El comerç de proximitat a Sant Pere de Vilamajor ha d'assumir, apart de la visió global ja contemplada en els articles anteriors d'aquesta série, la realitat de la separació dels tres grans nuclis de població que formen el municipi (deixant de banda els Refugis, en ésser les seves particularitats als efectes d'un altre ordre):
- Els veïnats de Ponent (Les Faldes, Can Miret-Can Sebastianet i Les Pungoles) que representen una població permanent d'unes 1.200 persones. Uns 2/3 dels habitatges actuals són primeres residències.
- El nucli central, constituït per la capital, els seus eixamples i la vessant oest del veïnat de Can Derrocada, amb una població d'unes 750 persones. És la gran àrea d'expansió residencial, doncs la zona té una capacitat per a més de 300 nous habitatges.
- Els veïnats de Llevant (Vallserena, Can Vila-Can Ram i part est de Can Derrocada, pel camí de Can Tona) amb una població resident d'unes 1.700 persones, i que rebrà la major part de l'increment d'habitatges pendents a Can Derrocada (un centenar).
Per a cadascun d'aquests nuclis, amb les respectives particularitats prou conegudes quant a situació i influències funcionals, s'ha de plantejar un diferent enfocament de l'oferta comercial.
En qualsevol cas, l'objectiu irrenunciable és que puguin disposar d'una mínima oferta comercial de proximitat.
El punt de partida ha quedat defint en un article anterior d'aquesta série, en què, en base a l'anivellament del comerç a Vilamajor respecte les mitjanes comparables, a Sant Pere de Vilamajor hauria d'incrementar la seva superfície comercial en un mínim de 3.500 m2. En aquesta avaluació de necessitats actuals ja s'ha tingut en compte la funció de Sant Antoni com proveïdor d'una part substancial de la població de Sant Pere.
Cal tenir en compte que a Sant Pere hi ha actualment uns 2.000 habitatges, en nombres rodons, (uns 35% dels quals de segones residències) i què el sól urbà disponible sitúa la capacitat màxima de l'ordre de 4.000 habitatges. La taxa mitjana de persones per habitatge és de 2,6. La població empadronada és actualment de 4.000 persones, que amb la població estacional puja fins unes 5.000, i la capacitat màxima a ple desenvolupament urbanístic de l'ordre de 10.000 persones. La planificació urbanística hauria de contemplar l'escenari d'unes 8.000 persones com base de referència per a la previsió d'espais comercials. Amb aquesta perspectiva la superfície comercial necessària esdevé a llarg termini molt superior a les magnitud que veim considerant, doncs els 3.500 m2 estimats de dèficit s'han establert sobre la base de la població actual.
Plantejament per al nucli central del municipi
Pel que fa al nucli central, una mínima previsió hauria d’establir-se en no menys de 1.500-2.000 m2 de superfície comercial minorista, bàsicament d’articles d’ús quotidià (de proximitat). Tanmateix, l'oferta qualitativa en alguns segments de productes hauria d'especialitzar-se amb referència a Sant Antoni.
Amb una superfície mitjana d’uns 60-80 m2 per establiment, això donaria la necessitat de planificar uns 25-30 establiments comercials en el nucli, mínimament suficients per als 1.500 residents interiors i comptant amb els 300 potencials de l’àrea ponent del veïnat de Can Derrocada.
Cal tenir en compte en aquest sentit els estàndards convencionals que situen un establiment comercial per a cada 10-15 habitatges.
El creixement dels veïnats i zones d'influència del nucli principal respecte la situació prevista, hauria de significar un increment paulatí de l'oferta comercial per tal de mantenir l'equilibri entre la demanda potencial real i l'oferta disposable. Aquestes necessitats s'haurien de preveure en els usos dels diferents espais que es vagin ocupant.
Plantejament per als veïnats de ponent
Pel que fa als veïnats (urbanitzacions) de ponent i de llevant, el model resulta més complexe, i per tant més controvertit.
Els Veïnats de Ponent, que representen uns 1.200 residents actuals, tenen una relació comercial distribuïda entre Cardedeu i Sant Antoni. La seva situació i llunyania fan que inevitablement no puguin comptar amb l'oferta principal de proximitat proporcionada pel nucli central del poble, oferta que s'ha dimensionat atenent a aquesta circumstància.
