Darreres entrades:

28/11/08

La Diputació de Barcelona confirma les tesis sobre la taxa de guals

En el seu dictamen sobre la taxa de guals, la Diputació de Barcelona confirma les tesis sostingudes al respecte des d'aquest bloc: la taxa és de recepció obligatòria.

(En el moment de publicar l'anterior notícia existia un enllaç on es podia consultar el document, però ja no hi és. El Dictamen és a disposició de tothom, no obstant, a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor).

(Fins aqui acaba pròpiament la notícia que volia publicar. 28-11-2008)

"Reflexions" advertit d'una imminent presentació de Querella Criminal

Però en relació amb això, honorant-nos que el bloc Altaveu de Vilamajor, hagi servit novament d'utilitat, s'hi publica aixó:

(Altaveu, 29-11-2008 16:55)

Benvolgut,

1. L'informe parteix d'una falsedat com és negar la consulta que l'Actualitat del Baix Montseny va fer a la Diputació, documentada, entre altres, al registre de trucades al Departament de Premsa de la Diputació el 13 d'octubre a les 11:26. No acceptarem que la incompetència funcionarial ens causi cap perjudici.

2. L'Actualitat del Baix Montseny presentarà dilluns vinent una querella per falsedat en document i difamació contra el suposat signant de l'informe, Domènec Chiva Vilarroya, i contra l'alcalde de Sant Pere de Vilamajor, Josep Maria Llesuy i Sunyol, per fer-ne difusió a través de la pàgina web de l'Ajuntament.

3. Li preguem que retiri l'enllaç o ens veurem obligats a incloure a la seva pàgina web i el seu autor en la denúncia pels mateixos motius.

4. L'actualitat pot ser un mitjà de comunicació petit i de 'comarques' però defensarà la professionalitat dels seus periodistes fins on calgui.

5. Tot l'abans assenyalat no anirà en detriment que aquest mitjà analitzi els registres dels documents, la seva presumpta autoria i vinculacions, la delació de converses i altres qüestions que poden ser de l'interès dels ciutadans per conèixer el comportament dels responsables de les administracions.

Atentament,

Josep Lluís Eras
Director de l'Actualitat del Baix Montseny

Vaig al lloc digital del setmanari i veig aquest article publicat el 28 de novembre.

Aquí s'està coent un plat d'una altra cuina.

Em fixo en el Dictamen i comprovo que es fa referència a un article aparegut a l'Actualitat del Baix Montseny el 24 d'octubre, en el sentit de p
osar de manifest que no es té constància de cap consulta formulada en aquest sentit ni als Serveis Juridics de I'Organisme de Gestió Tributària ni cap altre dels seus departaments.

Torno a llegir la carta que s'ha fet pública per part del Director de
l'Actualitat del Baix Montseny:

Li preguem que retiri l'enllaç o ens veurem obligats a incloure a la seva pàgina web i el seu autor en la denúncia pels mateixos motius.


(Altaveu 30-11-2008 5:35)

No ho acabo d'entendre, però a l'endemà es publica a Altaveu de Vilamajor un aclariment al respecte:

Senyor SPectiVa

1. L'Actualitat del Baix Montseny no sols disposa de registre de trucada sinó d'altres proves documentals, que evidentment no desvetllarem ara.

2. Li reiterem la nostra petició que retriri l'enllaç amb un document que es basa en un falsedat o entendrem que hi ha la seva corresponsabilitat en la campanya de difamació contra el nostre setmanari.

3. L'informe esmentat es basa en una informació del nostre setmanari i, en els nivells polítics corresponents, consultarem si és habitual que les administracions democràtiques facin 'informes' sobre informacions periodístiques com es feia en determinats règims.

Atentament,
Josep Lluís Eras
Director de l'Actualitat

(30-11-2008)

Li reiterem la nostra petició que retriri l'enllaç amb un document que es basa en un falsedat o entendrem que hi ha la seva corresponsabilitat en la campanya de difamació contra el nostre setmanari.

Queda clar: se'm demanaran responsabilitats per participar en una campanya de difamació (?) contra l'Actualitat del Baix Montseny.
Ja m'han avisat dues vegades.

Que he fet, pobre de mí, que em porti als Jutjats? Miro més amunt... Que he fet?

He publicat un enllaç en el què es pot trobar un Dictamen de l'Assessoria Jurídica de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, sobre l'ordenança 21 de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Dictamen, que sigui dit de pas, va ser presentat al darrer Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Que te aixó de difamatori?

Torno a llegir el Dictamen, a veure que diu tant de greu que pugui ser quelcom de falsetat en document i difamació. En síntesi:

- Es fa ressó de l'article aparegut a l'Actualitat el dia 24 d'octubre. El Dictamen sembla fet per contradir-lo (fet que sigui dit de pas no em sembla gens adequat que tingui cabuda en un document oficial d'una Administració).
- Diu no tenir constància de què l'Actualitat hagi formulat cap consulta en relació amb el tema, als Serveis Jurídics de l'OGT de la Diputació de Barcelona, ni a cap altre dels Departaments.
- Desmenteix l'opinió de l'Actualitat per que fa a la necessitat de què la sol.licitud per a un gual hagi de ser demanda préviament pels interessats, no podent procedir-se a la seva exacció sense aquesta petició prèvia.

Fins aquí, (insistint que un Dictamen no és lloc adequat per desmentir o confirmar notícies periodístiques) no hi trobo, amb les meves òbvies limitacions jurídiques, delicte, per infàmia, calúmnia, injúria ni fet difamatori (que pròpiament seria libel).

Vaig a la Llei Orgànica de Protecció Civil de dret a l'Honor i la pròpia imatge. Llegeixo l'article 7.7: Es considera intromissió il.legítima, la imputación de hechos o la manifestación de juicios de valor a través de acciones o expresiones que de cualquier modo lesionen la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimación.

Contradir una informació, és lesionar la dignitat, erosió de fama o atemptat contra la pròpia estimació? Glups!

Vaig al Codi Penal, que és més seriós que el tema civil, doncs com és sabut comporta a més penes de pressó.

Hi trobo dos delictes: Injúria i Calúmnia.

És injúria la acción o expresión que lesionan la dignidad de otra persona, menoscabando su fama o atentando contra su propia estimación.
És calúmnia la imputación de un delito hecha con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad.

Veig que la llei civil coincideix amb la definició penal d'injúria. Comprovo també que:

- Fer pública una injúria és difamar.
- Difamar per escrit és libel.

Ja estic més centrat; si s'invoca la Llei és bo conèixer-la.

No puc entrar a valorar si el Dictamen conté injúries, però si veig clar que la controvèrsia està en dos punts:

Primer: Que el Dictamen nega que hi hagi hagut consulta formal per part de l'Actualitat a la Diputació en relació amb la taxa de guals, mentre l'Actualitat manté que, com mínim, el 13 (o el 23) d'octubre va adreçar-se al gabinet de Premsa de la Diputació per tal de fer-lis unes consultes respecte la taxa de guals. Aquesta afirmació, de quina veracitat no en puc dubtar coneixent la meticulositat dels redactors del setmanari, òbviament contradiu la del signant del Dictamen.

Torno a llegir l'article de l'Actualitat del 24 d'octubre, en la seva versió digital.

Es diu que diversos alcaldes i tècnics d'hisenda municipal han estat consultats al propòsit de la informació que es publica. També es diu que el setmanari s'ha posat en contacte amb l'Organisme Autònom de Gestió Tributària de la Diputació, que porta a terme el cobrament per delegació de l'Ajuntament, que ha traslladat la consulta als seus serveis jurídics.

Si no interpreto malament, en defecte de més informació, l'OGT, segons el setmanari, va dir que traslladaria la seva consulta als seus serveis jurídics.

Si no interpreto malament, les opinions abocades en l'article acaben doncs tenint com principal font els alcaldes i tècnics d'hisenda municipals consultats, i doncs, si no interpreto malament, no tenen com font l'OGT de la Diputació (doncs es diu que aquesta ha dit que traslladarà la consulta als seus serveis jurídics).

I ara, finalment, amb el Dictamen, precisament els serveis jurídics de l'OGT de la Diputació, contesten la consulta, però no la que es diu haver-li formulat per l'Actualitat, sinò la que indubtablement els formula l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

I l'informe desmenteix les conclusions de l'article de l'Actualitat, i diu a més que no consta formulada cap consulta als Serveis Jurídics de l'OGT de la Diputació de Barcelona, ni a cap altre dels Departaments.

Té tota la pinta d'un malentés, pica-baralla de zels, que l'Actualitat té tot el dret, si ho vol, de fer que s'aclareixi. (Altra cosa és que la via judicial sigui la única considerada). Caldrà doncs, si així es vol, la comprovació de si existeix o no constància formal d'una consulta, diguem "oficial" a la Diputació.

Segon: Tothom que difongui el Dictamen de la Diputació pot resultar imputat en una querella, que té pinta de criminal (per quant s'hi aplica el Codi Penal).

Això afecta, com mínim a l'Alcalde Llesuy com ulterior responsable de tot alló que es publica al lloc web de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, que publica l'Informe.

... I a aquest humil servidor, que se'n fa ressó de tot plegat.

I hauria, crec jo, d'imputar també al Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, en qui si es va donar coneixement del Dictamen i novament a l'Alcalde Llesuy, com màxim responsable de l'Òrgan.

No és la primera vegada que en Per SPectiVa es troba enmig del foc creuat entre dues parts, sense disparar ni un tret.
No crec que estigui fent cap delicte.


Si estic ofenent l'honor, degrado la fama o atempto contra la pròpia estimació dels professionals que formen l'Actualitat, no sé realment en què. Potser ells que són periodistes i hi entenen més que jo, podríen fer-nos el favor d'explicar-nos-ho.

I si un Jutge em demana responsabilitats per ser notari de la crònica de Sant Pere de Vilamajor, el meu sentit de la libertat d'expressió, el meu sentit del rigor i respecte vers tothom, quedarà tant malmés que hauré de renunciar a ser un simple ciutadà. I llavors, potser, em convertiré en allò que veig que d'altres s'han convertit.

(Penso ara en Notícies de Vilamajor, sucumbit en la que era la seva lluita).

No sóc periodista, i per tant no puc defensar la meva professionalitat com a tal, però sense carnet de premsa, només amb el meu DNI, des d'aquesta minúscula finestra continuaré defensant valors que n'estan pel damunt. Fins on calgui.

(30-11-2008 14:50)

En tancar aquestes reflexions veig el comunicat que publica al web Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Pere de Vilamajor.

Es queixen -no sense raó- de que no van poder tenir accés al Dictamen de la Diputació sobre la taxa de guals, prèviament al ple municipal del passat 27 de novembre.


Sense entrar en el fons, llegeixo l'article, on es cita la llei: Segons l’article 164.3 de la Llei Municipal de Catalunya, en cas de denegació de la sol•licitud d’accés a la informació, aquesta ha d’ésser motivada i només pot fonamentar-se en dos motius, el primer quan el coneixement de la informació pugui vulnerar el dret d’honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, i la segona quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. El senyor Alcalde va negar que el motiu de la seva denegació hagi estat algun d’aquests dos motius.

Amics d'Esquerra, doncs ha resultat que sí, que hom pensa que el contingut del Dictamen entra de ple en un dels supòsits de l'article 164.3 de la Llei Municipal de Catalunya. Aixó, doncs donaria -vet aqui la ironia- la raó a l'Alcalde en no voler donar-vos el dictamen, doncs si us l'hagués donat, a la vista de com s'ha posat aquest estofat, la querella contra ell tindria un nova constatació.

És encara més oportú aquest comunicat, per quant qualifica de diverses maneres -totes elles reprovatòries- que el dictamen no se'ls fos lliurat amb antel.lació:

El negar-nos aquest document, l’Alcalde i l’equip de govern van demostrar una falta d’Honestedat Clamorosa i un menyspreu i falta de confiança envers els regidors de l’oposició. Segurament aquesta irresponsabilitat, deguda a la covardia de fer públic un informe, el qual, a part de no aportar-nos res de nou (la legalitat de la taxa no l’havíem posat mai en dubte), tenia les seves vessants tendencioses.

Coses de la vida, ara resulta que:

- Per una banda uns demanen que no es publiqui l'esmentat Dictamen si no es vol ser objecte d'una querella criminal per libel,
- I uns altres recriminen que el Dictamen no es fes públic als grups municipals prèviament al Ple on es va presentar.

I a més:

- Uns al.leguen que l'informe parteix d'una falsedat com és negar la consulta que l'Actualitat del Baix Montseny va fer a la Diputació:

"L'informe parteix d'una falsedat com és negar la consulta que l'Actualitat del Baix Montseny va fer a la Diputació, documentada, entre altres, al registre de trucades al Departament de Premsa de la Diputació el 13 d'octubre a les 11:26. No acceptarem que la incompetència funcionarial ens causi cap perjudici".

- I els altres afirmen que l'informe no recull una petició reiterada de què inclogués l'anàlisi d'un aspecte fonamental de l'Ordenança:

"L’informe fa referència a un mitjà de comunicació, fet que trobem del tot inapropiat al tractar-se d’un informe jurídic, en canvi, no fa referència en cap ocasió a la interpretació de l’article 7.3 sobre quan es considera que comença l’aprofitament especial. En el ple extraordinari del passat 13 de novembre, el grup d’esquerra va demanar reiteradament que aquesta qüestió sigués incorporada dins l’informe".

Està clar que en aquest assumpte no plou a gust de ningú,... I la calamarsada per a un servidor.

Companys d'Esquerra, aneu amb compte, ja veieu el que passa per donar publicitat al Dictamen.


(Altaveu 30-11-2008 15:53)

Però aquest diumenge està entretingut: després d'unes intervencions prèvies, a l'Altaveu, s'aclareix encara més el tema amb aquest darrer escrit:

Benvolguts Per SPectiva i Pau,

Davant les vostres afirmacions seré més aclaridor:

1. Lamento que s'hagi interpretat com a amenaça l'advertiment que hi ha una difusió difamatòria a través d'internet. Em remeto al punt 6.

2. Amb data 23 d'octubre, aquest mitjà de comunicació demana a la Diputació de Barcelona la validesa de la famosa taxa. La persona de premsa deriva a un membre de la mateixa oficina del signant de l'informe que pren nota del nom del periodista, del telèfon i li afirma que, quan disposi d'una resposta, li comunicarà.

3. Passat un mes, apareix un informe demanat per l'alcalde "amb motiu d'una notícia apareguda a l'Actualitat de Baix Montseny". Curiós que es demani un informe sobre una informació periodística entre administracions. Més curiós que es demani un informe sobre una informació periodística i no sobre les al·legacions que fan els ciutadans. Molt curiós.

4. Consta documentalment, entre altres, la consulta feta al Departament de Premsa i per tant és fals l'afirmació que no es té constància de cap consulta a aquest organisme de la Diputació "ni cap dels altre dels seus departaments".

5. Si l'objectiu de l'informe és aclarir l'aplicació d'una taxa, sorprèn que el punt primer i següents es destini a carregar contra el nostre mitjà de comnicació. Algú es pot preguntar si l'objectiu no és un altre?

6. Benvolgut Pau i Per SPectiva. Al vostre Bloc podeu parlar del tema que vulgueu, només faltaria, però deixo al vostre criteri si podeu fer difusió d'una cosa que és falsa. No és el mateix comentar una fotografia presa a algú que ha estat manipulada que difondre la fotografia. Ni aprofitant la possibilitat dels nous mitjans. Ho dic com a persona que porta més de 30 anys vinculat a la comunicació, des dels mitjans als gabinets de premsa. Convido en Pau, que demana opinió sobre gent vinculada al món de la comunicació, a llegir el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes. Punt 2: "Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades".

7. Estem acostumats que des d'instucions grans 'passin' de nosaltres quan els demanem informació. Si haguessin fet el mateix amb el mateix periodista a La Vanguardia, per posar un exemple, hi hauria hagut cessaments. No acceptem, però, que posin en dubte la nostra professionalitat i per això ens defensarem fins a l'últim moment. Sols faltiaria una manca de deferència i competència serveixi encara per a una campanya difamatòria.

8. Tot plegat no treu que seguim treballant per aclarir la qüestió. Per què no es va entrar al registre de l'Ajuntament el document quan pertocava? Per què el signant de l'informe no apareix al directori de la Diputació? I si és un funcionari, per què no el signa el cap del Departament corresponent com a responsable? Per què a premsa no es té constància de l'informe? Per què l'alcalde de Sant Pere penja a la web municipal un informe que demana privadament i no lliura abans als grups polítics? Hi ha registre de sortida a l'Ajuntament de la petició de l'informe i, per tant, s'ha fet de forma oficial? Quin funcionari públic hi pot fer referència a les converses que un periodista manté en l'exercici de la seva professió? Amb qui ha 'contrastat', això que tan es demana als periodistes, si havíem fet una consulta el signant de l'informe?

9. Esperem que demà dilluns, quan ens personem a l'Ajuntament de Sant Pere demanant tota aquesta informació i documentació, l'alcalde actuï amb la mateixa transparència que ha mostrat penjant a la pàgina web municipal el document que dos dies abans havia negat als electes dels ciutadans.

Estic més tranquil: el meu criteri sempre ha estat no fer difussió de coses que cregui que són falses.

Miro l'hemeroteca: veig grans i més modestes signatures de periodistes, publicant declaracions de persones i grans personatges que més tard s'han posat de manifest que eren falses. Han estat difamant tots aquests periodistes?

Sense ser, com ja he dit abans, periodista, veig que m'encaixa perfectament el Punt 2 del Codi Deontològic del Col.legi de Periodistes. També.

En concret:


- He difós únicament informacions fonamentades,
- He evitat en tot cas afirmacions o dades imprecises,
- He evitat afirmacions o dades sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones o provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades,
- No he utilitzat expressions o qualificatius injuriosos.

També, si cal, acataré, encara que no soc periodista, el punt 3 d'aquest Codi Deontològic.

Tot rau, doncs, en la interpretació d'una frase: "No es té constància de cap consulta formulada en aquest sentit ni als Serveis Jurídics de l'Organisme de Gestió Tributària ni cap altre dels seus Departaments".

Els meus coneixements legals no em permeten valorar si aquesta frase és una expressió que lesiona la dignitat d'una persona, menyscabant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació. (És a dir, una injúria).

El Servei de Premsa de la Diputació de Barcelona està assignat a la secció de Coordinació General de l'Àrea de Presidència. Entre d'altres són les seves funcions: Dirigir i mantenir les relacions amb els mitjans de comunicació i gestionar la relació amb aquests de les diferents àrees corporatives i els organismes autònoms.
Cal entendre, lògicament, que aquest Servei no és competent per resoldre consultes formals sobre interpretacions de normes administratives d'un Ajuntament.

Com es diu en els punts 2 i 4 del darrer escrit reproduït, a través d'aquest Servei de Premsa, el periodista de l'Actualitat que feia la gestió, es va posar en contacte amb algú de l'Organisme de Gestió Tributària, qui, demanant-li les dades l'informa que quan disposi d'una resposta, li ho comunicarà.

Cal entendre bé i posar en context les comunicacons telefóniques amb organismes oficials, i la seva validesa en termes administratius -és a dir, legals-. Òbviament poden servir per orientar, i, en entorns periodístics, confirmar o desmentir informacions o dades, però cal apreciar si tenen els requisits per considerar-se consultes administratives formals.

Diu al respecte la Llei de Procediment Administratiu:

Las solicitudes, escritos y comunicaciones que los ciudadanos dirijan a los órganos de las Administraciones públicas podrán presentarse:

- En los registros de los órganos administrativos a que se dirijan.
- En los registros de cualquier órgano administrativo, que pertenezca a la Administración General del Estado, a la de cualquier Administración de las Comunidades Autónomas, o a la de alguna de las entidades que integran la Administración Local si, en este último caso, se hubiese suscrito el oportuno convenio.
- En las oficinas de Correos, en la forma que reglamentariamente se establezca.
- En las representaciones diplomáticas u oficinas consulares de España en el extranjero.
- En cualquier otro que establezcan las disposiciones vigentes.

I afegeix:

Los titulares de las unidades administrativas y el personal al servicio de las Administraciones Públicas que tuviesen a su cargo la resolución o el despacho de los asuntos, serán responsables directos de su tramitación y adoptarán las medidas oportunas para remover los obstáculos que impidan, dificulten o retrasen el ejercicio pleno de los derechos de los interesados o el respeto a sus intereses legítimos, disponiendo lo necesario para evitar y eliminar toda anormalidad en la tramitación de procedimientos.

La garantia de tots els procediments administratius és, indubtablement, la constància escrita.

No està previst en les lleis i reglaments que una qüestió tant transcendent com la posició oficial d'una administració en relació amb l'abast d'una ordenança municipal es pugui despatxar per teléfon, per més que, indubtablement, es tingui constància de la trucada i del seu contingut.

Caldrà doncs que algú doct determini si una consulta tècnica de l'abast que estem tractant, es pot donar per formalment formulada a efectes administratius, amb una simple trucada telefónica. Si no fos així, com sembla desprendre's de la Llei de Procediment Administratiu, que exigeix comunicacions en ambdós sentits per escrit, realment no constaria una consulta formalment formulada a òrgans o departaments de la Diputació.

Tenen les trucades demanant informació o aclarimets a una Administració Pública, la naturalesa de consultes formals? Aquesta serà la qüestió nuclear de tot plegat.

Sigui com sigui, si no es demostra el contrari, si que les declaracions formulades per funcionaris públics en documents adminsitratius de caràcter públic, com és el cas, tenen, per Llei, pressumpció de veracitat.

Si la Llei pressumeix veracitat a allò que diu el funcionari en aquest cas, no seré jo, simple civil, responsable de què un funcionari pugui faltar a la veritat. Ni òbviament pot ser-ho l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Seria tant com que els periodistes fossin acusats de difamar pel fet de publicar Actes de l'Ajuntament de Marbella en l'época gloriosa de la corrupció, o de publicar les també glorioses declaracions del Ministre Acebes el dia de l'11-M.

I després de perdre la tarda del diumenge en aquest assumpte, penso que ha estat una pèrdua de temps: no em motiva gens parlar de tot plegat (i molt menys avorrir-vos a vosaltres, muts testimonis de tot plegat). Simplement volia posar al dia el culebrot de la taxa de guals: ho havia esbandit amb quatre ratlles comptades, i m'han complicat la tarda.

Tot plegat, va començar un dia d'octubre de 2007... I els despropòsits s'han acumulat des de llavors en una magnitud insospitable, digna dels Germans Marx.

I el més gros de tot és que els ciutadans tenim dret de conèixer documents oficials que ens importen, com a veïns -que nosaltres ho som- de Sant Pere de Vilamajor. O és que ara resultarà que els hem d'amagar per un tema tangencial que, de debó, només preocupa als que en volen fer llenya en benefici dels seus interessos?

Hem d'amagar a la ciutadania un document públic que ja s'ha presentat al nostre màxim òrgan de representació democràtica municipal?

Es farà també libel quan s'aixeiqui l'Acta pública del Ple Municipal en què s'adjuntarà una còpia d'aquest document?

En quin país, en quin règim se'ns vol fer viure? I sorprenentment s'egrimeix un codi deontològic per portar-nos a Via Laietana.

La Justícia pot ser cega, però no és tonta. Els ciutadans tampoc.


Tindrà quelcom a veure tot plegat amb aixó? O amb aixó altre?

25/11/08

Sabieu que...

Abans d'aquesta crisi, per cada 2 habitants en edat de treballar que ha incrementat la població de Vilamajor, s'ha creat 1 lloc de treball de manera continuada en els darrers tres anys.

La taxa de creació de llocs de treball respecte l'increment de població ha estat però més intensa a Sant Pere que no pas a Sant Antoni de Vilamajor.

A finals de 2006 per cada 100 persones en edat de treballar hi havia a Vilamajor 41 llocs de treball (45 per cada 100 a Sant Pere i 37 llocs per 100 habitants en edat de treballar a Sant Antoni).

L'increment de població dóna unes molt bones taxes de creació d'ocupació a Vilamajor. Esperem que la crisi no ho malmeti.

23/11/08

Fent comarca: el Baix Montseny

Quinze alcaldes de municipis de les comarca del Vallès Oriental i de la Selva han reivindicat la creació de la comarca del Baix Montseny, en un acte públic que s'ha portat a terme a Sant Celoni el passat 22 de novembre, i en què han aprovat un manifest.

El primer manifest del Baix Montseny està signat per 12 alcaldes del Vallès Oriental: Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Llinars, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vallgorguina i Vilalba Saserra i també per 3 alcaldes de la Selva: Breda, Hostalric i Riells i Viabrea.
L'alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, ha destacat aquest dissabte, durant l'acte, que "la firma d'aquest manifest és històrica per al Baix Monseny: hi ha un precedent el 1931 en què es va fer una cosa similar, però avui hi ha un consens molt més gran i 15 municipis s'han posicionat públicament en el document per demanar la creació de la comarca del Baix Montseny".

Segons els municipis que demanen la creació de la comarca del Baix Monteny, liderats per Sant Celoni on hi ha l'hospital de referència i també el mercat, entre altres serveis, hi ha apunts històrics en aquesta comunitat de municipis.

(Veure la Wikipèdia)

En el manifest, els ajuntaments afirmen que la comarca del Baix Montseny "
existeix i està viva" i que tots treballen per al benefici dels municipis d'aquesta zona i emplacen els grups parlamentaris a incloure la comarca en la futura reorganització territorial de Catalunya. L'Ajuntament de Sant Celoni ha anunciat que la aquest dissabte va ser la primera reunió, però que hi haurà noves trobades dels 15 alcaldes per impulsar la comarca del Baix Montseny.

Els alcaldes van aprovar el manifest després d'exposar alguns dels ajuntaments algunes iniciatives com un transport urbà compartit per tots els consistoris o un únic servei de recollida d'escombraries.

Altres iniciatives exposades a la reunió van ser la de treballar conjuntament per potenciar les oficines d'ocupació dels municipis més grans en benefici de tots "ara que la demanda d'ocupació ha crescut tant amb la crisi i la pujada de l'atur", ha explicat Francesc Deulofeu, alcalde de Sant Celoni.

La demanda de creació de noves comarques no és un fet excepcional en els darrers anys, tot i que des da fa 20 anys que no se'n crea cap. L'any 1988 es van crear les de l'Alta Ribagorça, el Pla de l'Estany i el Pla d'Urgell.

Font: El 9nou

12/11/08

Sabieu que...

L'any passat, el consum d'aigua a Sant Pere de Vilamajor va pujar respecte l'any 2006 d'un 12%, arribant a 358.410 metres cúbics.

A Sant Antoni, en canvi el consum d'aigua va baixar d'un 1% (fins 314.584 metres cúbics).

Afortunadament, el nostre Alcalde Torero encara no ens deixa omplir les piscines.

La importància d'un semestre

Continuant la crònica d'ahir, la construcció ha estat una bombolla de sabó.

Per als que ho hem seguit relativament d'aprop, era una crònica anunciada: només calia llegir els informes del Dpt. d'Habitatge per adonarse'n:

A Vilamajor, petit i allunyat al seu rotllo, als seus POUM's, la onada no acabava d'arribar. Però quan va arribar ho va fer sense miraments. Feia un parell d'anys que qualsevol analista se n'hagués donat compte:

Les gràfiques representen els projectes d'habitatges visats als municipis de Vilamajor.

Però si es fa un zoom i es miren més d'aprop les dades, la realitat és encara més crua: no hi ha onada, és un tsunami:

Si a Sant Pere no anar al tanto li ha costat equivocar-se de 598.000 Euros en els pressupostos de 2007 i 2008, a Sant Antoni la patacada deu anar encara més forta, només cal mirar la gràfica anterior per adonar-se'n. Al Titanic li va passar quelcom semblant.

Tot va passar en un semestre, el darrer de 2007: el tsunami ha deixat el territori silenciós d'excavadores i formigoneres, i ha deixat d'omplir les arques municipals.

8/11/08

La patacada d'enganyar-se amb els pressupostos


Vaig conèixer una vegada
un botiguer que, veient el seu negoci anar vent en popa, va pensar que calia aprofitar la bona estrella. I amplià el seu negoci, contractà més personal i omplí el magatzem.

Però els bons temps es van tòrcer, i tot just havia acabat de fer les despeses, va comprovar que les vendes no només no pujaven, sinò que baixaven.

Va refer els seus càlculs,els seus pressupostos...

De les despeses no s'havia equivocat gens ni mica: havia gastat el previst.

El que li havia fallat eren els ingressos: els seus pressupostos estaven equivocats.

No va haver de tancar, la clientela era sòlida, però va haver de retallar despeses, reduir els descomptes i deixar de donar facilitats i regals als seus clients.

.../...

Aquesta història és tant real com la Hisenda del nostre Ajuntament.

Al 2007, muntats en la bombolla, es varen pressupostar dos capítols d'ingressos que ells sols pujaven el 30,3% dels ingressos per impostos:

- Impost d'obres i construccions: 400.000
- Impost de plusvalua: 100.000

En tractar-se d'impostos, i no de taxes, no estaven lligats a cap despesa, i per tant eren "ingressos nets".

La realitat va ser la següent:

- Impost d'obres i construccions: 208.000
- Impost de plusvalua: 58.000

La diferència va ser de quasi la meitat: 234.000 Euros, als que cal afegir els 41.000 més només en la recollida d'escombreries.

La bombolla es desinflava arreu i s'havia convertit en aire al segon semestre de 2007, passant de 30 habitatges en el primer semestre de 2007 a només 6 en el segon semestre. Les compra-vendes d'habitatges de 46 a 32.

Les despeses, com en el cas del nostre botiguer, ja s'havien fet. I els seus destinataris en gaudien joiosos.

Però l'any següent, el 2008, quan la bombolla simplement no existia perquè tot era erm, amb només 8 habitatges en vies d'iniciar-se en tot el primer semestre, i les transaccions d'habitatges reduides a la meitat, esgotant-se per arribar a una tercera part d'un any abans, el "pressupost bombolla" es va repetir exactament igual, significant el 27,5% dels ingressos impositius:

- Impost d'obres i construccions: 400.000
- Impost de plusvalua: 100.000

I la realitat serà, més o menys la següent:

- Impost d'obres i construccions: 90.000
- Impost de plusvalua: 46.000

La diferència serà encara superior, d'uns 364.000 Euros, un 73% de desviació a la baixa, als que caldrà afegir els que caiguin de la recollida d'escombreries, i d'altres.

Les despeses, basades amb aquest error, ja s'han fet o quasi compromés. I tots en gaudim sense immutar-nos.

No sé quina realitat miraven els que van fer aquests pressupostos. Un "foradet" de 300 mil Euros del què tots hem estat gaudint enguany.
Sé però que l
a responsable d'Hisenda ja no hi és. Si a més has de fer-te càrrec de més de 200 mil cuques que han deixat els que ja no hi són -i eren de fet els mateixos-, no m'estranya.

Com el nostre botiguer, l'Ajuntament no tancarà, però caldrà apretar als clients o reduïr-ne els serveis. Ens han mal acostumat a gaudir-ne. Un miratge.

No és mala la gestió del botiguer, ni la de l'Ajuntament. Certament els canvis han estat molt ràpids, agafant tothom amb les calces recent comprades.

Simplement tots dos es van enganyar amb uns pressupostos mal fets...

I em sembla ridícul 10,5 Euros (de 1997) per un gual. I em sembla un insult a la intel.ligència 7 milions de "peles" de valor cadastral mig dels habitatges. I em sembla una ganga el que paguem d'IBI. I la taxa d'escombreries hauria de recollir l'enorme cost de fer-ho en un municipi dispers. I amb perdó dels meus estimats pagesos, una broma el rebut de rústega.

I qui vulgui viure en una "torre" a preu de pis de "La Satèlite" s'ha equivocat de segle.

Malauradament quan toquen aquestes campanes ens enfrontem, tots, a una de les pitjors i més enrevesades crisis que conec en els 27 anys que faig d'economista professional.
Certament, ha tingut mala pata aquest nou govern per voler ser el primer del segle XXI.

Prudència atorga. Responsabilitat de tots, també. Ens omplim la boca de democràcia, de participació, i quan ens toca assumir la nostra part de responsabilitat ens tapem la consciència dient "mala gestió", aficionats havien de ser!.

6/11/08

Sant Pere de Vilamajor a la cua del comerç

Ja ho he comentat altres vegades, però en repassar la darrera edició de l'Anuari Econòmic Municipal d'Espanya de La Caixa, torno a comprovar el rànquing dels municipis per superfície comercial en el 2007.

El llistat dels 10 municipis d'Espanya que van a la cua en aquest índex és el següent:


L'Anuari analitza enguany dades estadístiques dels 3.234 municipis de tota Espanya amb més de 1.000 habitants.

És a dir, per si no ha quedat clar: Sant Pere de Vilamajor ocupa la penúltima posició en superfície comercial minorista dels 3.234 municipis espanyols de més de 1.000 habitants, amb un total de 106 m2.

El municipi veí, Sant Antoni de Vilamajor, ocupa la posició 2.371, amb 2.655 m2 de superfície comercial minorista, per sota d'altres municipis espanyols de la seva dimensió.

Estimació de la necessitat ACTUAL de comerç a Vilamajor en relació al promig del Vallés Oriental. 2006
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria de Comerç.
Nota: No s'inclouen establiments minoristes d'automoció i carburants.

Continuarà aquesta vergonya? Quants metres quadrats de superfície comercial minorista (no de "locals" a seques) té planejats el POUM? Quina expectativa dóna per al 80% de la població del municipi que no viu al nucli principal?


Sèrie d'articles sobre el comerç a Vilamajor publicats en aquest bloc:


Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: El reequilibri quantitatiu
Segona Part: El comerç de proximitat
Tercera part (final): La proposta

Altres articles sobre desenvolupament urbà:

Consideracions generals respecte dels equipaments
Nous reptes per al model residencial dels municipis
I ara en volen dir "barris"
Lectures per a la reflexió

4/11/08

Atur: tot just comencem



Sant Pere de Vilamajor

Sant Antoni de Vilamajor

Esgotament del sòl urbà a Vilamajor

En els darrers 4 anys (de 2003 a 2007), Sant Pere de Vilamajor ha edificat el 14,2% del seu sòl urbà lliure, essent el 26,6% pel que fa a Sant Antoni.

D'aquesta manera Sant Pere de Vilamajor ja ha edificat el 53% del sòl total de parcel.les urbanes, i Sant Antoni en el 76% del seu sòl urbà disponible actualment.

Ocupació acumulada del sòl urbà lliure als municipis de Vilamajor 2003-2007
Dades en percentatges acumulats de sòl edificat respecte el sòl urbà lliure en cada any, des de 2003

Seguint a aquest ritme promig, sense noves ampliacions de sòl edificable, el sòl urbà sense edificar dóna per 15 anys a Sant Antoni i per 28 anys a Sant Pere de Vilamajor.

Sant Pere de Vilamajor disposa actualment (setembre de 2008) de 165,72 ha de sòl urbà no edificat, en 1.030 parcel.les (un 47% de la superfície urbana total). Sant Antoni de Vilamajor té disponibles 457 parcel.les de sòl urbà que ocupen en total 58,04 ha, equivalents al 24% de la seva superfície urbana total.
Les parcel.les urbanes actualment edificades a Sant Pere són 2.146 i les edificades a Sant Antoni 2.029.

El nombre d'immobles residencials en sòl urbà és actualment (setembre de 2008) de 2.162 habitatges a Sant Pere, amb una estimació del 27% de segones residències, i de 2.572 habitatges totals a Sant Antoni de Vilamajor, amb una ocupació estimada de segones residències del 19%.

3/11/08

Cost de l'IBI a Vilamajor


Quota líquida d'IBI per rebut d'urbana a Vilamajor: 2002-2007

Dades en Euros per rebut d'urbana. Mitja de cada any.

Al 2007 el promig de quota anual per rebut d'IBI de Rústega va ser de 32,14 Euros a Sant Antoni i de 19,2 Euros a l'any per rebut a Sant Pere.

El valor cadastral mig per cada bé immoble residencial va ser de 40.144 Euros (6,7 milions de Ptes) a Sant Pere i de 43.701 Euros a Sant Antoni de Vilamajor.

En els dos municipis els valors cadastrals no es revisen des de fa... 21 anys!


Les xifres parlen. Sobren les paraules.

Superats els 4.000 habitants

Segons informa l'Ajuntament, al mes de maig d'enguany la població empadronada a Sant Pere de Vilamajor ha arribat ja als 4.000 habitants. Just sis anys abans, al maig de 2002 s'havia arribat als 3.000.

A finals d'octubre de 2008 la població arriba a 4.060 habitants, sent al setembre de 2007 de 3.897 i al gener de 2007 de 3.728 persones.

Aquestes variacions representen el manteniment d'uns 150 empadronats nets cada any.

Si afegim els empadronats a Sant Antoni, que ja deuen rondar els 5.400, en un parell d'anys arribarem a 10.000 habitants a Vilamajor.

Veure també:

Ja som 4.000
La població de Sant Antoni supera els 5.000 habitants
Població de dret a Vilamajor 1842-2001