Reflexions de Sant Pere de Vilamajor: Miscel.lània

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miscel.lània. Mostrar tots els missatges

22/10/15

El "miracle" de l'ocupació del govern del PP: més precarietat

Variació dels treballadores afiliats a la Seguretat Social per tipus de contractació: desembre 2011-setembre 2015

Sense comentaris...

3/7/15

El PP i l'estadística del pollastre. Al loro, que no os engañen !

Aquesta setmana, en publicar-se el registre de persones apuntades als registres de l'atur, els gallets del PP treuen pit: "Ya hay menos parados que los que había cuando el PP empezó a gobernar", cacaregen.

Veiem-ho en el gràfic:

Evolució mensual dels aturats registrats

Certament, a juny de 2015 hi ha menys aturats que al desembre del 2015, exactament 302.055 persones menys.

Aquesta setmana, en publicar-se el registre de treballadors ocupats afiliats a la Seguretat Social, els gallets del PP treuen pit: "Gracias al PP hoy hay los mismos ocupados que había cuando el Pp empezó a gobernar", cacaregen.

Veiem-ho en el gràfic:

Evolució mensual dels treballadors ocupats (cotitzants a la Seguretat Social)

Certament, al juny de 2015 hi ha si fa o no fa els mateixos ocupats que hi habia al desembre de 2011, exactament 26.473 ocupats més (però 400.000 contractes temporals més).

Fin aquí, tot impecable, pero... és substancialment mentida. M'explico i ho explico amb l'estadística del pollastre. Aquesta estadística diu que si jo em menjo un pollastre i tu no t'en menges cap, cadascú es menja mig pollastre. Capteu la idea?

Apliquem'ho al tema que tractem: si fa un any em venia menjant un pollastre cada mes, per passar-ne a menjar mig, però al cap d'un any ja m'en menjo un: puc dir que mejava el mateix fa un any que en darrer any? Òbviament no, doncs encara que fa un any em mengés un pollastre i ara també, en el darrer any no he pogut arribar a menjar-me un pollastre cada mes, cosa que fa un any si que podia. Conclusió: passo més gana, encara que en aquest mes m'hagi menjat un pollastre com ho feia al llarg de tot l'any passat.

Veiem aquesta paradoxa en el següent gràfic:

Evolució mensual dels aturats registrats. Mitjana anual

I pel que fa a l'ocupació, en aquest altre gràfic:

Evolució mensual dels treballadors ocupats (cotitzants a la Seguretat Social). Mitjana anual

Aquests dos gràfics estan fets exactament amb les mateixes dades de base que els anteriors, però els segons permeten comparacions temporals més acurades.

Pel que fa a l'atur, observem que a juny de 2015 encara hi ha uns 155.000 aturats més que al desembre de 2011.

Pel que fa a l'ocupació, observem que encara no s'han recuperat ni la meitat dels llocs de treball que existien en començar a governar el PP, doncs encara manquen 690.000 llocs de treball per arribar als que hi havien al desembre de 2011.

On està el truc?

La primera comparativa agafa les dades puntuals (aturats o ocupats d'un mes) i les compara amb les dades puntuals d'un altre mes (per exemple de fa un any o des de que el PP va començar a governar). ës com si una empresa comparés la facturació d'un mes amb la d'un altre mes anterior.

la segona comparativa el que fa és computar les dades mitges de l'any en el mes en què s'observa l'atur o l'ocupació (suma de les dades dels 12 darrers mesos dividit entre 12): ens dona els ocupats o aturats mitjos que hi havia en un periode considerat, i els compara amb els aturats o ocupats mitjos que hi ha en un periode anterior. Així s'aconsegueix observar més pròpiament la tendència de la série de dades observades.

En conclusió, sense deixar de ser cert el què cacaraqueja el PP, segons l'estadística del pollastre, encara està força lluny de la realitat: no ens estem menjant encar el pollastre de cada mes com abans del PP.

Per cert, l'atur baixa sobre tot perquè moltes persones han deixat d'apuntar-se als registre d'atur (perquè ja no els interessa o perquè han marxat) En concret, des del desembra del 2011 fins al juny del 2015, 460.000 persones han deixat d'apuntar-se a l'atur; i aixó que encara hi ha 155.000 aturats més que quan el PP va entrar al govern.

És a dir, dels 610.000 aturats més que es van generar des del desembre del 2011 fins el máxim de 5.040.000 aturats del febrer del 2013, s'han rebaixat fins el juny de 2015 466.000 aturats (encara en queden 155.000 per arribar al desembre de 2011).

Quedem-nos amb la dada: des dels màxims a què s'ha arribat durant el govern del PP s'han rebaixat 466.000 aturats (455.998 exactament). Però resulta que 460.000 persones han abandonat les llistes de l'INEM, i no perquè trobessin feina (exactament 460.535). Paradoxal, oi? (*).

(*) Al desembre de 2011 hi havia, de promig anual, 21.688.000 perrsones entre els inscrits com aturats i els inscrits (cotitzants) com ocupats. Al juny de 2015, tot just fa un any, es va arribar al mínim, amb 21.089.000 persones entre registrades a l'atur o treballadors cotitzant a la Seguretat Social: s'havien perdut 599.000 persones dels registres (aturats que havíen dessistit o economia submergida). Actualment hi ha 21.228.000 persones registrades, entre aturats i cotitzants: 460.000 menys que les què hi havia quan el PP va començar a governar. On estan? si han trobat feina legal ja compten, doncs estan registrats entre els treballadors cotitzants a la Seguretat Social. només poden ser, doncs, treballadors que han "marxat" de les llistes de l'atur o aturats (i ocupats legals) que han sortit dels registres i estan en l'economia submergida:

Evolució dels aturats registrats + treballadors ocupats (cotitzant a la Seguretat Social). Mitjana anual

1/10/14

Lo púto crack...

Veure un altre document històric.

29/4/14

El Govern del PP porta més de dos anys gastant el 35% més del què s'ingressa

Al loro, que no nos engañen..! Amb tanta xifra de dèficit públic s'amaga la realitat: des de què el PP va entrar al Govern de l'Estat, no ha reduït ni un cèntim el dèficit.

L'afirmació es veu clara quan es comparen els ingressos i les despeses de l'Estat en els darrers dotze mesos (no pas des de gener de cada any com comúnment es fa servir) i en imports monetaris (no en % sobre el PIB, que no entenem res). Els resultats són aquests:

Evolució dels ingressos, despeses i dèficit de l'Estat. Desembre 2011-març 2014 (milions d'Euros). (Darrers 12 mesos)

Després dels últims atracaments a mà armada de l'IVA quins efectes es perden a finals de 2012, el déficit anual corrent s'ha mantingut pràcticament inalterable al voltant dels 45.000 milions d'Euros.

Si ho mirem amb més perspectiva, veiem cóm el PP va tant panxo gastant, sense remei, un 35% més del què ingressa: tot el què diu que -no- retalla, només serveix per pagar els creixents interessos del deute (que ja es mengen el 22% del ingressos de l'Estat).

Evolució de la ratio Despeses / Ingressos de l'Estat. Desembre 2007-març 2014. (Darrers 12 mesos)

(Observeu com l'animal d'en Zapatero al 2009 es va gastar inútilment quasi el doble de què va ingressar).

No entenc cóm no hi ha més gent que no ho veu, i periodistes que no ho publiquen...

7/4/14

L'expol.li no s'atura... Fem Via!

La balança tributària de la Generalitat amb l'Estat espanyol. 2010-2013

La balança tributària de la Generalitat amb l'Estat espanyol. Febrer 2013-Febrer 2014

Dades en milions d'Euros. Elaboració pròpia amb dades dels Informes mensuals de recaptació tributària (Ministerio de Hacienda) i Execució dels pressupostos de la Generalitat (Departament d'Economia i Finances).

6/3/14

El "miracle" de l'oliva: l'èxit espanyol de Rajoy

L'impresentable presenta als incauts la millora de l'ocupació, rècord, al mes de febrer de 2014 respecte l'any passat: 61.557 treballadors en alta a la Seguretat Social més en un any. La crisi ha acabat.

Fem un "zoom":

Increment dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Febrer 2013-febrer 2014 en alguns àmbits geogràfics

Quan analitzem les dades, tres províncies: Jaén, Còrdoba i Granada han aconseguit el "miracle". Elles soletes han generat el 73,3% de tot l'increment d'ocupació legal en un sol any.

Andalusia el motor d'Espanya?

No, la culpa la te l'oliva.

Les tres províncies andaluses han incrementat de 39.736 els ocupats en un any en el sector agrari. Tant sols a Jaén, l'increment en el sector agrari ha estat de 32.984 ocupats més en un any.

A Madrid l'increment relatiu d'ocupats més important ha estat en... el règim d'empleats de la llar, amb 5.030, doncs els empletas en el règim general han disminuit de 9.308 i els autònoms han incrementat de 7.266 persones. En total, a Madrid s'han creat 2.547 llocs de treball en un any.

A Catalunya el règim general ha incrementat de 5.934 cotitzants, i el d'autònoms de 5.265. Entre tots els règims, l'increment anual ha estat de 7.977 ocupats cotitzants més.

A la resta d'Espanya (treient les províncies andaluses citades, Catalunya i Madrid) el treballadors en alta han augmentat només de 5.909 persones, menys que la pobre Catalunya sola. I sobre tot gràcies als autònoms, que han augmentat de 31.054, per 6.980 d'increment de treballadors assalariats (la davallada més important a la resta d'Espanya ha estat precisament en els treballadors agraris, que estan en temporada baixa, llevat de l'olivera).

La recollida de l'oliva comença per la Puríssima, però enguany s'ha retrasat. Simplement. El miracle d'en Rajoy és el de l'Espanya agrària temporera, amb més de 130.000 persones que han cobrat el PER al febrer.

Aquesta és l'Espanya cañí de Rajoy l'impresentable, una Espanya d'olivera, la mateixa que volen la Lagarde i la Merkel. I a fe que ho estan aconseguint.

Mentrestant, el 30% de la despesa del mes de gener de l'Administració Central de l'Estat ha pogut fer-se gràcies al crèdit. Ens injecten en vena deute, quins interessos pujen el 15% de la despesa de totes les AAPP espanyoles. Totes les retallades només han servit per pagar interessos.

Algú ho havia de dir, i alguns ho hem analitzat per dir-ho.

Cal anar marxant, això no te cap futur...

19/2/14

Un nou rebut de la llum. Però.. cóm varien els preus en les hores del dia?

El tema està en tots els mitjans, però a mi em preocupa que ningú ens hagi aclarit en què afecta realment la tarificació per hores.

Veiem-ho:

Ben aviat es posarà en marxa una nova tarifa d'electricitat. Hi haurà dos sistemes:

a) Si es té un comptador "intel.ligent" la mesura del consum es fa cada hora.

En aquest cas podem optar a què ens facturin hora a hora, amb unes 1.500 lectures en el periode de facturació (cada dos mesos).

b) Si es té un comptador "convencional".

No queda més remei que aplicar una tarifa mitjana dels preus durant els dos mesos del periode de facturació.

A l'any 2018 tots els comptadors hauran de ser "intel.ligents".

Si volem optar al preu real de consum per hora, hi ha una pregunta que sorgeix: Cóm varia el preu de l'electricitat que es consumeixa cada hora al llarg del dia?

Per respondre a aquesta pregunta, disposem de les dades reals comuniacdes pel sector elèctric a la Comissó Nacional de l'Energia, i disposem de dades des de 2006 fins octubre de 2013.

Agafem les dades més recents publicades, les d'octubre de 2013. Val a dir que no hi ha grans variacions entre els diferents mesos de l'any.

Els resultats són aquests:

Preu de l'electricitat per hora del dia

Valors d'ordenades en Euros/Mwh. Les abscises indiquen les hores del dia. Els valors màxims i mínims representen les desviacions estàndard estadístiques +- el promig de la sèrie corresponent a cada hora. La línia vermella horitzontal representa el promig diari.

Com ens podíem suposar, a la nit és més barata i durant el dia, més cara. Observem les socil.lacions amb més detall:

Les hores més barates són des de les 0 h fins les 8 del matí, amb un mínim entre les 4 i les 6 de la matinada. La millor hora, les 5 de la matinada.
Les hores més cares són entre les 20 i les 22 h, essent l'hora més cara les 21h.
La resta d'hores estan dins el promig, essent d'aquestes les més barata les 17 h.
A partir de les 17 h fins les 21 h, l'increment del preu és espectacular, creixent paulatinament fins a un 50% per sobre de la mitjana diària.

Desviació del preu horari de l'electricitat respecte la mitjana diària, en %

El sobre cost respecte la mitja diària a les 21h arriba al 33%, mentre que a la hora més barata ("happy hour") que correspon a les 5 de la matinada, l'estalvi supera el 25%:

Desviació del preu horari de l'electricitat respecte la mitjana diària, en %

Per trams horaris:

A partir de les 23h fins les 9h del matí l'electricitat és en promig un 14,4% més barata que el promig diari.
De les 9h fins les 20h, el preu és un 4,5% en promig superior.
De les 20h fins les 23h l'electricitat surt un 20,1% més cara, en promig.

Així doncs, cal racionalitzar l'ús dels aparells que consumeixen electricitat, posem la rentadora, rentaplats o secadora a partir de les 23h, fent especial atenció a les bombes de rec i de la piscina (si en tenim) que s'hauirien d'engegar a les 5 de la matinada, per anar bé.
Pel que fa a la calefacció, si és elèctrica, hauríem de poder establir unes hores de funcionament mirant que no es comprenguessin en les hores més cares (de 20 a 23h, si és posible).

A l'estiu, si temim aparells d'aire condicionat, apaguem-los no més tard de les 7 de la tarda.

Mirem ara per dies de la setmana. He agafat les dades dels dos darrers mesos publicats (setembre i octubre de 2013). Els resultats són els següents:

Preu de l'electricitat per dia de la setmana

Valors d'ordenades en Euros/Mwh. Les abscises indiquen els dies de la setmana.

Gràficament ja es veu que el cap de setmana és més barat. Fent l'anàlisi numérica es confirma: el dissabte, i sobre tot el diumenge, són els dies més barats, de l'ordre d'un 6-8% més barats. La resta dels dies de la setmana són si fa o no fa iguals.

He comprovat numéricament que els preus al llarg de les hores dels dies de cap de setmana venen a coincidir amb els generals ja comentats.

Per tant, els consums no continus s'harien de disposar en cap de setmana, preferiblement diumenge, en el mateix règim d'hores que ja s'ha comentat abans. Deixem doncs les tasques accessòrias (Karcher, neteja de congeladors, etc. per al diumenge).

Si racionalitzaem el consum d'energia horària, podem a més reduïr la potència instal.lada un parell de kW, amb la qual cosa l'estalvi en aquest tram fix del rebut també ens farà baixar força la factura.

Per a calcular la potència que necessitem, hem de sumar la potència en Wats dels aparells que posem en marxa sovint, i fer una simulació per hores del dia dels què tenim enxufats a l'hora. Si escampem el consum dels aparells esporàdics (rentadora, rentaplats, bombes d'aigua, radiadors elèctrics, planxes, etc.) veurem com amb una mica de disciplina ens podem estalviar un parell de kW. Mireu a la factura i veureu com el terme fix (per la potència instal.lada) més tots els impostos que es carreguen sobre aquesta variable, és significatiu per a un bon estalvi.

Si penseu en reduïr la poténcia instal.lada, el tràmit és senzill, però a l'hora de tornar a incrementar-la tingueu en compte que us demanaran un Butlletí d'Instal.lació Elèctrica, que si la casa és molt vella, haureu d'encarregar a un professionsl que us el faci.

Una bona manera d'estalviar és també graduar la temperatura de la nevera i el congelador. A l'hivern amb una temperatura de 6-7ºC i de -15ºC per al congelador hi ha prou. A l'estiu podem baixar fins uns 5ºC la nevera i -17ºC el congelador.

Amb totes les dades de 2013, potser més endavant faig un altre article sobre les oscil.lacions de preus màxims i mínims, a fi i efecte de fer una plantilla global d'estalvis d'electricitat que podríem aconseguir amb una bona gestió horària, per si us pot interessar.

Sia com sia, l'energia anirà sent de mica en mica un bé més car, i per tant hem d'acostumar-nos a ajustar els hàbits de consum per no pagar més encara.

9/7/13

Papers...

15/5/13

El dèficit asimétric de les CCAA

"No puc dir als gallecs que fagin esforços per ajudar Catalunya", ha dit en Feijoo.

En Monago, la Cospedal i altres "barons" del PP també es fan les víctimes quan Catalunya reclama, no pas el què és dels catalans, sinò la miséria de més endeutament, que també pagarem els catalans.

La realitat, com el cotó, no enganya:

Recaptació d'impostos estatals i aportacions de l'Estat a les CCAA. 2012. Milions d'Euros

Proporció entre aportacions de l'Estat i recaptació d'impostos de les CCAA, en %. 2012

Saldo tributari de les CCAA: diferència entre la recaptació d'impostos estatals i aportacions de l'Estat a les CCAA. 2012. Milions d'Euros

Saldo tributari de les CCAA per habitant. 2012

Saldo tributari de les CCAA, en % del PIB. 2012

Aportacions de l'Estat a les CCAA, en % de PIB. 2012

Cal tenir en compte, a més, que les competències assumides per Catalunya que no tenen la resta de CCAA (pressons, Mossos, inspecció de treball, ...) pugen a uns 2.460 milions, que estan inclosos en els imports transferits a Catalunya.

Font de les dades:
- Estadística de recaptació tributària, AEAT.
- Execució Pressupostària de les CCAA, Ministeri d'Hisenda.
- Contabilidad Regional de España, 2012, INE.
- Dèficit de les CCAA 2012, Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
- Padró municipal d'habitants 2012, INE.

24/4/13

Diada de Sant Jordi

Els floristes es queixen de què han venut un 25% menys de roses enguany respecte l'any passat.

Argumenten però que han assumit l'increment de l'IVA que ha passat del 8% al 21%. La crisi i bla, bla, bla,...

Avui, el meu poble de residència, Sant Just Desvern, s'ha plagat de "nouvinguts" sudamericans que oferien roses de dubtosa procedència de 3 a 5 euros. Però les floristeries tradicionals venien la rosa estàndard a 7 euros. L'any passat costaven 5 euros: 5 € + 13% = 5,65 €. Arrodonim a 6 i li afegim un "marge" d'1 euro.

Srs. floristes, no es pot matar tot el què és gras. No s'hi val aprofitar la puja de l'IVA per incrementar un 16% el preu de venda net de les roses de St. Jordi. I els què entenem una mica sabem que tributeu per mòduls, és a dir, que només s'us incrementa l'IVA de les compres, ja que el de les vendes el pagueu per "forfait", amb independència de l'IVA real.

He comprat dues roses per a la Montse, una en nom propi (són ja 30 anys fent-ho) i una altre en nom d'un dels fills que va mancat de disponibilitat líquida (i què després m'he enterat que ha comprat una rosa als "sudacas" a 2 euros, aprofitant la tancada de parada cap les 8 del vespre. Deu tenir una nuvieta inconfesada).

Total, he pagat 14 euros a una de les tres floristeries del meu poble per dues roses.

L'altre dels meus fills n'ha comprat dues, una per la nuvieta (aquesta si que reconeguda) una altre per a la mare: 14 euros més, doncs l'ha anaat a comprar a una de les floristeries "oficials".

En Lluís, el petit, a qui no se li coneix -pel moment- nuvieta, ha estat més eficient i n'ha comprat una de molt entranyable per a sa mare a l'Escola, als de 2on. de Batxillerat que volen fer un viatge final de promoció. 3 euros ha pagat dels seus estalvis l'angelet.

Resumim:

- 4 roses per la Montse a un total de 25 euros.

- 1 rosa per la novieta del mitjà, a 7 euros.

- 1 rosa per a la inconfesada nuvieta del gran: 2 euros d'oferta ultramarina.

(Del cost dels cinc llibres no us en parlo. Ben invertits. Quasi 1.500 pàgines per 82 euros són 9 peles per pàgina -Déu ni dó-, però la cultura -catalana- bé s'ho mereix).

Total, 116 € de cost familiar de la Diada de St. Jordi és un forat a la butxaca. Fer país costa, coll...! Apart, el donatiu de 4 € a la ANC per tres enganxines estel.lades que he comprat per presents diversos.

I el Barça ha perdut estrepitosament malgat la ceguera arbitral.

Resumint, on anava, Srs. floristes, pretendre guanyar un 25% més que l'any passat per rosa venuda us ha provocat que veneu, justament, un 25% menys.

L'avarìcia trenca el sac. No em feu cap pena.

16/3/13

Una hipoteca que no podrem tornar

L'Estat espanyol deu 700.006.962.000 Euros (116,5 BILIONS de les antigues pessetes).

La Generalitat de Catalunya deu 50.948.492.000 Euros (8,5 BILIONS de les antigues pessetes).

L'Estat Espanyol deu tant com 5 vegades tots els seus ingressos anuals.

La Generalitat de Catalunya deu tant com 2 vegades els seus ingressos anuals.

Així doncs, fent una senzilla operació, cada català deu 14.827 € de deute espanyol més 6.734 € de deute català. En total, 21.500 €.

Evolució del deute públic per càpita de cada català

Tot el paupérrim increment d'ingressos que pugui tenir l'hisenda pública s'anirà a pagar més interessos del deute, i per tant no arribarà res a la ciutadania.

Els interessos es "mengen" el 20% dels ingressos de l'Estat i el 10% dels ingressos de la Generalitat.

La Generalitat paga 325 € anuals d'interessos per cada català, i l'Estat Espanyol n'en paga uns altres 625 per compte de cada català: 950 € d'interessos a l'any que paga cada ciutadà de Catalunya.

El deute, i els seus interessos, se'ns estan menjant vius. Estem simplement agonitzant...

Espanya -i Catalunya- necessiten ja una "dació en pagament" o ens desnonaran del tot.

25/10/12

El dèficit tributari de Catalunya amb l'Estat arriba al 40% al mes d'agost

La diferència entre els impostos recaptats per l'Hisenda de l'Estat a Catalunya i els ingressos que ha transferit l'Estat a la Generalitat de Catalunya ha arribat al mes d'agost, a 7.809 milions d'Euros, equivalents al 40% de la recaptació de la AEAT a Catalunya en el mateix periode.

Vegeu totes les dades en aquest enllaç.

10/10/12

La "solidaritat" de Catalunya amb Espanya: el timo de l'estampeta

El timo de l'estampeta és una vella estafa consistent en què un presumpte discapacitat mental ensenya un feix de bitllets a un altre ciutadà convençut de què són "estampetes" (imatges de sants i assimilats). Com que el presumpte discapacitat mental no li dóna importància, els vol vendre per una ridícula suma de diners. El ciutadà espabilat vol timar al discapacitat i accepta el bescanvi. Paga uns diners i contenta el discapacitat. Recull amb satisfacció el feix de bitllets i quan recompta el seu botí se n'adona de què només els primers bitllets són bons, la resta retalls de paper...

Això és el que porta anys fent creure el Govern de l'Estat. Però no cola...

Un estudi que he realitzat a partir de les liquidacions del sistema de finançament de les CCAA des de l'any 2002 fins el 2010 (últimes dades disponibles), posa de manifest que en aquests nou anys, Catalunya ha "regalat" a la resta de l'Estat ni menys ni més que 32.750 milions d'Euros; 3.650 milions anuals de promig. És el preu de la nostra "solidaritat".

En efecte, el sistema de finançament de les CCAA, que va tenir una substancial variació al 2009, estableix, simplificadament, dos trams de diners que "dóna" l'Estat per al finançament general de les CCAA en règim comú:

Un primer tram basat en un percentatge de participació ens els tributs de l'Estat i alguns de cedits (IVA, IRPF i impostos especials) basat en una distribució prou real del consum en cada CCAA. Catalunya té una taxa (capacitat fiscal) que supera lleugerament el 20% de la distribució respecte el total de CCAA en règim comú, pràcticament equivalent al seu pes en el PIB de les CCAA considerades (que no inclou País Basc, Navarra i les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla).
Un segon tram de "solidaritat" on a través d'una série d'indexs i ràtios es distribueix per part de l'Estat unes quantitats que en promig equivalen al 32% del total de la primera assignació basada en els tributs (percentatge que baixa a menys d'un 20% a partir del 2009, doncs augmenta la participació de les CCAA en els impostos de l'Estat).

El primer tram de repartiment el considero fiable i adequat: tothom rep en base a la seva capacitat de recaptació d'impostos, però amb aquest segon tram d'assignació, Catalunya (Madrid i Balears) contribueixen a la "solidaritat" que permet un ordinador per alumne a Extremadura o el transport escolar gratuït fins al Batxillerat a Andalusia, i altres disbauxes, doncs reben proporcionalment molt menys que altres CCAA. De fet no només no reben des del 2009, sinò que han de tornar alguns diners. Per exemple, Andalusia rep a partir del 2009 una tercera part d'aquest segon tram de finançament i Galícia una setena part.

Basant-me en dades oficials, contrastades, he calculat el què cada any ha perdut Catalunya de la distribució "benèfica" que fa l'Estat dels nostres impostos entre les CCAA. Els resultats els presento a les taules següents. Estimacions basades en l'execució pressupostària de les CCAA del 2011 i fins el 2on. trimestre de 2012 evidencien un manteniment en termes similars de l'expol.li.

No cal més comentaris. Les dades són reals i indiscutibles.

A títol de coneixement general, l'Estat es queda actualment per als seus pressupostos, un 50% de l'IVA i de l'IRPF, tot l'Impost de Societats i un 42% dels impostos especials (i el 100% d'altres taxes i tributs menors). Aquest expoli es basa en la recaptació real a cada CCAA d'IRPF, i per la resta (IVA i impostos especials) per una estimació ben real del consum en cada CCAA. d'aquí surt en conjunt el 20% i escaig que li correspon -i rep- Catalunya d'aquestes recaptacions (respecte el total de CCAA en règim comú). Després ve el repartiment dels fons de "solidaritat" d'una part dels impostos que l'Estat es queda, i és aquí on ens fan el "timo de l'estampeta".

Bé, aqui teniu els resultats. Irrefutables. Per a qualsevol consulta o aclariment, a disposar.

Aportació (+) recepció (-) neta de fons per cada CCAA. 2002-2010. Milions d'euros

Proporció que representa l'aportació (-)/recepció (+) neta de cada CCAA respecte als ingressos totals proporcionats pel sistema de finançament de cada CCAA. Percentatge sobre el total de percepcions. 2002-2010

Font de les dades: elaboració pròpia a partir de dades de liquidació del sistema de Finançament de les CCAA del Dpt. d'Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya, contratades amb les dades de liquidació del sistema de finançament de les CCAA del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Les dades són homogènies, deduïnt la valoració de les desiguals competències traspassades a les CCAA (valorades uns 2.300 milions l'any 2010 en el cas de Catalunya, sobre un total de 5.400 milions del conjunt de les CCAA en règim comú).

Lectura: Per exemple, Galícia ha rebut al 2002 de la "solidaritat" catalana (madrilenya i balear) 1.296 milions d'euros nets més que el què li correspondria per la seva capacitat fiscal. Aquest import equival (al 2002) a un 25,4% dels diners que va rebre del sistema de finançament de les CCAA. Els casos de Canàries o d'Extremadura són paradigmàtics: Extremadura rep un 40% dels ingressos totals que rep del sistema de finançament, de la solidaritat de Catalunya (Madrid i Balears).

Nota final: no confondre aquestes dades amb la "balança fiscal" que és una altra cosa. Aquí es tracta dels diners que rep de menys Catalunya quan es reparteixen els ingressos que el sistema de finançament de les CCAA atribueix a cada CCAA. De la balança fiscal, si voleu, en parlarem un altre dia.

Article recomanat:

La solidaritat de Catalunya financia la meitat del pressupost d'Andalusia

9/3/12

La solitud a la xarxa

Cóm es pot entendre que gent com jo, com l'Higini, en Pedro, la Marina, l'Israel, l'incansable Jordi Riu, en Ferran, i alguns altres, ens dediquem a dedicar-vos molt de temps a què us interessi el què pensem?

Som gent de Vilamajor, potser ens coneixeu, o no. Entre nosaltres, molts, no ens coneixem. Però compartim.

Espurnes d'uns jocs artificials ens reunim a Vilamajor en Xarxa, tant diferents, tant anònims i tant units per un lloc.

No us podeu ni pensar el què significa, dia si, dia no, buscar temes i coses que, dins de "la línia editorial" de cadascu, volguem que siguin escoltades. Vanitat?... No. Poca feina?... Tampoc.

No us podeu ni pensar les bronques de la parenta: "Què fas..?" Gelosa pel què fem, pel que ara estic fent.

No us podeu ni imaginar el què motiva que a algú, que no coneixem, l'interessi un xic el què expliquem. I és que vosaltres sou la única raó -dia si, dia no- de tanta dedicació.

Pel que fa a aquest que us parla, ben aviat farà cinc anys (Déu n'hi do) que parlo a la xarxa amb vosaltres. Set-cents cinquanta "posts" sempre dedicats al meu poble. Un miler de comentaris m'animen, dia si, dia no, a seguir estant. Molts d'altres blogaires han abandonat pel camí.

Sorpren però que tant d'esforç -en el meu cas- només es vegi recompensat amb un "share" quan es parla dels polítics, quan es fa escarni que encén -i motiva- a contestar en aquests espais oberts que són els blogs. La cinquantena que em llegiu fidelment dia si, dia no, sabeu del què parlo. Pel camí molta feina, feina a documentar, feina a argumentar, feina...

Feina, molta, com la que em dóna un bloc poc freqüentat com l'Anàlisi. Aquest és vocacional. També.

Feina, molta feina em va donar Vilamajor Opina, ara a la paperera de reciclatge però que ha servit per escoltar-nos i esbravar-nos.

A molts de vosaltres ni us conec -i m'agradaria molt-. Recíproc perquè molts ni sabeu qui soc.

No he fet més amics dels què ja tenia reflexionant en veu alta el què penso i sento del meu poble, i en contra he fet més d'una enemistat. Llàstima.

M'agradaria que -algun dia- tots els companys (i una única companya, curiosament) que compartim estar a Vilamajor, ens trobessim amb vosaltres. (Potser no és una bona idea, doncs potser agradi més ser "voyeurs").

Bé, només volia dir-vos que sé que hi sou, i que quan no hi sigueu us trobaré a faltar, i plegaré.

(La parenta rondina...).

8/7/11

En defensa de la professió d'Economista

Acabo de publicar la meva ressenya mensual, sempre puntual, sobre l'evolució de l'atur a Vilamajor, de la què us recomano una ullada, i no m'he pogut estar de tancar l'article amb amargura.

La meva professió d'Economista, vocacional, em fa especialment vulnerable a tenir una opinió freda i formada sobre tot el què ens està passant, que si només fos Professor Universitari seria apassionant, doncs estem vivint en primera persona un dels episodis més extraordinaris de canvi econònmic i social des de fa 60 anys.

Però a l'hora, també, com a membre del col.lectiu professional, em sento formant part dels que van deixar que ens fiquessim en el pou i dels que ara ens intenten fer-nos sortir (per cert, en Mas-Collell un crack, si el deixen fer, del millor que ha tingut Europa en les darreres dècades. Llàstima que no tinguem la independència).

I no, no em sento culpable, perquè els Economistes catalans, que juntament amb els Bascs sóm de lo milloret que volta per Espanya, ja ho deiem abans que ningú. M'explico.

Periòdicament, cada tres mesos, el Col.legi d'Economistes ens envia als 6.000 economistes de Catalunya una "Enquesta de Situació Econòmica", per tal de què donem la nostra opinió, des dels diversos camps d'exercici que representem -que són tots els de l'economia- sobre cóm veiem que estan les coses. Contestem regularment uns 1.500 economistes, que es diu ràpid.

Fa una estona repassava els resultats històrics. Feien així:

Hivern de 2006-2007: "En els darrers mesos han millorat les expectatives i la confiança dels economistes davant la situació econòmica, però s’anticipa que podria produir-se una certa inflexió a la baixa".
Primavera de 2007: "En els darrers mesos les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situació econòmica denoten un estancament, però s’anticipa una inflexió baixista cara a finals de l’any".
Zapatero qualifica la situació de "desacceleració transitòria".
Tardor de 2007: "En els darrers mesos les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situació econòmica han patit un clar empitjorament, que continuarà cara a finals de l’any. Per fer front a la crisi de les infraestructures caldria pressionar més els partits polítics catalans i no donar suport a l’aprovació dels pressupostos estatals per al 2008".
Entrem oficialment en crisi.
Hivern 2007-2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes han registrat un important empitjorament en els darrers mesos, que s’accentuarà cara a finals de l’any. Per reactivar l’economia caldria augmentar les inversions estatals en obres públiques, millorar l’eficiència del sector públic, i introduir reformes estructurals".
Primavera 2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes han empitjorat de manera significativa i generalitzada en els darrers mesos, la qual cosa s’intensificarà cara a finals de l’any. L’actual etapa de desacceleració/crisi econòmica superarà el 2008 i podria allargar-se més enllà del 2009".
El Govern "regala" 400 Euros a cada treballador. Els en sobren i amb aixó pretenia recuperar el consum. No va servir per a res.
Zapatero qualifica poques setmanes després la situació econòmica com de "desacceleració transitòria però ara més intensa".
Tardor de 2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes s’han continuat deteriorant de forma generalitzada darrerament, cosa que s’intensificarà en els propers mesos. L’actual etapa de crisi econòmica durarà fins el 2010 i, fins i tot, podria allargar-se més enllà".
El Govern de Zapatero reconeix que estem en crisi. Salten les alarmes.

No segueixo amb la crònica, però ja us feu una idea. Ara s'estan recollint els resultats de l'Enquesta de Primavera, però la de principis d'any concloïa: "En els darrers mesos han empitjorat les expectatives i la confiança dels economistes". Només el 10% dels economistes creia a l'hivern que l'economia milloraria. El Govern espanyol ho donava per segur.

Estic satisfet: els economistes, el col.lectiu professional al què pertanyo, no ens varem equivocar. No ha estat culpa nostra.

24/9/09

Tres blocaires realment notables

De Vilamajor en Xarxa estant, tres dels nostres més prolífics bloc(g)aires em fan realment enveja.

Començaré (i l'ordre no implica preferècia) amb l'Higini.

M'admira d'una banda el seu oportunisme pulcre, Sant Pere de Vilamajor traspuant com ningú ho fa, potser com ningú més ho sent. M'enveja el seu domini admirable de les eines informàtiques per fer del seu bloc un veritable parc temàtic.
Però m'admira sobre tot la seva xarxa de fidels amics, blocaires també, destacant-ne dos, l'Arqueòleg Glamuròs, i en especial El Colordelesabates qui ha sabut posar il.lusió a un noi d'11 anys. Quina enveja de xarxa que té muntada en Gini.

En fi, un pencaire, malograt Regidor.

La Marina Martori n'és la segona.

Sempre vital, profunda, no podia ser menys venint de les arts. Fresca, espontània, vinguda com si no res i arrasant quan l'has llegida. Concisa, precisa en allò que vol dir.
Una oreneta que passa pel teu balcó i et deixa un missatge que et fa pensar. Oberta de cor amb nosaltres i a l'hora dura, feta. Un encant!

I per últim, en Pedro Lluch.

Enigmàtic, com un Comte de Montecristo. Com si res fa cada nit una exhibició com no volguda dels seus més íntims pensaments. Erudit. Retalls d'un pensar, d'un ésser, que si els vas cosint cada dia acabes veient-ne la persona. El nom del seu bloc és simplement extraordinari: Miedos libres, coll...!
Encara no sé qui fa teràpia amb qui, si ell amb els seus lectors o nosaltres amb ell. Gràcies també per estar-hi, sense fer soroll.

M'encanten en Pedro i la Marina perquè comparteixen com si res les seves intimitats com ells volen, com ells ens deixen. M'encanta l'Higini per la seva diplomàcia compromesa, la seva laboriositat en posar multimèdia al seu espai. Magnífics els seus primers escrits, amb els què de tant en tant ens torna a deleïtar.

Tots tres enormement prolífics i constants.

Tres maneres de viure en xarxa, tres formes d'expressar-nos el què pensen. Més enfora, més endins, més curt, més llarg. Una teràpia de la què qui els llegim en som "voyeurs" envejosos de no poder dir els que ells, tant fàcilment, ens diuen cada dia. Us els recomano.

Què us haig de dir, a Vilamajor en Xarxa som aixi, hi ha de tot i per a tots els gustos.

Algun dia deixaré de ser tant formal amb el meu poble d'adopció i també em posaré, jo mateix, en persona, en xarxa, però amb uns mestres com aquests tinc realment pànic escènic.

A tots tres, a tots plegats, gràcies per deixar-me compartir-vos!

17/9/09

L'activitat dels blocs de Vilamajor en Xarxa

Des de que la tardor de 2007 (ja fa 2 anys) vaig posar en marxa Vilamajor en Xarxa, amb l'inestimable ajut de l'Higini ja es recullen 40 blocs de caràcter ciutadà, apart d'enllaços a altres espais de la societat civil vilamajorenca.

Aquí us presento unes dades bàsiques sobre l'activitats dels blocs (dels que hi ha referència de dades).

Les dades són les següents:

Títol del bloc (enllaçant només clicant).
Data de posada en marxa (del més antic al més nou).
Articles ("posts") escrits durant l'any actual.
Total d'articles del bloc (a data d'avui).

Veureu que n'hi ha de molts veterants (cinc anys, ni més ni menys), que alguns d'ells tenen una escasa actualització (o estan abandonats) i l'extraordinària activitat d'alguns blocaires. També és d'apreciar que només en aquest any s'han posat en marxa 14 blocs.

Des d'aquí animo als autors dels blocs a seguir compartint amb tots plegats les seves càbales, i a tots plegats que no deixeu d'enllaçar amb Vilamajor en Xarxa i a animar-vos a que proveu l'experiència de fer i compartir un bloc (o blog).

Miedos Libres . Agost 2004. 247. 394

Les Pungoles opina i viu . Juny 2006. 107. 355

Marina Martori . Maig 2007. 94. 457

Reflexions de Sant Pere de Vilamajor . Maig 2007. 103. 270

Unom . Juny 2007. 5. 49

El Sol de la Nit: bloc d'Arianna Bruguera . Juliol 2007. 2. 58

Recull històric de Vilamajor . Agost 2007. 37. 104

Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor . Desembre 2007. 46. 120

Vilamajor opina . Febrer 2008 (Altaveu de Vilamajor). 279. 488

Veïns de Can Derrocada . Abril 2008. 6. 24

Can Derrocada viva . Abril 2008. 16. 4

Santi Bici & Vici . Juny 2008. 71. 108