Acabo de publicar la meva ressenya mensual, sempre puntual, sobre l'evolució de l'atur a Vilamajor, de la què us recomano una ullada, i no m'he pogut estar de tancar l'article amb amargura.
La meva professió d'Economista, vocacional, em fa especialment vulnerable a tenir una opinió freda i formada sobre tot el què ens està passant, que si només fos Professor Universitari seria apassionant, doncs estem vivint en primera persona un dels episodis més extraordinaris de canvi econònmic i social des de fa 60 anys.
Però a l'hora, també, com a membre del col.lectiu professional, em sento formant part dels que van deixar que ens fiquessim en el pou i dels que ara ens intenten fer-nos sortir (per cert, en Mas-Collell un crack, si el deixen fer, del millor que ha tingut Europa en les darreres dècades. Llàstima que no tinguem la independència).
I no, no em sento culpable, perquè els Economistes catalans, que juntament amb els Bascs sóm de lo milloret que volta per Espanya, ja ho deiem abans que ningú. M'explico.
Periòdicament, cada tres mesos, el Col.legi d'Economistes ens envia als 6.000 economistes de Catalunya una "Enquesta de Situació Econòmica", per tal de què donem la nostra opinió, des dels diversos camps d'exercici que representem -que són tots els de l'economia- sobre cóm veiem que estan les coses. Contestem regularment uns 1.500 economistes, que es diu ràpid.
Fa una estona repassava els resultats històrics. Feien així:
- Hivern de 2006-2007: "En els darrers mesos han millorat les expectatives i la confiança dels economistes davant la situació econòmica, però s’anticipa que podria produir-se una certa inflexió a la baixa".
- Primavera de 2007: "En els darrers mesos les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situació econòmica denoten un estancament, però s’anticipa una inflexió baixista cara a finals de l’any".
- Zapatero qualifica la situació de "desacceleració transitòria".
- Tardor de 2007: "En els darrers mesos les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situació econòmica han patit un clar empitjorament, que continuarà cara a finals de l’any. Per fer front a la crisi de les infraestructures caldria pressionar més els partits polítics catalans i no donar suport a l’aprovació dels pressupostos estatals per al 2008".
- Entrem oficialment en crisi.
- Hivern 2007-2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes han registrat un important empitjorament en els darrers mesos, que s’accentuarà cara a finals de l’any. Per reactivar l’economia caldria augmentar les inversions estatals en obres públiques, millorar l’eficiència del sector públic, i introduir reformes estructurals".
- Primavera 2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes han empitjorat de manera significativa i generalitzada en els darrers mesos, la qual cosa s’intensificarà cara a finals de l’any. L’actual etapa de desacceleració/crisi econòmica superarà el 2008 i podria allargar-se més enllà del 2009".
- El Govern "regala" 400 Euros a cada treballador. Els en sobren i amb aixó pretenia recuperar el consum. No va servir per a res.
- Zapatero qualifica poques setmanes després la situació econòmica com de "desacceleració transitòria però ara més intensa".
- Tardor de 2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes s’han continuat deteriorant de forma generalitzada darrerament, cosa que s’intensificarà en els propers mesos. L’actual etapa de crisi econòmica durarà fins el 2010 i, fins i tot, podria allargar-se més enllà".
- El Govern de Zapatero reconeix que estem en crisi. Salten les alarmes.
No segueixo amb la crònica, però ja us feu una idea. Ara s'estan recollint els resultats de l'Enquesta de Primavera, però la de principis d'any concloïa: "En els darrers mesos han empitjorat les expectatives i la confiança dels economistes". Només el 10% dels economistes creia a l'hivern que l'economia milloraria. El Govern espanyol ho donava per segur.
Estic satisfet: els economistes, el col.lectiu professional al què pertanyo, no ens varem equivocar. No ha estat culpa nostra.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada