Fa quasi un mes, esperant l'últim moment, en exercici de les prerrogatives que la Llei estableix, ISP va presentar unes al.legacions a les Ordenances Fiscals per al 2009.
No hi havia temps material per a estudiar i resoldre les al.legacions, però, per xampa, es va poder aprofitar un Ple que estava convocat per al mateix dia i aconseguir tirar endavant l'aprovació de les Ordenances.
Val a dir que les Ordenances van ser aprovades en el ple urgent del 29 de desembre amb l'únic vot en contra d'ISP (per bé que en Joan Bosch era absent, l'altre representant del GISP hi va votar a favor). O les al.legacions presentades tenien ben poca substància, o la responsabilitat de la totalitat de la resta de grups polítics ha estat molt per sobre de les menudències.
Esgotada la via administrativa ordinària queda encara el recurs Contenciós-Administratiu, que tot i que s'interposi no bloquejaria pel moment les ordenances.
Tant se val que les al.legacions no tinguessin substància. Tant se val que en altres temps, quan les que ara impugnen estaven al govern no miressin tant prim en les ordenences que presentaven: va anar d'un pèl que les noves ordenances no poguessin ser aplicades.
Quinze dies després, la història es repeteix. I en dret a Llei es presenten al.legacions, en aquest cas als pressupostos municipals del 2009, en aquest cas per part d'ERC.
En alló formal no es pot, de cap manera, censurar que els grups polítics, com idènticament pot fer-ho qualsevol ciutadà, presentin al.legacions, màxim en temes de tanta transcendència.
El fons i els propòsits són farina d'un altre sac.
No es pot anar tant just, no es pot anar tant al galop sense marge per a cobrir les formalitats.
Assumptes de tanta importància -com ho serà en el seu dia el POUM- requereixen un calendari més pausat, deixant temps al temps i temps per a què tothom tingui temps.
Ara que tothom sembla filar tant prim, s'ha de ser més pulcre que mai. Cal garantir la seguretat jurídica de les actuacions del Consistori, la dels nostres regidors electes i la dels ciutadans en general. Cal que, des de dins, algú vetlli per a què tots aquests assumptes es duguin a terme de forma impecable. Una forma, que, val a dir-ho, mai no hem conegut a Sant Pere de Vilamajor.
Des d'aquesta finestra vaig obrir una darrera reflexió al respecte. Tant de bó aquest any nou sigui menys frenètic i poguem veure que, també en aquest tema, la gestió pública del nostre municipi està canviant.
No hi havia temps material per a estudiar i resoldre les al.legacions, però, per xampa, es va poder aprofitar un Ple que estava convocat per al mateix dia i aconseguir tirar endavant l'aprovació de les Ordenances.
Val a dir que les Ordenances van ser aprovades en el ple urgent del 29 de desembre amb l'únic vot en contra d'ISP (per bé que en Joan Bosch era absent, l'altre representant del GISP hi va votar a favor). O les al.legacions presentades tenien ben poca substància, o la responsabilitat de la totalitat de la resta de grups polítics ha estat molt per sobre de les menudències.
Esgotada la via administrativa ordinària queda encara el recurs Contenciós-Administratiu, que tot i que s'interposi no bloquejaria pel moment les ordenances.
Tant se val que les al.legacions no tinguessin substància. Tant se val que en altres temps, quan les que ara impugnen estaven al govern no miressin tant prim en les ordenences que presentaven: va anar d'un pèl que les noves ordenances no poguessin ser aplicades.
Quinze dies després, la història es repeteix. I en dret a Llei es presenten al.legacions, en aquest cas als pressupostos municipals del 2009, en aquest cas per part d'ERC.
En alló formal no es pot, de cap manera, censurar que els grups polítics, com idènticament pot fer-ho qualsevol ciutadà, presentin al.legacions, màxim en temes de tanta transcendència.
El fons i els propòsits són farina d'un altre sac.
No es pot anar tant just, no es pot anar tant al galop sense marge per a cobrir les formalitats.
Assumptes de tanta importància -com ho serà en el seu dia el POUM- requereixen un calendari més pausat, deixant temps al temps i temps per a què tothom tingui temps.
Ara que tothom sembla filar tant prim, s'ha de ser més pulcre que mai. Cal garantir la seguretat jurídica de les actuacions del Consistori, la dels nostres regidors electes i la dels ciutadans en general. Cal que, des de dins, algú vetlli per a què tots aquests assumptes es duguin a terme de forma impecable. Una forma, que, val a dir-ho, mai no hem conegut a Sant Pere de Vilamajor.
Des d'aquesta finestra vaig obrir una darrera reflexió al respecte. Tant de bó aquest any nou sigui menys frenètic i poguem veure que, també en aquest tema, la gestió pública del nostre municipi està canviant.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada