Darreres entrades:

24/9/07

Estàndars per a equipaments esportius

El Pla Director d'Infrastructures Esportives de Catalunya (maig 2005) indica que "Les reserves de sòl que calen a cada municipi per a la construcció d'instal·lacions esportives de la xarxa bàsica, han d'estar previstes en el Pla d'ordenació urbanística municipal i es concretaran en els mapes d’instal·lacions i equipaments esportius dels municipis que han d'elaborar els respectius ajuntaments. Tanmateix, i a títol orientatiu, en aquest apartat es proposen uns estàndards que responen a unes necessitats mitjanes dels municipis en funció del nombre d'habitants":
  • Població de 1.000 a 5.000 habitants: entre 4,5 i 5 m2 per habitant.
  • Població de 5.000 a 10.000 habitants: entre 4 i 4,5 m2 per habitant.
Actualment la població de St. Pere de Vilamajor és d'unes 3.700 persones, i de 5.100 a St. Antoni. La cobertura conjunta de Vilamajor significarien doncs uns 37.500 m2 de superfície de sòl per a infrastructures esportives: Quants en tenim; quants manquen?

El nostre POUM sitúa la població de Sant Pere de Vilamajor en uns 10.000 habitants a llarg termini. Aixó significaria planificar la reserva d'uns 42.000 m2 de sòl per a infrastructures esportives. Descomptant la superfície de les infrastructures que ja tenim, caldrà esperar que el POUM planifiqui el sòl que ens manca per arribar a aquest estàndard de 42.000 m2. (article)

Ah! I caldria afegir el 10% de la superfície d'espais lliures de domini i ús públic, els 4.000 m2 de superfície comercial, els 4.000 m2 de superfície d'equipaments socials, les obligatòries places d'aparcament públic, la reserva per a habitatges de protecció social,... i tot plegat, apart dels equipaments escolars. Caldrà veure si no acabem fent un POUM del segle XXI que deixi la vila amb estàndards dels anys 60. (Veure, a més: Estàndards urbanístics).

Construcció d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor

La construcció d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor


A veure si adivineu entre quins anys es posa en marxa el POUM de Sant Pere?

17/9/07

Convenis urbanístics en el POUM

Entre 2006 i la primera meitat de 2007, l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va signar diversos convenis urbanístics als efectes de facilitar la nova planificació del municipi.

Les actes de les Juntes de Govern (veure enllaç a la pàgina web de l'Ajuntament en aquest mateix blog) han vingut donant-ne comptes.

Excepte pel que fa als eixamples del nucli principal, la totalitat dels convenis signats tenen com a comuns denominadors dos aspectes remarcables:

a) Obtenen, per a diversos usos públics, porcions de terrenys qualificats fins llavors com no urbanitzables (fins i tot per adquirir zones verdes).
b) Contrapresten al cessionari dels terrenys amb porcions de terreny edificable, que permeten construir des d'un habitatge fins més d'una dotzena (singularment, s'inclou també un espai per a una benzinera, o tot un polígon industrial).

Els diferents polígons d'actuació contemplats en la darrera versió del POUM signifiquen 144.000 m2 de nou sòl residencial d'aprofitament privat, equivalent a 416 nous habitatges, juntament amb uns altres 69.400 m2 d'equipaments privats (zona industrial i benzinera).

Es fa difícil calcular l'increment del valor dels terrenys en passar de no urbanitzables a edificables, tenint en compte que en bona part dels solars l'antiga planificació urbanística no havia deixat expectatives de requalificació. Estariem parlant, no obstant d'uns 150 nous habitatges, i d'unes 7 Ha de sòl per a equipaments privats.

No discutiré ara l'oportunitat que significa per al municipi disposar d'unes quantes hectàrees per a usos públics (uns 115.000 m2), la creació de nous vials (uns 10 Km), o dels espais que es reserven com zona verda (133.000 m2). Tampoc discutiré en aquesta ocasió sobre la idoneïtat dels usos ni els emplaçaments; tant sols em pregunto:

Quant valen actualment i en la realitat aquests terrenys, majorment no urbanitzables, obtinguts pel municipi?

S'ha calculat la equidistribució de beneficis i càrregues inherents a aquests convenis?

Estan adequadament compensades al municipi les eventuals plusvàlues obtingudes?

Convé a aquest respecte tenir en compte la nova Ley del Suelo, que ha entrat en vigor el passat 1 de juliol, precissament per a tractar situacions com aquesta.

Un canvi d'orientació, i en qualsevol cas transparència, seria desitjable en la singladura final del POUM. Afortunadament, sembla que anem en bona direcció. Veure al respecte aquest article.

12/9/07

El Parc Urbà de Llevant: un projecte motor per al municipi

Aviat farà dos anys, al novembre de 2005, en coincidir amb el final de la primera fase de participació ciutadana del POUM-2005, que vaig presentar, mitjançant instància formal a l’Ajuntament, un document de 55 pàgines amb tot un seguit de propostes, modificacions i comentaris a l’Avantplà que s’havia presentat a opinió pública.

Les 14 propostes estaven ordenades en 11 objectius que es centraven en els equipaments, la reforma del nucli principal i en el sistema de comunicacions i vialitat entre veïnats.

Un dels projectes, considerat per a mi com fonamental, es refereix al Parc Urbà del nucli principal, situat al veïnat de Can Derrocada.

Com és sabut, doncs s’ha tractat profusament en aquest blog, (El penúltim equipament per a Sant Pere, Crònica de la zona esportiva de Can Derrocada), a Can Derrocada existeix un magnífic equipament, la Zona Esportiva –privada-. En sí mateix és una peça clau per a la planificació del municipi, però a més, l’equipament constitueix el nucli central d’un important projecte de recuperació d’un àrea verda d’inestimable valor, centrada a Can Derrocada però més a prop dels veïnats de Llevant i del centre de la vil·la.

Gràfic del projecte original. Novembre 2005

El projecte, presentat al novembre de 2005, es resum en el següent contingut: es tractaria d’aprofitar la peça de la Zona Esportiva de Can Derrocada, reconstituint-la com el centre d’una important àrea d’aprofitament social, creant una nova centralitat a partir dels següents elements:

1) La creació, a l’esplanada adjacent de la Zona Esportiva, un espai d'aproximadament 1 Ha de superfície, del Parc Urbà de Llevant (la denominació consta, per primera vegada en l'informe adreçat a l'Ajuntament. La darrera versió del POUM, es confon i el recull com el Parc dels Tres Torrents). La concepció d’aquest Parc és fonamentalment d’esbarjo familiar, emplaçant-hi per exemple un àrea de jocs infantils i elements adreçats al públic juvenil com ara una pista de skate-board, i una altre de trial-sin, aquesta a la vorera de la riera. Tanmateix unes taules de pic-nic, un pipi-can o en el futur, un quiosc de refrigeris, serien peces apropiades per a l’indret.

2) La connexió del Parc de Llevant amb els veïnats de Llevant (Can Vila, Can Ram i Vallserena) seria extraordinàriament ràpida a través d’un nou vial des de la carretera de Vallserena, passant per Can Tona, fins enllaçar amb el carrer del mateix nom -Llevant- de Can Derrocada, permetent una confortable utilització de la zona, creant un important eix de comunicació entre aquests importants veïnats, i, a més, permetent un enllaç amb l’Escola Torre-Roja, directe, sense passar per l’interior de Sant Antoni de Vilamajor, i a l’ensems, arribar fins el nucli principal del municipi.
El Parc de Llevant, al costat de la Zona Esportiva. Observi's l'enllaç amb el camí de Can Tona

3) A partir del Parc de Llevant i vorejant la zona esportiva, es crearia un camí verd a la llera del Torrent de l’Arnau, enfilant-se cap el nord-oest. A la intersecció amb el carrer de Sant Bernat, el torrent de l’Arnau es troba amb el torrent de Can Vidal, que ve de l'oest, i amb el torrent de l’Abellar, que baixa del nord.
En aquest punt, entrant en una vaguada, es troba la única àrea verda de les 35 Ha del veïnat de Can Derrocada que la cessió al municipi va convenir. Es tracta d’un àrea poligonal d’uns 4.000 metres quadrats útils, batejada com el Camp dels Tres Torrents (l'autoria correspon a l'Higini Herrero, en el sí de la Comissió de Treball per a l'Estudi del POUM). Aquest àrea, boscosa, es podria reconstituir com una zona d’esbarjo apropiada per a l'activitat física i el descans que podria proveir-se d’elements com ara tirolines, pista americana, circuits d’equilibri, piràmide de cordes, etc.
El Camp dels Tres Torrents. Al sud, el Parc de Llevant connectat pel camí verd del Torrent de l'Arnau

4)
En el Camp dels Tres Torrents, el camí verd que s'inicia en el Parc de Llevant es desdobla en dos ramals. Cap al nord, seguint el torrent de l’Abellar es defineix un recorregut de circumval·lació d’uns 1.500 metres pel voral de la riera. La llera és molt àmplia i permetria la creació d’un circuit pedestre per activitats d'exercici físic, footing, amb estacions per a activitats d’estiraments o similars. L'anomenarem Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar.
El Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar, iniciant-se sobre el Camp dels Tres Torrents. Vers l'oest continúa el camí verd pel ramal del Torrent de Can Vidal

5) L'altre ramal a partir del Camp dels Tres Torrents, vers l'oest, cap la Serra -i el sot- dels Erms, és pròpiament la continuació del camí verd inicial al Parc de Llevant, seguint ara el torrent de Can Vidal (o de Can Llobera), recorrent un àrea que ja és actualment zona verda. El camí existent discorre en un paratge frondós d’especial interès paisatgístic, fins als límits de Can Derrocada. Només caldria rehabilitar-lo, fent-lo confortable per al recorregut de vianants i bicicletes

6) A partir dels límits de Can Derrocada, sota la finca Masgoret, la vaguada s'obre i el recorregut discorre pel camí existent que segueix el torrent de Can vidal, que s’enfila fins Can Llobera, separat pel torrent dels camps de conreu.

7) Arribant a l’alçada de Can Llobera, ens trobem amb el singular paratge de la font de Can Llobera (o font verda), actualment molt deteriorada, però què, convenientment rehabilitada, constituiria un punt de descans. (Els mapes de l'Editorial Alpina la marquen com la única font del nucli central del municipi, juntament amb la existent als pous al costat de la zona esportiva de Can Derrocada).
El ramal del camí verd al seu pas pel Torrent de Can Vidal, fins la font i el carrer de Can Llobera

8) Finalment, seguint cap amunt, per Can Llobera i el camí existent a l’alçada del dipòsit municipal, s’arribaria al nou centre de la vil·la, amb el carrer tanmateix anomenat de Can Llobera, que connecta amb l’Escola de Can Fou.

9) Des del nucli principal, a més, a l’alçada de la Masia de Can Derrocada i seguint pel carrer de El Sui, s’arriba a les 108 escales (camí públic) que travessen fins el torrent de Can Vidal, donant una altre connexió de vianants per a la zona.
El pas públic d'escales en el trencall del carrer de El Sui, connectant amb el camí verd del Torrent de Can Vidal

Les distàncies aproximades del recorregut són les següents:

- Des de l'extrem del Parc de Llevant que connecta amb el camí de Can Tona, fins el Camp dels Tres Torrents: 325 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents fins al límit del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar: 750 metres.
- Des del Camp dels Tres Torrents vers Can llobera, fins el límit de Can Derrocada: 275 metres, i des del límit de Can Derrocada fins el carrer de Can Llobera, pel torrent de Can Vidal i la font de Can Llobera: 500 metres.

El recorregut total del camí verd (sense el ramal del torrent de l'Abellar) és doncs d'uns 1.100 metres. De la seva banda des del carrer del Sui, hi ha uns 95 metres fins enllaçar amb el camí verd del torrent de Can Vidal.

Des del centre de la vil.la (Avgda. Sant Elies-Carrer de Can Llobera) fins el límit del Parc de Llevant amb el camí de Can Tona, resulta una distància de menys de 1,5 km de passeig verd per a vianants i bicicletes.

És de fer notar que tot el recorregut per les lleres dels torrents ja és zona verda o camins de domini públic, a l’igual que la zona del Camp dels Tres Torrents (amb les reserves pròpies de la Llei d’Aigües, gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua). Tanmateix, el camí de Can Tona ja és una realitat possible gràcies al conveni signat entre els propietaris dels terrenys i l'Ajuntament (veure acord, punt 9).

Pel que fa a la Font de Can Llobera, que seria zona de pas, acords amb la propietat permetrien la recuperació del paratge sense malmetre la finca.

La part més important, l’esplanada del Parc de Llevant, fins la cessió a l’Ajuntament de la urbanització de Can Derrocada estava constituïda en zona verda, d’uns 10.000 metres quadrats. La recuperació com espai verd d’ús públic significaria compensar la propietat, sent factible per exemple la ubicació de cases aparellades al costat sud del ramal que uneix el camí de Can Tona amb el carrer de Llevant (millor que seguint el carrer Xaloc), habitatges que adquiririen un extraordinari valor en sí mateixos -no per mor de l'especulació-, en disposar-se a tocar del Parc de Llevant i de la zona esportiva, i a un pas de Sant Antoni de Vilamajor. Tanmateix, es podria utilitzar com d'intercanvi amb la inútil zona d'equipaments situada al costat del torrent de Can Vidal, d'ubicació i orografia inadequades per a una utilització racional. (Es tracta d'un espai d'uns 7.000 m2 i 150 m de llarg i uns 45 d'amplada promig, amb un pendent entre el 20% i el 40% respecte als vials que l'emmarquen).

El projecte complert del Parc dels Torrents sobre el plànol municipal

Val a dir que des de la carretera de Vallserena fins la font de Can Llobera, el camí circula a peu pla, en seguir els torrents de l'Arnau i Can Vidal. Això el fa especialment idoni per al passeig de vianants i la circulació de bicicletes.
Si s'observa amb deteniment, el projecte es situa a mitja alçada del centre de la nova vil.la de Sant Pere de Vilamajor, i permet unir, amb bicicleta (o a peu), les dues Escoles del municipi. A més crea un ramal verd que, juntament amb la Riera de Vilamajor en el futur convertida també en un passeig per a vianants, enmarquen de manera molt apropiada el nucli central del municipi.

Vista aèria del Camí dels Torrents complert i del Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar

De fet, no hi ha en cap versió del POUM cap projecte similar que revaloritzi un àrea per a l’ús comunitari, ni que serveixi per vertebrar i unir cinc veïnats com ara el nucli principal, Can Derrocada i els veïnats de Llevant (Vallserena, Can Vila i Can Ram), on residirà a mig termini el 70% de la població del municipi (actualment aquests veïnats signifiquen el 64% dels habitatges construïts de Sant Pere de Vilamajor), creant un àrea de nova centralitat que redueix l'endèmica dispersió dels nuclis residencials. A més, recupera sosteniblement i reconcilia el nucli principal amb l’entorn natural, no ja com a reserva patrimonial o paisagística, sinò per a la seva utilització racional per als residents urbans que es consoliden en le municipi: de fet, el Parc dels Torrents es constitueix en definitiva com el parc natural urbà del centre. És per tant un projecte que cal considerar com projecte motor del POUM. I en realitat no és gaire complicat ni costós de dur a terme.

Esquema general de situació i eixos bàsics

Malgrat la meva convicció personal -com autor del projecte- i les nombroses adhesions que ha anat tenint, val a dir que la Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'Estudi del POUM, no sense llargs debats sobre la conviniència de substituïr-lo deixant el vial propossat per l'Avantplà del POUM, va atendre el projecte, i finalment va decidir recolzar-lo parcialment (no amb unànim convicció, certament). En el seu Informe defensa la preservació de la zona verda de Can Derrocada, amenaçada a l'Avantplà del POUM, però sense inclinar-se per assumir el projecte complert de l'espai, sinó tant sols de tenir-lo en compte com una alternativa més (!).
Finalment, el projecte, pel que fa al parc dels Torrents i al camí de Can Tona, va tenir un reflex preliminar a la darrera versió del POUM.

Ortofoto de conjunt on es visualitzen les vies de connexió. Permet observar les dimensions reals del projecte. És de notar la proximitat i fàcil connexió del parc de Llevant respecte les entrades als veïnats de Vallserena i Can Vila

Caldrà esperar veure com avançaran els treballs per a l'aprovació inicial del POUM, de manera que el projecte, en el seu conjunt i amb tota la dimensió projectada, pugui, finalment, ser una realitat en benefici de tots els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor.

Des de totes les instàncies, de la meva part, el continuaré defensant de forma entusiasta, vehement i convençuda.

11/9/07

Curiositats dels cognoms dels nostres Alcaldes

Sabieu que, segons les dades de l'INE, només hi ha a tota Espanya 52 persones que tinguin per primer cognom Llesuy com el nostre actual Alcalde?

L'Institut d'Estadística de Catalunya ens confirma aquestes dades i a més ens dóna les dades per comarques:

- 4 al Segrià
- 5 al Vallès Oriental
- 5 al Pallars Sobirà
- 11 al Pallars Jussà
- 21 al Barcelonés
- Reste de Catalunya: 6
- Reste d'Espanya: 0

Aquestes dades ens posen de manifest que, probablement, el cognom provingui dels Pallars.

Un altre il.lustre cognom, Bruguera, té 889 descendents directes a Catalunya, 12 a les Illes Balears, 9 a Navarra, 6 a Osca, 6 a Madrid i 36 més a altres províncies (menys de 5 per província). Pel que fa a Catalunya, on hi ha més persones amb aquest primer cognom és al Barcelonés (214) seguit del Maresme (192) i Osona (101). Al Vallès Oriental n'hi ha 97 persones. Segons aquestes dades probablement el cognom tingui al seu origen a la franja entre el Maresme, Osona i el Baix Empordà.

Un altre cognom d'Alcalde, Icart, té segons les mateixes fonts a Catalunya 335 persones que el porten com a primer cognom, 94 al Vallès Oriental. Fora de Catalunya, hi ha 33 persones, 16 a Saragossa i 17 a altres províncies amb menys de 5 persones amb aquest cognom.

Als enllaços d'aquest blog trobareu les entrades per a poder continuar jugant amb l'onomàstica.

5/9/07

Cal complir -tota- la legalitat urbanística

A Sant Pere de Vilamajor, segons l’actual planejament urbanístic (Normes Subsidiàries de 1987), encara queden per edificar en els principals veïnats (“barris”) uns 1.200 habitatges.

La més alta proporció de nous habitatges potencials es concentra a Can Derrocada, amb uns 400 (una tercera part del total). A molta distància encara quedarien pendents d’edificar 290 habitatges a Les Faldes, 200 a Vallserena, o 180 a Can Vila.

Així com en altres veïnats (urbanitzacions), l’orografia del terreny permet una construcció més o menys racional, segons els estudis de Minuartia, per al POUM, el 90% de la superfície edificable de Can Derrocada té una aptitud de 3 o menys, sobre 10, per acollir usos urbans.

Font: Anàlisi de l'encaix territorial del planejamenr vigent de Sant Pere de Vilamajor. Minuartia, Estudis Ambientals.

Notes: Els colors marrons corresponen a terrenys amb alta aptitud per a usos urbans; els colors verds indiquen els terrenys amb molt baixa aptitud; el colors blancs signifiquen aptitud mitjana per a usos urbans.

Les línies negres remarquen els diferents nuclis del municipi. Noti's la predominància del color verd (baixa aptitud per a urbanitzar) dels diferents nuclis, en especial a Can Derrocada.

Cal tenir en compte, que, per la Llei d’Urbanisme, s’han de preservar d’urbanització, és a dir, que no es poden incorporar com sòl urbanitzable, els terrenys amb més d’un 20% de pendent.

De fet, una gran part dels terrenys de Can Derrocada tenen pendents d’entre el 40% i el 100%. Si actualment es poden edificar és només pel fet de què tenen una planificació precedent (les NNSS-87) que en la pràctica cap Ajuntament és prou valent de modificar.

Ara bé, les pròpies NNSS-87 donen un marc de referència clar per a les obres i construccions que alteren l’orografia natural del terreny:

- L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a). L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació. A Can Derrocada s'estableix en el 20% (160 metres quadrats de planta d'edificació), per la qual cosa en un pendent del 30% l'edificació no pot ocupar més de 107 metres quadrats, i de 80 metres quadrats en el cas de parcel.les de més del 50% de pendent.

- A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).

- Si es realitzen plataformes d’anivellació a l’interior de la parcel·la, s’estarà al que disposa l’article 69.bis d’aquestes Normes, que diu textualment: ”Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar, per la seva part vista, una altura superior a 3,7 metres”. (Article 84.2.b.g).

El que pretenen aquestes normes és evident: només es pot "aplanar" un terreny de forta pendent, limitant -en tots els punts- els 2,2 metres d'alçada en els "forats" que es facin i 1,5 metres en els terraplens que resultin dels moviments de terres.

Al gràfic adjunt es visualitzen aquestes cotes:

En els següents dibuixos s'aprecien els esquemes de plataformes d'anivellament màximes possibles atenent les NNSS-87:

Desnivell del terreny: 1/3


Desnivell del terreny 50%


La fondària de la plataforma d'anivellament, com es pot observar, disminueix progressivament amb l'augment del pendent del terreny.

Així, en un terreny del 33% de pendent, la plataforma màxima que pot resultar és d'uns 11 m. d'ampla. En un terreny del 50% de pendent, l'amplada màxima de la plataforma queda al voltant dels 7 m., mentre que en un terreny del 20% de pendent, aquesta plataforma podria arribar als 18 m. d'amplada. En un terreny del 66% de pendent, la plataforma no pot arribar a 6 metres.

Cap habitatge pot, doncs, "foradar" el terreny més de 2,2 metres -menys d'un pis d'alçada- per sota de la cota natural del terreny (a excepció dels soterranis, que, per definició, queden sota terra).

La indicació referent als murs de 3,7 metres, només és aplicable, sense contradiccions, a la contenció de terres en els casos que la orografia natural presenti desnivells verticals (cas dels límits de les parcel.les per sobre de rasant de vial).Molt interessant resulta també la norma general de l'article 135.3 de les NNSS, que estableix el següent: "L’edificabilitat total computada no superarà, en les parcel·les en pendent la que resulti de l'edificació en terreny, en pla horitzontal". L'edificabilitat és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m2sostre/m2sòl (metre quadrat de sostre edificable per metre quadrat de solar), i és per tant un paràmetre bàsic, que a totes les urbanitzacions, en parcel.les mínimes de 800 m2 és de 0,6 m2 de sostre per 1 m2 de sòl, podent l'habitatge ocupar només el 20% del solar. Així doncs, de pendent, en una parcel.la del 33%el sostre edificable es reduirà en un 5%, sent la reducció de quasi l'11% en parcel.les del 50% de pendent.

Aquestes normes, ja veurem com queden en l'aprovació del POUM, són, per al què he pogut estudiar, de les menys exigents en els POUM's actuals del municipis catalans. Per exemple, en el POUM d'Argentona es prescriu: "Les terrasses que es creïn per tal d'enjardinar l'espai lliure d'edificació d'una parcel·la, compliran amb la condició addicional de què no superin alçades de 1,25 m amb plataformes de 10% de pendent màxim, separades un màxim de 2,5 metres. Si no pot complir-se aquesta condició, s'haurà de mantenir el terreny sense terrasses". És curiós assenyalar, però, que la darrera versió del POUM de Granollers disposa exactament fil per randa el mateix que les NNSS-87 de Sant Pere de Vilamajor.

En definitiva, tenen per objecte conservar el màxim possible l’orografia natural dels terrenys on es construeix, o, com assenyalen les nostres NNSS-87, “procurar que les edificacions s’ajustin el màxim possible a les pendents naturals del terreny”.

Parlo de Can Derrocada perquè és el que conec, sense que això signifiqui deixar de banda allò que de semblant pugui estar passant en altres urbanitzacions. Nogensmenys, és indubtable que la major proporció d'habitatges encara per construir i l'exagerada orografia de Can Derrocada la fan a aquest respecte especialment vulnerable.

Us puc assegurar que en moltes de les noves construccions fetes a Can Derrocada en els darrers tres anys, pel que fa a allò que he recollit, les NNSS-87 s’han incomplet de forma flagrant i exagerada.

El qué es preten amb aquests moviments de terres és aconseguir la màxima esplanada -plana- possible en un terreny d'exagerat pendent, que s'aconsegueix, entre d'altres, amb els següents procediments:

a) Creant artificialment talussos de pendents superiors a la del terreny.

b) Foradant el màxim possible per aconseguir planes per sota del nivell natural del terreny, creant talussos de pendents exagerades, o bé murs de contenció, superiors als 2,2 metres permesos.

c) Creant terrasses, en base a murs de contenció (darrerament s'han posat de moda els murs de rocalla) amb separació mínima, esquivant la normativa pel que fa a l'alçada màxima dels murs, però resultant pendents, entre cotes superiors dels murs, de l'ordre del 100% o superiors.

d) Encastant els edificis a la part superior de la parcel.la en més d'una planta (s'ha vist fins a dues plantes i mitja), aprofitant sovint la planta soterrani (què, òbviament quedarà descoberta pels laterals, i per tant deixa l'edifici fora de l'alçada màxima reguladora).

e) Combinant les anteriors "tècniques" amb el rebaix integral de entre 1 i 2 metres en les zones del terreny de més pendent.

f) Qui ha tingut la sort de què el límit inferior de la parcel.la quedi enrasat a nivell del vial, a més, pot fer-hi un mur d'entre 1,5 i 2 metres, i, reomplint-lo de terra guanyar uns metres quadrats més d'esplanada interior.


Sistema típic d'anivellament de terres a Can Derrocada

Un cop arrangerat tot i posant-ho maco: qui sap com era la parcel.la abans que hi passessin les màquines? Per sort, l'Institut Cartogràfic de Catalunya ens proveiex de plànols escala 1:1000 de tot el municipi. Aquests plànols són els únics legals a efectes d'aplicació de la normativa urbanística. Tenim doncs, una imatge real abans de foradar una parcel.la. Els mapes, utilitzats pel POUM, dónen una precissió en corves de nivell de 1 m. Aquí teniu un extracte del mapa de Can Derrocada, on he calculat alguns pendents aproximats:

Cliqueu la imatge per apreciar el grau de detall

Al carrer Sant Marçal, per exemple, una piscina de 4 metres d'ample, s'ha encastat en un terreny que tenia un pendent del 100% !! El plànol oficial següent ho mostra clarament:

L'objectiu no pot ser més clar: transformar un barranc en una plana. Podeu calcular el guany a través d'una senzilla fórmula: per cada metre d'alçada de mur, s'aconsegueix 1/P metres de plana, essent P: pendent en tant per ú. Així, per exemple, en un terreny amb pendent del 50%, per a cada metre de mur s'aconsegueix: 1/0,5 = 2 metres de plana, o en un terreny del 20%, 5 metres de plana.

En aquesta finca del carrer Xaloc, s'han començat les excavacions per a construir-hi: quines terrasses haurien de quedar complint la normativa? Quines terrases veurem ben aviat?:


Aquesta situació es ve produïnt, però, d'uns anys cap aquí: es pot comprovar l'enorme diferència amb les construccions més antigues de Can Derrocada, en les què a més, sempre es va respectar, per exemple, que les tanques de les parcel.les fossin de pedra natural, i no com ara, de formigó vist i altres floritures.

Les normes han estat les mateixes per a tothom; la diferència ha estat el seu compliment, i en la forma d'exigir-lo.

És imprescindible que, quan es presenta una llicència de construcció, es presenti a l'hora el projecte de moviments de terres, acompanyat, com prescriu la Llei, dels pertinents plànols topogràfics.

És imprescindible que, abans de donar la llicència de primera ocupació, els Serveis Tècnics del nostre Ajuntament inspeccionin els moviments de terres que s'hagin fet a les parcel·les.

És imprescindible que els propietaris dels terrenys i les empreses contractades per al moviment de terres coneguin i preservin el compliment de la legalitat.

He presentat i continuaré presentant denúncies a l’Ajuntament per aquest tema, I confio que la nova manera de fer del nostre Consistori posi els mitjans per tal d’evitar situacions com les actuals, i apliqui la Llei pel que fa a “la restauració de la realitat física alterada”, tot recordant que, segons la Llei d’Urbanisme, les accions al respecte prescriuen als 6 anys. Confio també que no calgui apel·lar a la Direcció General d'Urbanisme per protegir la legalitat urbanística.

I que consti que no tinc res contra els qui edifiquen en un barranc, doncs les obsoletes Normes Subsidiàries de fa 20 anys ho permeten. Però qui es compra un tros de barranc hauria de saber que la construcció s’ha d’adaptar al barranc, i no a l'inrevés; hauria de saber que mai li cabrà una piscina ni una pista de tennis a la seva finca.

No és de rebut preservar la major part del municipi en la reserva natural del Parc del Montseny i, a l'hora, deixar trinxar la resta del territori, precisament el que queda per a l'implantació humana.

I que ningú s'enganyi, que l'especulació no ens enganyi: el preu que cal pagar avui per un barranc hauria sense dubte de ser ben diferent del que es paga per un terreny pla, doncs el preu que es va pagar en el seu dia pel barranc va ser també ben diferent.

I que ningú s'enganyi, el nou POUM no millorarà gens ni mica, ans al contrari, les normes sobre aquest tema.

Si amb aquest escrit m'he buscat nous enemics, serà que tinc raó.

Veieu també: "El llastre del passat en la planificació urbanística".

Traieu les vostres pròpies conclusions: així no anem bé.

Tot seguit podeu visualitzar una petita part de l'Arxiu Fotogràfic de Can Derrocada:

3/9/07

Adequació d'activitats a la Llei

Al 1998, fa ja quasi 10 anys, entrà en vigor una important Llei que significa la base de la normalització moderna de les activitats econòmiques desenvolupades en els municipis catalans.

Es tracta de la Llei 3/1998 de 27 de febrer de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

En suma, classifica tres nivells d’activitats econòmiques en funció del major o menor grau d’incidència sobre el medi ambient:

  • Activitats amb alta incidència sobre el medi: necessiten autorització ambiental prèvia que atorga la Generalitat de Catalunya. Són les activitats classificades en l’Annex I. Cada 8 anys s’han de revisar.
  • Activitats amb moderada incidència sobre el medi: han de disposar de llicència ambiental, proporcionada per l’Ajuntament, previ informe vinculant de la Generalitat de Catalunya. Són les activitats classificades en l’Annex II. Cada 8 anys s’han de revisar.
  • Activitats amb baixa incidència mediambiental: només cal comunicar-les a l’Ajuntament, i no necessiten d’autorització prèvia. Són les activitats classificades en l’Annex III.

Per a cada grup (activitats de cada Annex), es defineixen una sèrie de requisits per a la seva tramitació, més complerts i rigorosos, òbviament en funció de cada classificació.

(Si voleu disposar del llistat actualitzat de les activitats classificades en cada Annex, podeu demanar-les als Serveis Tècnics Municipals o bé al correu d'aquest blog spvilamajor@gmail.com).

Òbviament, en la majoria dels casos, no és suficient aquesta tramitació, doncs caldrà aconseguir les llicències d’obres, i permisos sectorials de la Generalitat (Indústria, Governació, Sanitat, Agricultura i Ramaderia, Turisme, ...) en funció de l’activitat.

En definitiva, amb la Llei 3/1998 s’ordena per primera vegada el règim de concessió de llicències per a les activitats econòmiques.

Deixant de banda el contingut de la Llei, és interessant assenyalar que, com sia que moltes activitats econòmiques estaven en funcionament a la data d’entrada en vigor de la Llei, aquesta preveu un règim transitori per a l’adaptació i revisió de les activitats desenvolupades abans de 1998.

En concret, la Disposició Transitòria 1ª de la Llei 3/1998 estableix:

  • Per a les activitats de l’Annex I, data límit d’adequació: 1 de gener de 2007.
  • Per a les activitats de l’Annex II, data límit d’adequació: 1 de gener de 2004.
  • Per a les activitats de l’Annex III, adequació complerta en demanar una modificació o ampliació.

Les dificultats del procés d’adaptació varen aconsellar modificar els terminis.

Així, la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, posteriorment modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, estableix finalment que el procés d'adequació de totes les activitats ha de finalitzar abans de l'1 de gener de 2007, llevat del cas de les activitats de l'annex 2.2, per a les quals el procés d'adequació ha de finalitzar abans de l'1 de gener de 2008.

De la seva part, el Decret 50/2005, de 29 de marc, desenvolupa el programa d’adequació de les activitats existents.

Sent així les coses, ens trobem que:

  • A data 1 de gener de 2007, haurien d’estar tramitades les autoritzacions d’adaptació de les activitats incloses en l’Annex I i totes les de l’Annex II, a excepció de les compreses a l’Annex II.2.
  • A data 1 de gener de 2008, haurien d’estar tramitades les autoritzacions d’adaptació de les activitats incloses en l’Annex II.2.

Les activitats que no s’adaptin passades aquestes dates límit, queden fora de la Llei clandestines-, i poden ser sancionades i clausurades.

A la vista de tot plegat, em pregunto:

  • Algú sap l’estat actual en el nostre municipi pel que fa a l’adaptació de les activitats econòmiques i explotacions ramaderes existents al 1998?
  • Quantes activitats, a 1 de gener de 2007 han quedat fora de la Llei?
  • Quantes quedaran fora de la Llei l’1 de gener de 2008?

Tindrà davant seu en nostre nou Consistori una altre papereta heretada dels consistoris anteriors?

2/9/07

Crònica d'una realitat posible

ELS ANYS DAURATS

Sant Pere de Vilamajor, 1967-1988

- 1967: Primer Pla Parcial de Can Derrocada.

- Estiu de 1967: les primeres famílies comencen a estiuejar a Can Derrocada. Als compradors dels terrenys s'els concedeix el dret d'utilització (indefinida) de la zona esportiva, dret que han pagat amb un important suplement de preu dels terrenys. Es paga una mínima quota de manteniment.

- Estiu de 1970: comença a funcionar complerta la zona esportiva, com un club social per als residents a la urbanització. S'inicien les primeres activitats socials, recreatives i esportives organitzades pels veïns, que continuaran en els propers anys amb un ritme i nivell extraordinaris, amb el suport dels promotors de la urbanització, en especial el Sr. Buenaventura Ribalta Arqué (el benvolgut "Ventura").

- 1976: Nova Llei del Sòl. Obliga als propietaris de terreny urbanitzable a cedir gratuïtament ets terrenys destinats a vials, zones verdes, parcs, zones esportives públiques i d'esbarjo, i en general tots els espais i equipaments susceptibles d'ús públic, amb motiu de les cessions obligatòries per a declaració de sòl urbà.

- 1979: Projecte de Modificació del Pla Parcial de Can Derrocada. Els promotors proposen que la zona esportiva, que havia de ser pública, continuï sent privada. La Generalitat de Catalunya va rebutjar el projecte, doncs anava contra la Llei del Sòl de 1976.

- 1979-1985: després de l'èxit inicial en la promoció de la urbanització, les primeres crisis econòmiques congelen la venda de parcel·les i sobretot la construcció d'habitatges a Can Derrocada. Els bon propòsits dels promotors quant a l'ús per als veïns de la zona esportiva es comencen a truncar (hi ha massa parcel·les per vendre, encara).

- 1985: comença la degradació de la zona esportiva de Can Derrocada, per manca de manteniment derivat de la passivitat dels titulars per a què hom la utilitzi.

- 1986: Normes Subsidiàries Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor. Inicialment declaren d'ús públic l'equipament. Amb les al·legacions dels promotors es planteja finalment el bescanvi de equipament i els 14.000 m2 de terreny per una altra parcel·la i zones inútils al llit del torrent de Can Vidal: Sant Pere de Vilamajor es queda amb el cost de mantenir la urbanització a canvi de terrenys inservibles. A diferència dels altres veïnats, el poble es queda sense cap equipament per a l'ús públic.

- 1988: es signen els convenis del Pla Parcial que comportarà la cessió a l'Ajuntament de la urbanització. La zona esportiva es troba pràcticament inutilitzable. El caràcter privat de l'equipament esdevé consolidat.

LA DEGRADACIÓ

Sant Pere de Vilamajor, 1988-2003

- 1988-1992: la zona esportiva està pràcticament abandonada. Existeix un servei de restaurant en concessió i encara es poden utilitzar algunes instal·lacions. Les esperances dels veïns per tal de què es recuperi la normalitat continuen vives.

- 1992: la piscina, reduïda, encara segueix en peu. Es suprimeixen però les pistes de tennis i la de boxes. El local-club es transforma per al servei de la celebració -exclussiva- de banquets de noces. Els promotors deixen de gestionar la zona esportiva com a tal, per bé que en permeten un cert accés.

- 1993: la zona esportiva deixa de funcionar com a tal.

- 1994: un canvi de titularitat permet obrir servei de restaurant. La piscina s'obre, per a tothom, als mesos d'estiu. El restaurant no encaixa. L'experiència dura dos anys.

- 1995-1996: nou canvi de titularitat en l'explotació de l'establiment, coincident amb el cessament unilateral de la prestació del servei que els promotors havien convingut amb els propietaris de parcel·les. Es pot, encara, gaudir de la piscina a l'estiu.

- 1997: el restaurant comença a celebrar habitualment banquets com única activitat. Es redueix l'horari de la piscina només de dilluns a divendres, els mesos de juliol i agost.

- 1997: l'Ajuntament recepciona la urbanització. No es cedeix la zona esportiva ni l'esplanada del camp de futbol adjacent, previstes en el seu dia. S'entrega a canvi, una inútil parcel·la per a un futur equipament impossible per l'emplaçament.

- 1998: comença el llarg periple dels veïns organitzats per tal de recuperar la zona esportiva.

- 1998-1999: les instal·lacions romanen tancades. S’anul·len de facto tots els drets legítimament adquirits, incomplint, a l'hora, les obligacions originàries dels promotors. Les alternatives de la propietat per a què els propietaris es facin càrrec de la zona esportiva estan viciades d'impossibilitat fàctica. L'Ajuntament no en vol saber res.

- 1999-2003: les activitats de celebracions son la única activitat que es desenvolupa a la zona esportiva. Les darreres instal·lacions en peu entren en un estat decrèpit. S'elimina la pista de botxes, el parc infantil i el minigolf. Es posa una mena de carpa tapant el frontó.

- Les actuacions dels veïns es succeeixen, sense cap atenció per part de l'Ajuntament. Multitud de denúncies per sorolls, comportament incívic i altres assumptes d'ordre públic es converteixen en habituals.

(Nota: la temporalitat dels fets corresponen a records de memòria que en algun cas poden resultar imprecisos quant a dates. En el cas de què hi pugueu afegir alguna fita important o s'hagi de modificar-ne alguna, sisplau, escriviu a spvilamajor@gmail.com).

EDAT CONTEMPORÀNEA. PRIMERA ETAPA: ELS ANTECEDENTS

St. Pere de Vilamajor, gener 2003 - gener de 2007

- 13 de gener de 2003, l'Ajuntament concedeix llicència provisional d’activitats i d’apertura d’establiment al darrer arrendatari recent arribat de la zona esportiva privada de Can Derrocada.

- 10 de febrer de 2003, la llicència d’apertura i activitats és definitiva per part de l’Ajuntament.

- 17 de març de 2003, el titular de l’activitat aconsegueix una llicència de construcció per a nous equipaments en la mateixa finca, incrementant notablement la superfície edificada i destruint totes les instal·lacions esportives de l’immoble a excepció de la piscina, que quedava inutilitzable, fora de normativa. L’aforament del local, amb el projecte aprovat, és de 1.200 persones.

- L’Associació de Propietaris de Can Derrocada s’oposa a la concessió d'aquesta llicència, doncs es sol·licitava per a celebracions i banquets multitudinaris, contrariant l'ordenació d'activitats permesa per la qualificació urbanística de l’immoble.

- 19 de maig de 2003: l'Ajuntament desestima el recurs de reposició interposat per l'Associació.

A la vista de la negativa de l’Ajuntament a considerar els arguments exposats per l’Associació veïnal, aquesta inicià els tràmits per a la interposició d’un Recurs Contenciós Administratiu contra la decisió de l’Ajuntament.

- Finals de maig de 2003: Poc després de concedir-se les llicències d’activitats i de construcció, unes noves eleccions canvien el Govern Municipal.

- A partir de llavors, l’activitat segueix a ple rendiment entre la primavera i la tardor (aforament proper a 1.200 persones, per bé que només coincideixen unes 300 a l’hora). Alguns veïns presenten denúncies continuades per soroll, molèsties, desordres, ...

Passen tres anys...

- 10 de gener de 2006, el Tribunal Econòmic Administratiu de Barcelona en una impecable sentència, anul·la les llicències de construcció, mediambiental i d’activitats conferides per l’Ajuntament al 2003, donant la raó a l’Associació veïnal, en resultar que la qualificació urbanística de la finca, com zona esportiva només pot considerar altres activitats de forma complementària a l'activitat esportiva, activitats que no poden ser tractades de forma independent. Zona socio-esportiva que les noves construccions han eliminat en la seva totalitat.

Les llicències concedides no resulten conformes a Dret.

Total, un despropòsit:

  • Com es van poder concedir unes llicències d'activitat que eren nul·les de ple dret, doncs la qualificació urbanística, clara i concreta, de l’immoble determinada pel propi Ajuntament, així ho impedia?
  • Com es pot concedir una llicència d'obres que incrementa el sostre edificat deixant-lo per sobre de la normativa urbanística?
  • Com es pot arribar a creure que una activitat amb la dimensió projectada, i normalment amb horaris fins la matinada, es pugui dur a terme en el bell mig d'un nucli residencial?
  • Que varen pensar els tècnics responsables i tots els que varen donar el vist-i-plau a unes obres i a una activitat que manifestament contravenen les prerrogatives de la normativa?
  • I el propietari -que cal tenir-ho present no és qui va demanar ni executar les llicències-, com va assumir el risc de permetre que es destruís allò que era, i que només podia ser utilitzat com zona esportiva, i no per a qualsevol altre cosa, fet que en la pràctica deixava la propietat inutilitzable?
  • Perquè no es va voler fer cas dels advertiments de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada que estaven dient el mateix que els Jutges, per dues vegades, van acabar sentenciant?
  • Perquè l'Ajuntament no va decretar la suspensió cautelar de l'activitat ja al gener de 2006, amb motiu de la primera sentència del Tribunal Econòmic Administratiu que anul·lava les llicències?

Preguntes quina resposta és mera especulació, i que en qualsevol cas deixo al lector de respondre's, posant en context dels fets els diferents Governs Municipals que hi havia en cada moment.

L’Ajuntament, descontent amb la sentència, decideix apel·lar-la, adherint-s'hi l’arrendatari de l’immoble. També s’hi persona l’Associació de Propietaris de Can Derrocada.

- 7 de novembre de 2006, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en instància ferma i inapel·lable, confirma la sentència del Tribunal Contenciós Administratiu, i a més ordena l’enderrocament de les construccions aixecades a l’empara de la llicència declarada nul·la.

- 20 de novembre de 2006, es tramet a l’Ajuntament ordre de fermesa de la sentència, ordenant-ne el compliment íntegre. En l'acta de la Junta de Govern de l'Ajuntament ja el 30 de novembre de 2006 es deixa constància de la recepció de la sentència (veure aquí, punt 6).

SEGONA ETAPA: DEIXEM PASSAR EL TEMPS... QUI DIA PASSA, ANY EMPENY

Sant Pere de Vilamajor, gener de 2007 - juny de 2007

Tres anys han passat, les activitats ja sense llicència continuen desenvolupant-se, i l’Ajuntament sense posar-s'hi.

Les activitats a l'immoble es situen no obstant a nivells tolerables. Són d'apreciar les mesures correctores dels titulars per minimitzar les pertorbacions. Tant se val; l'espasa de Damocles ja s'ha aixecat amb la sentència.

- Principis de 2007, la Comissió de Treball del Consell de Poble, reunida a instàncies de l’Alcalde i amb la seva presència, va escoltar del director dels treballs de redacció del POUM, el Sr. Agàpit Borràs, i del propi Alcalde, la previsió de que l’aprovació inicial del POUM comportava la requalificació de la finca, per tal de mantenir l’activitat, declarada nul·la pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Estupefacció! Certament amb això l'Ajuntament s’estalviava problemes... amb el titular de l'activitat i amb la propietat.

Això te un nom, Sr. Alcalde. Això té un nom !!, es va exclamar molt durament en escoltar aquesta pretensió. Afortunadament, la proposta va ser esmenada.

- 8 de febrer de 2007, l’Ajuntament dicta la matussera Resolució (veure aquí, punt 3) ordenant l’enderrocament de les construccions i l’anul·lació de les llicències mediambientals, acatant passats dos mesos, llavors, part de la sentència ordenada pel TSJC. En aquesta disposició formal, l'Ajuntament decreta "suspendre immediatament les activitats mediambientals no autoritzades". Es dona al titular de l’explotació un termini de dos mesos per presentar el projecte d’enderrocament, que vencia a mitjans d’abril de 2007.

- Març de 2007: els titulars de l’activitat presenten un recurs de reposició contra l’acord de l’Ajuntament 8 de febrer de 2007.

- Abril i maig de 2007: s’adrecen diverses instàncies a l’Alcalde i al Tribunal per tal d’exigir l’acatament de les seves pròpies resolucions.

- 15 de maig de 2007: es demana a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, la seva intervenció, legalment reconeguda i prevista, per a la protecció de la legalitat urbanística, tot sol·licitant-la als efectes de la clausura de les activitats sense llicència. D'aquesta actuació ja s'havia informat anticipadament a l’Ajuntament una setmana abans de fer-la efectiva, per tal d'intentar evitar-la. Com de costum, cap contesta.

- 27 de maig de 2007: unes noves eleccions configuren al juny el Govern municipal actual. Amb totes les llicències anul·lades des de novembre de 2006, és a dir set mesos, han passat també sobradament quatre mesos sense acatar la resolució de l'Ajuntament, i les activitats del restaurant estan en temporada alta, les denúncies proliferant-se. I el Consistori canviant de mans.

- Juny de 2007: hi ha constància de compromisos de celebracions fins a finals d’any. Sigui com sigui, l'activitat s'ha de clausurar sense dilació, com és de Llei, com ha manat la Justícia, i en això qualsevol pacte situaria també l'actual consistori a tocar de la fina línia que delimita el cercle de la legalitat.

TERCERA ETAPA: PER FI UN ALCALDE HI POSA SENY I RIGOR

Sant Pere de Vilamajor, juny de 2007 – agost de 2007

- 13 de juny de 2007: es dicta una Resolució d’Alcaldia reiterant l’ordre comunicada de 8 de febrer de 2007 per l’anterior consistori. Han passat justament 6 mesos.

- Mitjans de juny de 2007: els titulars de l’activitat sol·liciten una moratòria d’acatament de sentència al Tribunal que l’ha dictada.

- Finals de juny de 2007: el Tribunal denega la moratòria i recorda als titulars que les sentències s’ha d’executar en els mateixos termes en què han estat dictades.

- Finals de juny de 2007: l’associació veïnal demana a l’Ajuntament i al Tribunal l’execució forçosa de les resolucions i la sentència.

- Principis de juliol de 2007: Els titulars de l’activitat presenten un recurs de súplica al Tribunal per aconseguir la moratòria denegada anteriorment.

Les celebracions es troben a ple rendiment ...

- Finals de juliol de 2007: el Tribunal denega el recurs de súplica i ordena novament a l’Ajuntament que s’acati la sentència.

El nou Alcalde porta tot just un mes en el seu càrrec. Ha de fer front a tot el desgavell dels dos alcaldes anteriors...

- 31 de juliol de 2007: es lliura un Decret d’Alcaldia ordenant al titular de l’activitat a suspendre totes les activitats en un termini de 24 hores, requerint l’enderroc de les construccions il·legals. Adverteix de sancions i actuació forçosa subsidiària.

- 1 d’agost de 2007: els titulars presenten a l’Ajuntament un escrit d’acatament. Es comencen a retirar els cartells que, a la via pública, anuncien el restaurant.

- 3 d’agost de 2007: l’Ajuntament imposa una sanció de 3.000 Euros als titulars de l’activitat per desacatament de les resolucions dictades. Ordena novament el cessament de les activitats i planteja la intervenció de les forces d’ordre públic si l’activitat continua. A l’hora, comunica la seva disposició al Tribunal.

- 3 d’agost de 2007: els titulars de l’activitat presenten un nou escrit de súplica al Tribunal.

- 4 d’agost de 2007: en un acte al què ha estat convidat, l’Alcalde manifesta que “la zona esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva, o no serà”.

Veure notícia de premsa.

- Mitjans d’agost de 2007: es presenta per part dels titulars un esborrany de reconstrucció de la zona esportiva.

L’Alcalde i part del consistori no han fet vacances... Les celebracions entren en un curt parèntesi estacional. Altres mitjans es fan ressò (Veure notícia).

QUARTA ETAPA: ELS ESDEVENIMENTS ES PRECIPITEN, UNA REALITAT ÉS POSSIBLE

Sant Pere de Vilamajor, finals d’agost de 2007- setembre 2007

Quaranta celebracions compromeses i uns nuvis inquiets i desinformats. S’acosta el final d’agost, tres banquets en un cap de setmana i l’activitat tancada. Les forces d’ordre avisades d’intervenir.

- 25 d’agost de 2007, els titulars ofereixen públicament als veïns un banquet diferent, que no poden refusar: una zona esportiva servida en safata de plata. Tothom s’hi apunta a l’àpat.

Unes quantes, moltes, firmes de suport serveixen per posar en la sala de parts al setmesó de la zona esportiva.

L’Ajuntament, respon ràpidament comunicant públicament la seva satisfacció i suport al renaixement de l’activitat esportiva a la finca, sense perjudici de que l’activitat roman tancada fins que no s’acati la sentència (veure notícia), com no podia ser d’altre manera. (Veure el manifest).

L’acte, festívol, ha ferit de mort als talibans que continuen la seva missió ara sense recolzament moral, però sí formal: ho volen tancat.

- Diumenge 26 d’agost. D’aquí a sis dies cal reprendre les celebracions de noces contractades o la pluja de plets caurà sobre els titulars. Hi ha alguna alternativa de reubicació, però que no soluciona més que una part del problema que es presenta. Alguns nuvis comuniquen i visiten l’Ajuntament esperant notícies. La resposta, franca, no pot ser altre: avui per avui l’activitat està clausurada fins que no s’acati la sentència i es resolguin altres permisos que caldrà. La inquietud augmenta a internet.

- Dilluns 27 d’agost: un home bo, amb un peu a cada banda i la perspectiva de tot plegat ben clara, acosta les dues parts. Fa entendre a la titularitat que s’aboca al barranc. No obstant, la solució és possible. Caldrà però acatar abans la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que de forma simplificada significa restaurar tres pistes de tenis, un frontó i un polisportiu enderrocant-ne les obres sobreposades.

- Dilluns 27 d’agost: els titulars de l’activitat presenten un projecte d’enderrocament del sostre del frontó i la retirada de les rampes per a cotxes a les pistes de tennis. De fet són les úniques obres que cal fer per executar la sentència.

- Dimarts 28 d’agost: les instal·lacions esportives comencen a renéixer lentament sota les runes del sotmetiment als banquets i passos de ball. Els dies següents es duen a terme intensos treballs de recuperació, com mai s’han vist a St. Pere de Vilamajor, que culminen amb la recuperació del frontó, el polisportiu i les pistes de tennis.

Mentres tant una reunió política al més alt nivell es celebra a l'Ajuntament. Un ex-alcalde i un emissari de Barcelona hi són presents. En bermudes, l'home bó posa els punts sobre les í. Aquesta via esdevé inútil: l'Alcalde té raó, seny i responsabilitat.

Feia just 9 mesos –el que triga un embrió a néixer- que el TSJC ho havia ordenat per primer cop.

L’espectacle, al gust dels talibans, no per just va esdevenir realment penós: part d’un negoci, part d’unes enganyades il·lusions convertides en runes per la manca de diligència d'uns i altri. Diners llençats. Inevitable per just, implacable. La Justícia –i la raó- té per això els ulls tapats i el pols ferm de la balança equilibrada

- Divendres, 31 d'agost, la restauració de la zona esportiva esdevé una realitat. Després de més de 10 anys, a instàncies de l'home bó, s'ha celebrat a la Zona Esportiva de Can Derrocada una jornada lúdico-esportiva. El frontó, com Au Fènix, torna a veure la llum del sol que una pista de ball ha tapat durant quatre anys.

Amb molt d'esforç, penosament, s'ha vestit la núvia de blanc per a la celebració més escaient en el penúltim equipament per a Sant Pere de Vilamajor. Futbol, tennis, ping-pong, vuit pistes de scalextric, tres de bàdmington, tir amb arc... El frontennis, malmès per l'enderroc, encara haurà d'esperar.

La zona esportiva, si els titulars no llencen la tovallola, serà realitat ben aviat; l’Ajuntament i els veïns hi donen recolzament. La propietat consentirà.

- Divendres 31 d’agost: L’Ajuntament acorda el següent:

En tres mesos l'actual Ajuntament ha fet més que l'anterior en tres anys...

- 31 d'agost de 2007: l'Ajuntament imposa una nova sanció als titulars de l'activitat per l'incompliment del termini de presentar el projecte d'enderroc.

- Principis de setembre de 2007: l’Ajuntament adreça al titular de l’activitat un categòric desmentit de què hagi arribat mai a cap acord per poder dur a terme cap celebració fins finals d’any (l'origen d'aquest compromís no escrit es devia trobar en l'anterior govern municipal), i ordena una rectificació pública de qualsevol informació abocada pel titular en aquest sentit.

El primer i segon cap de setmana de setembre es duen a terme diverses celebracions. Es comença a perfilar el pla d’usos per a la zona esportiva de Can Derrocada.

- Finals de setembre de 2007: el Tribunal denega el recurs de súplica presentat pel titular a principis d’agost.

- Finals de setembre de 2007: l'Ajuntament dóna per complert l'acatament de la sentència, i així ho comunica al Tribunal.

- 29 de setembre de 2007: nombrosos membres de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada, segrestada per la seva Junta, aconsegueixen que es convoqui Assemblea per intervenir en el pla d'usos de Vilaguixà. En contra de la Junta i diversos propietaris, es forma una Comissió per estudiar el tema i servir d'interlocutors de les parts implicades. La Junta de l'Associació, en ple, s'apunta a la Comissió amb un únic propòsit: fer valer els seus interessos particulars i continuar segrestant qualsevol intent de reobrir la zona esportiva.

- Principis d'octubre de 2007: els titulars de l'activitat comencen a elaborar el pla d'usos que permetrà la recuperació del local socio-esportiu mirant de fer-hi celebracions compatibles. Veurem.

- 19 de desembre de 2007: els titulars de Vilaguixà presenten a la Comissió de l'APCD el seu pla d'usos.

- 29 de gener de 2008: el pla d'usos es considera acceptable, amb algunes modificacions, per part de la majoria (5 a 8) dels membres de la comissió de l'APCD. Només tres dels seus membres -la Junta- manifesten obertament que prefereixen que es cessin totes les activitats. Ho volen tancat i barrat; que no els molesti.

Els mateixos membres inicien una campanya per impedir la tramitació de cap llicència associada al pla d'usos.

- 29 de març de 2008: l'Assemblea de l'APCD dóna per acabada la Comissió. La Junta fa prevaler la seva posició marginal utilitzant al seu favor representacions de vot donades de bona fe alienes al propòsit amb què estaven sent utilitzades. Membres de la Junta s'assignen dos vots cadascú en una dubtosa interpretació de la condició de soci. Molts associats es donen de baixa en aquell moment. L'associació deixa de representar els veïns. (Veure crònica).

- Abril de 2008: Veure novetats.

CINQUENA ETAPA: EL TREBALL SILENCIÓS S'IMPOSA

Durant els tres mesos següents, una sèrie de reunions d'intercanvi d'opinions i punts de vista, es succeeixen a quatre bandes. Poc a poc les postures es clarifiquen i defineixen, marcant les directrius de les possibilitats de futur. Un grup de veïns es comença a organitzar...

- Principis d'abril de 2008: de la mà d'una trentena de veïns, es signa l'acta constituent de l'Associació de Veïns de Can Derrocada. Els seus objectius són desenvolupar les relacions socials dels veïns de Can Derrocada.

S'inscriuen els Estatuts a la Generalitat i es comunica a l'Ajuntament.

- 24 de maig de 2008: La recent constituïda Associació de Veïns es presenta públicament, i ho fa en el marc més adient: els locals de la Zona Esportiva de Can Derrocada. L'èxit de la convocatòria és total. L'Associació passa a tenir uns 75 socis inscrits. Els mitjans se'n fan ressò.

- Principis de juny a mitjans de juliol: enfortida pel pes de tots els veïns, l'Associació de Veïns de Can Derrocada renova els seus esforços per acostar posicions entre les parts. En diverses entrevistes es perfila el full de ruta i les condicions per a la legalització de la nova etapa de la zona esportiva, que encara disposa dels antics permisos en vigor.

L'Ajuntament mantén una postura escrupulosa, exageradament escrupulosa pel que es pot veure a Sant Pere de Vilamajor, en relació amb activitats complementàries a la socio-esportiva. Els titulars es posen a preparar en el recondicionament dels permisos.

Els titulars de l'immoble acosten posicions amb els representants dels veïns.

- Mitjans de juliol de 2008: fora del control del seus propis associats, la Junta de l'Associació de Propietaris, ignorant els requeriments formals fets per alguns associats per tal de convocar assemblea, manté, des del seu desconegut domicili, una posició bel·ligerant contra la resta dels veïns de Can Derrocada. Amb estertors agònics, insisteixen en exigir el tancament de la zona esportiva, esgrimint arguments que no van enlloc.

- 19 de juliol de 2008: es celebra la primera reunió de l'AAVVCD com a tal. Malgrat la precipitació de la convocatòria, propiciada per els esdeveniments, s'aconsegueix una nodrida representació d'associats i veïns.

L'anunci és immediat: després de més de 15 anys, les activitats socials retornen a la zona esportiva, ni que sigui només per aquest estiu!

En tot just un any, el treball i l'esforç s'han sumat a la oportunitat, per fer realitat les aspiracions de tots els veïns de Can Derrocada. La realitat no només és ja possible, és a tocar. Després de dues generacions de joves, el primer programa d'activitats a la zona esportiva de Can Derrocada és a la cuina. De moment, el 25 de juliol es farà el primer sopar-ball. En diset anys, l'associacio de propietaris tot just ha fet un parell d'actes socials: les comparacions són odioses, i els ressentiments marginals. Vet aquí la diferència de pensar en els fills o alimentar rencúnies.

  • Per als escèptics, marejats pel vaixell del passat, que diuen que la zona socio-esportiva no funcionarà, que deixin el sofà i arrambin l'espatlla d'una vegada, que bé que se n'aprofitaran quan funcioni.
  • Per als que creuen que tot plegat és un foc d'encenalls, que s'interessin per tot el què s'ha fet en aquests llargs mesos i deixin d'especular.
  • Per als fonamentalistes que no volen res de res, dir-lis que l'acció decidida, tardana i apressada, és irreversible, i que no poden hipotecar l'interès comú en benefici del seu individual. Que pensin que els arbres deixaran pas darrera a més d'un centenar de noves cases que es construiran en el veïnat, que els temps dels ocellets han acabat pels totxos i els motors d'explosió. Que deixin d'utilitzar la Llei per rancúnies personals, per defensar només a un pam del nas del seu confortable saló. Que no segrestin l'Ajuntament encegats pel segrestament de la seva pròpia mentalitat.
  • Per a l'Ajuntament, la Junta de Govern i al seu front el nou Alcalde, el meu testimoni de fermesa, d’honestedat i de treball intens per a complir amb la mateixa legalitat que li dóna l'autoritat. El meu testimoni públic d'agraïment, de suport i de disposició per a tot el que calgui. Ha posat els fonaments d'una nova manera de fer ben diferent de la d’anys enrera.
  • Per a la titularitat de l'activitat reconduïda, que amb tot el temps que ha disposat s'haguessin estalviat el patiment que aquests dies han tingut, que facin la millor zona socio-esportiva que l'indret pot encara oferir. Que aprofitin el que ara és una oportunitat, sobre la base d'esforç, qualitat i prestigi que impulsa la seva activitat empresarial. Que no defraudin tots aquells que volem un ús social per a l'equipament.
  • Per a la propietat, celebrar el seny i bon criteri, i demanar-li que ajudi finalment en aquesta definitiva etapa de reconstitució, fent pau en les consciències, totes. No en sortirà perdent.
  • Per a tots plegats, que compteu amb la zona socio-esportiva de Can Derrocada, que la gaudiu i que participeu per a l'èxit de la mateixa.

I si finalment, l’oportunitat servida en la safata de la legalitat, queda per alguna raó malograda, caldrà dissenyar un pla alternatiu, per a què, definitivament, l’equipament torni a l’ús per al qual va estar concebut, un ús que avui és indispensable per a la vida social del veïnat.

Des d’aquesta finestra de reflexió, continuaré lluitant i oferint tot el meu suport treballant per a què definitivament el penúltim equipament per Sant Pere sigui una realitat.