S'ha celebrat l'acte protocolari de nomenament del Sr. Ferran Gomà i Ginesta com Fill Adoptiu de Vilamajor.
Ferran Gomà, doctor per la Universitat de Barcelona i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la UPC, ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a la investigació i la recerca en els camps de la química i l'arquitectura, i més concretament ha treballat entorn a la investigació sobre el comportament del formigó. Sobre aquesta materia Gomà és autor de diversos estudis de reconegut prestigi arreu del món i ha esdevingut un referent en aquest àmbit.
Fill del pintor impressionista, Ferran Gomà i Boronat, originari de la Riba (Alt Camp), va fixar la seva residència a Sant Pere de Vilamajor l'any 1985. Aquell any Gomà va ser nomenat director del laboratori central de l'empresa Asland Barcelona. També ha estat responsable del laboratori del Laboratori de Recerca Química del Departament de Construccions Arquitectòniques de l'ETSAB-UPC entre el 1970 i el 2002.
(Text extret de la notícia publicada a l'Actualitat del Baix Montseny).
El Centre d'Estudis de Vilamajor, coincidint amb la presentació al Ple del nomenament, va emetre una breu ressenya dels mèrits que concorren en la persona d'en Ferran Gomà per concedir-li tant important distinció. Aquest tema dels honors i distincions ja em va ocupar en una altre ocasió, i, pel meu compte, doncs no en tenia cap referència, vaig nvestigar i dedicar un article a en Josep Pérez del Río, en observar que li havia estat concedida La Clau de Vilamajor.
En Ferran Gomà comparteix la seva alta distinció amb en "Quico del Montseny".
Val a dir que com fills predilectes tenim un Rei, l'Alfons I, la seva dida, Loreto, i el Prèvere Oril.la. Tots figures històriques lligades al nostre poble.
Tot plegat, amb els màxims respectes, no em convenç.
Pel reglament d'honors i distincions, tots els alcaldes democràtics de Sant Pere de Vilamajor, tenen concedida, "in nómine" l'Insígnia d'or de Vilamajor, i igualment haurien de tenir la d'argent tots els regidors democràtics que ha tingut el nostre poble. Ignoro si aquestes insígnies ja la tenen aquest plegat de ciutadans que, democràticament, han regit el nostre poble (probablement es lliurin en constituïr els consistoris). No crec però que hi siguin tots.
Per aixó, abans de res, demanaria, si encara no s'ha fet, que es lliuressin aquestes distincions d'or i d'argent, i a títol póstum a les respectives famílies, si fos el cas.
D'altre manera no entendria com en Jordi Pujol i Soley, o Christian Valtaud tenen la seva insígnia d'argent, i altres que han fet més per al nostre poble, encara no la tinguessin.
Per aixó, abans de res, demanaria, si encara no s'ha fet, que es lliuressin aquestes distincions d'or i d'argent, i a títol póstum a les respectives famílies, si fos el cas.
D'altre manera no entendria com en Jordi Pujol i Soley, o Christian Valtaud tenen la seva insígnia d'argent, i altres que han fet més per al nostre poble, encara no la tinguessin.
Tampoc entenc, sigui dit de pas, com encara cap ciutadà de Sant Pere no ha estat mereixedor d'una insígnia de bronze.
Potser ens perdem pel camí, potser caldria mirar més aprop...
Potser ens perdem pel camí, potser caldria mirar més aprop...
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada