La Llei 3/1998 d'Avaluació ambiental de les activitats exigeix que totes les activitats pre-existeents de caire industrial, i d'altres, havien d'adaptar-se -per a la seva continuitat- a les prescripcions ambientals de la Llei. Òbviament les noves activitats es tramitarien seguint la nova Llei.
Després de successives pròrrogues, l'1 de gener de 2007 va finalitzar el termini per a què totes les indústries presentessin als Ajuntaments i altres administracions ambientals, els expedients d'adequació. Les activitats no adequades a la Llei quedarien a partir d'aquell moment clandestines.
Pinsos Picart, veterana empresa fundada el 1953, i controvertida des de fa temps per la seva ubicació al nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor, ha protagonitzat i és protagonista de l'afer més embolicat d'aquest procés d'adequació a la Llei. Heus aquí la crònica dels fets:
En data 29 de novembre de 2006, un mes abans de la finalització de la darrera pròrroga legal, Pinsos Picart presentà un projecte de sol.licitud de llicència ambiental per a les dues activitats que té situades en el nucli urbà.
Observades deficiències, per Resolució d'Alcaldia de data 20 de desembre de 2006, l’Ajuntament requerí a l'empresa perquè presentés la documentació necessària per continuar el tràmit de l’expedient de petició de llicència ambiental, concedint el termini de quinze dies per a la presentació, i suspenent-se mentrestant el tràmit de llicència ambiental a la manca de documentació essencial per a l'avaluació. A més, com sia que en el projecte constava l'existència d'un túnel que travessa el carrer Nou entre les dues fàbriques, l'Ajuntament incoà un expedient d'ocupació de domini públic per al subsòl.
En data 12 de gener de 2007, Pinsos Picart presentà escrit d’al·legacions, al·legacions que foren desestimades per silenci administratiu.
En data 26 d'abril de 2007 l'empresa presentà documentació complementària per a la continuació del tràmit. (Havia guanyat més de tres mesos).
(Canvia el Govern municipal)
En data 1 de novembre de 2007, sis mesos més tard, el tècnic municipal informa desfavorablement la documentació presentada.
El 10 de gener de 2008 (ja ha passat un any) finalment l'Alcalde resol la caducitat de l'expedient de llicència ambiental per paralització de la tramitació a instàncies del sol.licitant, en no aportar documentació tècnica indispensable per a la tramitació. Es concedeix un nou termini de tres mesos per a què l'empresa aportés la documentació requerida en la resolució de 20 de desembre de 2006.
El 27 de març de 2008, el Ple de l'Ajuntament aprova l'esborrany de Conveni amb Pinsos Picart per tal de donar una solució pactada a la problemàtica generada per la caducitat de llicències. (I també en l'empeny d'aconseguir la titularitat pública de la masia de Can Derrocada, finca malmesa per la superposició d'instal.lacions fabrils).
En essència, apart de la edificació residencial de la fàbrica vella, ja prevista en les NNSS-87, es planteja per a la finca de la masia de Can Derrocada la requalificació en residencial (planta baixa més 3 pisos), de l'ús administratiu actual -que no residencial- de part de la finca (nova fàbrica), i la resta de la finca (zona unifamiliar aillada segons les NNSS-87) en equipament públic (nou Ajuntament) en concepte de cessió obligatòria i gratuita. A canvi es determina el sòl industrial per a la ubicació de l’empresa a deslocalitzar, amb dues opcions:
Opció A.- L'empresa proposa un terreny adient com a nova ubicació de l’empresa, i l’Ajuntament requalifica aquest terreny perquè sigui apte per a l’ús industrial.
Opció B.- L’Ajuntament cedeix un sòl industrial, adient i suficient a l'empresa, amb dret d’ús per a cinquanta anys, el que comporta que la qualificació de la finca d'ús actualment administratiu (nova fàbrica) passi a ser residencial però de planta baixa i 2 pisos.
El dia 10 d’abril de 2008, Pinsos Picart presentà un escrit i altre documentació demanant la continuació del tràmit de llicència ambiental, excloent de la seva petició la part d’indústria ubicada en zona urbanísticament qualificada de unifamiliar aïllada (finca de la masia).
En data 11 d’abril de 2008, finalitzà el termini de tres mesos donats a l'empresa per presentar la documentació requerida pel tràmit de petició de llicència ambiental.
En data 18 d’abril el tècnic municipal informa desfavorablement sobre la documentació aportada a l’expedient. (Les pròrrogues s'han esgotat; el temps es precipita).
El 5 de maig, Pinsos Picart respon a la proposta de Conveni declarant-lo com inacceptable atenent a què les compensacions ofertes per l'Ajuntament es valoren manifestament insuficients. Segons sembla es preten fer valer un inexistent dret indemitzatori pel cessament d'una activitat il.legalitzable (!).
Els defectes de fons en la tramitació de la llicència, juntament amb la no acceptació per part de Pinsos Picart del Conveni que donava sortida airosa al problema de la impossibilitat de legalitzar la indústria, portà al Ple de l'Ajuntament, en sesió extraordinària de 8 de maig de 2008, a:
- Mantenir la proposta de Conveni (l'Alcalde havia demanat la seva caducitat).
- Declarar la caducitat i arxiu de l’expedient de sol·licitud de llicència mediambiental de Pinsos Picart S.A.
- Incoar expedient de cessament d’activitat a l'empresa.
Aquesta proposta fou aprovada amb l'abstenció del regidor Sr. Higini Herrero per incompatibilitat per motiu del lligam familiar amb la propietat de l’empresa. És de destacar un únic vot en contra, al punt 1, de la regidora d'ISP, obrint una crisi de govern ràpidament resolta.
El 12 de juny de 2008, Pinsos Picart presenta un escrit de reposició contra l'acord del Ple del dia 8 de maig.
En data 30 de juliol de 2008, el tècnic municipal informa desfavorablement sobre les pretensions de l'empresa en el seu escrit de reposició, refrendat posteriorment per Secretaria.
El 13 d'agost es celebra un Ple Extraordinari en què es va resoldre desestimant el recurs de reposició presentat per Pinsos Picart contra la caducitat de l'expedient d'adequació mediambiental de la fàbrica.
El 14 d'agost de 2008, Pinsos Picart es nega a recollir la notificació duta en mà per la Secretària Accidental i un Vigilant Municipal, de l’acord del Ple Municipal del dia anterior, en la que es resol el recurs presentat per la indústria referent a la caducitat de l’expedient de la seva llicència d’activitat.
Després de quasi dos anys d'estira i estira, tenim -les parts tenen- sobre la taula tres peces d'escac:
El 12 de juny de 2008, Pinsos Picart presenta un escrit de reposició contra l'acord del Ple del dia 8 de maig.
En data 30 de juliol de 2008, el tècnic municipal informa desfavorablement sobre les pretensions de l'empresa en el seu escrit de reposició, refrendat posteriorment per Secretaria.
El 13 d'agost es celebra un Ple Extraordinari en què es va resoldre desestimant el recurs de reposició presentat per Pinsos Picart contra la caducitat de l'expedient d'adequació mediambiental de la fàbrica.
El 14 d'agost de 2008, Pinsos Picart es nega a recollir la notificació duta en mà per la Secretària Accidental i un Vigilant Municipal, de l’acord del Ple Municipal del dia anterior, en la que es resol el recurs presentat per la indústria referent a la caducitat de l’expedient de la seva llicència d’activitat.
Després de quasi dos anys d'estira i estira, tenim -les parts tenen- sobre la taula tres peces d'escac:- Un expedient probablement caducat (?), per ocupació de béns de domini públic (túnel).
- Un expedient, pressumiblement en tràmit, de cessament d'activitat.
- Una proposta pública de Conveni, com única possibilitat de negociar per a solucionar el problema.
Segons la Llei 4/2004 d'1 de juliol, relativa al procés d'adequació de les activitats a la Llei 3/1998, la posició actual de Pinsos Picart es tipifica com infracció amb sanció de fins a 6.000 €. També es poden imposar multes coercitives de fins 200 € fins un màxim de tres consecutives. En el cas de què després de tres multes coercitives es persistís en l'incumpliment, l'activitat es considera clandestina i pot ésser clausurada. Aquesta clausura és competència de l'Ajuntament (cas d'activitats de l'Annex II.2 de la Llei).
En el present supòsit, l'Ajuntament no té cap obligació d'indemnitzar els titulars per un eventual tancament, ja que la indemnització només podria ésser reclamada pels titulars de l’activitat davant una actuació de l’Ajuntament contrària a la normativa vigent, i el cas és just al contrari.
Segons aixó, com sia que el Ple de l'Ajuntament va aprovar la incoacció d'un expedient de cessament de l'activitat, de fet aquesta decisió és equivalent a la qualificació de clandestinitat per a la fàbrica, des del 8 de maig, sense que s'hagi optat per a les sancions.
Enfront d'aixó, el Conveni podria esdevenir inoperant, doncs l'Administració no pot anar contra els seus actes: no es podria per una banda anul.lar un expedient ferm de cessament d'activitat (ni demorar-lo per anys), i d'altra acceptar la continuitat clandestina de la fàbrica (per a un termini màxim de cinc anys) i l'ocupació de béns de domini públic (túnel) en el marc del Conveni.
Ara cal, immediatament si encara no s'ha fet, aplicar la Llei de Procediment Administratiu i fer la comunicació formal per publicació al BOPB o el DOGC, apart del tauler d'anuncis de l'Ajuntament.
Sent tots aquests actes públics i ferms, a partir d'ara qualsevol ciutadà pot consultar els respectius expedients, i exigir a l'Ajuntament el cumpliment de les seves pròpies resolucions, que val a dir, han sigut dictades en ordre estricte a les disposicions legals.
Val a fer notar que ha estat el Ple de l'Ajuntament, és a dir totes les forces polítiques amb representació, qui ha resolt la qüestió en els termes actuals.
En resum:
Alea jacta est!
I dues preguntes finals...
Realment, perquè no es pot legalitzar l'activitat de Pinsos Picart? Potser l'Ajuntament ens ho hauria d'explicar.
Realment, és la masia de Can Derrocada l'immoble idoni per allotjar-hi un modern edifici consistorial?
Articles relacionats:
En el present supòsit, l'Ajuntament no té cap obligació d'indemnitzar els titulars per un eventual tancament, ja que la indemnització només podria ésser reclamada pels titulars de l’activitat davant una actuació de l’Ajuntament contrària a la normativa vigent, i el cas és just al contrari.
Segons aixó, com sia que el Ple de l'Ajuntament va aprovar la incoacció d'un expedient de cessament de l'activitat, de fet aquesta decisió és equivalent a la qualificació de clandestinitat per a la fàbrica, des del 8 de maig, sense que s'hagi optat per a les sancions.
Enfront d'aixó, el Conveni podria esdevenir inoperant, doncs l'Administració no pot anar contra els seus actes: no es podria per una banda anul.lar un expedient ferm de cessament d'activitat (ni demorar-lo per anys), i d'altra acceptar la continuitat clandestina de la fàbrica (per a un termini màxim de cinc anys) i l'ocupació de béns de domini públic (túnel) en el marc del Conveni.
Ara cal, immediatament si encara no s'ha fet, aplicar la Llei de Procediment Administratiu i fer la comunicació formal per publicació al BOPB o el DOGC, apart del tauler d'anuncis de l'Ajuntament.
Sent tots aquests actes públics i ferms, a partir d'ara qualsevol ciutadà pot consultar els respectius expedients, i exigir a l'Ajuntament el cumpliment de les seves pròpies resolucions, que val a dir, han sigut dictades en ordre estricte a les disposicions legals.
Val a fer notar que ha estat el Ple de l'Ajuntament, és a dir totes les forces polítiques amb representació, qui ha resolt la qüestió en els termes actuals.
En resum:
- L'activitat de Pinsos Picart, en el lloc i amb la forma en què actualment s'està duent a terme no està legalitzada d'acord amb la llei (Llei 3/1998).
- En les circumstàncies actuals, l'activitat és il.legalitzable doncs no aconsegueix adaptar-se a la Llei 3/1998 (estant fora de termini per fer-ho regularment).
- Ja s'han inciat pressumbliment dos expedients: de cessament de l'activitat i d'ocupació de subsòl de domini públic.
- De proseguir els expedients, l'ús o abús dels recursos administratius i jurisdiccionals podrien allargar la situació uns tres o quatre anys com màxim.
- Ni l'Ajuntament ni el municipi han d'indemnitzar cap empresa pel fet de que no pugui ser objecte de legalització. Altre tema és facilitar la recolocació.
- L'Ajuntament ha manifestat la seva voluntat de disposar de la masia de Can Derrocada i del seu entorn per al nou edifici de l'Ajuntament. Aquesta peça entra en joc per la porta de servei amb la deslocalització i li dóna una nova perspectiva d'embolic. A canvi es requalifica com residencial l'edifici de la fàbrica nova i es requalificarien de forma adient terrenys per a la nova ubicació de la fàbrica.
- D'aquesta manera, de fet el que es bescanvia és la masia de Can Derrocada, posant en el mateix sac l'obtenció d'una eventual finca per a la deslocalització. Dos ocells d'un sol tret.
- L'assumpte seria més clar si les dues peces del conveni s'expliquessin per separat: per a la deslocalització, aportació o requalificació de terrenys industrials; per la finca de la masia de Can Derrocada edificabilitat del sòl no residencial on s'ubica la fàbrica nova. (La fàbrica vella no presenta cap problemàtica, doncs és i sempre ha estat una finca urbana d'ús residencial -planta baixa i tres pisos-).
Alea jacta est!
I dues preguntes finals...
Realment, perquè no es pot legalitzar l'activitat de Pinsos Picart? Potser l'Ajuntament ens ho hauria d'explicar.
Realment, és la masia de Can Derrocada l'immoble idoni per allotjar-hi un modern edifici consistorial?
Sabíeu que PINSOS PICART, S.A. va obtenir, al 2005, un crèdit a interès cero per part del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), depenent del Ministerio de Ciencia e Innovación, per import de 175.920 Euros per a investigar sobre "Eliminació d'olors i pols en la fabricació d'aliments per a mascotes"?
Desconec els resultats d'aquestes investigacions, però si més no posen de manifest una inquietud de l'empresa pel tema.
Desconec els resultats d'aquestes investigacions, però si més no posen de manifest una inquietud de l'empresa pel tema.
Articles relacionats:
- Política i responsabilitat (maig 2008)
- Final de Champions league: Pinsos Picart-Ajuntament (maig 2008)
- Adequació d'activitats a la Llei (setembre 2007)
- Les deslocalitzacions d'activitats a Sant Pere de Vilamajor (juny 2007)
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada