Sembla que el meu anterior article sobre els guals, o no ha sigut llegit o no ha estat entés per alguns dels lectors de l'Altaveu de Vilamajor, a jutjar pels seus comentaris.
Així doncs, amb el propòsit de deixar ben clar el que fins puc arribar a conèixer, suggereixo als interessats que llegeixin primer aquell article.
Després afegeixo:
1- Gual és el rebaix fet a la vorera per a facilitar que els vehicles puguin entrar a la calçada i sortir-ne (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans). En condicions lògiques, un gual serveix únicament i exclussiva per travessar la vorera amb un vehicle.
2- La taxa que posa en marxa per a tothom l'Ajuntament és la d'Entrada de vehicles a través de les voreres.
Com podriem utilitzar el dret a que ens dóna el pagament d'aquesta taxa si no és mitjançant l'existència d'un gual?
Com podriem gaudir d'un gual si no disposessim d'una llicència per poder travessar la vorera?
3- Tant les taxes com els preus públics són potestatius de les Administracions Públiques. Les taxes municipals, per a què existeixin, han de ser aprovades pel Ple dels Ajuntaments mitjançant les corresponents "Ordenances Fiscals". Les quotes es revisen normalment amb caràcter anual.
4- Si no hi ha una Ordenança Fiscal per a alguna cosa, no pot existir legalment la taxa a què es refereixi.
5- No existeix actualment cap Taxa de Gual recollida en cap ordenança fiscal de Sant Pere de Vilamajor.
La única Ordenança relativa, és la Ordenança 21, que aprova la taxa de pas de vehicles a través de la vorera.
6- Fa molts anys (des de 1997) que existeix aquesta Ordenança i la corresponent taxa, una altre cosa és que l'Ajuntament no l'hagi aplicat massivament.
7- Antigament, els Ajuntaments cobraven per deixar rebaixar les voreres per a facilitar el pas de vehicles al seu través. Aquesta era l'autèntica taxa de guals. Fins i tot durant un temps es va posar de moda pintar els guals (rebaix a la vorera) de groc, per advertir als conductors l'existència del gual, a tots els efectes.
8- Amb la successiva modernització de Codi de Circulació, es va aprovar una nova senyal de trànsit, la placa de gual. Consisteix, com sabem, d'una senyal de prohibit estacionar amb la indicació "gual permament" de 24 hores, si ho és, o bé les hores per a les que es té llicència per a travessar la vorera.
Com és sabut, els senyals de trànsit en vies urbanes són competència exclussiva de l'Ajuntament: només l'Ajuntament pot autoritzar a posar-les. D'aquesta manera, l'Ajuntament permetia posar -o posava per ell mateix- una placa de gual als guals autoritzats, és a dir als guals que pagaven la corresponent llicència.
Passava que, com preu públic, els titulars podien deixar de voler el gual, per qualsevol raó, i per tant es donaven de baixa. Nogensmeys, la placa quedava penjada i hom no gossava aparcar encara que el gual ja no existís legalment. (Encara passa aixó a molts pobles i ciutats).
9- Abans de 2004, en que s'aprovà la nova Ley Reguladora de las Haciendas Locales, el pas dels vehicles per les voreres no era una taxa, era un preu públic.
La diferència és substancial: una taxa és el pagament a l'Ajuntament per un servei o una llicència que dóna a un particular (d'escombraries, de construcció, etc.). Són de recepció obligatòria, és a dir, tothom que du a terme el fet imposable de la taxa, és obligat a pagar-la.
Un preu públic és el preu de "venda" o "prestació de serveis" que l'Ajuntament cobra a un particular per a quelcom. A Sant Pere existeix un preu públic per ocupació de vorera per a terrasses, o un preu públic per als Quaderns del Centre d'Estudis, per posar un exemple. Els preus públics només els paga qui demana el servei o adquireix el bé a l'Ajuntament (que són exempts d'IVA, sigui dit de pas).
10- Per aixó es pagava anualment pel gual i la senyal de gual era la prova de què s'havia pagat el preu públic corresponent.
Llavors, normalment, cada any es "comprava" una placa adhessiva amb l'any, que es colocava sobre la senyal de gual, fet que indicava que, per aquell any, el gual tenia llicència. Si s'aparcava davant d'un gual que no tenia la placa corresponent a l'any, no passava res, doncs el titular del gual no tenia permís per travessar la vorera, i, per tant res impedia aparcar-hi davant (a mi mateix al llarg del temps em van estar retirades dues denúncies d'aparcament a gual per aquest motiu). Fixeu-vos que als guals amb horari limitat es pot aparacar lliurement (si al carrer es pot) fora dels horaris per als què es té llicència per travessar la vorera.
11- A partir de 2004, el pas de vehicles per vorera es converteix en una TAXA, és a dir, de recepció obligatòria per a tothom que tingui (o hagi de tenir, per normativa urbanística) una plaça d'aparcament a la que s'hagi d'accedir des de la vorera. Hi ha varies fórmules (metres quadrats d'aparcament que es serveix, metres linials de vorera utilitzada, nombre de places d'aparcament servides, etc.).
12- En aquell moment, molts Ajuntaments (no tots), per tal de continuar amb la forma anterior van aprovar PREUS PÚBLICS per adquirir una nova placa de gual (com ara a Sant Antoni, que es cobren a 20 € d'una sola vegada). Les plaques "noves" acostumen a tenir el nº de la llicència del passi per la vorera per tal d'identificar-la. A l'hora van adaptar les ordenances que en la seva majoria abrumadora, es refereixen al pas de vehicles a través de voreres.
Malauradament, el poc nivell tècnic de moltes Ordenances, encara es refereixen a taxa per valorar coses que de fet són preus públics. Aixó prové del canvi legislatiu del 2004 que encara no ha estat assumit per molts técnics d'Ajuntaments. (També encara molts técnics i en llenguatge col.loquial es parla de PGOU -Pla General d'Ordenació Urbana, o simplement "Pla General"- per referir-se al POUM -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal- que és la única figura legal vigent de de fa uns quants anys).
En esser una taxa, que es paga anualment de forma obligatòria, ja no és voluntària aquesta llicència i no cal anar enganxant cada any la plaqueta adhesiva de l'any corresponent sobre la placa de gual préviament adquirida per a demostrar que s'ha pagat la taxa d'entrada de vehicles. (Recordareu els més antics, que a Sant Pere es feia quelcom semblant amb les antigues matrícules de bicicletes i ciclomotors).
S'ha de donar per sentat que tothom que disposa d'una placa de gual per a protegir des del punt de vista del Codi de la Circulació, la lliure entrada a través de la vorera, per a la què es té la corresponent llicència, la està pagant, doncs en ser una taxa obligatòria, no hi ha més remei que pagar-la pel sol fet de tenir -o haver de tenir- una plaça d'aparcament en l'interior d'una finca.
En l'anterior article al què em refereixo al principi, ja feia esment de què l'Ordenança Municipal de Circulació de Sant Pere de Vilamajor, estableix una sanció de 250 € per Col.locar o no retirar plaques de gual que no gaudeixin de la preceptiva autorització municipal. La connexió entre la taxa i el codi de circulació es fa patent.
13- Si l'Ajuntament cobrés per "comprar" la placa oficial, només ho pot fer una vegada, quan s'atorga la llicència d'entrada de vehicles, i en cap cas serà una taxa, serà, i per a una sola vegada, un preu públic.
14- Qualsevol altre cosa que pretengués fer l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor amb l'actual ordenament, no tindria el suport de cap norma legal, i per tant seria il.legal.
15- Altra cosa és -i en aquest cas actualment no és així- que l'Ajuntament aprovés (en el Ple) una NOVA taxa, la de guals, fet que no tindria cap sentit doncs el fet imposable seria exactament el mateix que el de la taxa que ja tenim, i per tant un mateix fet no pot ser, com mana el nostre ordenament tributari, gravat per més d'un impost.
Si es pretengués cobrar una taxa per "gaudir" del pas de vehicles per la vorera, i una altre per "gaudir" d'una senyal de trànsit que digui que en aquell gual no es pot aparcar, i si a més, com és natural, una i altre taxa fossin obligatòries, una de les dues taxes duraria menys als ulls del Contenciós-Administratiu que un caramel a la porta d'un Col.legi.
16- El que hauria de fer immediatament l'Ajuntament és aprovar un preu públic per l'adquisció de la placa de gual, exigint la placa "oficial" per a totes les llicències d'entrada de vehicles a través de vorera que es posessin en vigor a partir d'ara.
Si no ho fa, es ficarà en un enrenou considerable.
La confussió esdevé de la memòria històrica: NO EXISTEIX ARA CAP TAXA DE GUAL SOBREPOSADA A LA TAXA DE PAS DE VEHICLES PER LA VORERA: serveixen per al mateix, però corresponen a dos moments històrics diferents.
Sotmeto, com sempre i públicament, aquestes opinions a d'altres millors fundades.
(Si us he avorrit, ha estat només en l'intent de ser precís i rigorós, com sempre pretén fer Per SPectiVa).
Per a dubtes i consultori, apart de l'adreça de correu del bloc, podeu utilitzar Altaveu de Vilamajor.
