Ens diuen que l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor fé un deute d'uns 4.000.000 Euros entre pagaments pendents i crèdits bancaris.
Fem bé els comptes.
La realitat més encertada, lligant diverses informacions és la següent (xifres aproximades estimades per mí mateix):
- Deutes bancaris: 2.500.000
- Deutes corrents: 1.250.000
- Ingressos pendents de cobrament: 600.000
- Saldo en comptes bancaris i tressoreria: 1.100.000
DEUTE NET A FINALS DE GENER 2012: 2.050.000 €.
I si comptem els 650.000 € que deu la Generalitat per la Sala Polivalent (si és que ens els dona per pagar despeses), el deute net total seria de només 1.400.000 €.
Si aquestes xifres estan malament, sisplau que ens diguin les bones.
Per cert, cal parlar amb propietat quan hom vol escampar dades pressupostàries:
- Dèficit és la diferència entre ingressos pressupostàris no financers i despeses pressupostàries no financeres, quan els ingressos són inferiors a les despeses. Dit en termes més corrents, en l'economia privada en diríem "pérdues".
- Deute és, com el seu nom indica, tot el què es deu, distingint per tipus de deute: deute corrent, deute bancari, ...
- Ambdós conceptes tenen una relació pel fet de què el dèficit ("pérdues") en un moment donat només es pot cobrir incrementant el deute, i a futur aconseguint excedents positius (superàvit) que el vagin compensant.
Fent quatre números i tenint en compte la posada a cost real de la taxa de recollida de brossa, enguany calculo que el dèficit pressupostari de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor rondarà els 300.000-400.000 Euros, xifra que faria saltar el deute a més del 75% dels ingressos, i per tant en línia vermella.
Després de què es perdessin 20.000 Euros anul.lant (en frau de Llei) la taxa de guals, i comptant amb els inevitables 300.000 Euros que ens costaran les Escoles enguany (dividiu per alumne i poseu-vos les mans al cap), cal prendre decissions fermes del nou Govern -quan el tinguem- per encarar, de forma immediata, un reajustament de les despeses de 300.000 Euros.
I aquest déficit no és herència d'en Llesuy, sinò d'uns serveis insostenibles amb els diners de què disposem. És un déficit estructural que fa uns anys es va arreglar venent propietats municipals, i fa poc, adelantant el cànon de l'aigua. Però ja no ens queda aixovar i cal encaixar reajustaments pressupostaris com menys per uns tres anys (tota aquesta legislatura).
Cal retallar, i es volen idees de retallades, en tinc algunes (per exemple, sabíeu el què costen cada mes els 1.500 punts de llum del nostre municipi? o perquè ens hem de gastar prop de 100.000 € arreglant camins rurals per arribar a propietats que paguen 50 € any d'IBI?). D'on no hi ha, no en pot rajar, i ja fa temps que ho vinc dient.
Tot el temps que trigui el nou Govern a posar fil a l'agulla a aquest tema vital és un temps valuós. I cal dir que fa falta un "pacte d'Estat" de tots els grups polítics (que tant li va ser negat reiteradament a en Llesuy) i deixar-se estar de tonteries, que cada dia es perden 1.000 Euros.
Per cert, cal parlar amb propietat quan hom vol escampar dades pressupostàries:
- Dèficit és la diferència entre ingressos pressupostàris no financers i despeses pressupostàries no financeres, quan els ingressos són inferiors a les despeses. Dit en termes més corrents, en l'economia privada en diríem "pérdues".
- Deute és, com el seu nom indica, tot el què es deu, distingint per tipus de deute: deute corrent, deute bancari, ...
- Ambdós conceptes tenen una relació pel fet de què el dèficit ("pérdues") en un moment donat només es pot cobrir incrementant el deute, i a futur aconseguint excedents positius (superàvit) que el vagin compensant.
Fent quatre números i tenint en compte la posada a cost real de la taxa de recollida de brossa, enguany calculo que el dèficit pressupostari de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor rondarà els 300.000-400.000 Euros, xifra que faria saltar el deute a més del 75% dels ingressos, i per tant en línia vermella.
Després de què es perdessin 20.000 Euros anul.lant (en frau de Llei) la taxa de guals, i comptant amb els inevitables 300.000 Euros que ens costaran les Escoles enguany (dividiu per alumne i poseu-vos les mans al cap), cal prendre decissions fermes del nou Govern -quan el tinguem- per encarar, de forma immediata, un reajustament de les despeses de 300.000 Euros.
I aquest déficit no és herència d'en Llesuy, sinò d'uns serveis insostenibles amb els diners de què disposem. És un déficit estructural que fa uns anys es va arreglar venent propietats municipals, i fa poc, adelantant el cànon de l'aigua. Però ja no ens queda aixovar i cal encaixar reajustaments pressupostaris com menys per uns tres anys (tota aquesta legislatura).
Cal retallar, i es volen idees de retallades, en tinc algunes (per exemple, sabíeu el què costen cada mes els 1.500 punts de llum del nostre municipi? o perquè ens hem de gastar prop de 100.000 € arreglant camins rurals per arribar a propietats que paguen 50 € any d'IBI?). D'on no hi ha, no en pot rajar, i ja fa temps que ho vinc dient.
Tot el temps que trigui el nou Govern a posar fil a l'agulla a aquest tema vital és un temps valuós. I cal dir que fa falta un "pacte d'Estat" de tots els grups polítics (que tant li va ser negat reiteradament a en Llesuy) i deixar-se estar de tonteries, que cada dia es perden 1.000 Euros.
3 Comentaris. COMENTEU-HO:
Crida l'atenció el títol d'aquest últim comentari: "L'endeutament net de l'ajuntament és NOMÉS de 2 milions d'euros". Home!, Sr.Camprubí, quan el pressupost total és de 3 milions set-cents mil i escacs, jo no diria que el més apropiat és dir NOMÉS. Perquè del que es tracta és de poder pagar el deute amb ingressos corrents i no pas amb crèdits que ens hipotequi encara més del que ja ho estem. I, bé, si per fi entra el seny a l'ajuntament, molt mancat en aquests últims anys, benvingut sigui!
Home, quan hom parla de 3 o 4 milions de deute, la diferència és notòria.
L'Estat té un deute de 6 vegades els seus ingressos i la Generalitat de quasi el doble dels seus. No és per petar campanes, però NOMÉS es deu a Sant Pere un 60% del seu pressupost.
I més de 1.000.000 € ja hi eren a finals de 2006.
A mi el que m’estranyen son els números de PerSPectiVa.
Que jo recordi, els números oficials no els ha vist ningú més que l’anterior alcalde i l’actual regidor d’hisenda. Fa uns dies, el dimitit alcalde Llesuy es va posar a disposició dels ciutadans, mitjançant cita telefònica prèvia per explicar aquests números. Que jo recordi, els regidors d’ERC-Reagrupament i ISP van explicar als seus blocs que havíen entrar una instància sol.licitant dia i hora amb l’alcalde. Però a hores d’ara, encara ningú no els ha contestat. Per tant, caldria pensar que els números de PerSPectiVa no son els oficials.
Amb números, tampoc oficials, durant la campanya electoral se’ns va fer arribar un powepoint on el nostre ajuntament semblava que nedés en l’abundància. Ara bé, un cop revisats i coneguts els números oficials, la mateixa persona que havia fet aquell informe es va posar les mans al cap, i també a d’altres parts del cos, per tapar-se les vergonyes.
Amb això vull dir: si els números no son oficials, un cop negada la major, qualsevol interpretació que se’n faci és incorrecta, per molt que la faci en PerSPectiVa. Ara bé, si els números de PerSPectiVa son oficials, llavors ja és de jutjat de guàrdia que els tingui ell i no pas tres regidors que els han demanat manta vegades, i fins avui ningú no s’ha dignat a contestar-los la instància
Publica un comentari a l'entrada