Darreres entrades:

8/11/16

Récord històric de naixements a Sant Antoni de Vilamajor


L'any 2015, la xifra de neixements ha assolit a Sant Antoni de Vilamajor un récord históric, amb 75 nous nadons al llarg de l'any.

Es supera així el récord del 2006 (73 naixements) que es va repetir al 2010.

Pel que fa a Sant Pere de Vilamajor, l'estadística continua plana, censant-se al 2015 només 33 naixements, al nivell de les acaballes del segle passat.


Evolució dels naixements als municipis de Vilamajor en els darrers 40 anys
Font: IDESCAT.

Dos factors incideixen el l'evolució dels naixements:

- D'una banda la millora de les expectatives respecte de la situació socioeconòmica familiar,
- D'altra, el creixement de la població en edat de procrear.

Estadísticament 2/3 parts dels naixements provenen de dones d'entre 29 i 38 anys. La gràfica següent mostra el nombre de dones d'entre 29 i 38 anys residents als dos municipis, en promig trimestral, en els quatre darrers anys:


Evolució de la població femenina de entre 29 i 38 anys als municipis de Vilamajor: 2013-2016

 Font: elaboració pròpia amb dades dels padrons municipals.
Nota les dades de 2016 corresponen al promig dels tres primers trimestres.


S'observa a Sant Antoni un sosteniment de la població femenina en què es concentren la major part dels naixements, mentre que a Sant Pere la disminució és progressiva.

Amb aixó es constata una major incidència de la millora de les expectatives familiars, sobre tot a Sant Antoni de Vilamajor.

Aprofitem aquest post per anunciar que al mes de setembre la població de Sant Antoni ha assolit la xifra emblemàtica dels 6.000 habitants. 10 anys abans, al juliol de 2006 s'assolien els 5.000 habitants empadronats. (I a l'abril de 2002 s'assolien els 4.000).

A Sant Antoni de Vilamajor s'ha trigat 10 anys i dos mesos en incrementar la població de 5.000 a 6.000 habitants, quan es va trigar sols 4 anys i tres mesos en passar de 4.000 a 5.000 habitants en plena etapa d'expansió poblacional.

Farem l'anàlisi detallada d'aquí a uns dies.

16/6/16

Sant Pere de Vilamajor queda petit


La Mercè Prat deixa l'Ajuntament.

Altres ideals, més llunyans, més simbólics i potser més enriquidors reclamen la seva presència.

Picar pedra és dur quan hom no pot canviar el món des d'un petit poble del Baix Montseny.

Servir els veïns es deu fer difícil quan hi ha d'altres que arriben de molt lluny per viure el món que els nostres avis, pares i nosaltres mateixos, renunciant a moltes coses, hem aconseguit tenir.

Hi ha moltes maneres de servir el poble: la Mercè n'ha triat una altre de més engrescadora.

Que facis grans coses, Mercè !!!

15/6/16

La població de Sant Pere de Vilamajor recupera els nivells de 2012


En els darrers mesos, la població de Sant Pere de Vilamajor s'està recuperant a molt bon ritme, fins el punt que aquest abril ja ha recuperat el rècord màxim d'habitants que va assolir al novembre de 2012, 4.313 habitants:

Evolució de la població empadronada a Sant Pere de Vilamajor. 2011-abril 2016

S'han trigat més de 40 mesos per restablir els nivells de població previs a la caiguda demogràfica, que va tenir el punt més crític al desembre de 2013: en un sol any es van perdre 55 habitants.

Nogensmenys, a l'estiu de l'any passat es trenca radicalment la tendència, i en els darrers 8 mesos la població de Sant Pere de Vilamajor ja ha crescut de 50 persones.

Pel que fa a Sant Antoni de Vilamajor, la recuperació de la població està sent molt vigorosa: 150 persones en els darrers 12 mesos, enfilant-se cap als 6.000 habitants als que, al ritme actual, ben segur s'arribarà a finals de 2016.

Evolució de la població empadronada a Sant Antoni de Vilamajor. 2011-abril 2016

La recuperació, després de 2 anys i mig de creixement poblacional pràcticament nul, es va iniciar a la primavera de l'any passat, adelantant-se un trimestre a la iniciada a Sant Pere de Vilamajor, i repuntant a un ritme molt major que en el poble germà.

No hi ha hagut però a Sant Antoni una caiguda tant acusada de la població en aquesta crisi; a penes una dotzena de persones, però en qualsevol cas, tenint en compte els creixements vegetatius de la població, el fet és que tant a Sant Antoni, com molt més a Sant Pere de Vilamajor, hi ha hagut emigració neta en aquesta etapa. 

Si sumem la població dels dos municipis es veu l'evolució consolidada, que és molt semblant a la que ha tingut Sant Antoni de Vilamajor:

Evolució de la població conjunta empadronada a Vilamajor. 2011-abril 2016

Només en l'any 2013, el més negatiu, es van perdre prop de 100 habitants en conjunt, reprenent amb força des de la primavera de l'any passat, creixent de 200 persones en aquesta darrers dotze mesos, i arribant a l'abril de 2016 a un nou récord històric de 10.240 habitants en la suma dels dos municipis.

La diferent evolució de la població de Sant Pere i la de Sant Antoni de Vilamajor ha significat una augment de la diferència de població entre els dos municipis, de manera que en els tres anys de miratge previs a la depressió, Sant Pere va "esgarrapar" 140 habitants a la diferència de població entre els dos municipis, arribant al mínimi a l'estiu de 2011, de tant sols 1.303 habitants de diferència:

Evolució de la diferència de població entre els municipis de Vilamajor. 2003-abril 2016

La major i millor recuperació de la població de Sant Antoni ha fet però, que les diferències es tornessin a enxamplar a partir de finals de 2014, arribant aquest abril passat, a més de 1.600 habitants per sobre de Sant Pere de Vilamajor. En termes relatius, no obstant, la població de Sant Antoni de Vilamajor continua situant-se a l'entorn del 58% de la població conjunta dels dos municipis, similar des de fa 15 anys.

En definitiva, bones notícies per al desenvolupament econòmic i social dels municipis de Vilamajor, tot i que es constata que Sant Antoni està tenint una major taxa de recuperació, també en termes de llocs de treball perduts i recuperats.
 
Notes metodològiques: Totes les dades i anàlisis d'aquest article es basen en les dades de població empadronada a Sant Pere i sant Antoni de Vilamajor, proporcionades trimestralment a partir de 2012 pels propis Ajuntaments (dades provisionals) i actualitzades amb els respectius Padrons anuals definitius. Les dades intermèdies han estat estimades a partir dels tractament estadístic de dades mensuals procedents del Cens Electoral.
Les dades puntuals de cada mes així obtingudes s'han promitjat en termes de mitja mòbil anual, als efectes d'eliminar les variacions puntuals de població que es donen cada mes. els resultats així tractats són més adequats per a l'anàlisi estadística, per quant signifiquen la població que, en promig, ha estat empadronada en els darrers dotze mesos en el mes de referència, i no pas en el darrer dia de cada mes.

Agraeixo un cop més als ajuntaments de Sant Pere i sant Antoni de Vilamajor, i a les persones encarregades de les dades dels padrons, la seva col·laboració sempre puntual en facilitar-me dades actualitzades, sense les quals aaquesta mena d'anàlisis no seríen possibles.

13/4/16

El Tribunal Suprem posa fi a un despropòsit

L'assumpte va començar aqui.

Tenim en exclussiva el document:

Finalment, el Tribunal Suprem dona per finalitzada la controvèrsia:





8/4/16

Robatoris


En les darreres setmanes un nou episodi de destrosses, intents de robatoris i robatoris consumats s'ha reproduit a Sant Pere de Vilamajor i voltants.

Si ens fixem, hi ha dos tipus d'operacions delictives ben diferenciades:

- Robatoris "professionals": el modus operandi i els objectes sustrets identifiquen els vàndals d'aquests tipus de delicte.

- Robatoris "matussers": relacionats també amb destrosses en mobiliari urbà. S´´on actes vandàlics, oportunistes, de persones que fan dels robatoris i actes vandàlics una pobre manera de reafirmar la seva pobre manca d'autoestima.

Els primers s'han de relacionar amb la delinqüència organitzada: grups de delinqüents que aquí i allà picotegen i arrassen els domicilis menys previnguts. saben on van; observen i avalúen. Trien, actúen i van a un altre lloc.

El segons són fets de lladres immadurs, probablement persones igualment immadures i pràcticament segur per joves i adolescents.

En els darrers anys a casa hem patit un acte vandàlic, una entrada amb força al domicili i finalment un robatori. En tots tres casos han estat duts a terme per joves, alguns menors d'edat, de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor. 
Em què em baso per fer aquesta acusació? Doncs que tinc noms i cognoms.

Tots sabem que les lleis protegeixen els menors d'edat. Per a ells, l'acció de la Justícia ha de ser d'acord amb la necessitat de què no quedin marginats de la Societat pel fet de tenir antecedents. El valor material de les destrosses i productes del robatori, tot i importants, normalment el cobreix l'assegurança i per tant el perjudici es palia.

En el seu dia, identificats uns vàndals menors d'edat vaig contactar amb alguns dels pares. Cap colaboració. Llavors vaig voler ser pioner en l'intermediació però resultà que l'Ajuntament no te competències. El Jutge de Pau, tampoc.

No vaig llavors portar els xicots als Mossos perquè sé el que és tenir fills (tres, concretament). 

Als delinqüents identificats la vida els va ensenyar, ha ensenyat a uns i altres: uns continuen en la marginalitat, altres han passat l'adolescència i els temps de bretolades.

Amb el robatori, força copiós; un gran botí, la cosa va canviar. Ja no es tractava de menors d'edat, sinò de joves que iniciaven el camí de la seva marginalitat social sovint de la mà d'unes famílies desestructurades.

A les escoles del nostre municipi s'educa -el què es pot- a tots els nois i noies per igual. Crec també que som uns pobles amb valors, vivim en valors, hi convivim. Per tant no és una errada del sistema educatiu, no ha estat mancança dels nostres educadors: en tota campana de Gauss sempre hi ha cues que mai deixaran d'existir.

A tots ens consta la preocupació i l'ocupació dels nostres serveis públics: consistoris, vigilants, policies i educadors en veure les pomes joves que es comencen a podrir tot alterant la condició de vida de la ciutadania. també les famílies en som conscienciades.

Poc més podem fer, però proposo dues coses:

a) Habilitar mintjançant els oportuns Convenis, per a determinades intervencions de la Polició Municipal de Sant Antoni, en particular en tasques de detenció que els Vigilants de Sant Pere tenen prohibides per per llei.

b) Modificar els respectius Reglaments de Civisme per incloure la figura del Mediador, designat pels municipis per resoldre conflictes entre famílies i també entre el municipi i els joves descarriats, derivats d'actes delictius i vandàlics, ben al costat, però transcendint, de les prerrogatives concedides en el context de la vida escolar. Al respecte, crec que els Jutges de Pau són la figura idonia, i que les sancions amb treball social hauríen d'estar contemplades expressament per sobre de les pecuniàries (d'obligat cumpliment en el cas d'actes contra béns municipals, i, sense remei, voluntàries en afectacions a particulars.

Mentre tot aixó no arribi, crear un clima de vigilància colectiva i de les nostres llars és el millor antídot per treure les ganes als potencials delinqüents: ens trobem, realment en un cas d'alarma social. Alarma perquè estem alarmats, social perquè afecta a la nostra Comunitat.

Per acabar, un agraïment a la dedicació i sensibilitat dels nostres Vigilants i Policies: hi són i saben estar, que és de reconéixer.

10/3/16

Dos dies sense pati a l'Escola

Avui, fa 50 anys, ni jo ni els meus companys varem poder jugar els nostres fabulosos partits de futbol amb quatre equips i vuit porters en un mateix camp. Ni tant sols passejar-hi o jugar a "xapes". 

Ens varem haver de conformar amb el pati de d'alt i ens vàrem conformar, tots plegats, amb les dues cistelles del camp de "mini-bàsquet" i la pista de patinantge que hi havia al pati de d'alt, on jo vaig aprendre a jugar a hoquei amb el meu stick Reno i els meus patins de rodes de fusta i corretges de cuir.

Era el 10 de març de 1966, llavors jo tenia 7 anys i dos mesos.

Sense saber-ho, fins anys més tard, perquè aquell 10 de març de 1966, ni tampoc al dia següent, vaig poder jugar al "pati d'abaix" de la meva Escola, només recordo aquella enorme esplanada plena de "soldats" grissos amb cascs i fusells: ens havíen ocupat el pati d'abaix.

No, no era un d'aquells exercicis gimnàstics que tantes vegades feiem amb els "hermanos". Més tard vaig saber que havia estat "la Caputxinada", un grup notable de joves estudiants i personalitats compromessos que desafiaven pacíficament la Dictadura.

Durant tot el dia, encuriosits, malgrat la inquietud dels professors i sobre tot dels membres de la congregació docent, veiem per les finestres d'aquella casa pairal de Sarrià on llavors s'allotjava l'Escola, (Sagrat Cor) moviments de "tropes", que entraven i sortíen amb els seus vehicles per un camí d'accés al pati d'abaix al costat del Liceu Francés, l'altre veí.

El nostre pati gran vorejava (voreja encara) en tota la seva extensió el lateral del convent del Caputxins, per on llavors discorria una riera. Fins i tot varem poder veure, desde la finestra de la classe, alguns joves que s'enfilaven al mur encuriosits pel desplegament d'aquells homes de gris al nostre pati d'abaix.

El carrer Eduard Conde tenia el pas restringit, ple de Land Rovers de color gris.

Ni aquell dia ni el següent vaig poder anar a buscar aigua al pou del Caputxins, tasca per a la què en aquells temps, m'havia ofert de voluntari amb un vell "hermano" a qui acompanyava. Els "hermanos" apreciaven molt aquella aigua fresca, realment bona, que destinaven al seu consum diari.

Alié a tot el que passava, vaig poder viure la Caputxinada, com en "Forest Gump" d'una manera molt singular: sense pati.

16/2/16

L'Ermita de Sant Elies: cent anys


L'Ermita de Sant Elíes al 1912


I al 2016...

11/2/16

Ja tenim un catàleg del camins del municipi

Fa uns dies, la Diputació de Barcelona ha lliurat el Catàleg de camins del municipi de Sant Pere de Vilamajor, un document que inventaria els camins municipals i n'analitza els trets fonamentals. 

L'acte es va dur a terme pel diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat, de la Diputació, Jordi Fàbrega, amb l'alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor, Pamela Isus.




Per aquest treball s'han han inventariat un total de 82 camins que sumen un 117,3 km. Els camins s'han escollit d'acord amb les indicacions dels tècnics encarregats de la redacció i representants de l'ajuntament, entre els quals hi ha regidors i tècnics.

A partir d'aquesta informació de base formada per un seguit de paràmetres referents a la seva geometria, funcionalitat, estat de conservació, amplada i tipus de ferm, es va realitzar un treball de camp amb visites al conjunt de camins i recollir dades descriptives pel seu posterior processament informàtic.

De cada camí s'ha confeccionat una fitxa resum amb les dades identificatives com són el codi, el nom, l'extrem i topònim i la seva situació, així com les dades generals da cada camí com és el tipus de ferm i l'estat de conservació, la longitud, l'amplada i la tipologia. El treball també inclou una descripció amb fotografies i perfil longitudinal.
Alguns dels camins inventariats es perden entre camps o bé no se n'ha localitzat la seva traça, motiu pel qual s'ha inventariat fins on ha estat possible reconèixer-lo com a tal. La llargada dels camins és variable, i va des de camins que tant sols tenen 80 metres fins al més llarg, que té 5.073 metres. Gairebé tots els camins inventariats no presenten drenatge longitudinal, i això comporta el deteriorament del ferm i la formació de xaragalls en alguns dels casos estudiats.

Aquest catàleg de camins municipals ha tingut un cost de 23.326€, assumits en un 90% per la Diputació de Barcelona.

Ja fa anys que vinc reclamant que s'aclareixi la titularitat dels camins del muncipi, alguns del quals, perquè ho conec, han estat sent apropiats indegudament i barrats pels que se'n consideren els seus propietaris.

Confio que aportacions com la que ara ha fet la Diputació de Barcelona ajudi a aquesta qüestió i a l'hora divulgui el ric patrimoni viari del nostre municipi, bona part del qual està en vies d'extermini pel desús i la manca de conservació, doncs d'una banda les restriccions injustificades d'accés rodat al Parc i d'altra la priorització d'autopistes forestals per qüestions de seguretat ens impedeixen gaudir d'indrets que les noves generacions ja no coneixen i, en definitiva, propiciar el gaudi variat i sostenible d'aquesta natura de la què tant ens vanagloriem.

5/2/16

Partida pressupostària 1714; què se'n sap?


El 25 de juny de 2013 l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor feia la següent crida:


De la meva part vaig fer una transferència de 5€ al compte indicat.

Mesos després, per Decret d'Alcaldia de data 7 de febrer de 2014, aquest diners es van transferir a l'Assemblea Nacional Catalana.

Han passat dos anys i mig i ara em pregunto: quants diners es van recollir? Algú de vosaltres o del propi Ajuntament ens podria dir quelcom al respecte?

29/1/16

Evolució de la població de Vilamajor en els darrers 10 anys

Variació anual de la població dels municipis de Vilamajor. 1981-2015

Després de la paralització del creixement poblacional -de fet amb emigració neta- dels anys 2012 i 2013, la població de Sant Antoni de Vilamajor ha prosseguit al 2015 la remuntada iniciada l'any anterior.

A Sant Pere de Vilamajor, aquest passat any 2015 s'ha aconseguit una tímida recuperació de la població empadronada, assolint la mateixa xifra de població que tres anys enrera. A Sant Pere de Vilamajor la població empadronada pràcticament no ha variat des de 2010, portant ja cinc anys per sota del creixement natural.


Evolució de la població empadronada a Sant Antoni de Vilamajor. 2000-2015



Evolució de la població empadronada a Sant Pere de Vilamajor. 2000-2015






Evolució relativa (*) de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 1999-2015
(*) Creixement relatiu de la població. Base any 1999=1.

Cóm s'ha modificat la piràmide d'edats en els darrers 10 anys?


Les gràfiques següents expliquen els moviments de la població empadronada per trams d'edat en els dos municipis de Vilamajor:



Evolució de la piràmide de població de Sant Antoni de Vilamajor. 2000-2015

Evolució de la piràmide de població de Sant Pere de Vilamajor. 2000-2015
Nota: les línies grises intemèdies representen l'evolució any a any de les piràmides de població.


En aquests 10 darrers anys, que signifiquen la més important etapa històrica d'expansió demogràfica dels nostres municipis i, a l'hora, el súbit final d'aquesta etapa, es pot apreciar el "reompliment" de les piràmides de població en dos trams d'edats ben marcats: el infants fins als 15 anys i els adults d'entre 40 i 45 anys. Ha estat el fenòmen de l'immigració que ha determinat aquesta evolució.

El fenòmen immigratori ha estat comparativament molt més acusat a Sant Pere de Vilamajor, fins el punt que ha determinat l'existència de dues grans "muntanyes" com es pot apreciar a la gràfica, que determinaran el futur demogràfic del municipi a llarg termini:
- En 25 anys el nombre de jubilats a Sant Pere de Vilamajor -de no haver-hi un augment significatiu de l'emigració- multiplicarà les dades actuals, esdevenint (i és molt anticipar) un poble amb unes taxes de jubilats molt més altes que els pobles de l'entorn. Persones grans en habitatges unifamiliars.
- El "forat demogràfic" de la població de entre 20 i 34 anys, segment bàsic de tot municipi, s'ha enxamplat i a l'hora s'ha fet relativament més fons. No s'ha aconseguit omplir en els anys de forta immigració i els seus efectes es deixaran sentir progressivament amb una disminució de la població emancipable, reproductiva i fortament productiva.

A Sant Antoni de Vilamajor, que ha partit d'una estructura demogràfica molt més equilibrada, el reompliment de la població infantil fins als 14 anys també ha estat molt acusat, però:
- La immigració neta de persones adultes s'ha enxamplat més que a Sant Pere, abastint persones més joves, i a l'hora ha tingut lloc amb una població relativament més envellida, fets que expliquen l'enxamplament  del cim format per persones d'entre 40 i 54 anys, molt atípic.
- Derivada de l'anterior, a mida que aquestes persones actuals -si no hi ha una forta emigració- avancin la seva edat, s'aniran conformant una capa molt grossa de persones recent jubilades, que conformarà més a llarg termini al seu torn una molt important base de persones de la tercera edat, més perdurable que la Sant Pere de Vilamajor.
- Per contra el "forat demogràfic" entre el jovent, que sempre ha estat menys intens i menys extens que el de Sant Pere, no tindrà tanta influència.

La transposició de la població existent fa 10 anys amb l'actual resulta especialment interessant:

Comparació de les piràmides d'edat de Sant Antoni de Vilamajor. Transposició 2005/2015 (*) - Dades actuals 2015

  
Comparació de les piràmides d'edat de Sant Pere de Vilamajor. Transposició 2005/2015 (*) - Dades actuals 2015
(*) Translació 10 anys després, de la població existent al 2005. Es compara el nombre de persones actuals (2015) per cada tram d'edat, amb les persones que hi havia al 2005 d'un tram d'edat 10 anys inferior. Així es poden observar les variacions de població respecte la teórica que hauria d'existir si no hi haguéssin hagut fenòmens migratoris o naturals (naixements i defuncions). Així, un increment en el nombre de persones d'un mateix tram d'edat es deu inequívocament a un saldo migratori positiu (immigracions netes) mente que una disminució es pot deure tant a moviments emigratoris nets com, també, a defuncions, aquestes molt més probables en trams d'adt avançada.

A Sant Antoni de Vilamajor, en els darrers 10 anys ha continuat, tot i què amb menor intensitat, la immigració, molt notable en els trams d'edat de 30 a 44 anys.

A Sant Pere de Vilamajor també s'ha donat immigració neta de persones entre 30 i 44 anys, però és d'apreciar una emigració neta prou significativa centrada en el jovent de 20 a 24 anys i l'estancament del jovent entre 25 i 29 anys, fets que no s'han donat al municipi germà: Sant Antoni de Vilamajor està tenint major capacitat de retenir, i fins i tot molt tímidament d'atreure jovent (20-29 anys), fet que no es dona a Sant Pere de Vilamajor (sense que en aquest municipi es pugui parlar però d'emigració massiva del jovent). Aquest fet és potser el que té un interès estratègic més important.

Curiós també destacar dues evidències:

- La població que fixa de manera més estable la seva residència és la situada entre els 50 i 74 anys d'edat.
- Passats 10 anys moren just la meitat dels avis que tenen 85 o més anys.
    
La comparació entre les piràmides d'edat relatives dels dos municipis, i d'aquests amb la del conjunt del Vallès Oriental, ens dona una idea dels trets diferencials:


Piràmides d'edat comparades dels municipis de Vilamajor. 2015

 Piràmides d'edat comparades dels municipis de Vilamajor i del Vallès Oriental. 2015*  
* La piràmide del Vallès Oriental correspon a dades de 2014. 


Respecte l'àmbit comarcal, de molta més població i per tant més ben definit, tant Sant Pere com Sant Antoni de Vilamajor presenten alguna anomalia:

- A Sant Pere de Vilamajor s'aprecia la més forta incidència de l'immigració sobre les capes d'infants i persones de mitjana edat, i a l'hora, el "forat demogràfic" molt intens del què ja hem parlat abans.

- A Sant Antoni de Vilamajor, la major concentració de població d'entre 50 i 59 anys, de la que esdevindrà un desequilibri de persones jubilades en un futur proper.

Des de sempre hem pensat que la proximitat entre els dos nuclis dels municipis de Vilamajor provoquen un cert factor de d'elecció alternativa quant a fenòmens residencials (i d'altres). És un fenòmen que mai ha estat estudiat, però té un indicador molt calr quan sobreposem les estructures demogràfiques dels dos municipis en conjunt, amb la de la comarca de la que -administrativament- formem part: 


Comparació de les piràmides d'edat de la suma dels municipis de Vilamajor amb el Vallès Oriental. 2015*
 
* Estructura de la població per trams d'edat, en percentatges respecte la població total. La piràmide del Vallès Oriental correspon a dades de 2014. 

Es pot apreciar cóm, en sobreposar les piràmides de població dels dos municipis de Vilamajor, es sincronitza el resultat de manera molt acusada amb la piràmide de la comarca. Però amb una petita diferència: un avançament de 5 anys en les típiques puntes demogràfiques d'infants joves post-adol·lescents i persones de mitjana edat, evidència d'una immigració neta anterior i més intensa que la del conjunt de la comarca, fet  que a mig termini determinarà que també la incidència de persones de la tercera edat serà anterior i més perdurable.


Resulta d'interès, per acabar aquesta breu anàlisi, observar l'evolució de l'edad mitja de la població dels dos municipis:

Evolució de l'edat mitja de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 1999-2015


La intensitat del fenòmen immigratori de la primera dècada dàquest segle ha anat conjugant un envelliment progressiu i extens de la població mitja, fins el punt de què Sant Pere de Vilamajor ja ha atrapat Sant Antoni, superant en ambdós municipis els 40,5 anys d'edat mitja (en línia però amb l'edat mitjana del Vallès Oriental, que està mig any per sota).
 
De les anàlisis anteriors podem un cop més concloure que els municipis de Vilamajor s'enfronten a assumir una important població de persones de la tercera edat, fet que determinarà importants canvis socio-econòmics en els dos municipis. A Sant Pere de Vilamajor, amb la població molt més dispersa i sense rellevància del nucli principal, el repte és més important.
A l'hora, també a Sant Pere de Vilamajor, en el mig termini el "forat demogràfic" determinarà una ràpida disminució de jovent emancipable i reproductiu, que tindrà conseqüències sobre la població activa i en conjunt sobre el desenvolupament socio-econòmic del municipi.

Només amb una valenta i decidida política estratègica de tots els agents polítics i socials, de cara a la promoció de l'establiment residencial del jovent i de relocalització de la gent gran, en nuclis compactes, s'aconseguirà mantenir l'equilibri i el desenvolupament sostingut d'ambdós municipis, fonamentalment a Sant Pere de Vilamajor, que té una situació molt més agreujada.



Font de les dades: Padrons municipals d'habitants. Fins a 2014, INE-IDESCAT. 2015 Padrons provisionals, Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.

Notes: Tot i que les dades del padró corresponen a 1 de gener de cada any, s´han assimilat al 31 de desembre de l'any anterior, per exemple, les dades de 2015 corresponen al padró de 1-1-2016 equivalent a 31-12-2015, i així igualment per a tots els anys.


No m'estic d'agraïr novament als Ajuntaments de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor la seva estimable col.laboració per tal de poder realitzar aquestes contribucions amb dades puntualment actualitzades.