Si ens fixem bé, malgrat ser el principal problema del nostre municipi de nuclis dispersos, el nou POUM només fa una intervenció destacable als barris perifèrics.
En efecte, a Les Faldes, el POUM planteja la reforma de la zona central del barri, dotant-lo d'una àmplia zona verda central, i requalificant els solars adjacents per a la construcció d'edificis plurifamiliars (PB+2Pisos) amb locals a la planta baixa. A l'hora s'acaba el cercle sud del veïnat amb noves parcel.les edificables i una franja de zona verda.
Abans d'anar més enllà, haig de dir que no visc a Faldes, i què els veïns del barri són els primers i principals que han de dir quelcom, opinió que per la resta, no afectats, ha de ser òbviament respectada en primer lloc.
Faldes és el nucli de nombrosa població més allunyat del baricentre del municipi, i per tant el què acumula, i acumularà, més dèficits en tots els sentits. Era important, doncs, que el POUM atengués els dèficits d'aquest nucli, convertit ja de fet en primeres residències, i ben diferent d'aquell indret d'estiueig tal com va ser concebut als anys seixanta.
Altres barris no han tingut tanta sort, doncs el POUM simplement els ignora en tot allò que significa assumir la nova realitat social i residencial actualment existent.
Amb la construcció dels habitatges plurifamiliars a Faldes, ni que sigui molt minsa i puntual, es fa un intent d'assumir la nova realitat del barri, un barri, com els altres, on el jovent ha de marxar pel simple fet de què un xalet no és accessible a les seves possibilitats, on l'atenció a la dependència que ja en els propers anys necessitarà una part en curs d'envelliment de la població de Faldes ocasionarà greus inconvenients tant a les famílies com al propi municipi.
A l'hora la disposició d'una oferta de locals, compacta i central, permetrà la constitució d'un petit nucli central de serveis (no necessàriament botigues), que, amb tots els respectes, posa forma més adequada a les actualment existents.
Es crea un àrea de centralitat molt ben equilibrada, que completa el local social i les instal.lacions esportives. En suma, vist des de tots els angles, un avenç molt significatiu per a la millora de la qualitat de vida en el barri.
Ara bé, una part dels veïns s'hi oposa, i com ja he dit, són ells els més legitimats per expressar els seus punts de vista.
Aquests punts de vista van quedar clarament reflectits en l'informe de la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, a proposta dels representants de Faldes en aquesta Comissió: mantenir la zona verda prevista, però deixar la previsió d'habitatges plurifamiliars només en dues parcel.les, al costa de l'actual bloc de pisos.
Aquesta posició queda exactament recollida per les al.legacions subscrites per ISP (no pas ERC, que no hi posa cap pega), on a més trobem els arguments que la defensen:
a) La densificació del centre de Faldes, no donarà viabilitat al increment de superfície comercial generada pels blocs de pisos planificats.
b) L’augment de 72 vivendes al nucli central de les Faldes, es anar en contra els objectius marcats en el POUM.
c) Això significarà massificar encara més el barri de Les Faldes.
Tots els arguments en contra del projecte em semblen però plantejats a l'inrevés, doncs ni des del punt de vista conceptual, ni menys des de la perspectiva estètica, el projecte sembla desencaixat: no el volen tal com està plantejat, i cal vestir d'alguna manera aquesta oposició.
La realitat, em sembla, després d'escoltar els punts de vista, que va per altres camins (*).
Un camí és simplement que no agrada, sense més: vale más lo conocido que lo por conocer.
I l'altre camí parteix del temor de què els "pisos" puguin ser ocupats per persones d'un perfil socio-cultural que es considera inconvenient, màxim quan, per llei, s'han de fer les previsions d'habitatge protegit. La massificació de col.lectius d'aquesta mena, propiciada per la concentració en pisos, generaria, sens dubte un conflicte inadmissible.
Òbviament no crec que ningú del barri, ni de cap barri, vulgui fomentar en el seu veïnat la presència de determinats col.lectius de persones (i no cal posar-hi exemples), però d'aquí a pressuposar que els residents dels "pisos" han de ser necessàriament d'aquesta classificació hi ha un bon tros.
Existeixen prou mecanismes per fer que els pisos, i més els de protecció oficial, vagin destinats a persones (preferiblement joves i del propi barri) que lluny de pertorbar la convivència, enriqueixin la vida social del barri, com està passant a moltes altres poblacions. I per a tots plegats, si ja és difícil mantenir un pis amb una pensió, imagineu-vos el què pot significar haver de mantenir un xalet.
Pel que fa a la pretesa manca de viabilitat comercial dels locals en planta baixa, val a dir que la concentració facilita precisament la viabilitat dels eventuals establiments, i sens dubte, quan aquests nous locals comercials (o de serveis en general) siguin una realitat, les necessitats i les percepcions crearan les condicions per aprofitar oportunitats de viabilitat que ben segur avui en dia són mes difícils. (Les 1.000 persones actuals, amb un creixement residual encara de com mínim 170 habitatges de nova construcció, més la conversió de com mínim la meitat dels 180 habitatges que actualment són segona residència en residència habitual, juntament amb altres factors, permeten pensar amb una clientela potencial que pot arribar a 2.000 persones).
Ara és el moment, la única oportunitat, de planificar el futur, i no estaria bé fer-ho només amb la perspectiva del present, i molt menys amb la del passat.
Tècnica i conceptualment el projecte no pot tenir oposició legal. Que es tiri endavant dependrà doncs de la voluntat política d'assumir la responsabilitat de millorar, com menys, un dels barris del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
(*) Si existeixen altres arguments que desconegui o hagin de ser importants, crec que tothom estarà molt agraït de què ens siguin exposats.
Amb la construcció dels habitatges plurifamiliars a Faldes, ni que sigui molt minsa i puntual, es fa un intent d'assumir la nova realitat del barri, un barri, com els altres, on el jovent ha de marxar pel simple fet de què un xalet no és accessible a les seves possibilitats, on l'atenció a la dependència que ja en els propers anys necessitarà una part en curs d'envelliment de la població de Faldes ocasionarà greus inconvenients tant a les famílies com al propi municipi.
A l'hora la disposició d'una oferta de locals, compacta i central, permetrà la constitució d'un petit nucli central de serveis (no necessàriament botigues), que, amb tots els respectes, posa forma més adequada a les actualment existents.
Es crea un àrea de centralitat molt ben equilibrada, que completa el local social i les instal.lacions esportives. En suma, vist des de tots els angles, un avenç molt significatiu per a la millora de la qualitat de vida en el barri.
Ara bé, una part dels veïns s'hi oposa, i com ja he dit, són ells els més legitimats per expressar els seus punts de vista.
Aquests punts de vista van quedar clarament reflectits en l'informe de la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, a proposta dels representants de Faldes en aquesta Comissió: mantenir la zona verda prevista, però deixar la previsió d'habitatges plurifamiliars només en dues parcel.les, al costa de l'actual bloc de pisos.
Aquesta posició queda exactament recollida per les al.legacions subscrites per ISP (no pas ERC, que no hi posa cap pega), on a més trobem els arguments que la defensen:
a) La densificació del centre de Faldes, no donarà viabilitat al increment de superfície comercial generada pels blocs de pisos planificats.
b) L’augment de 72 vivendes al nucli central de les Faldes, es anar en contra els objectius marcats en el POUM.
c) Això significarà massificar encara més el barri de Les Faldes.
Tots els arguments en contra del projecte em semblen però plantejats a l'inrevés, doncs ni des del punt de vista conceptual, ni menys des de la perspectiva estètica, el projecte sembla desencaixat: no el volen tal com està plantejat, i cal vestir d'alguna manera aquesta oposició.
La realitat, em sembla, després d'escoltar els punts de vista, que va per altres camins (*).
Un camí és simplement que no agrada, sense més: vale más lo conocido que lo por conocer.
I l'altre camí parteix del temor de què els "pisos" puguin ser ocupats per persones d'un perfil socio-cultural que es considera inconvenient, màxim quan, per llei, s'han de fer les previsions d'habitatge protegit. La massificació de col.lectius d'aquesta mena, propiciada per la concentració en pisos, generaria, sens dubte un conflicte inadmissible.
Òbviament no crec que ningú del barri, ni de cap barri, vulgui fomentar en el seu veïnat la presència de determinats col.lectius de persones (i no cal posar-hi exemples), però d'aquí a pressuposar que els residents dels "pisos" han de ser necessàriament d'aquesta classificació hi ha un bon tros.
Existeixen prou mecanismes per fer que els pisos, i més els de protecció oficial, vagin destinats a persones (preferiblement joves i del propi barri) que lluny de pertorbar la convivència, enriqueixin la vida social del barri, com està passant a moltes altres poblacions. I per a tots plegats, si ja és difícil mantenir un pis amb una pensió, imagineu-vos el què pot significar haver de mantenir un xalet.
Pel que fa a la pretesa manca de viabilitat comercial dels locals en planta baixa, val a dir que la concentració facilita precisament la viabilitat dels eventuals establiments, i sens dubte, quan aquests nous locals comercials (o de serveis en general) siguin una realitat, les necessitats i les percepcions crearan les condicions per aprofitar oportunitats de viabilitat que ben segur avui en dia són mes difícils. (Les 1.000 persones actuals, amb un creixement residual encara de com mínim 170 habitatges de nova construcció, més la conversió de com mínim la meitat dels 180 habitatges que actualment són segona residència en residència habitual, juntament amb altres factors, permeten pensar amb una clientela potencial que pot arribar a 2.000 persones).
Ara és el moment, la única oportunitat, de planificar el futur, i no estaria bé fer-ho només amb la perspectiva del present, i molt menys amb la del passat.
Tècnica i conceptualment el projecte no pot tenir oposició legal. Que es tiri endavant dependrà doncs de la voluntat política d'assumir la responsabilitat de millorar, com menys, un dels barris del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
(*) Si existeixen altres arguments que desconegui o hagin de ser importants, crec que tothom estarà molt agraït de què ens siguin exposats.
1 Comentaris. COMENTEU-HO:
Potser abans de fer 72 vivendes, en forma de bloc de pisos, s'haurien de tenir en compte altres necessitats.
Si és el nucli amb més població de Sant Pere faria falta un accés directe al centre històric sense haver de passar per altres poblacions, i si no és viable, potser caldria pensar en posar els serveis bàsics on més gent ho necessita, perquè més gent hi viu, com un CAP o una llar d'infants.
Si l'únic que fem, és pujar la població, per tenir més recaptació, però sense tenir en compte uns serveis minims per aquesta població, malament anem.¨És per això que els veins de les Faldes NO VOLEM el POUM. Primer unes necessitats bàsiques per apoder acollir un augment molt significatiu de població.
Publica un comentari a l'entrada