Haig de confessar que veure una persona que has vist en un cotxet d'infant, fent d'Alcalde del poble, és una sensació especial. Tant especial com quan la Cristina o l'Higini van ser Regidors de govern.
Quan en Joan Icart la sensació va ser menor, primer perquè tots érem més joves i també per una major simil.litud d'edat.
Sia com sia, en tots els casos, fa una patxoca especial veure com gent que coneixes -més o menys- des de petit, famílies "de tota la vida", es comprometen a contribuir en el futur del seu poble -també- des de la gestió pública, i més quan hom exerceix l'Alcaldia.
En els darrers deu dies, la vida política del nostre poble ha estat certament convulsa i amb esdeveniments precipitats. A hores d'ara cadasú fa una lectura interessada de la plegada de veles d'en Llesuy i, potser, la realitat trigarem a saber-la un temps.
El destí en tot cas és imperturbable i en Llesuy, sia com sia, ha plegat. Ha plegat, però amb la feina feta. Ha plegat però, quan d'altres ja havíen fet la feina. Potser doncs el millor moment per plegar.
Tant si en Joan Bosch era el dofí, el ben cert és què com menys per uns dies, Sant Pere de Vilamajor té un nou Alcalde. El primer alcalde que he vist en cotxet d'infants.
No sé què ens espera en els propers dies, ni en què acabarà tot plegat, però volia deixar, ara, el meu testimoniatge de què -què carai!- m'agrada que en "Titó" esdevingui, ni que sia per uns dies, "Il.lustríssim Sr.". Tot saludant als progenitors de la nissaga familiar, que han vist realitzat un desig confesat de veure aquest dia realitat.
5 Comentaris. COMENTEU-HO:
Es trist, pero hi han masses interesos,que mai sabrem o portser si, per que el nen del cotxet no continui d´alcalde.
Em sorpren que ara diguis que t'agrada que en Titó sigui alcalde, quan moltes vegades l'has deixat malament quan anava en contra d'en Llesuy (comentaris sobre les maniobres de la família per col·locar el nen d'alcalde, sobre si la campanya va ser de cara a la galeria, que què fàcil era estar a la oposició amb les garrofes assegurades, etc.etc.), i ara tot siguin elogis (GISP: Tots a una). De totes maneres, dir que jo també el vaig veure de petit, i sempre serà en Titó.
El perro busca nuevo amo
Ara canviarem el nostre poble iluminat per una benzinera o un hotel...
En aquest poble de descontents crónics, com l´alcalde no sigui del meu partit no val res.
Des-de aqui val el meu reconeixement a Josep Maria Llesuy, que malgrat totes les dificultats inherents al seu taranná, segón van dir fins els pardals q´arriben a la meva finestra, a mi em va semblar un home amb molta empenta, que hi va donar la cara a tot arreu i que es una persona positiva i amable. I sobre tot, que sap somriure o riure obertament. No com altres que es tanta la seva ambició que si somriuen es per ensenyer la queixalada.
Benvingut en Tito. Esperem que li vaja molt millor, peró tenim en comptes la gent que te davant, tindrá motiu per coneixer ho dificil que hi es ser una perdona publica i comprometida amb el seu poble: Sant Pere de Vilamajor.
Publica un comentari a l'entrada