De la irresponsabilitat

Després dels resultats electorals i l'elecció d'Alcalde, a ningú se li escapa que aquesta legislatura seria políticament molt complicada a Sant Pere de Vilamajor. El què mai haguessim pogut arribar a imaginar és que la hipocresia i la manca de talla, ja no política, sinò personal, portés al nostre poble al desgovern.

Com infants en un pati d'Escola, aquells a qui la voluntat popular els ha donat un més un la majoria, s'han posat a jugar a pilota amb el cap d'en Llesuy. Objectiu? Doncs jugar: què més vols d'uns irresponsables?. Han vingut a això, a jugar. El poble és un "Monopoly".

La última ha estat genial: deixar sense cap mena de retribució els membres del Govern: total, amb dues horetes de tant en tant ja en hi ha prou per ocupar-se dels assumptes del nostre poble. No estan per això els funcionaris? A veure, què fan i quant cobren aquests gamarusssos que no saben fer la seva feina i necessiten que l'Alcalde i Regidors hagin de passar-se hores i hores, adhuc els caps de setmana, organitzant la feina? Ni parlar-ne, si hom vol fer d'Alcalde o Regidor que s'ho pagui de la seva butxaca!

Tots els nens del pati s'han posat doncs d'acord: ni un duro per fer feines de Govern (són nens petits, cal entendre-ho). Inconsciència, pròpia d'infants que per bé que no sigui de la nostra cultura, tots junts canten i juguen de la següent manera:  

Es tria un nen que serà el "Coixeta" (posem que es diu "Josep Maria"). La resta dels nens es donen la mà i formen una rotllana, mentre que el nen triat roman en el centre de la rotllana, amb els ulls tapats.
El joc comença cantant la cançó de rotllana:

El patio de mi casa 
es particular,
cuando llueve se moja
como los demás.

¡Agáchate
y vuélvete a agachar!
que los agachaditos
no saben bailar.

H,I,J,K,
L,M,N,A,
¡Chocolate!, ¡molinillo!
¡corre, corre,
que te pillo!
que si tú no me quieres
otro niño me querrá.

¡A estirar, a estirar!
Que el demonio va a pasar.
Desde chiquitita me quedé,
me quedé,
algo resentida de este pie,   
de este pie.

Disimulad, que soy una cojita,   
y si lo soy, lo disimulo bien.   
¡Ay, ay!,  
que te pego un puntapié   
con la punta de este pie.

Mentre canten van donant volta en cercle sense deixar-se anar de la mà. Quan en la cançó arriba la part en què es diu:! Ajup-te i torna't a ajupir!, tots els de la rotllana s'han ajupir dues vegades (sempre sense deixar anar les mans).

L'ús de l'enraonament s'ha imposat com un bé escàs en aquells que van anar a buscar -i obtenir- els vots del poble.

Tot per a què? Doncs en Bosch vol ser alcalde costi el què costi. L'altre J.B. ha vingut vist el vist a fastidiar tant com pugui. I en J.G. o ha resultat una falsa expectativa o ha signat coses que no hagués hagut de signar. La Lola s'ho mira mentrestant contenta, té la cobertura del seu discurs de virginitat i puresa, sacerdotesa del temple.

Tots plegats uns inconscients.

I si en Llesuy es retirés, que vist el vist seria el millor que podria fer? Us ho imagineu? Podeu arribar a pensar com quedaria el pati de l'escola? Ja ho estic veient: dos anys de J.B's en alternància.

Fet i fotut, hi ha gent que són com un meló: no saps con seran fins que no els obres.

Algú "volarà sobre el niu del cu-cut?"