En aquesta situació, la distància per a cobrir la actual funció comercial (d'uns 5 km de desplaçament) no té cap tipus de justificació social, ni de sostenibilitat ambiental: és inassumible des del punt de vista d'una planificació racional. La funció d'un vial transversal entre Les Faldes i el nucli central pot alleugerir aquesta situació, però no resoldre-la totalment.
Per a aquests veïnats, extensius, entre els què també cal inclore una part de l'àmbit nord de Les Pungoles, la millor solució seria crear un àrea de centralitat comercial i d’usos mixtes, situada per sobre de Cal Bord i connectada amb l’àrea industrial –i de serveis- de La Plana (si aquesta es planifica adequadament).
Uns 800-1.000 m2 de superfície comercial, combinada amb altres equipaments de serveis a les empreses (i també algun equipament públic), haurien de constituir una concentració multifuncional pensada per al servei al veïnat i a la zona industrial, amb la creació d’un àrea de nova centralitat. Cal tenir en compte al respecte les possibilitats de consum del personal laboral de les empreses de La Plana i Masa-Decor. Tanmateix en la concepció d'aquesta ubicació cal tenir en compte la tendència a un augment superior de persones d’edat en aquests veïnats
Plantejament per als veïnats de llevant
Pel que fa als Veïnats de Llevant, la seva proximitat a Sant Antoni , també pel que fa als acessos, fan que aquesta població cobreixi ja adequadament l’aprovisionament quotidià, funció que el nucli central tampoc pot resoldre (com màxim complementar, per mor dels desplaçaments induïts de capitalitat). El vial de Can Tona no ve a resoldre gran cosa a aquests efectes.
Per a aquest nuclis doncs, no resulta tant imprescindible proposar un model similar al dels veïnats de ponent, i per tant s'haurien d'assignar principalment a la funció comercial coberta per Sant Antoni de Vilamajor. No obstant, en tractar-se d'uns nuclis d'alta població (propera ben aviat als 2.000 habitants), i per tal de minimitzar els desplaçaments i les aglomeracions a Sant Antoni, es podria completar la utilització dels espais existents a l'alçada de Mas Blau apart de disposart-hi algun equipament comunitari, també alguns equipaments comercials concentrats, de dimensió conjunta, però inferior a la prevista per a ponent, de l'ordre dels 800 m2, en mijanes superfícies de comerç mixt.
La correcció dels desajustaments del model d'urbanitzacions, pensades únicament per l'estiueig i sense cap planificació social, es fa imprescindible un cop entrats en el segle XXI, amb una molt diferent realitat social (al 1981, el 85% dels habitatges de Sant Pere eren segones residències, passant al 75% el 1991, i a només el 36% a partir del 2001).
Cal tenir en compte que la proposta es configura segmentada per a les circumstàncies dels diferents nuclis.
Té en compte també els criteris de sostenibilitat ambiental, per quant es redueixen en bona part els desplaçaments per a l’aprovisionament quotidià, fet que sense dubte ha d’interessar a tots aquells agents compromesos amb aquest important objectiu. Amb més de 800 vehicles per cada 1.000 habitants, els esforços per reduïr la mobilitat amb vehicle privat haurien de ser molt més intel.ligents que no facilitar simplement "anar en bici". L'impacte mediambiental de la mobilitat forçada per un disseny deficient de l'emplaçament dels focus de serveis ha de ser tingut en compte com una prioritat.
És important també destacar que cada espai previst contempla usos mixtes: al nucli central fonamentalment els habitatges, a ponent serveis a les empreses i equipaments comunitaris, i a llevant equipaments comunitaris. Un altre factor a tenir en compte és la idoneitat de l'emplaçament pels habitants de la vessant de llevant de Can Derrocada, amb un incòmode accés al nucli central de la vila que diversificarien la mobilitat comercial utilitzant el camí de Can Tona.
Plantejament intermunicipal
Sent les anteriors grans línies que, des de la perspectiva de qui escriu, haurien de conformar la reconstrucció del comerç al municipi, no es poden deixar de banda dos factors estratègics fonamentals, que venen donats per dos aspectes tanmateix irrenunciables:
És per tant la que a continuació descric, una proposta atrevida, que ben segur arissarà més d'un pél a l'opinió conservadora, però no per aixó sense deixar de ser raonable.
Sant Antoni de Vilamajor ha aconseguit un disseny de poble més equilibrat que Sant Pere, per moltes raons que ara no analitzaré, però que en bona part s’ha fet aprofitant els propis dèficits de Sant Pere.
Tot més sostingut, el creixement poblacional de Sant Antoni ha de continuar en taxes similars a les de Sant Pere, i per tant Sant Antoni, com es pot comprovar en les darrers anys, està revitalitzant la seva oferta comercial, cada cop més abocada a una diversificació i complementació, recuperant en part els dèficits que també acumula.
És indubtable que el creixement previsible de la població de Vilamajor (que actualment té un total de més de 9.000 habitants) ha de veure’s acompanyat d’un creixement paral·lel de l’oferta comercial.
Amb això, l’increment de l’oferta comercial que, d’acord amb la proposta anteriorment formulada, s’ha de generar a Sant Pere, no ha de significar un impacte gaire negatiu a Sant Antoni, per quan pràcticament equival, pel que fa al nucli principal, al creixement esperat d’aquest i del Veïnat de Can Derrocada. No resulta per tant, als nivells plantejats, una amenaça per a Sant Antoni, que també creix en població.
Cal tenir en compte que els estàndards indiquen una mitjana de 1-1,2 m2 de superfície comercial per habitant, amb la qual cosa cada any hauria que generar uns 600 m2 de nova superfície comercial a Vilamajor, en correspondència amb els augments de població.
Crec fermament que Sant Pere no pot renunciar a ocupar el lloc que li correspon en el context de Vilamajor, i el comerç ha de ser també un element a reposicionar.
No es tracta d’invertir els papers amb Sant Antoni, sinó de reequilibrar-los, assumint l’avantatge que ens porta, llarga, assumida i merescuda.
Es tracta de què Sant Pere pugui a l’ensems aprofitar el desenvolupament de Vilamajor fent del comerç un element estratègic per a fixar llocs de treball interns i afavorir el desenvolupament econòmic equilibrat (que s’ha de basar lògicament en els serveis): és ara l'hora de Sant Pere.
Si Sant Antoni està en el baricentre de Vilamajor, no és menys cert que Sant Pere compta en els seus límits amb un centre territorial en l’eix longitudinal de Sant Antoni i a l’hora es centra en l’eix transversal dels veïnats de Llevant i de Ponent.
Al gràfic següent es remarca, amb el cercle blau, aquesta àrea. Aquesta zona té un especial interès posicional als efectes de les dotacions supramunicipals de Vilamajor, doncs representa l’espai de major centralitat dels dos municipis:
Certament i en el seu dia ja ho vaig proposar, aquesta àrea està cridada a ser una referència per a aquests tipus d’equipaments, als que Sant Antoni ja hi ha aportat el seu CAP.
Fins i tot vaig suggerir (era a finals de 2005) i defensar-ne la ubicació del nou IES Vilamajor, que té totes les caracterìstiques d'idoneitat per ubicar-se en aquesta zona.
De fet, es tracta de tota una franja que queda limitada per la intersecció de la carretera BP-5107 amb el límit del terme municipal, i s'estèn en horitzontal seguint aquest límit de terme fins la BP-5109. Aquesta franja serveix també com protecció de l'espai lliure i agrari que s'enfila cap el cementiri i La Força, tant maltractat en els plantejaments de l'antic POUM. (La previsió de fer-hi també eventualment una benzinera -ajustada- és coherent amb l'idoneitat supramunicipal de l'espai).
He defensat i defensaré que aquesta àrea del municipi de Vilamajor inclogui també, una dotació d’equipaments comercials de dimensió convencional que, juntament amb altres equipaments supramunicipals constitueixin un nucli de serveis agrupat, que en l'àmbit comercial es situi en la línia dels “mercats a cel obert” tant propis del comerç tradicional dels nuclis urbans dels pobles de Catalunya: no hi ha cap zona a tot el terme municipal amb unes propietats tant adequades, per al comerç i altres equipaments, que pugui equiparar-se.
Val a dir que aquesta proposta ja va ser ridiculitzada i denostada per l’anterior redactor del POUM en la primera reunió davant el Consell de Poble, ja fa dos anys, al novembre del 2005, fent servir com únic argument les referències a un altre model que no té res a veure. (No obstant, els mateixos redactors, van aprofitar la idea, destroçant-la, creant una franja vertical a Can Son que s'enfilava fins Quatre Camins!)
L'avaluació de la superfície comercial és en aquesta zona indeterminada, tenint en compte que estaria cridada a absorbir part del consum dels veïnats de ponent i també del propi Sant Antoni de Vilamajor. Dependrà només de la superfície disposable, sempre en una franja paralel.la a la carretera.
En cap cas plantejo, com no ho faig en cap altra cas, un model com el què podem trobar en moltes ciutats, un "centre comercial" -hiper- sinó una plaça, un mercat artificial, en forma de “village”, més en sintonia amb l’honorada Plaça Porxada de Granollers: una plaça central, diàfana, envoltada de petits comerços individuals de planta baixa i en algun cas pis, amb estètica i materials constructius propis de l’ambient tradicional dels nostres pobles; una nova Sagrera adaptada als temps actuals, funció que el nucli central ja no pot assumir més que per als seus propis veïns.
El centre obert de la plaça serviria a l’ensems per ubicar-hi un mercat setmanal i per al desenvolupament de tota una sèrie de manifestacions populars a l’aire lliure (exposicions, fires, concerts, artesania, ...).
No es tracta d’un equipament aïllat, sinó d’una part d’un espai social multifuncional que cal explotar, d’un nou baricentre de serveis i equipaments situat al bell mig de Vilamajor. Una nova funció que complementa, i no contradiu, la resta d'emplaçaments plantejats.
Si malgrat aquesta finestra a l'aire nou, a la innovació i al progrés, hom resol la qüestió amb una dotzena de locals a l'eixample que s'ha de fer, es relegarà Sant Pere de Vilamajor a no participar del protagonisme històric del seu propi desenvolupament. I el temps no juga a favor.
El millor aval per a aquestes propostes serà sense dubte que des de Sant Antoni de Vilamajor s'alcin veus en contra -i pressions- per a què el comerç de Vilamajor no es reconstrueixi en els termes i amb els objectius que plantejo.
Quant més forts siguin els moviments en contra des de Sant Antoni, tanta més idoneitat li donaran a aquesta proposta.
Ara és el moment de Sant Pere de Vilamajor; el creixement de Vilamajor no pot continuar basant-se en l'aprofitament que en fa Sant Antoni. I no es tracta de competir, sinó de repartir més equitativament.
Reste d'articles de la sèrie:
Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
Segona Part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (II): el comerç de proximitat
(Si voleu tenir tots els articles de la sèrie en un sol document integrat, podeu demanar-ne un exemplar a SPVilamajor).
En qualsevol cas, l'objectiu irrenunciable és que puguin disposar d'una mínima oferta comercial de proximitat.
El punt de partida ha quedat defint en un article anterior d'aquesta série, en què, en base a l'anivellament del comerç a Vilamajor respecte les mitjanes comparables, a Sant Pere de Vilamajor hauria d'incrementar la seva superfície comercial en un mínim de 3.500 m2. En aquesta avaluació de necessitats actuals ja s'ha tingut en compte la funció de Sant Antoni com proveïdor d'una part substancial de la població de Sant Pere.
Cal tenir en compte que a Sant Pere hi ha actualment uns 2.000 habitatges, en nombres rodons, (uns 35% dels quals de segones residències) i què el sól urbà disponible sitúa la capacitat màxima de l'ordre de 4.000 habitatges. La taxa mitjana de persones per habitatge és de 2,6. La població empadronada és actualment de 4.000 persones, que amb la població estacional puja fins unes 5.000, i la capacitat màxima a ple desenvolupament urbanístic de l'ordre de 10.000 persones. La planificació urbanística hauria de contemplar l'escenari d'unes 8.000 persones com base de referència per a la previsió d'espais comercials. Amb aquesta perspectiva la superfície comercial necessària esdevé a llarg termini molt superior a les magnitud que veim considerant, doncs els 3.500 m2 estimats de dèficit s'han establert sobre la base de la població actual.
Plantejament per al nucli central del municipi
Pel que fa al nucli central, una mínima previsió hauria d’establir-se en no menys de 1.500-2.000 m2 de superfície comercial minorista, bàsicament d’articles d’ús quotidià (de proximitat). Tanmateix, l'oferta qualitativa en alguns segments de productes hauria d'especialitzar-se amb referència a Sant Antoni.
Amb una superfície mitjana d’uns 60-80 m2 per establiment, això donaria la necessitat de planificar uns 25-30 establiments comercials en el nucli, mínimament suficients per als 1.500 residents interiors i comptant amb els 300 potencials de l’àrea ponent del veïnat de Can Derrocada.Cal tenir en compte en aquest sentit els estàndards convencionals que situen un establiment comercial per a cada 10-15 habitatges.
El creixement dels veïnats i zones d'influència del nucli principal respecte la situació prevista, hauria de significar un increment paulatí de l'oferta comercial per tal de mantenir l'equilibri entre la demanda potencial real i l'oferta disposable. Aquestes necessitats s'haurien de preveure en els usos dels diferents espais que es vagin ocupant.
Plantejament per als veïnats de ponent
Pel que fa als veïnats (urbanitzacions) de ponent i de llevant, el model resulta més complexe, i per tant més controvertit.
Els Veïnats de Ponent, que representen uns 1.200 residents actuals, tenen una relació comercial distribuïda entre Cardedeu i Sant Antoni. La seva situació i llunyania fan que inevitablement no puguin comptar amb l'oferta principal de proximitat proporcionada pel nucli central del poble, oferta que s'ha dimensionat atenent a aquesta circumstància.
En aquesta situació, la distància per a cobrir la actual funció comercial (d'uns 5 km de desplaçament) no té cap tipus de justificació social, ni de sostenibilitat ambiental: és inassumible des del punt de vista d'una planificació racional. La funció d'un vial transversal entre Les Faldes i el nucli central pot alleugerir aquesta situació, però no resoldre-la totalment.
Per a aquests veïnats, extensius, entre els què també cal inclore una part de l'àmbit nord de Les Pungoles, la millor solució seria crear un àrea de centralitat comercial i d’usos mixtes, situada per sobre de Cal Bord i connectada amb l’àrea industrial –i de serveis- de La Plana (si aquesta es planifica adequadament).
Uns 800-1.000 m2 de superfície comercial, combinada amb altres equipaments de serveis a les empreses (i també algun equipament públic), haurien de constituir una concentració multifuncional pensada per al servei al veïnat i a la zona industrial, amb la creació d’un àrea de nova centralitat. Cal tenir en compte al respecte les possibilitats de consum del personal laboral de les empreses de La Plana i Masa-Decor. Tanmateix en la concepció d'aquesta ubicació cal tenir en compte la tendència a un augment superior de persones d’edat en aquests veïnatsPlantejament per als veïnats de llevant
Pel que fa als Veïnats de Llevant, la seva proximitat a Sant Antoni , també pel que fa als acessos, fan que aquesta població cobreixi ja adequadament l’aprovisionament quotidià, funció que el nucli central tampoc pot resoldre (com màxim complementar, per mor dels desplaçaments induïts de capitalitat). El vial de Can Tona no ve a resoldre gran cosa a aquests efectes.
Per a aquest nuclis doncs, no resulta tant imprescindible proposar un model similar al dels veïnats de ponent, i per tant s'haurien d'assignar principalment a la funció comercial coberta per Sant Antoni de Vilamajor. No obstant, en tractar-se d'uns nuclis d'alta població (propera ben aviat als 2.000 habitants), i per tal de minimitzar els desplaçaments i les aglomeracions a Sant Antoni, es podria completar la utilització dels espais existents a l'alçada de Mas Blau apart de disposart-hi algun equipament comunitari, també alguns equipaments comercials concentrats, de dimensió conjunta, però inferior a la prevista per a ponent, de l'ordre dels 800 m2, en mijanes superfícies de comerç mixt.
La correcció dels desajustaments del model d'urbanitzacions, pensades únicament per l'estiueig i sense cap planificació social, es fa imprescindible un cop entrats en el segle XXI, amb una molt diferent realitat social (al 1981, el 85% dels habitatges de Sant Pere eren segones residències, passant al 75% el 1991, i a només el 36% a partir del 2001).Cal tenir en compte que la proposta es configura segmentada per a les circumstàncies dels diferents nuclis.
Té en compte també els criteris de sostenibilitat ambiental, per quant es redueixen en bona part els desplaçaments per a l’aprovisionament quotidià, fet que sense dubte ha d’interessar a tots aquells agents compromesos amb aquest important objectiu. Amb més de 800 vehicles per cada 1.000 habitants, els esforços per reduïr la mobilitat amb vehicle privat haurien de ser molt més intel.ligents que no facilitar simplement "anar en bici". L'impacte mediambiental de la mobilitat forçada per un disseny deficient de l'emplaçament dels focus de serveis ha de ser tingut en compte com una prioritat.
És important també destacar que cada espai previst contempla usos mixtes: al nucli central fonamentalment els habitatges, a ponent serveis a les empreses i equipaments comunitaris, i a llevant equipaments comunitaris. Un altre factor a tenir en compte és la idoneitat de l'emplaçament pels habitants de la vessant de llevant de Can Derrocada, amb un incòmode accés al nucli central de la vila que diversificarien la mobilitat comercial utilitzant el camí de Can Tona.
Plantejament intermunicipal
Sent les anteriors grans línies que, des de la perspectiva de qui escriu, haurien de conformar la reconstrucció del comerç al municipi, no es poden deixar de banda dos factors estratègics fonamentals, que venen donats per dos aspectes tanmateix irrenunciables:
- El posicionament supramunicipal de Sant Pere, a Vilamajor
- La necessitat de desenvolupar activitat econòmica que fixi llocs de treball interns en el municipi.
És per tant la que a continuació descric, una proposta atrevida, que ben segur arissarà més d'un pél a l'opinió conservadora, però no per aixó sense deixar de ser raonable.
Sant Antoni de Vilamajor ha aconseguit un disseny de poble més equilibrat que Sant Pere, per moltes raons que ara no analitzaré, però que en bona part s’ha fet aprofitant els propis dèficits de Sant Pere.
Tot més sostingut, el creixement poblacional de Sant Antoni ha de continuar en taxes similars a les de Sant Pere, i per tant Sant Antoni, com es pot comprovar en les darrers anys, està revitalitzant la seva oferta comercial, cada cop més abocada a una diversificació i complementació, recuperant en part els dèficits que també acumula.
És indubtable que el creixement previsible de la població de Vilamajor (que actualment té un total de més de 9.000 habitants) ha de veure’s acompanyat d’un creixement paral·lel de l’oferta comercial.
Amb això, l’increment de l’oferta comercial que, d’acord amb la proposta anteriorment formulada, s’ha de generar a Sant Pere, no ha de significar un impacte gaire negatiu a Sant Antoni, per quan pràcticament equival, pel que fa al nucli principal, al creixement esperat d’aquest i del Veïnat de Can Derrocada. No resulta per tant, als nivells plantejats, una amenaça per a Sant Antoni, que també creix en població.
Cal tenir en compte que els estàndards indiquen una mitjana de 1-1,2 m2 de superfície comercial per habitant, amb la qual cosa cada any hauria que generar uns 600 m2 de nova superfície comercial a Vilamajor, en correspondència amb els augments de població.
Crec fermament que Sant Pere no pot renunciar a ocupar el lloc que li correspon en el context de Vilamajor, i el comerç ha de ser també un element a reposicionar.
No es tracta d’invertir els papers amb Sant Antoni, sinó de reequilibrar-los, assumint l’avantatge que ens porta, llarga, assumida i merescuda.
Es tracta de què Sant Pere pugui a l’ensems aprofitar el desenvolupament de Vilamajor fent del comerç un element estratègic per a fixar llocs de treball interns i afavorir el desenvolupament econòmic equilibrat (que s’ha de basar lògicament en els serveis): és ara l'hora de Sant Pere.
Si Sant Antoni està en el baricentre de Vilamajor, no és menys cert que Sant Pere compta en els seus límits amb un centre territorial en l’eix longitudinal de Sant Antoni i a l’hora es centra en l’eix transversal dels veïnats de Llevant i de Ponent.
Al gràfic següent es remarca, amb el cercle blau, aquesta àrea. Aquesta zona té un especial interès posicional als efectes de les dotacions supramunicipals de Vilamajor, doncs representa l’espai de major centralitat dels dos municipis:
Certament i en el seu dia ja ho vaig proposar, aquesta àrea està cridada a ser una referència per a aquests tipus d’equipaments, als que Sant Antoni ja hi ha aportat el seu CAP.Fins i tot vaig suggerir (era a finals de 2005) i defensar-ne la ubicació del nou IES Vilamajor, que té totes les caracterìstiques d'idoneitat per ubicar-se en aquesta zona.
De fet, es tracta de tota una franja que queda limitada per la intersecció de la carretera BP-5107 amb el límit del terme municipal, i s'estèn en horitzontal seguint aquest límit de terme fins la BP-5109. Aquesta franja serveix també com protecció de l'espai lliure i agrari que s'enfila cap el cementiri i La Força, tant maltractat en els plantejaments de l'antic POUM. (La previsió de fer-hi també eventualment una benzinera -ajustada- és coherent amb l'idoneitat supramunicipal de l'espai).
He defensat i defensaré que aquesta àrea del municipi de Vilamajor inclogui també, una dotació d’equipaments comercials de dimensió convencional que, juntament amb altres equipaments supramunicipals constitueixin un nucli de serveis agrupat, que en l'àmbit comercial es situi en la línia dels “mercats a cel obert” tant propis del comerç tradicional dels nuclis urbans dels pobles de Catalunya: no hi ha cap zona a tot el terme municipal amb unes propietats tant adequades, per al comerç i altres equipaments, que pugui equiparar-se.
Val a dir que aquesta proposta ja va ser ridiculitzada i denostada per l’anterior redactor del POUM en la primera reunió davant el Consell de Poble, ja fa dos anys, al novembre del 2005, fent servir com únic argument les referències a un altre model que no té res a veure. (No obstant, els mateixos redactors, van aprofitar la idea, destroçant-la, creant una franja vertical a Can Son que s'enfilava fins Quatre Camins!)
L'avaluació de la superfície comercial és en aquesta zona indeterminada, tenint en compte que estaria cridada a absorbir part del consum dels veïnats de ponent i també del propi Sant Antoni de Vilamajor. Dependrà només de la superfície disposable, sempre en una franja paralel.la a la carretera.
En cap cas plantejo, com no ho faig en cap altra cas, un model com el què podem trobar en moltes ciutats, un "centre comercial" -hiper- sinó una plaça, un mercat artificial, en forma de “village”, més en sintonia amb l’honorada Plaça Porxada de Granollers: una plaça central, diàfana, envoltada de petits comerços individuals de planta baixa i en algun cas pis, amb estètica i materials constructius propis de l’ambient tradicional dels nostres pobles; una nova Sagrera adaptada als temps actuals, funció que el nucli central ja no pot assumir més que per als seus propis veïns.
El centre obert de la plaça serviria a l’ensems per ubicar-hi un mercat setmanal i per al desenvolupament de tota una sèrie de manifestacions populars a l’aire lliure (exposicions, fires, concerts, artesania, ...).
No es tracta d’un equipament aïllat, sinó d’una part d’un espai social multifuncional que cal explotar, d’un nou baricentre de serveis i equipaments situat al bell mig de Vilamajor. Una nova funció que complementa, i no contradiu, la resta d'emplaçaments plantejats.
Si malgrat aquesta finestra a l'aire nou, a la innovació i al progrés, hom resol la qüestió amb una dotzena de locals a l'eixample que s'ha de fer, es relegarà Sant Pere de Vilamajor a no participar del protagonisme històric del seu propi desenvolupament. I el temps no juga a favor.
El millor aval per a aquestes propostes serà sense dubte que des de Sant Antoni de Vilamajor s'alcin veus en contra -i pressions- per a què el comerç de Vilamajor no es reconstrueixi en els termes i amb els objectius que plantejo.
Quant més forts siguin els moviments en contra des de Sant Antoni, tanta més idoneitat li donaran a aquesta proposta.
Ara és el moment de Sant Pere de Vilamajor; el creixement de Vilamajor no pot continuar basant-se en l'aprofitament que en fa Sant Antoni. I no es tracta de competir, sinó de repartir més equitativament.
Reste d'articles de la sèrie:
Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
Segona Part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (II): el comerç de proximitat
(Si voleu tenir tots els articles de la sèrie en un sol document integrat, podeu demanar-ne un exemplar a SPVilamajor).
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada