No tindrem l'Alcalde que volíem

Molt s'ha criticat i encara es critica l'acció de govern d'en Llesuy, be, més ben dit la persona d'en Llesuy, però ben cert és que la seva candidatura a l'Alcaldia es va veure refrendada amb un 48% més de vots (vots ponderats per participació) respecte les eleccions del 2007.
ERC, certament gràcies al "tirón" d'en Garcia i el seu RCat va pujar un 20%.
També el GISP va superar el "factor Bosque" i va aconseguir el 23% dels vots quan ERC-RCat justet va arribar al 20%.

Va quedar clar llavors, que la sobirania popular apostava per tres candidats: en Llesuy, en Bosch i en Bruguera.

Un Llesuy reforçat amb un augment extraordinari de vots.

Un Bruguera recolzat amb l'emergent RCat d'en Garcia.

I un Bosch consolidant el seu paper arribant a ser la segona força més votada, amb quasi una quarta part dels vots totals.

Tots plegats, el 73% dels electors.

Però, heilàs, les coses del poder, com les de l'amor, són inescrutables i la sinistralitat -que no la destresa- ha fet possible que -si no passa res aquest vespre (ni demà, ni demà passat fins les 22h)- l'Alcalde sigui un altre, en Martí Artalejo.

Feina n'ha posat en Martí per haver accedit a l'Alcaldia (de maneres és un altre parlar) i crec francament que no li falten capacitats -com a molts altres que ni tant sols ho pretenen- per ser un alcalde eficient. Ara, si tot va segons el que ara sabem, amb el reforç d'una primera espasa com en Joan Bruguera i l'empenta de l'escuder Joan Garcia, si s'entenen, si en Joan Bruguera ho aguanta, la cosa no pinta malament.

Fan de mal comparar, ja, altres alternatives, doncs en Lleig-ui! abandonat pels seus (els de més amunt) i traït pels seus (els de més avall, amb el beneplàcit dels de més amunt que altrament es condenaven a un suïcidi pitjor) es juntés amb qui es juntés no resulta -ara- una comparació vàlida. Seguiré sempre pensant, però, que d'haver anat diferent les coses, el tàndem Llesuy-Bosch, amb el refrendament directe de la majoria de l'electorat, hagués estat immillorable.

L'aliança amb ERC, tant volguda per bona part de les bases i benvolguda per una part significativa de la població, s'entrabancava amb la presència d'en Llesuy. Apagat el foc s'opta ara si per posar la carn a les brases.

L'aliança d'ERC amb el GISP, ves per on, també s'entrebancava en una altra figura, tanmateix innegociable. 

De perles li ha vingut a en Bruguera i en Garcia que en Llesuy aplanés el camí.

Per aquestes dues raons, peti qui peti, s'ha arribat tant lluny trencant el pacte amb el GISP i acollint a ERC-RCat. Aquest pacte contenta una bona part de les bases i es pot qualificar sociològicament d'històric al nostre poble.

Per aquestes dues raons, i una tercera: la negativa del nucli dissident a acceptar el pacte amb el GISP i l'exercici -per compte propi- del darrer cop de gràcia pactant amb ERC-RCat.

Els personalismes, que no pas un altre motiu, vist el vist, han impedit l'ampliació del pacte prexistent a tres bandes (quatre si comptem amb en Pérez) que hagués estat solució posada en safata. Però aquesta tampoc era acceptable, perquè en quedava fora només un, l'ISP a qui si amb en Llesuy ja se li feia costa amunt un govern de concentració (amb el benentés que l'haguessin acceptat per coherència), també li ha anat de perles que CiU deixi el GISP amb un pam de nassos a la porta de l'Esglèsia, doncs acceptar el lideratge d'en Martí són paraules majors. (I ja haguéssim vist llavors si llavors en Bruguera no s'hagués retractat).

Si aquest darrer pacte que tenim damunt la taula és la solució al transfuguisme, inacceptable per tothom miri com es miri i sobretot per CiU, aviat es comprovarà amb la seva ratificació, o no. De ser així, com ara per ara sembla ser, ERC-RCat legitimarà els moviments d'en Martí i les seves companyes. És doncs la solució més acomodable per als implicats tenint en compte totes les coordenades conegudes d'aquest escac.

Dels candidats reals a l'alcaldia les passades eleccions, uns van voler en Llesuy -els més-, altres en Bosch i uns altres en Bruguera. Però no pas en Martí (fonamentalment perquè no era un candidat real).

Tampoc penso que en Bruguera ni en Garcia volgessin d'Alcalde a en Martí, posats a triar. Ni tampoc el GISP. Ni la Lola. Després d'haver-se carregat en Llesuy, una bona part de la militància de CiU tampoc vol en Martí (ben aviat ho podrem comprovar).

Però el joc dels esdeveniments i de les forces motrius és així de sorprenent: tindrem -ara per ara- un Alcalde que ningú volia.

I no dic això menystenint a en Martí, qui possiblement ni aspirava a ser Alcalde, i insisteixo que ben segur donarà la talla per capacitat en el seu càrrec. Però acumula en poques setmanes un bon cartipàs de rècords que costarà un temps redimir, redenció que només es podrà asolir amb mérits. I són precisament els mérits d'un bon govern el que, ara per ara, ens interessen a tots plegats.

Joc brut. Lleig. Lleig per als qui hi participen.

Tant a la mà com que fins dijous encara serà l'Alcalde, ho ha tingut en Bosch i el seu equip arremangant-se i fent bo el seu lema de campanya. En Martí i els seus (els d'amunt i els de més avall) han fet estralls carregant-se els dos canditats més votats pel poble. 

Amb la "caiguda accidental per la finestra" d'en Llesuy, a molts de dins, de fora, de més amunt i de més avall, per distintes motivacions els convenia.

Però no podré, no hem de poder acceptar com persones assenyades, i costarà molt de redimir, que s'hagi traït el grup i les persones que han demostrat abans que ningú la seva responsabilitat per posar fi al segrest d'en Llesuy i fer possible la governança de l'Ajuntament. Tirar endavant, que en definitiva és del què es tracta.

No han derrotat el GISP, doncs el GISP no feia cap guerra. En canvi en Bosch ha triunfat, i ves per on que no ho pretenia. En Bosch i el seu equip s'han guanyat la legitimitat, també a les urnes, que altres han demostrat menystenir. Ens perdem un primer espasa, i a més noble, i en Joan Bosch i la seva gent em mereix reconeixement, davant del qual no em valen les especulacions del què hagués fet (per molt que quan ha tocat m'he afanyat a criticar-les). Potser uns perderan les properes eleccions estant al govern mentre que el GISP les guanyi (siguin quines siguin llavors les sigles) estant a l'oposició.

A canvi de tot plegat -ara per ara-, no tindrem l'Alcalde que volíem, desitjant de tot cor que passat el temps hagi de reconèixer -i ho faré si és així- que en Martí Artalejo, en Bruguera i en Garcia estan fent alló que cal per al nostre poble.