Per a descansar, doneu un tomb per Recull Històric de Vilamajor.
Així doncs, amb el propòsit de deixar ben clar el que fins puc arribar a conèixer, suggereixo als interessats que llegeixin primer aquell article.
Després afegeixo:
1- Gual és el rebaix fet a la vorera per a facilitar que els vehicles puguin entrar a la calçada i sortir-ne (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans). En condicions lògiques, un gual serveix únicament i exclussiva per travessar la vorera amb un vehicle.
2- La taxa que posa en marxa per a tothom l'Ajuntament és la d'Entrada de vehicles a través de les voreres.
Com podriem utilitzar el dret a que ens dóna el pagament d'aquesta taxa si no és mitjançant l'existència d'un gual?
Com podriem gaudir d'un gual si no disposessim d'una llicència per poder travessar la vorera?
3- Tant les taxes com els preus públics són potestatius de les Administracions Públiques. Les taxes municipals, per a què existeixin, han de ser aprovades pel Ple dels Ajuntaments mitjançant les corresponents "Ordenances Fiscals". Les quotes es revisen normalment amb caràcter anual.
4- Si no hi ha una Ordenança Fiscal per a alguna cosa, no pot existir legalment la taxa a què es refereixi.
5- No existeix actualment cap Taxa de Gual recollida en cap ordenança fiscal de Sant Pere de Vilamajor.
La única Ordenança relativa, és la Ordenança 21, que aprova la taxa de pas de vehicles a través de la vorera.
6- Fa molts anys (des de 1997) que existeix aquesta Ordenança i la corresponent taxa, una altre cosa és que l'Ajuntament no l'hagi aplicat massivament.
7- Antigament, els Ajuntaments cobraven per deixar rebaixar les voreres per a facilitar el pas de vehicles al seu través. Aquesta era l'autèntica taxa de guals. Fins i tot durant un temps es va posar de moda pintar els guals (rebaix a la vorera) de groc, per advertir als conductors l'existència del gual, a tots els efectes.
8- Amb la successiva modernització de Codi de Circulació, es va aprovar una nova senyal de trànsit, la placa de gual. Consisteix, com sabem, d'una senyal de prohibit estacionar amb la indicació "gual permament" de 24 hores, si ho és, o bé les hores per a les que es té llicència per a travessar la vorera.
Com és sabut, els senyals de trànsit en vies urbanes són competència exclussiva de l'Ajuntament: només l'Ajuntament pot autoritzar a posar-les. D'aquesta manera, l'Ajuntament permetia posar -o posava per ell mateix- una placa de gual als guals autoritzats, és a dir als guals que pagaven la corresponent llicència.
Passava que, com preu públic, els titulars podien deixar de voler el gual, per qualsevol raó, i per tant es donaven de baixa. Nogensmeys, la placa quedava penjada i hom no gossava aparcar encara que el gual ja no existís legalment. (Encara passa aixó a molts pobles i ciutats).
9- Abans de 2004, en que s'aprovà la nova Ley Reguladora de las Haciendas Locales, el pas dels vehicles per les voreres no era una taxa, era un preu públic.
La diferència és substancial: una taxa és el pagament a l'Ajuntament per un servei o una llicència que dóna a un particular (d'escombraries, de construcció, etc.). Són de recepció obligatòria, és a dir, tothom que du a terme el fet imposable de la taxa, és obligat a pagar-la.
Un preu públic és el preu de "venda" o "prestació de serveis" que l'Ajuntament cobra a un particular per a quelcom. A Sant Pere existeix un preu públic per ocupació de vorera per a terrasses, o un preu públic per als Quaderns del Centre d'Estudis, per posar un exemple. Els preus públics només els paga qui demana el servei o adquireix el bé a l'Ajuntament (que són exempts d'IVA, sigui dit de pas).
10- Per aixó es pagava anualment pel gual i la senyal de gual era la prova de què s'havia pagat el preu públic corresponent.
Llavors, normalment, cada any es "comprava" una placa adhessiva amb l'any, que es colocava sobre la senyal de gual, fet que indicava que, per aquell any, el gual tenia llicència. Si s'aparcava davant d'un gual que no tenia la placa corresponent a l'any, no passava res, doncs el titular del gual no tenia permís per travessar la vorera, i, per tant res impedia aparcar-hi davant (a mi mateix al llarg del temps em van estar retirades dues denúncies d'aparcament a gual per aquest motiu). Fixeu-vos que als guals amb horari limitat es pot aparacar lliurement (si al carrer es pot) fora dels horaris per als què es té llicència per travessar la vorera.
11- A partir de 2004, el pas de vehicles per vorera es converteix en una TAXA, és a dir, de recepció obligatòria per a tothom que tingui (o hagi de tenir, per normativa urbanística) una plaça d'aparcament a la que s'hagi d'accedir des de la vorera. Hi ha varies fórmules (metres quadrats d'aparcament que es serveix, metres linials de vorera utilitzada, nombre de places d'aparcament servides, etc.).
12- En aquell moment, molts Ajuntaments (no tots), per tal de continuar amb la forma anterior van aprovar PREUS PÚBLICS per adquirir una nova placa de gual (com ara a Sant Antoni, que es cobren a 20 € d'una sola vegada). Les plaques "noves" acostumen a tenir el nº de la llicència del passi per la vorera per tal d'identificar-la. A l'hora van adaptar les ordenances que en la seva majoria abrumadora, es refereixen al pas de vehicles a través de voreres.
Malauradament, el poc nivell tècnic de moltes Ordenances, encara es refereixen a taxa per valorar coses que de fet són preus públics. Aixó prové del canvi legislatiu del 2004 que encara no ha estat assumit per molts técnics d'Ajuntaments. (També encara molts técnics i en llenguatge col.loquial es parla de PGOU -Pla General d'Ordenació Urbana, o simplement "Pla General"- per referir-se al POUM -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal- que és la única figura legal vigent de de fa uns quants anys).
En esser una taxa, que es paga anualment de forma obligatòria, ja no és voluntària aquesta llicència i no cal anar enganxant cada any la plaqueta adhesiva de l'any corresponent sobre la placa de gual préviament adquirida per a demostrar que s'ha pagat la taxa d'entrada de vehicles. (Recordareu els més antics, que a Sant Pere es feia quelcom semblant amb les antigues matrícules de bicicletes i ciclomotors).
S'ha de donar per sentat que tothom que disposa d'una placa de gual per a protegir des del punt de vista del Codi de la Circulació, la lliure entrada a través de la vorera, per a la què es té la corresponent llicència, la està pagant, doncs en ser una taxa obligatòria, no hi ha més remei que pagar-la pel sol fet de tenir -o haver de tenir- una plaça d'aparcament en l'interior d'una finca.
En l'anterior article al què em refereixo al principi, ja feia esment de què l'Ordenança Municipal de Circulació de Sant Pere de Vilamajor, estableix una sanció de 250 € per Col.locar o no retirar plaques de gual que no gaudeixin de la preceptiva autorització municipal. La connexió entre la taxa i el codi de circulació es fa patent.
13- Si l'Ajuntament cobrés per "comprar" la placa oficial, només ho pot fer una vegada, quan s'atorga la llicència d'entrada de vehicles, i en cap cas serà una taxa, serà, i per a una sola vegada, un preu públic.
14- Qualsevol altre cosa que pretengués fer l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor amb l'actual ordenament, no tindria el suport de cap norma legal, i per tant seria il.legal.
15- Altra cosa és -i en aquest cas actualment no és així- que l'Ajuntament aprovés (en el Ple) una NOVA taxa, la de guals, fet que no tindria cap sentit doncs el fet imposable seria exactament el mateix que el de la taxa que ja tenim, i per tant un mateix fet no pot ser, com mana el nostre ordenament tributari, gravat per més d'un impost.
Si es pretengués cobrar una taxa per "gaudir" del pas de vehicles per la vorera, i una altre per "gaudir" d'una senyal de trànsit que digui que en aquell gual no es pot aparcar, i si a més, com és natural, una i altre taxa fossin obligatòries, una de les dues taxes duraria menys als ulls del Contenciós-Administratiu que un caramel a la porta d'un Col.legi.
16- El que hauria de fer immediatament l'Ajuntament és aprovar un preu públic per l'adquisció de la placa de gual, exigint la placa "oficial" per a totes les llicències d'entrada de vehicles a través de vorera que es posessin en vigor a partir d'ara.
Si no ho fa, es ficarà en un enrenou considerable.
La confussió esdevé de la memòria històrica: NO EXISTEIX ARA CAP TAXA DE GUAL SOBREPOSADA A LA TAXA DE PAS DE VEHICLES PER LA VORERA: serveixen per al mateix, però corresponen a dos moments històrics diferents.
Sotmeto, com sempre i públicament, aquestes opinions a d'altres millors fundades.
(Si us he avorrit, ha estat només en l'intent de ser precís i rigorós, com sempre pretén fer Per SPectiVa).
Per a dubtes i consultori, apart de l'adreça de correu del bloc, podeu utilitzar Altaveu de Vilamajor.
Per a descansar, doneu un tomb per Recull Històric de Vilamajor.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada