Darreres entrades:

26/9/10

La carretera d'entrada als barris de Llevant, via interurbana


La Llei de Carreteres de Catalunya defineix com via interurbana la que enllaci dos nuclis de població.

Sant Antoni, que des de sempre s'ha aprofitat del 43% de la població de Sant Pere de Vilamajor que ha de sortir pel seu municipi, ha mantingut des de sempre un pobret camí de trujes per fer-los passar (es deu pensar que els veïns de Can Vila, Can Ram i Vallserena viuen tots a la Granja).

El "Geni de la Mobilitat", ha introduit fa mesos uns canvis de circulació després de fer una obra que ningú entèn, fruit del seu fastuós experiment sociològic.

Ara, amb gran perill, el trànsit ha de sortir per l'esglèsia, aesperem que no hi hagi cap desgràcia en arribar a la BP-5107.

No només ha agafat el carrer més estret de tots els que hi ha, sinó que per postres, ha aixecat una plataforma sobreelevada que fa la desgràcia dels autocars de transport públic, quins conductors venen fent sofertament gimkanes d'un temps cap aquí.

Vistes del fabulós vial, el Camí del Mestre, per sortir dels barris de Llevant



Doncs bé, el Mestre és incompetent, segons el Text Articulat de la Llei de Trànsit, per regular la circulació a les vies interurbanes, per molt que passin pel seu municipi.

Qualsevol ciutadà que se senti perjudicat per la darrera Tellada, només cal que interposi davant el Servei Català de Trànsit, la corresponent denùncia.

A més d'incapaç, ara també incompetent, ...

20/9/10

La sortida de Can Vila per Sant Antoni


El 27 de juliol el ple de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor va aprovar provisionalment el seu POUM.

Coincidint en dates, la mala relació del consistori amb el de Sant Pere de Vilamajor (veure al respecte el Conveni de l'IES), ha fet que ambdos POUM's no es coordinessin, malgrat els reiterats intents del nostre Alcalde per tal d'aconseguir-ho.

Especialment interessant va ser l'experimet sociològic del Mestre de Vilanova, que va posar al descobert que ens ho posarà magre fins que no arribi la solució definitiva.
Ara per ara, els "estudis" de mobilitat fets a Vilanova de Vilamajor han resultat amb la gran solució de fer la sortida dels barris de Llevant per la plaça de l'Esglèsia (en parlarem un altre dia), amb la incomoditat i enorme perillositat que significa en entrar a la BP-5107.

Sia com sia, el POUM de Vilanova de Vilamajor ja ha consensut amb la Generalitat l'opció per a la sortida de Can Vila, Can Ram i Vallserena. És la següent:


Veiem millor el traçat sobre el mapa (les línies són aproximades):


No en tenim n'idea de quan serà realitat, però de moment, anem patint la xapussa que s'ha improvisat.

Confiem en què el seny de qui mani a Vilanova de Vilamajor les properes eleccions acceleri aquesta o qualsevol altre solució.

16/9/10

Lligams en la distància


Un de les més grans satisfaccions d'haver creat "
Vilamajor en Xarxa" és que d'un cop d'ull pots veure tot el que fan persones amb les t'uneix pertànyer a un mateix espai i temps.

En Pedro Lluch de ploma envejable, erudit i molt viscut, amb el que tinc una cervessa compromessa des de fa temps, de lectura obligada quan, sigui amb una copa de cava, un puret o un "gin-tònic" vulguis pensar en pensar. A flor de pell, ell és així. De lectura obligada si estàs viu.

La Marina Martori, un huracà tropical que arriba com si res i se'n va com si no res, deixant pel camí, com si no res, curtes reflexions d'una persona ben rica en sentiments (és clar, és una dóna, la única dóna de Vilamajor en Xarxa).

L'Higini. Amb en Harry Potter comparteix moltes coses apart de la inicial. Mestre de la tecnologia, amb el triangle clar: Catalunya, Sant Pere de Vilamajor i els Geganters. Ell és així i així vol que el veiem. Intransferible, incondicional. A veure si acabes d'una vegada la carrera!

El Pungolero constant. Ell si que porta l'estandard de la creuada. Un altre desconegut que fa Vilamajor en Xarxa i s'en sent. Corcò honest, també amic en la distància, veterà de la xarxa. Procura pel seu "barri", però és que se l'estima. Company, bona feina!

I també tenim un pirat en Jordi, un altre conegut al que no conec. Sovint la seva cerca del límit em fa por, és un obsès de la bici i la seva tenicitat didàctica a la xarxa és certament encomiable.

En Joan Garcia, aquest si que el conec. Amb la esquerpa-però-simpàtica-quan-la-coneixes Amaya, han refundat -per dir-ho en llatí- l'AVVSP. Lluitadors, urbanites com hi ha pocs, però integrats. Bona gent. (No cal posar cascs als nens per anar en bici, poseu-lis unes botes d'aigua i veureu com disfruten amb els bassals de la tardor. Consumiu Topionic, encara que siguin nenes!).

En Javier, el solitari, un personatge tal com és. La seva càmera fa del que veu una maravella i ell s'hi projecta. Tot un cas. Integrat també a Vilamajor en Xarxa.

El licàntrop. Aquell que trigues un parell de dies en clicar, però que a la fi ho acabes fent, per morbo. Personatge que representa un dels marges de la campana de Gauss i que no per això se'ns obre tal com vol que el veiem, cru, sagnant, gore.

En Santi Armengol, un altre pirat de la bici. Un altre ignot company de la xarxa que ens enveja amb tot el que viu, amb tot el que veu d'alt de dues rodes. Així vol també que el veiem.

En Martí, com l'aigua per la xocolata, el més jove de la xarxa. Aquest fa de la gastronomia el que ens vol explicar. Poeta del menjar. Esquisit.

I en David, ben segur no el coneixeu. L'hem acollit, per ell mateix i de la mà de l 'Higini. Bona gent. Des de Portugal a casa nostra, David, és casa teva! Dual. Un emigrant integrat que parla català millor que molts dels catalans. Fràgil però amb qui ve de gust escoltar-lo amb una "birra" a Can Noguera.

Deixo pel final, per no cansar-vos, en Ferran. Com el Cola-Cao, sin igual. Sintetitza tots els valors de Vilamajor en Xarxa. Muntanya-ciclista, polemitzador, força viva. La seva erudició vocacional ha trobat en Sant Pere de Vilamajor la tesi inacabable. És qui ens posa les arrels perquè sabem que estem aquí perquè hi ha algú que hi ha estat abans. Entranyable i bon amic.

Incansable, cnstants. No sé d'on treuen tants atguments per compartir-los. Déu n'hi do el que dona Vilamajor en Xarxa, que al cap i a la fi són ànimes nues que ens ensenyen el que volen que d'elles coneguem.

Com la teoria de conjunts, ens uneix la intersecció i aquesta és ferma i compromesa.

Després de tant de temps, amics ben diferents de Vilamajor en Xarxa, m'agradaria que tots plegats ens trobessim, els que ens coneixem i els que no ens coneixem. No per res concret, simplement per tocar la carn d'allò que només és virtual - ara m'agradaria tenir la làbia d'en Pedro- i debatir al respecte de les nostres pròpies fixacions. (Déu n'hi dó per un-cul-de-sac- com Sant Pere de Vilamajor).

Quedem?

P.S. En el fons gent rara, rara gent que has de sumar per comprendre'ns als pirats que perdem el temps fent-vos perdre el temps amb un Sant Pere de Vilamajor que potser no s'ho mereix.

6/9/10

Àlbum urbanístic. Can Derrocada estiu 2010

Esquelet constructiu d'una típica casa de PB+2P, feta en el perceptiu forat de 2,20 m

Típic forat de 2,20 m d'alçada (si fa o no fa l'alçada de les persones que s'hi veuen)


Comença un nou forat...
Bon lloc per posar-hi un dipòsit de gas. Observeu els típics talussos de pendent 1:3 com diuen les normes

No és un niu d'ametralladores, és una casa. Observeu la diferència de les tanques en relació amb la finca adjacent: és la nova manera d'entendre la estètica per part dels tècnics municipals

Construccions de PB+2P i alçada reguladora màxima de 9,15 metres. Observeu com s'ha foradat la muntanya en els 2,20 metres perceptius per la normativa


Un altre nou "esvoranc" aparegut aquest estiu. Observeu l'escrupulós cumpliment de l'alçada de 1,50 metres per a les terres sobreposades. No hi consta pagament de taxa per ocupació de voreres

Medim el forat? Cap problema, deu fer 2,20 metres d'alçada, naturalment. Com tots.

Construcció amb la típica "terrassa" amb el perceptiu mur de fins 1,50 metres d'alçada


Però aquesta altra té el primer premi. Fixeu-vos els ja coneguts murs interiors de 1,5m (!) en talusos de pendent ideal 1:3, i fins i tot de bigues de tren


Típics treballs d'aplanament de barrancs

El nou POUM, ja normatiu, defineix mesures més restrictives:

- En una franja a dos metres al voltant de l'edificació: murs de fins 1,60 m.
- En el cas de rampes d'accés a garatges: murs de fins a 2,40 m, amb un màxim de 4 metres de distància respecte l'edificació.
- En l'espai lliure de parcel.la: L’alteració de la rasant del terreny natural no serà superior a 1m per sobre o per sota. La separació mínima de murs paral·lels interiors de parcel·la serà de 2m i estarà enjardinat. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3)
- Els murs als límits de parcel·la, en aquelles parcel·les situades al costat muntanya respecte del carrer que, a 1 metre de l’alineació de vial, presentin un desnivell promig entre 1,50m i 2,50m entre la rasant del carrer i la del terreny natural, s’hi podrà construir un mur de contenció de fins a 2,50 m, si la diferència fos superior a 2,50 m, el mur podrà ser màxim de 3,00 m
Es permetrà només la construcció de dos murs més, que hauran de complir les determinacions dels murs interiors de parcel·la dels punts 3 i 4, fins a arribar a la terrassa on se situï l’edificació.
La separació, entre el primer mur a la línia oficial del carrer, serà com a mínim de 2 metres o l’alçada del mur a vial, en cas que aquesta sigui superior. L’espai intermedi serà atalussat amb una proporció màxima de 1:3 o el nivell natural del terreny i enjardinat.
- A veïns: a la partió, només es permetrà la modificació del terreny natural amb les mateixes limitacions dels murs interiors de parcel·la, si hi ha comú acord entre els dos propietaris. En cas contrari, no es permet la modificació del terreny natural en una franja mínima d’1 m dins de cada propietat. Quan la resant de la partió ja hagi estat modificada respecte el terreny natural per la parcel·la veïna, es podrà modificar en la pròpia parcel·la, en el mateix sentit (ascendent–descendent), sense superar l’alteració en 1 m respecte el terreny natural.
- Tots els murs de contenció visibles des dels espais públics hauran de tenir un acabat exterior amb concordança amb els materials de l’entorn.

DE RES SERVEIXEN LES NORMES SI NO ES CUMPLEIXEN.
DE RES SERVEIXEN LES NORMES SI NO ES FAN CUMPLIR...

Penso que potser el metre per medir que hi ha a l'Ajuntament ha estat comprat al Basar Xinès de Sant Antoni... Ara ho entenc, l'escala està en polçades!!