model centre-perifèria que tenim a Sant Pere de Vilamajor és sense dubte un dels principals aspectes que defineixen el nostre municipi, i que en compliquen la seva reestructuració residencial.
El 80% de la població viu en els veïnats de Ponent i de Llevant. A plena ocupació hi viurà el 60% dels habitant totals de Sant Pere.
La llunyania d'aquests veïnats del nucli central del municipi, propiciada pel greu dèficit de comunicacions transversals (necessàriament amb vehicles automòbils), fa que Sant Antoni de Vilamajor s'anteposi al nucli de Sant Pere com plaça comercial dels veïnats. De fet els veïnats de Llevant, on actualment hi viuen 1.500 persones (un 42% de la població empadronada total), queden assignats en termes funcionals a Sant Antoni.
El nucli i la seva àrea residencial de proximitat està totalment desatesa comercialment parlant: la dependència exclusiva dels seus propis residents que careixen de massa crítica suficient per a proporcionar viabilitat a bona part dels comerços, juntament amb la manca d'iniciatives empresarials, són elements suficients per explicar aquesta extraordinària situació. L'escenari de creixement del nucli permetrà disposar d'una escala més normalitzada, sempre que hi hagi una aposta decidida per un model adequat.
En qualsevol cas, el comerç de Sant Antoni de Vilamajor, ben dimensionat i variat, capaç d'atendre a la població bàsica d'influència (unes 9.000 persones) significa una competència difícil de reduir, referència històrica per a 3/4 parts de la població del nostre municipi.
La capacitat d'atracció comercial, sense més, del nucli de Sant Pere per als veïnats de Ponent i de Llevant és molt improbable, com ja s'ha posat en evidència amb els resultats del mercat setmanal dels dissabtes.
Restringida al comerç de supervivència de Les Faldes i a l'hipotètic comerç de proximitat del nucli, l'oferta comercial de Sant Pere de Vilamajor no sembla capaç de cobrir escassament ni un 20% de la capacitat de consum potencial dels seus residents.
Hi ha en aquest punt dos visions generalitzades:
a) Una "visió supramunicipal", per a la que ja està bé deixar les coses com estan, subordinant el comerç a Sant Antoni.
b) Una visió de "capitalitat" determinada per la concentració de serveis a la comunitat en el nucli, per tal d'atraure'n el màxim de potencials compradors.
Si be la segona visió com menys propicia una certa demanda induïda, apart d'ocasionar problemes mal avaluats de concentració i mobilitat, el seu tímid paper de promoció indirecte no es correspon amb la magnitud del dèficit actual. Quant al primer enfocament, simplement significa una renúncia, i per tant s'inhibeix de la recerca de solucions.
Cal contraposar a les anteriors una tercera via, tradicional: la de la competitivitat comercial de Sant Pere de Vilamajor.
No es pot tractar el tema del comerç amb una visió simplista, doncs és una responsabilitat bàsica de qualsevol municipi i dels seus agents. Cal considerar el comerç com un element que va molt més enllà d'una funció merament de consum, de comoditat, doncs el comerç:
- Propicia la creació de interrelacions i teixit social.
- És la font de riquesa econòmica primària per a qualsevol municipi.
- Genera referències que enriqueixen el desenvolupament dels pobles.
- Incrementa la qualitat de vida de la població.
- Ajuda a estabilitzar llocs de treball residencials.
- Ajuda al desenvolupament d'altres serveis associats al comerç (cafeteries, oficines bancàries, serveis de proximitat, ...).
Qualsevol aposta de la nova oferta comercial que es desenvolupi en el nucli principal ha de tenir en compte l'àmbit d'influència, que passa necessàriament per competir amb Sant Antoni: comptar amb que un veí de Les Faldes o Can Vila vindrà a comprar al nucli de Sant Pere és més difícil que pensar que ho farà un resident a Can Sauleda. La única manera de reconstruir el comerç a Sant Pere de Vilamajor és inevitablement competir amb el comerç de Sant Antoni, per be que mai se'l podrà substituir.
A no ser que tot plegat només es tracti de donar servei al propi nucli, utilitzant la demanda residual de la perifèria per equilbrar els comptes d'explotació, tres factors són claus per analitzar les possibilitats de l'oferta comercial del nucli de Sant Pere de Vilamajor:
a) La mobilitat, determinada al seu torn per tres aspectes:
- El desplaçament en vehicle privat per a les compres bàsiques
- La distància, en termes de temps, per accedir als punts de compra,
- Inevitablement, la concentració, els accessos i l'aparcament.
b) L'estil de vida, que determina peculiars característiques del consum residencial quant a segmentació, tipologia, concentració, freqüència, horaris,... I tenint en compte una població gens residual de segona residència, que determina un altre segment de mercat.
c) Els factors d'oferta, lligats a la tipologia d'aquesta, dimensionat dels establiments, i preu, adequat a les característiques socioeconòmiques de la població, en el què intervé la competència d'altres nuclis accessibles.
Al meu parer, en la situació actual només hi ha dues formes que a més es complementen, d'aconseguir millorar la capacitat comercial del municipi de Sant Pere des del punt de vista de la perifèria:
1) Duent a terme un disseny molt acurat del nou comerç que es pot ubicar en el creixement del nucli, fet que implica una anàlisi profunda de les oportunitats competitives més apropiades, derivades de la segmentació de la demanda.
2) Acostar el comerç del municipi a les àrees residencials amb potencial de consum, situació que només es pot aconseguir amb la consideració fonamental dels desplaçaments en vehicle privat: vialitat, accessos i aparcament. Això no passa necessàriament per la concentració en el nucli.
Segon article de la sèrie: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
El 80% de la població viu en els veïnats de Ponent i de Llevant. A plena ocupació hi viurà el 60% dels habitant totals de Sant Pere.
La llunyania d'aquests veïnats del nucli central del municipi, propiciada pel greu dèficit de comunicacions transversals (necessàriament amb vehicles automòbils), fa que Sant Antoni de Vilamajor s'anteposi al nucli de Sant Pere com plaça comercial dels veïnats. De fet els veïnats de Llevant, on actualment hi viuen 1.500 persones (un 42% de la població empadronada total), queden assignats en termes funcionals a Sant Antoni.
El nucli i la seva àrea residencial de proximitat està totalment desatesa comercialment parlant: la dependència exclusiva dels seus propis residents que careixen de massa crítica suficient per a proporcionar viabilitat a bona part dels comerços, juntament amb la manca d'iniciatives empresarials, són elements suficients per explicar aquesta extraordinària situació. L'escenari de creixement del nucli permetrà disposar d'una escala més normalitzada, sempre que hi hagi una aposta decidida per un model adequat.
En qualsevol cas, el comerç de Sant Antoni de Vilamajor, ben dimensionat i variat, capaç d'atendre a la població bàsica d'influència (unes 9.000 persones) significa una competència difícil de reduir, referència històrica per a 3/4 parts de la població del nostre municipi.
La capacitat d'atracció comercial, sense més, del nucli de Sant Pere per als veïnats de Ponent i de Llevant és molt improbable, com ja s'ha posat en evidència amb els resultats del mercat setmanal dels dissabtes.
Restringida al comerç de supervivència de Les Faldes i a l'hipotètic comerç de proximitat del nucli, l'oferta comercial de Sant Pere de Vilamajor no sembla capaç de cobrir escassament ni un 20% de la capacitat de consum potencial dels seus residents.
Hi ha en aquest punt dos visions generalitzades:
a) Una "visió supramunicipal", per a la que ja està bé deixar les coses com estan, subordinant el comerç a Sant Antoni.
b) Una visió de "capitalitat" determinada per la concentració de serveis a la comunitat en el nucli, per tal d'atraure'n el màxim de potencials compradors.
Si be la segona visió com menys propicia una certa demanda induïda, apart d'ocasionar problemes mal avaluats de concentració i mobilitat, el seu tímid paper de promoció indirecte no es correspon amb la magnitud del dèficit actual. Quant al primer enfocament, simplement significa una renúncia, i per tant s'inhibeix de la recerca de solucions.
Cal contraposar a les anteriors una tercera via, tradicional: la de la competitivitat comercial de Sant Pere de Vilamajor.
No es pot tractar el tema del comerç amb una visió simplista, doncs és una responsabilitat bàsica de qualsevol municipi i dels seus agents. Cal considerar el comerç com un element que va molt més enllà d'una funció merament de consum, de comoditat, doncs el comerç:
- Propicia la creació de interrelacions i teixit social.
- És la font de riquesa econòmica primària per a qualsevol municipi.
- Genera referències que enriqueixen el desenvolupament dels pobles.
- Incrementa la qualitat de vida de la població.
- Ajuda a estabilitzar llocs de treball residencials.
- Ajuda al desenvolupament d'altres serveis associats al comerç (cafeteries, oficines bancàries, serveis de proximitat, ...).
Qualsevol aposta de la nova oferta comercial que es desenvolupi en el nucli principal ha de tenir en compte l'àmbit d'influència, que passa necessàriament per competir amb Sant Antoni: comptar amb que un veí de Les Faldes o Can Vila vindrà a comprar al nucli de Sant Pere és més difícil que pensar que ho farà un resident a Can Sauleda. La única manera de reconstruir el comerç a Sant Pere de Vilamajor és inevitablement competir amb el comerç de Sant Antoni, per be que mai se'l podrà substituir.
A no ser que tot plegat només es tracti de donar servei al propi nucli, utilitzant la demanda residual de la perifèria per equilbrar els comptes d'explotació, tres factors són claus per analitzar les possibilitats de l'oferta comercial del nucli de Sant Pere de Vilamajor:
a) La mobilitat, determinada al seu torn per tres aspectes:
- El desplaçament en vehicle privat per a les compres bàsiques
- La distància, en termes de temps, per accedir als punts de compra,
- Inevitablement, la concentració, els accessos i l'aparcament.
b) L'estil de vida, que determina peculiars característiques del consum residencial quant a segmentació, tipologia, concentració, freqüència, horaris,... I tenint en compte una població gens residual de segona residència, que determina un altre segment de mercat.
c) Els factors d'oferta, lligats a la tipologia d'aquesta, dimensionat dels establiments, i preu, adequat a les característiques socioeconòmiques de la població, en el què intervé la competència d'altres nuclis accessibles.
Al meu parer, en la situació actual només hi ha dues formes que a més es complementen, d'aconseguir millorar la capacitat comercial del municipi de Sant Pere des del punt de vista de la perifèria:
1) Duent a terme un disseny molt acurat del nou comerç que es pot ubicar en el creixement del nucli, fet que implica una anàlisi profunda de les oportunitats competitives més apropiades, derivades de la segmentació de la demanda.
2) Acostar el comerç del municipi a les àrees residencials amb potencial de consum, situació que només es pot aconseguir amb la consideració fonamental dels desplaçaments en vehicle privat: vialitat, accessos i aparcament. Això no passa necessàriament per la concentració en el nucli.
Segon article de la sèrie: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada