Darrerament la vida política del nostre municipi està ben viva.
Viu està, mètodes apart, el Govern municipal, que en el seu primer any sencer ha posat totes les puntes que faltaven a la rosa dels vents del nostre poble, tot i perdent pel camí la majoria absoluta.
En aquest any d'històrica crisis, el vaixell del nostre Ajuntament té doncs la brújula complerta per navegar a bon rumb, i falta farà, doncs les aigües no estan calmes.
Viva està, encara més perquè més es fa notar, l'oposició, les forces que, fora del Govern, s'han constituït en oposició.
Es tornen a trobar, tornen a anar junts: fa poc temps amb la responsabilitat del Govern, i des de fa ben poc amb l'objectiu de posar-lo contra les cordes.
Però no són iguals totes les pomes d'aquest pomer.
ERC ha fet pel què trobo, una noble oposició, ben centrada en intencions, impecable en les formes, curosa en els seus arguments, sabent estar quan s'ha d'estar. Una senyora oposició, una oposició senyora.
Diuen els francesos que les dones han de ser cuineres a la cuina, putes al llit i senyores al carrer.
I seguint la dita també hi ha una altra oposició que, a la cuina, al llit i al carrer, canvia els papers.
Són tant notables les diferències de métodes, de forma i d'arguments, que salta a la vista. Salta a la vista que en aquesta altra manera de fer oposició, la base s'ha imposat al seu cap prenent-li el seny i la paraula; una tecnocràcia nuclimilitant que exigeix participació per envaïr els espais de participació.
L'objectiu, a la llarga, pot ser el mateix, però hi ha camins, creieu-me, que val més fer sols que mal acompanyats.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada