Terratinents que no fan poble

No ha estat una bona notícia que el POUM hagi de subsanar un grapat de deficiències tècniques revelades per uns funcionaris que no han passat del "GoogleMaps" per conèixer la realitat del nostre municipi. Funcionaris que només saben d'urbanisme el què diuen els articulats de les normes, reglamentistes tecnòcrates que no saben passar del planell quan decideixen el futur econòmic i social dels municipis, que resten obligats a passar pel cedaç de tanta incompetència.

Sia com sia, per molt que ho han intentat, enviant al pou d'acords amb Sant Antoni de Vilamajor temes candents que afecten al futur urbanístic del nostre municipi, aquests cartesians ineptes no han desvirtuat l'essència del POUM, quin pilar inel.ludible és l'augment de la dimensió del poblet de 1.000 habitants que forma el nostre nucli principal i voltants.

Revisant les estadístiques de transaccions immobiliàries de l'any passat, que juntament amb el balanç estadístic de la construcció a Vilamajor publicaré aviat a Anàlisi Socio-Econòmica de Vilamajor, he comprovat amb els números alló que resulta evident: no tenim res a fer, res a pelar en aquesta dècada.

Observant com l'any 2010 es van acabar a Sant Antoni 55 habitatges per només 9 a sant Pere, es van atorgar 102 cèdules d'habitabilitat a Sant Antoni per només 25 a sant Pere, i tenint en compte que la major part dels habitatges de Sant Pere són unifamiliars on el mateix destinatari fa de promotor, resulta que a Sant Pere s'han venut només 5 habitatges nous per 24 a Sant Antoni.

Tot plegat, el mercat immobiliari de Sant Pere de Vilamajor ha estat només 1/4 part del de Sant Antoni, quan la població és 2/3 parts de la de Sant Antoni.

Sant Pere, llevat de tres promocions immobiliàries al centre, no va aprofitar els anys de boom immobiliari per refer el nucli principal. En el que portem de segle XXI, s'han acabat a Sant Antoni uns 650 habitatges plurifamiliars, per només 63 a Sant Pere de Vilamajor.

Les dades no permeten enganys quant a la competitivitat urbanística netre ambdós municipis, doncs en els tres darrers anys, anys de dura crisi immobiliària (i d'altres) s'han venut a Sant Antoni 113 habitatges nous, i a Sant Pere (tenint en compte també les cases unifamiliars), només se n'han venut 19.

Qe té de dolent Sant Pere de Vilamajor que només atrau a 1 de cada 9 famílies que es compren un habitatge nou a Vilamajor?

Que Sant Antoni de Vilamajor, amb un nucli principal de 3.000 habitants està més desenvolupat en tots els ordres que el petit nucli principal de 1.000 habitants de Sant Pere de Vilamajor, no és cap novetat. Que gràcies a això, Sant Antoni s'ha desenvolupat econòmicament, mentre Sant Pere és el municipi de Catalunya de la seva dimensió amb menys sostre d'establiments comerçials per càpita, no sembla tampoc importar a ningú.

A mi si.

Podem parlar del nou POUM, tant el del 2005 com el del 2008, però tots dos parteixen d'una planificació feta al 1987, que ja preveia, com no podia ser d'altra manera, l'acabament del nucli principal.

Han passat ja 23 anys d'aquesta normativa i no s'ha fet ni un sol edifici plurifamiliar en bloc sobre un solar buit del nucli principal.

Mentrestant, abundant en la disbauxa de la dispersió urbanística dels anys 70, se n'han fet un tip, els terratinents, de vendre parcel.les als barris. Enriquiment fàcil, per fascicles, d'uns pocs, a l'hora que s'egarrapava riquesa del municipi, condemnat a ser una Matadepera de pobre.

Tota la vida porten els solars del centre del nucli principal de Sant Pere de Vilamajor sense servir al propòsit -urbà- pel qual es van planificar, pels quals els mateixos propietaris, junts, ho van planificar ja fa un grapat d'anys. En tot aquest temps només han alliberat una mà de parcel.les per convertir anacròniques casetes en blocs de pisos.

En els propers anys el panorama continua sent descoratjador, doncs les úniques previsions és enderrocar dos o tres dels vells blocs de pisos del nucli per fer pisos nous, aprofitant l'alcada total que permet pujar una o dues plantes més de les què actualment hi ha en aquests edificis.

30 anys de planificació urbanística del nucli principal sense aprofitar.

Impensable en aquesta travesia pel desert de tres anys més, que els terratinents arrisquin ni un sol Euro en fer crèixer el poble. De promotors ja n'hi ha, ja, però els guanys -ho saben be els terratinents- són menors. Els números no els surten, i el risc, la visió del risc que té un terratinent, que és inversament proporcional a les hectàrees de propietat, peruga.

Mal negoci han aconseguit, doncs només 1 de cada 4 compradors potencials d'un pis al nucli principal de Sant Pere de Vilamajor poden fer-ho i  3 de cada 4 se'n van a Sant Antoni, doncs a Sant Pere no hi ha oferta i la que hi ha, per al què s'hi troba, fora de tota mida.

És curiós que els valors cadastrals de Sant Pere de Vilamajor no s'hagin revisat des de 1987.
És curiós com ningú parla d'aquest desfasament, ni de les conseqüències que té per l'Hisenda Municipal. Pacte de silenci que ni la proposta de Govern més agoserada trencarà en les properes eleccions, per assenyada que sigui.

Tinc molt clar el què faria si estigués en la meva ma decidir-ho: apujar fins de l'ordre de 5 €/any per m2 sostre edificable, l'impost de Béns Immobles dels solars buits del nostre municipi. Com menys, els terratinents compensarien amb diners al poble d'alló que tenen segrestat en pos d'un "bon negoci". 1 milió d'euros cada any que servirien per paliar la manca de confort de tots plegats.