Darreres entrades:

26/4/18

La fàbrica, encara funciona?


Més enllà del 16 de febrer del 2018, la fàbrica de Pinsos Picart, hauria d'haver cessat la seva activitat, procedint al desmantellament gradual de les instal·lacions que ha de concloure sis messos més tard:

"L'activitat que porta a terme l'entitat mercantil Piensos Picart, S.A. cessarà totalment el seu funcionament dins el primer sexenni de vigència del POUM segons la seva publicació al DOGC número 6068 de data 16 de febrer de 2012".

"L'incompliment per part de Piensos Picart, S.A. de qualsevol de les obligacions establertes en el present Conveni facultarà a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de l'activitat".

Però... res de res, tot segueix igual com si res.

No tinc res en contra de Pinsos Picart, ans al contrari, en Joan Icart (fill) ha sabut torejar les crisis i ha aconseguit liderar una empresa molt sanejada i amb resultats envejables. Ara be, hi ha dues coses que estan per sobre de l'activitat mercantil: el compliment de la legalitat i la responsabilitat social.

Si després d'anys de "tira i arronces" s'ha aconseguit una extrema complicitat amb l'existència de la fàbrica al poble, la relació ha de ser conseqüent.

Ja han passat més de dos messos i res de res: la fàbrica continua adobant pinsos a les tolves cada nit.

L'Ajuntament està trigant...

12/4/18

Jaume Alonso Cuevillas: "lo puto crack"

En Jaume és un jurista català. Es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona el 1984, desenvolupant, des d'aquell mateix any, tasques docents en el departament de Dret Administratiu i Dret Processal. Va obtenir també el Diploma en Dret Civil Català a la Universitat de Barcelona i fou habilitat per a intervenir davant el Tribunal Eclesiàstic de la Arxidiòcesis de Barcelona.

L'any 1990, aconseguí el doctorat amb la qualificació d'excel·lent “cum laude” per unanimitat i, tres anys després, es convertí en Professor Titular de la Universitat de Barcelona de l'Àrea de Dret Processal. Un any després, el 1994, va ser nomenat President de la "Secció de Dret Processal" de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona ​​(càrrec que va ostentar fins al 2001).

L'any 1997 es va convertir en el degà més jove de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (càrrec que va ostentar fins a 2005).
Durant aquests anys de deganat fou també President de la Comissió de Noves Tecnologies del Consell General de l'Advocacia Espanyola (1998-2001) i President del Consell de l'Advocacia Catalana (1999-2000). El 1999, va ser nomenat vicepresident del Consell General de l'Advocacia Espanyola (càrrec que va ostentar fins al 2005) i President de l'Associació Catalana per a l'Arbitratge (càrrec que va ostentar fins al 2004). Entre els anys 2000 i 2004 va ser President de la Comissió de Dret Processal de la "Association Européene des Advocats" i l'any 2002, va ser Membre del Consell de Justícia de Catalunya (fins al 2004), així com també fou habilitat per a exercir com a mediador familiar. Entre els anys 2003 i 2004 va ser President de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia del Consell General de l'Advocacia Espanyola i el 2005 va ser designat acadèmic Electe de la Reial Acadèmia de Doctors.

Des de setembre de 2006 és catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, ​​institució en la qual ha desenvolupat la major part del seu treball acadèmic, aconseguint la càtedra finalment l'any 2011, havent obtingut el número 1 en la seva oposició d'ingrés.

L'any 2007, va ser Membre del Consell Consultiu de l'anuari Euro-Peruà de Dret de Comerç i, entre 2007 i 2008 va ser president de la Federació Europea de Col·legis d'Advocats.





No content amb aquesta trajectòria, en Jaume ens honorà als economistes i al 2014 es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses amb la qualificació de Matrícula d'Honor en totes les assignatures cursades. Tanmateix, al 2015 ens va honorar als auditors de comptes va obtenir el Màster en Auditoria de Comptes.

Parla amb soltura francès i italià, i prou bé l'anglés i el portuguès. També es pot fer entendre parlant l'alemany, que darrerament està millorant molt.

Acadèmicament i professional, lo puto crack

Malgrat tot això, no el coneixíem de res. 

Però l'hem conegut, reconegut, admirat i aplaudit en la seva sabiduria, en el seu sarcasme, amb la seva vehemència. Amb la seva convicció i respecte pel que més estima -apart de la seva família i amics- el Dret.

El Dret, aquest amor pel Dret que l'ha dut a defensar la nostra gent. A defensar al President Puigdemont, a defensar a en César Puig, segon d'en Joaquim Forn. I no sé si d'algú altre embolicat en aquest embolic.

Crec que té el poder de la bilocació: tant aviat el veiem a Barcelona, a Madrid, com al cap d'una estona, ja està a Brussel·les, o a Alemanya. Omnipresent.

Infatigable: el veig a quarts d'onze de la nit al 3/24 i l'escolto a quarts de nou del matí a RAC1. Gentil i considerat, em contesta els correus a quarts de dotze de la matinada.

Personalment, no només l'admiro com a professional, l'admiro com a persona. Les seves aparicions als mitjans televisius catalans i les seves declaracions a premsa són per quedar-se embadalit. 

I no només perquè pensi com jo penso, sinó sobretot perquè m’il·lustra, em dóna confiança i m'eleva l'ànim. 

Ens ha donat titulars que no tenen desperdici, i una lliçó del bon Dret a cada frase.

Memorable el cara a cara -memorable- a "FAQS" amb el picaplets de VOX. i els "malaguanyats avions" que l'estat espanyol prometia comprar a Alemanya. Llueix una esgrima i una autoritat exemplar. I un sarcasme fi, un perfum de sarcasme Ferranadrià que fa pujar les comissures dels llavis. Llest.

Afable, gentil, sempre troba un moment per contestar el correu d'un desconegut, ni que sigui de matinada. M'agradaria tenir-lo assegut a la meva taula, a la meva sobretaula, i embadalir-me amb la seva conversa.

Be, no vull avorrir-vos més, però persones com ell, que es posa al front per defensar als seus clients com ho fa, em fa sentir orgullós. És la darrera tanca per defensar una cosa tant simple com ara desmillorada: la JUSTÍCIA.

Bona sort, puto crack!

5/4/18

Balanç del cop judicial a l'anhel d'independència de Catalunya

Em calia fer un resum del balanç de l'obertura del judici sobre la causa contra polítics electes de Catalunya seguida en diversos jutjats espanyols pel malograt procés cap a la independència de Catalunya i he pensat compartir-lo amb tots vosaltres. Aquí el teniu (actualitzat):

Pel 20-21 de setembre, l'1-O i/o el 6-7 d'octubre: 

Tribunal Supremo: Pablo Llarena

Processats per rebelió, Malversació i/o desobediència:




Audiència Nacional: Carmen Lamela

Pel 20-21 de setembre i l'1-O:

Processats per sedició i/o organització criminal:



Investigats per sedició:
Pel 9-N:

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Jesús María Barrientos (ponent), Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez

Condemnats per desobediència:

- Artur Mas: 2 anys d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 12 mesos.
- Joana Ortega: 1 any i 9 mesos d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 10 mesos.
- Irene Rigau: 1 any i 6 mesos d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 8 mesos.

Tribunal Suprem: Manuel Marchena (president i ponent), José Ramón Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Colmenero.

Comdemnat per desobediència:

- Francesc Homs: 1 any i 1 mes d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 10 mesos.

Tribunal de Comptes: Margarita Mariscal

Resolució provisional per responsabilitats comptables. Fiança de 5,2 M€:
- President de la Generalitat, Artur Mas (responsable solidari)
- Conseller de Presidència, Francesc Homs
- Joana Ortega, Vicepresidenta del Govern i Consellera de Governació
- Irene Rigau, Consellera d'Ensenyament
- Jordi Vilajoana, Secretari General de Presidència
- Lluís Beltrán, Secretari General de Governació
- Josefina Valls, Directora de Serveis de Governació
- Ignasi Genovés, Director d'Atenció Ciutadana
- Jaume Domingo, Director del Diari Oficial de la Generalitat

(Actualment en recurs al Tribunal Suprem).

Per l'1-O:

Jutjat d'Instrucció nº 13 de Barcelona: Juan Antonio Ramírez Sunyer

Investigats per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, entre altres càrrecs:

Carles Vives Pi-Sunyer, President del Consell Nacional de la Transició Nacional
Josep Mª Jové, Secretari General de la Vicepresidència
Lluís Salvadó, Secretari General d'Hisenda
Santi Vidal, ex-jutje i ex-senador (delicte informàtic i revelació de secrets)
i fins a una vintena d'altres alts càrrecs i tècnics de la Generalitat i directius d'empreses privades.

Jutjat d'Instrucció nº 3 de Cornellà de Llobregat: Antonio Baños

Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero
Comissari Superior, Ferràn López (actual cap dels Mossos d'Esquadra)
Comissari Superior, Joan Carles Molinero
I dos Comissaris, dos Intendents i la Cap de l'Assessoria Jurídica dels Mossos.

(L'Audiència Nacional ha rebutjat assumir la causa, tal com li havia demanat el Jutge d'Instrucció).

Apart, hi ha obertes 78 causes en 33 Jutjats de Catalunya contra diverses persones i càrrecs electes per presumptes delictes com ara desordres públics, ús de dades personals, odi, desobediència, etc., etc.

Per últim hi ha 712 Alcaldes catalans investigats per la Fiscalia per desobediència i el què es puguin inventar.

A la vista d'aquest panorama, jo em pregunto:  

1- Si com a participant en un acte de rebelió comés segons el Jutge Llarena el dia 20 de setembre s'assigna una pena de 5 a 10 anys de presó; no som també responsables de la rebelió? Perquè no ens autoinculpem els 40.000 o 50.000 que ens manifestavem pacíficament davant la Consellería d'Economia el 20 de setembre de l'any passat?

2- Si com a participant en la votació del referéndum de l'1 d'octubre, calificat d'un acte de sedició per la Jutgessa Lamela s'assigna una pena de presó de 4 a 8 anys; no som també responsables de la sedició? Perquè no ens autoinculpem els 2.100.000 que vàrem anar a votar (i protegir les urnes) pacíficament en els col·legis electorals l'1 d'octubre passat?

Si ells són culpables, nosaltres també.

4/4/18

Sant Pere de Vilamajor: la última barrera judicial


El 12 d'octubre de 2012 (Día de la Hispanidad, abans anomenat Día de la Raza) el Ple de l'Àjuntament de Sant Pere de Vilamajor aprovà una moció que, en línia amb les que es van aprovar i s'aprovarien posteriorment en centenars de municipis de Catalunya, declarava la seva adhesió a la creació d'un estat propi per a Catalunya

Aquesta moció conté nou punts:

1- Manifestar que Catlunya té dret a decidir sobre el seu futur,

2- Declarar el municipi de Sant Pere de Vilamajor com a territori català, lliure i sobirà,

3- Instar als partits polítics a incorporar en els seus programes electorals la creació d'un Estat Propi i Independent,

4- Demanar al Govern i al Parlament de Catalunya la divulgació a la comunitat internacional de l’inici del procés d’independència de Catalunya,

5- Instar al Parlament de Catlunya a aprovar les mesures pertinents per tal de:
  • Declarar l’oficialitat de les banderes locals, comarcals, la senyera quadribarrada, l’europea i l’estelada fins el dia de la independència.
  • Deixar sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana.
  • Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per a realitzar llurs funcions dins del territori de Catalunya.
  • Demanar l’empara i la mediació de les institucions internacionals i de la Unió Europea, per tal de garantir un correcte procés de transferència democràtica cap al nou estatus jurídic.
6- Manifestar el suport de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a totes les organitzacions que treballen en favor dels drets nacionals de Catalunya i de la seva emancipació de l’Estat Espanyol i el suport a l’estratègia i accions de l’Assemblea Nacional Catalana a favor de les llibertats nacionals,

7-  Instar el Parlament de Catalunya a estendre aquesta moció a la resta de territoris integrants dela Nació Catalana a fi de preservar-ne la seva unitat i identitat com a poble, sense renunciar a la reunificació política dels Països Catalans,

8- Apel·lar a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes,

9-  Notificar-ho al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, als diversos grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Congreso de los Diputados; al President de la Comissió Europea, al President del Parlament Europeu, al Secretari General de les Nacions Unides, a l’Associació de Municipis per la Independència; a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.
 
La Delegación del Gobierno español a Catalunya va recòrrer aquesta moció al jutjat contenciós de Barcelona, que va donar la raó a l'estat español i va anular tots els punts de la moció a excepció del 1er. i el 8è.

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va recòrrer aquesta sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el passat mes de juny en la seva sentència va dictaminar que només era nul el segon punt, el que declarava el municipi com a territori català lliure i sobirà, al·legant que l'unic territori lliure i sobirà és l'estat español, mentre que la resta de punts eren meres exhortacions o peticions que no poden estar sota el control judicial, i per tant no les anul·lava.

En el mateix sentit s'ha pronuciat sobre mocions equivalents d'altres municipis.

Estant així les coses, l'estat español vol erradicar qualsevol signe d'aprovació jurisdiccional al moviment independentista i ha decidit reemprendre la seva creuada per assolar el sentiment independentista contra els ajuntaments que l'han manifestat institucionalment, recorrent la sentència del del TSJC al Tribunal Suprem.

Per tal de què aquest alt tribunal es pronuncïi d'una sola vegada per tots els casos similars, la Delegación del Gobierno español a Catalunya ha triat un sol cas per dur-lo davant el Tribunal Supem. I ha resultat que aquest cas sigui el de Sant Pere de Vilamajor.

D'aquí a uns mesos, el què decideixi el Suprem sobre la moció de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor serà la referència per a tots els municipis que tantmateix vàren aprovar mocions sobre la independència de Catalunya.

L'habilitat de la nostra defensa jurídica per sostenir -com menys- la sentència del TSJC serà doncs decisiva al respecte.

I d'aquí poc, en qualsevol cas, el nom del nostre municipi i la seva petita gesta d'honor circularà per tots els diaris i televisions de l'Estat.

Com menys això que guanyarem, que ja serà una gran victòria.