Darreres entrades:

30/10/09

Balances fiscals de Sant Pere de Vilamajor

A les empreses s'acostuma, per al bon govern, calcular el cost dels productes que es venen, i el cost de les diferents seccions que aporten valor al producte.

A Sant Pere de Vilamajor ha arribat l'hora ja de fer, com fan molts Ajuntaments, de calcular el cost per a cada àmbit territorial. Ho tenim molt fàcil, doncs tots la major part dels ingressos ordinaris (impostos, taxes, ...) són de fàcil territorialització.

I pel que fa a les despeses, amb uns senzills elements de control de gestió, es podria calcular i en algun cas estimar, els costos directes que ocasiona cada àmbit.

Lògicament quedaria un remanent de costos indirectes o generals d'imputació més subjectiva, i per tant no distribuïbles objectivament, però ja tindríem una aproximació dels marges que aporta cada veïnat (perdó, barri) a l'Hisenda Municipal.

Jo he fet els meus propis càlculs (una desviació professional que tinc) i els resultats són força sorprenents.

Algun dia, demanaré que una part del pressupost municipal sigui gestionat des dels veïnats (perdó, barris), aquesta és l'autèntica participació ciutadana en la responsabilitat dels assumptes públics.

De tota manera, mentre no es pugin els ingressos, em temo que alguns veïnats (perdó, barris) estan consumint més del què aporten.

28/10/09

Mercat de dissabte a Faldes, Ja!

La mentalitat nuclimilitant és tant estreta que no enten que la millor iniciativa comercial dels darrers 22 anys l'han fet nèixer morta.

Tot celebrant en el seu dia la posada en servei d'un mercat a Faldes, ja advertíem que en divendres és mal dia.

A Faldes viu el 25% de la població de Sant Pere, i té com a zona d'influència també Can Miret, Pungoles i una part de Cànoves. Total parlem de no menys de 2.000 persones en dissabte.

Per contra, al nucli principal un dissabte només hi són unes 800 persones tirant llarg i arreplegant el voltant.

Com funcionaria un mercat al nucli els divendres al mati? I doncs, perquè el posen a Faldes?

Si ha d'haver un mercat a Faldes, ha de ser de dissabte, tot esperant que algun dia poguem anar des del nucli principal pel dret fins a aquest veïnat.

De no ser així, el mercat de Faldes morirà, i continuarem enganyant els paradistes.

És una qüestió de llibre, una simple qüestió de nombres. No siguem provincians.

Potser algú té por de "fer mal" al mercat dels diumenges de Sant Antoni de Vilamajor?

Diuen els ciutadans:

Després de uns quants divendres, veiem com cada cop hi ha menys parades, però encara em trobo amb la sorpresa que molts veins no saben d el'existència del mercat. Per què no s'ha anunciat més aquest mercat? Ens han fet saber que es van repartir fulletons informatius a les cases.. jo no he rebut, la meva veïna tampoc, l'altre tampoc.. A la web de l'ajuntament tampoc s'anuncia...

I per què no fer-ho els dissabtes? A Les Faldes cada cop hi ha més gent que viu tot l'any, però encara en queden només de cap de setmana, i els divendres si, trobem molts jubilats al mercat, però, i tota la gent jove que hi treballa.

Ja s'ha vist que al centre de Sant Pere no ha funcionat el mercat en dissabte, perquè no hi ha prou població, doncs no deixem perdre el de les Faldes, i posem-lo els dissabtes, que la població és molt superior, i si sumem Can Volart i el Mirador de Cànoves, sumen un nucli de població molt important.

A més a més, divendres també està el mercat de Llinars, amb el qual no es pot competir.

Espero que l'ajuntament reflexioni, i pensi en aquesta opció.

Un mercat de dissabte a Faldes, si té unes quantes parades més que al nucli, potser interessant per anar des de qualsevol lloc de Sant Pere. Faldes i les seves rodalíes constituexie una població gran per anar un cap de setmana al mercat.

Efectivament, és una llàstima que el mercat no es faci a Faldes dissabte, que seria el més lògic, si no és que volen que sigui un fracàs. Avui, -dia de la inauguració- els comerciants es queixaven de la poca assistència de públic (val a dir que n'hi havien que, a les dotze tocades, ja recollien la parada) i el ciutadà, de la poca difusió que s'ha donat a l'existència d'aquest nou mercat setmanal.

Si l'Ajuntament no ho arregla, potser caldrà anar pensant en parlar amb els paradistes.

MERCAT DE DISSABTE A FALDES, JA!
ADHEREIX-TE A LA CAMPANYA A VILAMAJOR OPINA

26/10/09

El Sheriff de Vilamajor passa el rasclet a Sant Pere de Vilamajor


Després de batre tots els rècords de multes per càpita, els ciutadans que anem a Sant Antoni ja estem esquilmats. Ens deien fa molts anys, amb la pedagogia típica del Règim, que "la letra con sangre entra". I hem aprés la lliçó a cops de full groc i d'embargaments en els comptes.

Amb les arques municipals ben plenes, que han donat per nous vehicles i uniformes, ha sobrat encara per la joia de la corona: el Recaptador Automatitzat dit vulgarment RADAR.

Per començar a posar en marxa aquesta nova màquina de fer bitllets, però, l'Ajuntament de Sant Antoni ha pensat que seria millor passar el rasclet per Sant Pere de Vilamajor, doncs els veïns de Sant Antoni estan en general tips, i ha instal.lat el Recaptador Automàtic un parell de carrers per sota del límit del terme de Sant Pere, a la BP-5109 baixant cap a Sant Antoni.

L'objectiu és clar; pillar els pares i mares que tornen de dur els seus fills a l'Escola Vilamagore o la Llar d'Infants, o simplement a treballar: tots ells bàsicament veïns de Sant Pere de Vilamajor.

També estan posant el Recaptador Automàtic a la BP-5107, a la resta d'entrades/sortides del nucli de Sant Antoni.
Veureu un petit trípode, com de fotos, i més enllà un cotxe mal aparcat: és la taquilla mòbil del Sheriff. Aneu amb compte, que ja han caigut mitja dotzena només avui.

Per cert, totes aquestes multes són simplement il.legals.

Sabeu perquè? Doncs perquè el cotxe al qual va connectat el Recaptador Automàtic es troba normalment infringint les normes de circul.lació, estacionant en lloc on no és permès.
Si es tracta del cotxe de la Policia Local, també, doncs el Codi de Circulació autoritza a aquests tipus de vehicles a estacionar en un lloc prohibit només sempre i quan adverteixin de la seva presència amb tots els llums intermitents amb què estan dotats els vehicles de la policia.

L'obtenció de proves per a una pressumpta infracció, feta en el marc d'un incumpliment de les pròpies normes, és nul.la de ple dret.

No us enmmoïneu en recòrrer aqestes multes però, doncs a Nothingham es passen aquest tipus d'al.legacions fonamentades pel forro, i us caldrà anar al Contenciós Administratiu, que us donarà la raó pel camí del dret. I ho dic per experiència. Però no ho fareu, doncs és un tràmit enfarragós... més que per principis.

I també hauríeu de saber que els convenis de col.laboració de l'Ajuntament fet amb l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona només valen, com prescriu la pròpia Llei Reguladora de les Hisendes Locals, per a la recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic. Entre aquests altres ingressos es troben també les sancions pecuniàries per infraccions. Però només quan la sanció és ferma, no abans.

Per tant si rebeu un escrit de la Diputació notificant-vos la infracció, escriviu advertint-los de què no tenen competències per notificar un simple expedient administratiu, doncs no hi ha encara sanció, ni per tant deute tributari que empari la seva intervenció. No escriviu en aquest cas res a l'Ajuntament de Sant Antoni.

Ull en qualsevol cas als incauts, que el fotomatón del Sheriff comença a treballar. Ah! i demaneu-li la foto, el certificat nominal de l'Agent habilitant-lo a usar un aparell d'emissió làser, i el propi certificat de calibració de l'aparell, emesos per una Entitat Acreditada. Només amb aquest requisits la pressumta infracció pot ser sancionada, doncs en aquest cas és la màquina qui substitueix la pressumpció de veracitat que empara la intervenció dels Agents, i la demostració tècnica documentada és la única prova admissible en Dret en aquest cas.

Qui tingui dubtes al respecte de com combatre aquests abusos, que m'escrigui un correu i li donaré detalls que no vull descriure en obert, i els models d'escrits a fer en cada cas.

Qui vulgui exigir el cumpliment de les Lleis, ha de ser el primer en acatar-les: és l'únic que ens queda.

I pels que creuen que en nom de la seguretat tot s'hi val: perquè a 50, i no a 20? O perquè no a 60 km/h? Quin és el barem lògic? (que òbviament no són 100 km/h).

25/10/09

Tsunami en els comptes locals

Bona part dels ingressos de les administracions públiques, també les locals, es nodreixen de la partipació en els ingressos de l'Estat per a diferents impostos, (IVA, IRP i impostos especials) que es calculen amb una estimació anticipada.

La recaptació d'impostos final és però la que determina la quantitat exacte que han de rebre les administracions afectades.

D'aquesta manera, l'Estat reclama a la Diputació de Barcelona més de 40 milions d'Euros per la davallada de recaptació impositiva, xifra que podria ser encara més gran quan s'ajustin les estimacions.

Com a curiositat, aquí teniu la carta enviada pel Ministeri d'Economia a la Diputació de Barcelona.
També la Generalitat haurà de tornar diners a l'Estat per aquest mateix motiu, i la menor recaptació d'IVA afectarà també de forma important a la Hisenda municipal.

Mentrestant, el Govern de l'Estat ha aprovat la posada en marxa del nou Fons per a la Inversió Local, titulat "Fondo Local para el Empleo y la Sostenibilidad Local"que està dotat amb 5.000 milions d'Euros, uns 3.000 menys que l'actual programa d'inversió. A diferència de l'encara vigent, es destinaran a Medi amBient, Innovació i Serveis Socials, sent la partida destinada a aquesta darrera línia, del 20% del total.
A Sant Pere de Vilamajor ens tocaran poc més de 500.000 Euros.

17/10/09

Cal pujar l'IBI

A Sant Pere de Vilamajor no surten els comptes.

Al milió llarg d'Euros d'endeutament bancari cal afegir l'endeutament corrent, en un pressupost tibat per la recuperació del temps perdut sense gastar ni un duro en refer les malmeses infrastructures de serveis.

Amb uns estiuejants que ens van fer rics i que ara ja han estat reemplaçats per residents que gasten serveis. Amb els mateixos impostos.

I amb 30 metres més de vorera per mantenir en cada casa que es construeix.

Qui doni la culpa a l'actual Govern municipal de les teraninyes de les arques municipals, simplement -amb perdó- és un ignorant, o no s'ha informat prou bé (ambdues coses són equivalents). El mateix cal dir de qui es pensi que ha estat degut a la petada de la bombolla immobiliària.

Ja fa molt temps que la meva preocupació al respecte d'aquest tema s'ha fet eco en aquestes pàgines, i us recomano rellegir (i reflexionar) alguns dels articles que he publicat:
La meva conclusió és obvia: les despeses tenen un límit a la reducció, i no hi ha gaire a fer.

Quatre són les importants polítiques que caldrà afrontar urgentment, en matèria fiscal, en comptes d'anar dient que va ser el Govern anterior el què, successivament, va anar deixant un forat que no aturem:
  1. Modificar tant com es pugui el model residencial del municipi, prioritzant les construccions plurifamiliars, que a més són medioabientalment sostenibles.
  2. Incrementar els ingresos municipals, per la via dels Impostos.
  3. Equilibrar les taxes al cost real de la prestació del servei, en particular la de Recollida de residus.
  4. Començar a aplicar Contribucions Especials per a determinades obres d'infrastructura local.
Tot el què no sigui això és una irresponsabilitat. I fer-ho és impopular.

Només amb la recollida d'escombreries, els pressupostos d'enguany preveuen un déficit de 122.500 Euros, un 30%: pagarem 282.500 € i costarà 405.000 €. No entenc com l'Ajuntament ens "subvenciona" aquest servei que significa un cost de real només 56 cèntims d'€ al dia per habitatge i ens cobra 40 cts. I per no parlar de la recollida de residus comercials. Així no anem bé.

Ara fa ja 2 anys, ni menys ni menys, que, amb el mateix fil argumental demanava que es posés en marxa la taxa de guals. Bona polseguera es va aixecar quan, amb seny, mesos més tard -serà perquè se'm llegeix?- es va posar en marxa.

La pressió fiscal per família (diguem habitage) ha de crèixer a Sant Pere de Vilamajor el mateix que el cost d'una línia ADSL.

Si no, estem condemnats a ser pidolaires amb servies mal atesos. Al temps.

Ara li toca el torn a l'IBI.

Aquest Impost, el principal ingrés corrent de les Hisendes Municipals, va significar a l'any 2008 uns ingressos d'1.011.000 d'Euros per a les arques del nostre municipi.

Els valors cadastrals dels immobles i del sòl no es revisen a Sant Pere de Vilamajor des de fa 22 anys.

Recordeu quant valien els terrenys i les cases al 1987?

El valor cadastral mig dels edificis urbans és al nostre municipi de tant sols de 21.622 Euros, mentre que el valor cadastral del sòl urbà és de només 9,6 Euros/m2.

És a dir, paguem IBI per unes cases valorades en 3.598.000 pessetes, i una parcel.la mitjana de 800 m2 val, a efectes d'impostos, 1.278.000 pessetes. Un xollo; un municipi de pobres.

Així, no és d'estranyar que el cost mig de cada rebut de contribució urbana sigui només de 303 Euros.

Una comparació amb el què hauríem de ser els municipis de luxe com el nostre, Matadepera, ens ha de servir de referència:

Comparació de variables cadastrals Sant Pere de Vilamajor-Matadepera. 2008
Totes les dades s'expressen en €/m2.

El truc és senzill: pujar el cost de l'IBI, de moment, per al valor del sòl, que només té un valor cadastral de 1.600 peles per metre quadrat.

En un municipi com el nostre, amb un 47% de superfície de parcel.les sense edificar, estaria molt més ben redistribuit. I els terratinents que esperen l'onada especulativa, també s'haurien d'afluixar les butxaques.

Cal demanar ja al Cadastre que actualitzi els valors cadastrals: així l'Ajuntament tindrà un marge que ara no té per aplicar el coeficient de quota adequat a cada moment. I fer a l'hora una política fiscal progressita, reduïnt l'IBI de les famílies nombroses, dels jubilats i dels joves, i pujar-lo relativament a les segones residències i solars sense edificar.

Total, s'han de pujar els impostos en el preu que costa l'ADSL. En aquesta Comunitat de Veïns, qui vulgui serveis, els hauria de pagar... en comptes de queixar-se.

15/10/09

ERC: una nova executiva local per al final de legislatura


ERC
ha renovat la seva executiva local de Sant Pere de Vilamajor, que estatutàriament s'ha de fer cada 2 anys.


S'ha rellevat de la Presidència a Cristina Romero, segons afirma la formació, per enfortir d'aquesta manera la feina que el grup municipal fa a l'Ajuntament.

La nova executiva està presidida per en Joan Bruguera. La completen Aurora Mateu com a secretària d'Organització, Joaquim Balanyà com a secretari de Finances, Josep A. Martínez com a secretari d'Imatge i Comunicació, David Álvarez com a secretari de Política Municipal, i Cristina Romero com a portaveu del grup municipal.
A més s'han creat dues noves secretaries: la secretaria de la Dona, que ocupa Margarida Romero, i un lloc al representant de les JERC, que ha recaigut en Montserrat Ventura.


La tornada a l'escena política pública d'en Joan Bruguera, després de què va haver d'abandonar el seu càrrec de primer regidor de la formació al juliol de 2007, tot just iniciada la legislatura, per motius personals, s'ha fet per la porta gran. Ben tornat, Joan!

Si la primera meitat de legislatura ja ens ha dut interessants novetats, els quasi dos anys que encara queden prometen ser força interessants.

L'alfil s'ha reforçat; ara li toca a CiU fer el seu 3 de 7, i esperem que hi hagi folra i manilles per al rei en la propera renovació de la seva executiva local.

Veieu també: Assistència dels regidors als plens de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

8/10/09

Sant Pere de Vilamajor: de l'escac al torneig de justes

A principis d'any ja vaig començar a parlar-vos, com si d'un conte es tractés, de la posada de manifest de l'Escac al rei.

La història continua i evoluciona, i cal ara recomposar el conte...


L'alfil ha tornat al taulell.

El cavall es mou, més tort que dret, però amb un únic objectiu: fer escac al rei.
Un escac que -ara per ara- es pot tapar amb un simple moviment, sense perdre un peó.

Pacient, l'alfil espera. Segueix d'aprop els moviments del cavall, doncs ha tornat al taulell amb el mateix propòsit, però amb la seva pròpia tàctica de joc.

El cavall ha esdevingut l'avantguarda, obre el camí, no deixant respirar el rei, sempre amb escac.

Abans no era així. Abans, el cavall trotava pel reialme, però un dia l'alfil es va apropar tant al rei que fins i tot es parlava de que cavalcaríen junts. El cavall, veient com el rei preferia l'alfil, es va enutjar, gelós, doncs ben segur el rei triaria l'alfil i ell hauria de deixar l'hisenda reial per anar a pasturar fora de les muralles del castell.

Un dia gris, finalment, el cavall va comprovar que havia perdut la gràcia del rei, i es retirà a les muntanyes.

El pacte entre el rei i l'alfil no va prosperar, no podia prosperar: cada noble aspira a manar el seu propi palau. Però el cavall ja trotava fora de l'hisenda, fora del castell.

Van anar passant els dies...

De tant en tant, insistent, el cavall galopava des de les muntanyes i, a gitzes, intentava enderrocar, ara aqui, ara allà, algun tros de la muralla. Fins i tot, un migdia, quan el rei i tots els nobles estaven apunt d'entrar a missa, li va faltar poc per ensorrar la porta de palau.

Només ara hom se n'adona que l'alfil seguia d'aprop els moviments del cavall. Només ara hom cau en l'observació de què a cada guitza del cavall, l'alfil sortia a la palestra, no per defensar el rei, sinò per desmarcar-s'en.

Un vespre, fins ben entrada la nit, cavall i alfil es van trobar a La Noguera, un indret especialment apropiat per als contubernis: el cavall havia obert el camí, i l'alfil el seguiria. Calia preparar-se doncs ben aviat -dos anys només- el poble, com era tradició, hauria de decidir qui ocuparia el castell. L'alfil ho ansiava, i el cavall volia tornar a trotar per l'hisenda reial: tornarien a estar junts.

Retrobats al taulell, l'escomesa definitiva: el cavall fa un nou escac, ara bloquejant els nous tributs del reialme. L'alfil s'apresta al mat, potser deixarà sense pressupost al rei, un pressupost que els nobles han d'aprovar. Tu fes l'escac que jo faré el mat.

Difícil ho tindria el rei, amb un escac d'alfil i cavall, per tirar endavant el pressupost reial. I si se'n surt, potser els nobles, encoratjats, posaran llavors en discussió el repartiment de terres previst per aquest mateix any.

Astúcia, decisió; el joc ha canviat, l'alfil torna al combat.

Mentre tot això passa, la torre, campetxana, està entretinguda mantenint les propietats de Pungoles i Pau, i no belluga peça. No dóna fidelitat al rei, però tampoc la renega. Depén del que guanyi.

Mentre tot això passa, el rei ha posat setge al vell noble del comtat d'Icart, doncs la muralla que ha aixecat i el túnel que ha excavat per fugir del seu castell semblen una amenaça real, per a tots plegats. Tots volen posar al seu lloc a l'intrèpid Comte d'Icart, i volen repartir-se el botí del seu baluard: el palau de Can Derrocada. A canvi d'això, li ofereix unes altres terres.

El rei, agerrit cavaller però noble en la concil.liació, ofereix al Comte d'Icart una sortida honorable, sense deixar d'apuntar amb els seus ballesters. El Comte d'Icart, astut, mira el taulell; encara no és hora de pactar.

Però vet aquí que ni l'alfil ni el cavall, per motius ben diferents, volen que el rei pacti amb el Comte d'Icart.

L'alfil necessita però un altre aliat, doncs des del Mas d'en Bosc han posat les seves forces al costat del rei. La torre és la única opció.

Un dia, mentre trotava de Pungoles a Pau, l'alfil va a cercar la torre. De fet, la torre l'estava esperant. Ara tenen una creuada comuna.

La torre també vol moure fitxa.


Reunits plegats, a l'indret de Pau, alfil, cavall i torre pacten i segellen la seva aliança. I uneixen les seves forçes. Fan veure que marxen a altres contrades per no presentar-se al Consell de Nobles que ha convocat el rei a mig estiu.

Ara ja són tres els mosqueters, tres les peces que fan escac al rei.

Però l'alfil no pot presentar-se davant del poble seient al costat de la torre; els nobles i els vasalls que li donen suport no entendrien aquella unió contra-natura. Cal una excusa; cal un motiu.

Intel.ligent, l'alfil espera pacient aquesta oportunitat. I el rei, vehement se la dona en el Consell de Nobles, doncs després de desfiar-ne la seva autoritat, el fa fora de la sala.

Els aliats responen junts, ofesos, recullen les seves capes i giren cua sortint del Consell: ja hi ha un motiu. El Pregoner ho escampa de seguida. I a l'endemà, pengen pergamins als arbres per explicar-ho a tothom.

I el poble?

El poble s'ho mira i no veu. Potser ho veu i tant li fa. Cavall, alfil i torre fan escac al rei cadascú en el seu propi benefici, però en benefici comú d'un interès. No pas en interés del poble, que res té a guanyar amb el duel entre els nobles.

La justa ha començat. El Comte d'Icart deixa caure el mocador. Ara toca al rei moure la fitxa.

I el poble, que en treurà de tot plegat?

6/10/09

Al.legacions al POUM: un aclariment

Llegeixo a l'Actualitat del Baix Montseny en relació amb la proposta de deslocalització de la Fàbrica Picart presentada al Ple del passat dijous, que un dels arguments per no acceptar la proposta és que "no es podia fer un canvi tan substancial quan ja ha finalitzat el termini per presentar-hi al.legacions".

En realitat, si que es va presentar una al.legació de modificació, amb tres alternatives, per a la deslocalització de la Fàbrica dins dels terminis establerts, que no tinc cap dubte de què seran contestades.


Òbviament, les al.legacions són matèria administrativa quin contingut només es farà públic després de la pertinent resolució comunicada a l'interessat, en compliment de la Llei d'Urbanisme de Catalunya i la de Procediment Administratiu Comú.

4/10/09

Un urbanisme de qualitat


De totes les al.legacions al POUM de Sant Pere de Vilamajor, només tres han estat en relació amb les normes de construcció.


Algú ha pensat que es continuaran fent coses com aquestes?

Setembre 2009. No patiu, no és al nucli; només és Vallserena.

Hi ha gent a qui els arbres no els deixa veure el bosc ... mentre hi hagi bosc.

Veieu també Arxiu fotogràfic de Can Derrocada.

2/10/09

No han donat la talla

Sé que només unes dotzenes de ciutadans de Sant Pere llegiu diàriament aquestes pàgines. I estic convençut de què no fan reflexionar tothom. Però ho havia d'intentar...

Deia abans d'ahir que era la última oportunitat per ser responsables, tots plegats, en el tediós assumpte de la recolocació (deslocalització, trasllat, canvi d'ubicació, ...) de la fàbrica de Pinsos Picart.

Ho haguessin llegit, o no, els membres del Ple Municipal als què anava adreçat, m'han defraudat. I dic defraudat per no dir decebut, doncs es tracta d'un frau a la ciutadania, i no pas d'haver fallat en unes expectatives.

L'oposició municipal no va guanyar, no, en el seu escac al rei, vàrem perdre tots, i sobre tot l'empresa PICART, benvolguda.

Irresponsabilitat.

Irresponsabilitat aquest estiu quan, tots plegats, reunits en un conegut local del nostre poble, enviaven sengles comunicacions avisant que el 13 d'agost estarien de vacances, fet que va impedir tractar llavors l'assumpte en el ple.

Irresponsabilitat per no presentar ni una sola proposta per tal de facilitar la deslocalització de la fàbrica de Pinsos, tot i no agradant la desdibuixada proposta de l'Alcalde.

Irresponsabilitat per tirar a la paperera l'escrit que hores abans havia presentat Pinsos Picart obrint el diàleg per a la deslocalització, sense marxar del municipi.

Irresponsabilitat per portar les coses fins el punt d'haver de ser convidats a abandonar el ple.

L'oposició, ara en equip, ha fet de la seva irresponsabilitat un front comú d'interessos diferents però amb un clar propòsit, l'escac al rei.

Han vingut demanant participació i consens dia rera dia, i ara que podien aportar, només han aportat la buidor, el silenci que no atorga.

Tot s'hi val.

Aviat s'han apresat aquest matí els companys d'Esquerra, constituïts amb els portaveus de la 0-Posició (la primera "0" és un zero) han penjat un comunicat oficial que intenta justificar amb tecnicismes que se'ns escapen, formalismes -milongues-, la postura d'aquest grup de conveniència.

No venien al ple a debatre ni a aportar. Venien a explicar perquè no farien res, i ho portaven ben escrit, tots plegats. Tant ben escrit que a les sis del matí ja es repartia l'Actualitat amb un article sobre el tema.

Heliàs, però, en saber que Picart encenia la fumata groga de la negociació, tots aquests esquemes tant ben apresos, alliçonats, es van desmoronar, però el castell ja estava alçat en l'escac al rei.

Quan més tard, a una senyal, varen marxar, encara es sentia a la sala l'eco d'una espurna de lucidesa, una ombra de dissidència, en referència a la mà oberta de Picart: "sent així, les coses canvien" es va sentir (més o menys).

Bona justificació fer-se els ofesos, muntar una tangana i deixant a mitges el partit.

Després de veure el ridícul de les aportacions al POUM que ha vingut fent aquesta oposició, el ridícul s'ha consumat. S'ho han fet ells sols, no ha estat ara culpa del dimoni Llesuyfer de sempre.

Persona a persona seran com siguin -jo me'ls aprecio-, però quan s'ajunten tots plegats el resultat és simplement incomprensible.

Podria dir que va ser el govern anterior qui va deixar penjats els temes de Vilaguixà, Granja Ramos i sobre tot Picart. Podria refrescar-vos la memòria amb el què deia el POUM que va estar apunt d'aprovar-se en relació amb la fàbrica de pinsos. Però tant se val: res ha canviat.
Ara, des de l'altra banda del carrer, amb nous aliats de conveniència continuen mirant cap un altre costat, descansats per poder dir que no va ser cosa seva -tampoc-, si no surt a gust de tothom, i fregant-se les mans com angelets si el malvat Llesuyfer no se'n sortís.