El llastre del passat en la planificació urbanística

Amb tanta discussió del POUM, malgrat haver-ho insistit, s'ha vingut menystinent les conseqüències de la planificació urbanística preexistent; les Normes Subsidiàries del 1987, quin text refós es va aprovar just en les dates que el Consell de Poble feia la seva primera reunió informativa del POUM.

Les Normes Subsidiàries (en endavant NNSS) són un instrument per al desplegament de detall dels Plans Generals d'Ordenació Urbanística. A Sant Pere de Vilamajor, les NNSS-87 desenvolupen el PGOU de l'any... 1966 !! i l'adapten a la "nova" Llei del 1975.

Aquestes NNSS-87, són la normativa urbanística vigent a l'actualitat en el nostre municipi, i tot el què es fa respon a les seves prescripcions.

Tant debatre les ampliacions urbanístiques del POUM, però, realment coneixem prou les NNSS sobre les què el nou model s'està planificant?

No m'entretindré avui en l'anàlisi d'aquestes normes. Només em vull referir a alguns aspectes estructurals que considero fonamentals.

EL CONTEXT

Al 1987, la població empadronada a St. Pere era de poc més de 900 persones. Les NNSS aprovades aquell any plantejaven un sostre edificable total de ... 4.200 habitatges !!, aptes, llavors, per a inquibir-hi 16.800 persones !! (en aquells temps, l'estàndard de persones per habitatge era de 4, actualment es considera normal 2,6).

Com és possible que algú, en l'ús de la raó plantegés una aberració d'aquesta mena? El mèrit se l’enduen els que van elaborar el PGOU del 1966 -altres temps-, on el "desarrollisme" i el concepte de xalet d'estiueig tenien una forta empenta social i no s'hi veia cap perill (com ara a la Costa del Sol).

Potser els que van prendre les decisions ens ho podrien explicar millor, però sense dubte, la clau està en el model de poble que ja s'havia configurat.

En efecte, en aquell temps, s'havien fet per iniciativa privada una sèrie d'urbanitzacions de segona residència, típiques d'aquella època en indrets tant afavorits per la natura com el nostre municipi, que, de fet significaven el 83% dels habitatges programats (3.500), mentre a allò que podem considerar el poble de sempre (nucli i eixamples), la programació s'establia en 700 habitatges. Les NNSS-87 consoliden el model preexistent i el reordenen, màxim tenint en compte els plans parcials derivats de les urbanitzacions traspassades o en curs de traspàs al municipi.

Engrescats pels beneficis que proporcionaven els estiuejants (al 1987, dels 1.400 habitatges que existien a St. Pere, només 350 eren primeres residències) i òbviament pels rèdits de vendre boscos per parcel·les (de qui eren les terres de Can Derrocada, Les Faldes, Can Ram, Can Vila, Vallserena, Les Pungoles, Can Miret o Can Sebastianet?), l'economia del poble, i altres butxaques, estaven encantades amb aquest model.

Sense perspectiva, al 1987 es va deixar passar una oportunitat històrica, es va consolidar el model urbanístic irreparable que tenim avui en dia. Val a dir què, afortunadament, la Llei Especial del Parc Natural del Montseny (que no les NNSS ni l'actual POUM) van evitar que als Refugis s'hi acabessin de construir els 600 habitatges programats, en una urbanització que havia estat guardonada amb el Premio Nacional de Turismo, al 1971.

És fàcil criticar el passat, i convé posar-se en el context històric, però, us imagineu un poble amb 10.000 habitants amb els equipaments que, ara que s'han adonat, s'intenta esgarrapar de la propietat privada? On anaven a parar les NNSS-87?

Simplement, les NNSS plantejaven unes urbanitzacions d'estiueig, amb 3.500 habitatges en mitja dotzena d'ubicacions aïllades, dotades d'un centre recreatiu al mig i ja en hi ha prou, contraposat a un nucli de residents a temps complert amb els equipaments a mida d'aquesta població, obrint-se els divendres i al juliol als estiuejants i tornant els diumenges i al setembre a la vida quotidiana de tot poble. Ningú es va entretenir en fer créixer el nucli: ja hi guanyaven prou amb els estiuejants de la perifèria. Del model agropequari més aviat en decadència, s'havia trobat el filó del progrés en el model de segona residència: els actius ambientals de Sant Pere de Vilamajor esdevenien la principal font de riquesa.

L'ESGOTAMENT DEL MODEL

Amb el decurs dels anys, successives crisis econòmiques com les del 89, 93 ó 99 van desdibuixar el panorama de l’estiueig: de 1987 a 2001 el parc va créixer només de 125 habitatges, transformant-se 700 residències secundàries en principals i creixent la població fins més de 2.700 habitants empadronats (triplicant-se en 13 anys). A partir del 1987 el creixement de la població es va anar produint per ocupació de les segones residències: el model d'estiueig s'anava substituint.

El nucli es va anar quedant a esquenes de la perifèria: en el darrer quart de segle no s'ha fet cap nou vial de comunicació entre les urbanitzacions i el nucli, el qual s'havia de conservar com una reserva per als vilatans, i sagrera per la perifèria.

A mida que els nous residents de les urbanitzacions -bàsicament vinguts de nuclis urbans de ciutat- trobaven una millor oferta de proximitat, posats a agafar el cotxe, cap a Sant Antoni, millor comunicat amb els veïnats de Sant Pere; el comerç del nucli, pròsper fins els anys 90's es va anar tancant. Ningú es va entretenir en aturar-se a analitzar les conseqüències, ja n'havia prou amb vendre les parcel·les que quedaven, construir sobre les venudes, mantenir els xalets dels estiuejants.

Al 2001 són ja 900 els residents que treballen fora del municipi, respecte una població activa ocupada de 1.315 persones. Al 2002 113 dels 275 establiments i professionals de Sant Pere es dedicaven a la construcció.

Entrat aquest segle, el panorama comença a canviar, per la conjunció d'un desgast generacional amb els èxodes vinguts de l'extrarradi. Es comencen a construir ja habitatges nous per als colons de les capitals: a partir del 2000 fins avui en dia es construeixen a St. Pere 400 nous habitatges, tants com en els anteriors 30 anys, i la població augmenta de 1.000 persones.

EL POUM DEL FUTUR

Actualment, 2/3 parts dels habitatges de Sant Pere són primeres residències, quedant encara unes 700 secundàries. (Al 1981 la proporció era del 15%, al 1991 del 25%, al 1996 del 42%, i a partir de 2001 s'estabilitza en el 64% de primeres residències).

A dia d'avui hi ha a Sant Pere prop de 2.000 habitatges (més de 1.500 als veïnats), els quals permeten la residència d'unes 6.000 persones. Però les NNSS vigents permeten incrementar encara el parc en 1.900 nous habitatges(dels quals, encara, més de 1.400 als veïnats).

El POUM, nascut en un altre context polític i d'entorn, recupera la mirada perduda sobre allò que ha quedat per fer en el darrer quart de segle: el nucli. És clar que el nucli necessita una massa crítica apropiada, en això el plantejament general del POUM és assenyat, i no entrarem a discutir si són 100 ó 300 els nous habitatges que ho faran possible (dels 500 habitants actuals al nucli i eixamples, es pot arribar, no obstant, a plena ocupació, fins uns 2.500).

De fet, amb altres retocs, el POUM focalitza tot l'increment del sostre d'habitatges en el nucli i els eixamples.

Certament, amb això, l'enfocament bàsic del nou POUM és i serà corregir tres defectes conceptuals de la planificació preexistent:

a) Constituir el nucli principal, pràcticament abandonat en els darrers 20 anys.
b) Mirar d'esgarrapar l'inexistent sòl per a equipaments, que així i tot són marcadament insuficients per a un poble de 10.000 habitants.
c) Mirar de recuperar població estable amb la creació d'un inadequat polígon d'activitats empresarials.

Aquests tres eren, sense dubte, greus assignatures suspeses de les NNSS-87, que només es van entretenir en donar carta de naturalesa al model d'urbanitzacions de segona residència.

Ara bé, a banda de la renúncia a articular la connexió entre el nucli i la perifèria, com deixa el POUM les NNSS del 1987?

Que fa el POUM per tal de minimitzar els impactes negatius de la planificació preexistent?

Com planifica l'urbanisme i el teixit social de les 3/4 parts de la població hereva de les antigues urbanitzacions, ara que són primeres residències?

Com tractarà el POUM les noves construccions ja planificades amb les NNSS, que afecta al 80% dels habitatges que en total es podran construir?

Un altre dia tractarem aquestes qüestions.