Eleccions al Parlament 2012: menys sobiranisme

Després de l'aclaparadora fallida de CiU plantejant com emblema de campanya la independència ("Estat propi") de Catalunya, que ha fet fugir els seus electors cap a alternatives més convençudes, és bo de deixar constància de l'evolució sobiranista i pel Dret a decidir d'aquestes eleccions respecte l'estat previ (eleccions 2010).

Resulta molt interessant fer-ho des d'una triple perspectiva (pendents del vot exterior):

- La proporció respecte el total de vots vàlids.

- La proporció respecte els vots a grups polítics que han obtingut representació parlamentària.

- La proporció en nombre d'escons del Parlament resultant.

Aquí teniu els resultats:

Evolució comparativa del sobiranisme en les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 i 2012

Evolució comparativa favorable al Dret a decidir en les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 i 2012

En resum (veure nota final):

• El percentatge de vots a grups polítics favorables al sobiranisme experimenta un molt lleu retrocés, doncs passa del 52,6% al 51,3%, en tot cas lleugerament per sobre de la majoria absoluta.
• Els partits polítics amb representació parlamentària perden 2,4 punts de representativitat a favor del sobiranime, disminució que s'esmorteeix en termes de percentatge d'escons (-1,5 punts), per bé que queden per sobre de la majoria absoluta.
• La composició del Parlament rep una important davallada de grups favorables al Dret a decidir, de -4,5 punts, que en termes d'escons baixa fins a -5,1 punts percentuals.
• La representació parlamentària en proporció d'escons sobrevalora lleugerament els vots favorables a les dues qüestions plantejades. Així, pel que fa al sobiranisme, s'amplifica de 3,5 punts al 2012 (3,7 al 2010), i pel que fa al dret a decidir, l'augment és de 2,5 punts (4,0 punts percentuals al 2010). 
• A banda de l'anterior, creix la representativitat del Parlament, passant del 90,2% del total de vots vàlids emesos al 2010 fins el 92,7% del 2012. Si això afegim l'augment de participació, el Parlament actual representa al 64,5% de la població catalana amb dret a vot, substancialment més elevada que el 53,0% de representativitat que tenia al 2010.
  

La conclusió general és que el Parlament de Catalunya ha perdut representativitat tant pel que fa al sobiranisme com pel Dret a decidir. Malgrat un inapreciable augment de la proporció de vots favorables al sobiranisme (de 0,4 punts percentuals), el sobiranisme en seu paralmentària ha disminuït lleugerament. Pel que fa al Dret a decidir, també ha disminuït lleugerament (de 1,1 punts), i de manera més accentuada en seu parlmentària (quasi de 5 punts percentuals). Nogensmenys, el Parlament del 2012 reforça la seva representativitat tant respecte els votants efectius (creix de 2,5 punts percentuals) com sobre el conjunt dels ciutadans amb dret a vot (creix d'un important 11,5% i arriba gairebé a 2/3 parts del cens electoral).

Deixant de banda la recomposició de les forces parlamentàries, mal negoci doncs aquestes eleccions precipitades pel que fa aquestes dues creuades -sobiranisme i Dret a decidir- fonamentals de la societat catalana, per bé que ara coneixem millor allò que actualment opina la ciutadania i tenim un Parlament més representatiu.

Nota: Només s'han classificat les orientacions polítiques dels 9 primers grups polítics per vots obtinguts (amb més del 1% dels vots vàlids totals). Aquests vots exclossos de l'anàlisi representen el 4,34% del total al 2012 i el 7,37% al 2010.

Felicitats, Josep!!!

En Josep Plandiura, peça clau i artista resident del Centre d'Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor acaba de rebre una altra distinció a la seva trajectòria com "escultor de l'aire".

El nostre insigne escultor de Sant Pere de Vilamajor ha estat escollit entre onze propostes amb l'escultura Portes al Montsey guanyant el I Concurs Museu Urbà que ha impulsat l'Ajuntament de Sant Celoni. La finalitat era seleccionar una obra artística per ser instal·lada en l’espai públic del nucli de Sant Celoni i la Batllòria.  

Es tracta d'una obra de 6 metres d'alçada x 2,30 m de llargada x 2,30 m d'amplada que pesa 2.500 quilos construïda amb acer corten Urssa. L'escultor en principi l'havia previst per col·locar-la a l'espaiu verd de la porta de Ponent, però segurament serà col·locada a l'espai verd del carrer de la Creu Roja, al lateral amb el carrer Bruc a l'arbredadel costat del Pont de Llevant.

Tot un luxe per Sant Pere de Vilamajor, un luxe que va més enllà de les nostres fronteres i que ha posat nombroses vegades el nostre poble al mapa.

Escoltar en Josep explicar cóm pensa i viu cada obra abans de què les seves mans, funcionals, artístiques, genials, donin forma i vida a una simple planxa d'acer. Escoltar cóm sent cada puntada de soldadura, cada tall amb la radial, cóm fa comunió amb el material per treure-li el què té al cap, és una experiència que et deixa embadalit. Escoltar cóm va -com si res- des dels grans constructors de catedrals mediavals fins els arquitectes d'avanguarda, passant -sempre- pels artesans anònims que forgen a cop de mall la funcionalitat, fa que les hores passin com passa el vent entre les seves escultures. Fa que ineludiblement la parenta et renyi quan arribes tard a dinar i els amics esperant.

Babejava una tarda d'aquest estiu quan ell m'explicava les seves experimentacions amb una simple pletina de titani. 

A simple vista, totes les seves obres semblen iguals, però quan en Josep te les explica et transportes a on no et pensaves mai que una planxa d'acer recargolada et faria arribar, a on una escultura que no entens et fa que la respectis.

Em sento orgullós d'haver conegut en Plandiura, i de poder disfrutar del temps que li faig perdre -de tant en tant- gaudint de la seva saviessa.

Que ara li donin un o altre premi és per a mi una excusa per rendir homenatge a un insigne artitsta i a una excel.lent persona.