P-O-U-M Pat-étic

No és casualitat que Reflexions s'estrenés amb un primer article dedicat al POUM. Fa ja un any i mig.

Pessat, durant aquests divuit mesos he dedicat prop de 50 articles a tractar, des d'una banda o l'altre, qüestions relacionades amb l'urbanisme i model de poble.

I no és tonteria, és un qüestió estratègica per al futur del nostre municipi.

No criticaré ara el POUM, la meva batalla personal a aquestes alçades està en una altra vessant del POUM que mica en mica anireu veient. No, la meva estupefacció està en la limitada visió que s'està donant al contingut del POUM.

D'una banda, els companys de Vilamajor Opina que, començant pel debat sobre si calia fer una consulta popular, decepcionats del nostres polítics, estem centrant el debat en els propis continguts. Tot just som mitja dotzena de persones que estem per aquesta feina, feina en la què ningú té més interès que el del poble, doncs no tenim finques a requalificar ni peixos per posar al cova en aquest POUM.

Però de l'altra, amb grans escarafalls, fins i tot mediàtics, l'oposició, els grups polítics de fora del Govern, ens posen de manifest que potser en Pep no té raó quan defensa els anomenats "polítics rurals". I no és per rurals, que jo els critico, ben al contrari, aquesta condició seria en tot cas un privil.legi, un envejable privil.legi. No, no te res a veure amb això.
Té més a veure amb l'oli que encén les làmpdes d'aquesta manera de pensar. Uns llargavistes que només fan servir per poder veure l'Esglèsia. Si, senyor, això és important, que el POUM ens deixi continuar veient l'Esglèsia, La Força, la nostra identitat.

Des de on? Des de Les Faldes, des de Can Vila, des de Can Ram, des de Les Pungoles, o potser des de Vallserena? No, no, els del nucli han de poder veure La Força des de casa seva, pel retrovisor quan baixen per la BP-5109, pel parabrises quan, al vespre, tornen a pujar per la BP-5109, i quan vagin a comprar a Sant Antoni, doncs a Sant Pere poca cosa.

Aquest és el problema, el veritable problema del POUM: que es pugui veure l'esglèsia, La Força, tal i com es veu ara, des de tots el punts on es veu ara. (Veieu al respecte aquest article, i aquest altre).

Jo, molts de nosaltres, tampoc voliem veure caixes de sabates a l'entrada del poble, i, contravenint la normativa urbanistica, els mateixos que ara reivindiquen que cal veure La Força, les van deixar fer, anorreant amb un modernisme de cubículs, tan "de Barcelona" que diu ara un dels mateixos grups, la que d'altra manera podia haver estat harmonizada amb el context. Jo també volia que no es destrosés el territori construïnt palafits on no hi poden haver-hi cases, i els mateixos que ara volen veure La Força, se'n van fer un tip de deixar fer, a Can Derrocada.

Peculiar manera d'entendre l'urbanisme, peculiar l'oli que encèn aquestes làmpades. El que tapa la vista de La Força és la poca llum que fa.

Que els signes d'identitat del nostre poble són bàsics per a moltes coses, no ho discutiré, i La Força un dels primers. Però, potser cal configurar altres símbols identitaris, patrimonials, potser caldria no destrossar els que, repartits, i de naturals, tenim escampats per a tot el municipi, i que ningú sembla respectar. Tenim dues terceres parts del municipi en Parc natural, i vivim d'esquenes al Parc.

Poc oli deuen portar les làmpades dels que fan, de la planificació urbanística, la conservació d'una postal, una postal que ja van deixar malmetre quan el mal gust, i la poca llum, van deixar construir aquell edifici al peu de La Força, prop de La Rectoria.

Per cert, no serà l'oli de la mateixa làmpada que van il.luminar l'aprovació, amb Premio Nacional de Turismo inclòs, 600 torretes al Refugis? O l'oli amb que es van fregir i trinxar les valls de Can Derrocada o els vessants de Vallserena? No seran les mateixes làmpades que, il.luminades, fa més de 20 anys van concebir Sant Pere de Vilamajor com un poble de 10.000 habitants, doncs el POUM és simplement un hereu d'aquesta magnífica visió?

Jo també volia un poble coquetó, amb quatre botiguetes per anar amb bici, i unes urbanitzacions, lluny del nucli, que no facin nossa, però que ens donessin riquesa. Però és que, al cap i a la fi, no ens enganyem, l'emblema, el pòrtic de l'entrada del nostre poble és la Puntiblond. Quan es va deixar fer (i gràcies perquè ha estant donant progrés a molts ciutadans del municipi), és que quedava ben enquadrada amb el perfil de La Força?

Si em deixen triar, prefereixo veure unes quantes cases, que no em taparan la vista a La Força, que la Puntiblond. Prefereixo veure dues hectàres d'espai lliure endreçat i unes quantes cases (les que siguin) que un descampat i la Puntiblond.

(Amb tot el respecte per a l'empresa, que vers ella no hi ha, en absolut cap crítica ni culpabilitat).

Ben mirat, potser els preocupa que el nucli ja no sigui el centre del seu món, i tot el què significa crear altres àrees de nova centralitat ha de ser proscrit, no ho sé.

Poca llum ens donen en tot cas aquestes làmpades sobre la planificació del nostre malmés territori. Si aquesta és tota la llum que ens podien donar, jo preferixo la meva bombeta (de baix consum).

Tots cap "el nucli" i el últim a entrar que tanqui la porta!