Darreres entrades:

4/12/13

Avís de robatori


Fa un parell de dies han entrat a casa nostra, a Can Derrocada. De fet han entrat al garatge i s'han endut totes les motos, les motos de trial meves i dels meus fills, així com un trocet de la història de casa:
  • Gas-Gas 250 TXT blava,
  • Sherco-Bultaco 250 trial grisa,
  • Mecatecno trial 50 blanca, seient blau,
  • Beta trial 50 blava, blanca i vermella amb ratlles al dipòsit, seient vermell, roda grossa,
  • Montsesa Cota 123 parafancs davanter d'alumini i traser de plàstic blanc,
  • Derbi Antorcha 50 (Derbi "paleta") dipòsit vermell, sense parafancs davanter.
Aqui us deixo les fotos de les motos petites, que són més singulars:

 Beta trial

Mecatecno trial

Tenim sospites de què els lladres intentaran posar les motos a la venda a particulars, doncs per el tipus de moto (trial) i l'estat administratiu de les mateixes, no poden circular. El robatori ja ha estat denunciat i els Mossos han obert una investigació.

Sisplau, els què pogueu estar en contacte amb el món de les motos, o del trial, si veieu moviments en el mercat de compra-venda a particulars o motos d'aquest tipus circulant de forma sospitosa, envieu-me un correu. Passeu la veu!

Gràcies.

15/11/13

No han calgut els jugadors del segon equip

A diferència d'en Tata Martino, que a manca dels jugadors del primer equip per compromisos de "la roja" i baixes per lesió, en Martí Artalejo no ha hagut de convocar jugadors del segon equip per completar el cartipàs municipal: l'Emili Domínguez, 11è de la malmesa llista de CiU a les eleccions municipals, ha ocupat la cartera deixada per la renúncia de la Pati.

Veiem cóm queda la llista:

1. Josep Maria Llesuy Suñol 
2. Marti Artalejo Ferrer 
3. Maria Carmen Lozano Jimenez 
4. Patricia Puig Montserrat
5. Rosa Maria Quesada Garcia
6. Juan Antonio Moreno Rams
7. Pedro Espin Fernandez
8. Miquel Puigdevall Albert
 
9. Irene Bonilla Garcia
10. Maria Soledad Mingo Gomez
 
11. Emilio Dominguez Nuño
 

Suplents:
1. Salvador Marti Pujol
2. Juan Ballart Serra
3. Jose Conesa Llupia
4. Maria Sara Martinez Garnelo
5. Teresa Sola Sancho
6. Gerard Prats Fumado
7. Susana Martori Rodellas

Vallserena: 2
Can Vila: 1
Les Faldes: 1

Cal donar la benviguda al nou Regidor i desitjar que compleixi la seva tasca com menys tant bé com ho va fer la Pati.

8/11/13

M'ha agradat...


M'ha agradat que l'Alcalde Artalejo faci el gest simbòlic però engrescador de pagar les retencions d'IRPF dels nostres treballadors públics a la Hisenda catalana.

M'ha agradat que en Martí aprofiti la tranquil.litat pressupostària per rebaixar els impostos municipals (a excepció de l'ICIO, que no calia). Fet històric, per poc que sigui.

M'ha agradat que el nostre Alcalde posi ordre a les Ordenances Fiscals del municipi i les actualitzi a redaccions menys provincianes.

Altres coses no li puc reconèixer, però en aquesta legislatura de trànsit està posant ordre a la Hisenda, és de rigor manifestar-ho.

(Si sobren alguns quartos, per exemple, els de la sanció encara no cobrada de Pinsos Picart, caldria posar xarxes a les porteries del poliesportiu -molt bé per haver-lo recuperat, Martí suma i segueix així- i de pas, a veure si et fas unes canastes de bàsquet i poses malla a les baranes, que els nois es fan un tip de recollir pilotes penjades ...).

26/10/13

Can Derrocada, 1969


"Lo pelat" eren vinyes. Es pot veure "el Xalet", la caseta d'obres, la Puntiblond en construcció, Can Messeguer, can Castella, can Masià, can Colom, can Alfonso, can Acedo, can Singuerlin, can Peiró, can Bacallà, .. i un magnífic bosc de ribera...


Casa meva ja hi surt... i can Sapé, i ca l'Orenga, però no encara can Ferrer. També hi surt can Araguz. Tots els carrers eren encara de terra. Aqui s'aprecia millor l'excels bosc de ribera als torrents.


La Zona Esportiva de Can Derrocada en construcció. con també can Torres. Can Bertran ja hi era. Al fons, la riera de Vallserena. També es veu can Mora, can Carbonell, can Masgoret, can Ruiz, can Sagrera...

Total, fa només 44 anys. I jo en tinc 54. Quants de vosaltres hi ereu? Expliqueu-nos-ho...

30/9/13

Un segon brot de Poltergheist ataca l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor


El primer episodi de Poltergheist va durar 15 mesos, i ens en feiem ressó des d'aquestes pàgines. Va començar l'agost de 2008 per acabar al novembre de 2009.

Llavors va afectar a quatre regidors de l'Ajuntament: la Lola López, l'Higini Herrero, la Navidad Nevado i en José Luis Yelo.
Alguns van atribuïr el fenòmen a la presència d'en Llesuyfer, però amb el nou brot d'ara, aquesta hipòtesi ha quedat definitivament descartada.

Veiem els fets:
  • Gener de 2012 (dia 30): GISP i PSC entren en el govern; un govern de concentració.
  • Gener de 2012 (dia 31): al dia següent, en Llesuy renúncia a l'Alcaldia i a la seva acta de regidor. En Joan Bosch accedeix a l'Alcaldia. (Serà l'alcalde més breu que mai hagi tingut el nostre municipi).
  • Febrer de 2012 (dia 6): la Irene Bonilla entra al govern.
  • Febrer de 2012 (dia 23): el 23-F, en Martí Artalejo accedeix a l'alcadia i el GISP és expulsat del govern.
  • Febrer de 2012: En Joan Bruguera i en Joan Garcia entren al govern.
  • Febrer de 2013: passat un any sense brots paranormals, la Pat Puig deixa els seus càrrecs executius. Continua de regidora.
  • Setembre de 2013: la Pat Puig deixa definitivament la seva acta de Regidora. CiU busca candidats a la substitució a partir del lloc 10 de la llista electoral.

L'actual episodi de Poltergheist ha estat més intens que l'anterior, doncs en menys d'un mes va generar tres alcaldes diferents. També està sent més llarg, doncs ja portem divuit mesos de fenòmens paranormals.


Segons els estudiosos d'aquest fenòmen, tres poden ser les causes del mateix:

1- Agents psicològics:

L'activitat poltergheist tendeix a ocórrer al voltant d'una persona anomenada "agent" o "focus": l'efecte poltergheist seria la manifestació exterior d'un trauma psicològic.

2- Existència autònoma:

Els poltergheist podrien simplement existir, de la mateixa manera que els elements. Una altra versió planteja que els poltergheist s'originen quan una persona mor dins un sentiment d'ira. D'acord a una variant d'aquesta hipòtesi, els poltergheist i els fantasmes són simples impressions d'aquest sentiment i queden enregistrats en el lloc. Aquesta impressió es farà explícita una vegada i una altra fins que l'energia que la va crear minvi.

3- Causat per forces físiques:

Alguns científics han arribat a la conclusió que totes les activitats poltergheist que no es poden demostrar com a fraudulentes troben una explicació física en l'electricitat estàtica, camps electromagnètics, ultrasons i infrasons i/o aire ionitzat.

En el primer episodi del fenomen, varem especular en dues d'aquestes causes:

  • El trasllat de la sala de Plens a la Sala Oril.la de La Rectoria, atribuïnt el fenòmen a les ànimes en pena que hi romanen, comandades per la del nostre insigne prevere.
  • La presència de miasmes de triturats per a l'alimentació animal, que encara continuen invaïnt l'edifici de l'Ajuntament i què probablement fos el detonant de l'estranya malaltia del Local Social La Fàbrica.

Hi ha qui opina que els atacs furibunds de l'Alcalde Artalejo conta la Fundació La Rectoria de Vilamajor haurien despertat les ànimes deambulants situades als fonaments de l'immoble. De la seva banda, l'intent de tranquil.litzar els ectoplasmes el setembre de l'any passat amb un nou conveni amb Pinsos Picart tampoc hauria donat resultats.

Es dona la curiosa circumstància, a més, que el fenòmen s'ha manifestat també paralitzant la informació a la xarxa dels grups de l'oposició, en una espècie d'encanteri força inusual (per bé que algunes veus ho atribueixen a la infiltració d'unes partides de bolets al.lucinògens a Can Pau i Can Noguera):
  • La pàgina del GISP es va quedar misteriosament aturada.
  • La pàgina de ISP va emmudir just al mateix temps, fent-se preguntes que a hores d'ara continuen sense resposta.

Conjuntant totes aquestes dades paranormals, que ja tenen pinta de fenomen generalitzat en el Consistori (doncs cal sumar-li les baixes forçoses de destacats membres de la plantilla), els experts s'inclinen a atribuïr aquesta nova onada de Poltergheist a l'actuació d'una facció baixmontsenyenca dels Davidians, que, segons algunes tesis, s'haurien apoderat de les consciències d'alguns dels nostres regidors de govern i immobilitzat els de l'oposició. Aquesta influència explicaria -segons diuen- totes les baixes de regidors de govern dels últims temps.

De ser aquesta la causa, el remei seria complicat, doncs caldria fer antigues invocacions per a desterrar el fenòmen. Alguns diuen fins i tot que el poder és tant intens que caldria fer l'exorcisme davant de la Nena de Vilamajor, aplegant-hi l'assemblea de CiU en una espècie d'akelarre.

Aixó explicaria, segons les mateixes fonts, l'arribada de Mn. Joan d'Arquer, en substitució de Mn. Joan Josep Recasens (també afectat pel fenomen), per tal de poder estar en millors condicions d'actuar si el fenómen es propagués, ara que l'espasa blava d'en Salvador Vidal ja no atura les embestides de les forces ocultes.

No és casualitat que el Mossén ho sigui també de Sant Julià d'Alfou i Sant Antoni de Vilamajor, on recentment s'ha revelat un altre fenomen anormal que amenaça extendre's cap a Cardedeu.

Sia com sia, el fenòmen ja ha produït, de moment, cinc baixes entre els regidors de govern en aquesta legislatura, a les què cal sumar els quatre regidors de l'anterior.

Sembla ser però, que, com en l'episodi precedent, afortunadament la població no es veu afectada.

26/9/13

És hora d'armar una candidatura popular per governar el nostre poble


Fa 45 dels 54 anys que tinc que visc -ocasionalment- a Sant Pere de Vilamajor, tot i què només fa una dotzena d'anys que en visc les seves visicituds sociológico-político-socials, i en els darrers anys he observat una deriva cap el-no-res que realment em preocupa.

Entenc que la majoria dels regidors que ara hi són, fa una dotzena d'anys no sabessin posar el carrer Nou al mapa. De fet, només un 13% dels habitants actuals han nascut al municipi, però els "de tota la vida" han fet possible -guanyant molts diners- que ara siguin minoria: ja pinten ben poc, els bons amics...

Però el poble no és un projecte per als què el manen. És només un "ens a gestionar". I això és una pena.

Sant Pere de Vilamajor apunta cada cop més a ser un barri de Sant Antoni. Fins i tot la benzinera -per a la què hi havia inversors disposats a engegar-la- se l'ha endut St. Antoni: hom preferia sembrar no-sé-què, després de demanar l'oro i el moro -cases unifamiliars incloses- per uns terrenys ara proscrits. Ah! però hem recuperat La Fàbrica.

Les grans empreses del municipi fan aigües, Sant Pere no creix ni vegetativament, el jovent marxa, els avis es queden sense casal, vint metres de vorera per habitatge, 130 habitatges -vells- en venda, ... Fotut.

Si no es vol donar "la Clau de Vilamajor" a Sant Antoni (que no estaria pas malament) cal refundar la manera de fer poble.

Deia l'Eduardo Aute: 

Una de dos,
o me llevo a esa mujer
o entre los tres nos organizamos,
si puede ser.

Doncs, som-hi! Organitzem-nos!!

Tenim un Alcalde que, amb tots els respectes i -honestament- apreci, ningú ha votat. Ara es busca el quart regidor en el pou de la llista electoral, amb altes probabilitats de què la Sara sigui regidora (!!). Tenim una 0-posició (el primer dígit és un zéro) que ni-pinta-ni-pincha-ni-corta. (Fa més d'un any i mig que no piulen ni als seus web's). Certament aquesta 0-posició ja representa ciutadans d'apeu, però s'ha quedat aïllada i no opera.

Organitzem-nos!

Ara és l'hora de trobar un grapat de ciutadans que tinguin quelcom a dir, quelcom a fer per a què aquest poble adormit tingui futur. El repte és difícil, heilás! però hi ha altres maneres de fer les coses. Segur que entre tots trobarem mil i una idees que ho procurin. I no caldran "assessors" que des de fora manipulin la gestió del nostre municipi. 

És l'hora de regenerar!

Al 2015 tornen a haver eleccions. L'únic partit amb sigles, CiU només té marca, però no lideratges. Les sigles d'ERC estan dil.luïdes sense futur, sense present. Ara és l'hora!

Cal que ara ens posem en marxa, que armem una candidatura popular (agrupació d'electors, en diuen) per fer valer la nostra veu, plural, controvertida, però activa, per fer el poble que volem per als nostres fills, per a nosaltres.

Comença la campanya. El nou futur és possible. És possible si ho volem. Jo, de regidor? Valga'm Déu! Però... a qui tenim de regidors? Passem llista? A qui tenim? Passeu llista...

Podem si volem. Des de Faldes, Vallserena, Can Vila, Can Ram. Des del nucli, potser des de Can Derrocada, dels "disseminats". Podem.

Ara és el moment. No el moment de buscar "poder" sinò de poder fer quelcom més per al nostre futur. Difícil, però millor del què tenim.

He conegut gent extraordinària en tots aquests anys. Gent de gran valúa que pensa, que té ganes. Aprofitem-la!

Penseu-hi. Ara és l'hora. Tenim dos anys per fer-ho possible.

24/9/13

El ple esmena la desconsideració cap en Salvador Vidal i es recluten regidors a partir del lloc 10


Observo amb satisfacció que el ple de l'Ajuntament de dijous 26 contempla en el seu ordre del dia el reconeixement a la persona d'en Salvador Vidal.

Fa poc, coincidint amb la seva jubilació vaig criticar la fredor amb què el Ple el va substituïr. Com si res, sense res més, com qui canvia una bombeta fossa. Entenc doncs, que l'acte formal d'esmena d'aquest dijous es fa sense convicció. I ho dic per tots els regidors del ple, doncs no em consta que tampoc els què estan fora del govern piulessin quan va ser el moment.

Just és doncs reconèixer que el govern del nostre municipi rectifiqui. Si en quelcom ha ajudat aquest bloc em sento satisfet d'haver-ho propiciat.

Però el ple ens depara un altre acte important: la pressa de coneixement de renùncia de la Pat Puig com a regidora.
Ja al febrer, coincidint amb la seva renúncia a delegació de funcions, vaig posar de manifest que una eventual renúncia de l'acte de regidora faria que s'anés a cercar a les profunditats de la llista d'electes de CiU fins a lloc 10, a l'antesala dels suplents.
Sens dubte és una bona oportunitat per aquelles persones que, tot i volent estar al govern municipal, per diferents qüestions estan relegades de les posicions viables en les llistes electorals, tot i què sovint es tracta de persones que ho fan per compromís, davant de la lògica de què mai seran regidors.

Desconec cóm està el pati, i si caldrà usar els suplents per omplir la cadira de la Pat, doncs el primer torn és per al penúltim de la llista. Sería però divertit haver d'arribar al quart suplent... Comptant però amb què tenim el primer Alcalde de la democràcia que ningú ha votat, ja no m'estranya res.


7/9/13

Devaluació oportunista de la màxima distinció del municipi


M'assabento de què, cuita-corrent, el dimarts vinent s'anomenarà Fill Adoptiu de Sant Pere de Vilamajor al Sr. Pompeu Fabra. Si, el lingüista Pompeu Fabra que tots coneixem.

Els mèrits d'aquest Sr. en benefici del nostre poble resulten de què passava uns dies convidat a casa dels Cortés quan va esclatar la guerra civil, i el dia 20 de juliol del 36 va increpar uns milicians revolucionaris quan s'adreçaven a cremar l'esglèsia.
En Pompeu Fabra no va aconseguir malauradament el seu objectiu i l'esglèsia fou cremada.

En el seu informe, el coordinador del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, l'Higini Herrero, ens explica aquest episodi històric, tot aprofitant per relatar el tema de les campanes que tant li agrada.

Total: si ets famós o il.lustre, si a més tens quelcom que veure amb la història de Catalunya vista des de un punt de vista catalanista, vens a passar uns dies a Sant Pere de Vilamajor i fas qualsevol cosa encomiable mentre hi ets, tens tots els punts per ser distingit amb el màxim honor del municipi.

Aquest nomenament, per més que sigui fet a un il.lustre com en Pompeu Fabra em sembla de tot punt inapropiat i interessat
El Reglament d'Honors i Distincions assenyala que podras gaudir d'aquesta distinció: "les persones que hagin destacat de forma extraordinària, per qualitats o mèrits personals o per serveis prestats en benefici o honor del nostre poble, i que hagin assolit indiscutible repercussió pública".

Tres condicions s'han de donar:
  1. Destacar de forma extraordinària,
  2. Per qualitats, mèrits personals o serveis prestats en benefici del nostre poble,
  3. Que hagin assolit indiscutible repercussió pública.
I per a mi no es dona cap d'aquestes tres condicions:
  1. No hi veig res d'extraordinari en el fet, per encomiable que sigui,
  2. Cap servei prestat al nostre poble, doncs els resultats van ser els mateixos que sense el fet,
  3. Indiscutible que no ha tingut cap ni una repercusió pública.
Per molt meritori que fos l'episodi descrit (de fet és més una anècdota), en conec molts d'altres, que a més d'heroics van tenir resultats positius, que persones del nostre poble van fer durant la guerra civil. En Francesc Bardera, sense anar més lluny me n'havia explicat un grapat, alguns en primera persona.

I fora del context de la barbarie, em venen a la ment moltes altres persones que han fet molt més per al nostre poble.

Anteriorment ja he estat crític amb altres nomenaments de distincions, com en cas del Sr. Ferran Gomà, i del Sr. Josep Pérez del Río i ara haig de tornar novament a ser crític amb la disbauxa de les distincions.
La única justificació per tornar a devaluar la més alta distinció municipal és l'oportunisme de posar una persona famosa al llibre d'honor del nostre poble, una espècie de "màrqueting" que diu ben poc de la seriositat amb què s'hauria de tractar -també- aquest tema.

De fet, fins ahir no s'ha convocat el Ple Extraordinari que l'haurà d'anomenar... 

No se m'escapa que "queda be" buscar qualsevol excusa per honorar un catalanista reconegut el dia de la Diada, però no per això li hem de "regalar" la més alta distinció que pot oferir el municipi.

Tanta és la prepotència amb què s'ha tractat el tema que els actes oficials de la Diada s'han modificat, afegint-hi, abans de la marxa de torxes, "L'acte d'homenatge a Pompeu Fabra, fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor", donant per descomptat que la proposta anirà endavant.

Apel.lo a què algun regidor valent del nostre consistori hi voti en contra, (amb un sol vot en contra no s'aprova el nomenament) no tant per fer la gitza sinò per demostrar que Sant Pere de Vilamajor té més autoestima, més prestigi, que regalar la seva màxima distinció a qualsevol, per molt famòs que sigui, que vingi a passar uns dies al municipi. I que no s'entengui com menystenir un dels personatges que més ha fet per la llengua del nostre país, catalanista, com en Pompeu Fabra, sinò posar les coses al seu lloc, que no s'ha de confondre el fuet amb la llonganissa.

Sé que aquesta petició no tindrà cap resposta; com a màxim hi haurà alguna peruga abstenció. I es posarà de manifest la manca de nivell, de sentit comú, dels nostres regidors, la major part del quals fa ben poc ni sabien que en Pompeu -com d'altres famosos- havia romangut uns dies al municipi, i més d'un se n'ha assabentat tot just fa unes setmanes.

No deu ser aquesta prou bona ocasió per lliurar als ex-alcaldes i ex-regidors del nostre poble les corresponents insígnies d'or i plata que, respectivament, hauríen de tenir... Més d'una persona incòmode per a l'actual govern municipal podria rebre la punxada de l'agulla de la insígnia...

I acabo com acabava el meu "post" dedicat al tema d'ara fa ja quatre anys i mig: "Tampoc entenc, sigui dit de pas, com encara cap ciutadà de Sant Pere no ha estat mereixedor d'una insígnia de bronze".


NOTA:

Amb posterioritat a la publicació d'aquest article, el ple de l'Ajuntament va aprovar, el dia 10 de setembre de 2013, per unanimitat, la declaració del Sr. Pompeu Fabra com a Fill Adoptiu de Sant Pere de Vilamajor.

Aquí teniu un extracte de la transcripció literal de l'acta del ple, en referència als comentaris dels membres de la Corporació:

Sr. Alcalde, en Martí Artalejo: "personatge notable en defensa de la llengua catalana i, en concret, del patrimoni de Sant Pere de Vilamajor, arrel d’uns fets ocorreguts a l’inici de la guerra civil".

Sr. Bosque: "és un orgull per Sant Pere de Vilamajor declarar-ho Fill Adoptiu, doncs ja anteriorment li havia fet honors l’atorgament d’un nom a un carrer, i en especial per la defensa del patrimoni del poble".

Sra. López: "és un privilegi estar present i donar el seu recolzament a l’atorgament de la distinció de fill adoptiu al Sr. Pompeu Fabra".

Sr. Bruguera: "està totalment d’acord amb la proposta presentada".

Sr. Pérez: "està d’acord amb la proposta i votarà a favor".

Sra. Lozano, Regidora de CULTURA: ???

Sra. Bonilla: ???

Sr. Bosch: absent.

Sr. Ezquerra: absent.

(Sense comentaris)

2/9/13

Salvador Vidal, trenta anys al servei del nostre Ajuntament


Prop de trenta anys, vint-i-nou exactament, ha estat en Salvador Vidal posant ordre al Consistori i en ordre als nostres Alcaldes.

En un municipi petit, com el nostre, la figura del Secretari-Interventor és fonamental per preservar la legalitat dels actes dels òrgans de l'Ajuntament. Assessor, fiscal, confident, ... garant de les formes i molt sovint l'únic coneixedor de l'entramat de normatives de procediment de l'administració pública del municipi. Peça d'enllaç indispensable entre els diferents equips de govern municipal.

Quan en Salvador va arribar a la Secretaria vivien a Sant Pere de Vilamajor només 809 persones. Fet i fotut un petit poble. El deixa multiplicant per cinc el nombre d'habitants. Fet i fotut encara un poble petit. 
El nostre Secretari ha viscut l'etapa de major desenvolupament, en tots els sentits, del nostre poble. Ha estat el principal cronista de la història moderna de Sant Pere de Vilamajor. Ho ha conegut tot del nostre poble; cap Alcalde s'ha pogut escapar de la seva vigilància escrupulosa dels assumptes públics del municipi, fet que li ha ocasionat pressions i més d'un maldecap.

Estant present donant carta de legalitat als assumptes de la seva competència, ha tingut que lidiar amb braus Alcaldes que l'han fet vorejar -a contracor- la línia vermella de la legalitat. Ha estat, però i sense cap dubte, un servidor públic lleial al seu paper i als Alcaldes que han treballat amb ell.

Al llarg d'aquests anys he sentit crítiques del nostre Secretari, ben segur fundades, però que sempre m'han semblat interessades, doncs ha pogut ser premissiu, però els executors sempre han estat altres.

De la meva banda, jo que he pogut conversar i discutir amb ell moltes vegades, només puc dir que en Salvador sempre ha estat una excel.lent persona i un professional fidel, afable i diplomàtic: una persona que sempre m'ha caigut be, per molt que hi hagi discrepat en algunes ocasions. El tinc en gran estima, vaja.

Amb en Salvador Vidal s'acaba una etapa més de la vida del nostre municipi. Vida pública que ell ha escrit dia dia com ningú més. M'agradaria -ara que té temps- quedar i xerrar amb ell sobre alguns episodis que mai he acabat de comprendre i dels què ell, més que ningú, ben segur en té la resposta, respostes no escrites que han brodat la història contemporània del nostre poble i què en Salvador sempre ha mantingut, discret, sota clau i forrellat.

M'hagués agradat que en darrer ple de l'Ajuntament, ja si més no l'Alcalde, però com menys en Joan Bruguera, qui ha treballat colze a colze amb ell durant anys, li haguesin dedicat unes paraules de consideració i comiat: una persona tant destacada del nostre poble s'ho mereix. Però quan penso que fa pocs anys bona part dels regidors actuals no sabia ni qui era en Salvador, me n'adono de què l'época d'en Salvador Vidal, aquella época del nostre poble, ja forma part del passat.

Benvolgut Salvador, fins sempre!! 

18/7/13

Breu apunt sobre l'ocupació a Vilamajor


Sant Pere de Vilamajor:
  • Llocs de treball existents en el municipi: 1.103
  • Treballadors en alta laboral empadronats al municipi: 1.727
  • Déficit de llocs de treball: 624 (taxa de cobertura del 64%).
  • Treballadors del municipi/Llocs de treball del municipi: 1,6
  • Proporció de treballadors autònoms: 27,5%
  • Aturats del municipi: 373
  • Població activa registrada en el municipi (1): 2.100
  • Taxa d'activitat (2): 74,5%
  • Taxa d'atur (3): 17,8%

Sant Antoni de Vilamajor:
  • Llocs de treball existents en el municipi: 1.134
  • Treballadors en alta laboral empadronats al municipi: 2.375
  • Déficit de llocs de treball: 1.241 (taxa de cobertura del 48%).
  • Treballadors del municipi/Llocs de treball del municipi: 2,1
  • Proporció de treballadors autònoms: 27,4%
  • Aturats del municipi: 481
  • Població activa registrada en el municipi (1): 2.856
  • Taxa d'activitat (2): 73,5%
  • Taxa d'atur (3): 16,8%

En el cas dels treballadors assalariats, a Sant Antoni de Vilamajor hi ha registrats en alta laboral 1.679, i en canvi les empreses del municipi només disposen de 574 llocs de treball: el municipi només ofereix 1 de cada 3 llocs de treball assalariats.

A Sant Pere de Vilamajor hi ha 1.237 treballadors assalariats en alta laboral, oferint les empreses del municipi 640 llocs de treball: el municipi només ofereix 1 de cada 2 llocs de treball assalariats.

Com menys 2.500 treballadors residents als municipis de Vilamajor (un 60%, aproximadament), treballen fora del seu municipi.
 
Als municipis de Vilamajor hauríen de crear-se 1.312 llocs de treball (un 60% més dels que hi ha en el conjunt dels dos municipis), per igualar la taxa de cobertura de llocs de treball que té, per exemple, Llinars del Vallès (que és del 86,5%).


(1) Població activa registrada = Treballadors empadronats en alta laboral + Aturats registrats.
(2) Taxa d'activitat = Població activa registrada / Població en edat de treballar (Població empadronada de 16 a 64 anys).
(3) Taxa d'atur = Aturats registrats / Població activa registrada.

Els llocs de treball del municipi es refereix a treballadors afiliats a la Seguretat Social en comptes de cotització radicades al municipi, el darrer dia del mes.
Els treballadors empadronats al municipi es refereix als treballadors en alta laboral afiliats a la Seguretat Social segons municipi d'empadronament, el darrer dia del mes. 
L'atur registrat es correspon amb els treballadors inscrits com a aturats el darrer dia del mes, per municipi d'empadronament.

Totes les dades es refereixen a 31 de març de 2013.

Font de les dades: Departament d'Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya, i Padrons municipals d'habitants a 31-03-2013, Ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor. 

9/7/13

26/6/13

Cinc anys de "Vilamajor en Xarxa"


Enguany celebrem una altra efemèride: els cinc anys de Vilamajor en Xarxa.

A aquestes alçades no crec que a ningú se l'hi escapi l'existència d'aquest portal de blocs escrits per ciutadans de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor.

Fan la llista dues dotzenes de blocs actius, deixant pel camí gairebé una altra quarentena de blocs que no han tingut la constància de fer-nos saber el què pensaven els seus autors.

Recull també més de trenta enllaços d'interès sobre diverses vessants particulars i associatives dels municipis de Vilamajor.

La seva llista dels blocs ordenats per data d'actualització ens permeten estar al dia del què diuen els nostres companys de xarxa.

Paga la pena fer-li una ullada de tant en tant, o, millor, posar-la en la nostra llista d'enllaços favorits.

(Si coneixeu algún altre bloc de Vilamajor, feu-nos-ho saber).

20/6/13

El PP també demana allargar la matriculació de P3 a l'Escola Vilamagore: aprovada per unanimitat en la Comissió d'Educació del Parlament

La diputada del Partit Popular Català i portaveu a la comissió d'Educació, María José García Cuevas, ha celebrat que el Parlament hagi aprovat per unanimitat el dia 13 de juny una proposta de resolució del PPC -amb esmenes transaccionals- en què es demana al Govern que "atengui i valori de manera immediata la petició municipal i de les famílies de l'escola Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor d'obertura d'un període excepcional de matriculació de P3 a l'escola per al curs 2013/2014 ". "D'aquesta manera demanem que s'endarrereixi un curs la decisió del Departament d'Ensenyament de tancar aquesta línia", ha afegit.

Així mateix, si des de la Conselleria es desestima aquesta opció, assenyala García Cuevas, "demanem al Govern que estudiï amb el consell escolar abans del pròxim curs, la reconversió del grup de 13 nens de P4 en un grup cíclic amb els nens de P3 que tinguin germans al centre per al curs 2013/2014 ".

Durant la seva intervenció, la diputada ha explicat que "el Departament va decidir moure progressivament a partir del 2014, als alumnes del CEIP Vilamagore al CEIP La Torre Roja, alliberant així l'edifici que avui alberga al CEIP Vilamagore, per convertir-lo en l'IES Vilamagore". "Aquesta alternativa elimina els barracons que avui ocupa actualment l'IES Vilamagore sense necessitat de construir l'edifici que va prometre el Govern per un nou centre escolar, però acaba amb una de les dues ofertes educatives per a Infantil i Primària amb què compten Sant Pere de Vilamajor i els municipis limítrofs ", ha manifestat.

"Això ha provocat una reacció social negativa, ja que les instal·lacions d'un CEIP no són les idònies per a albergar un IES, ja que té necessitats diferents al d'un centre d'infantil i primària", ha assenyalat, recordant que "el Govern va adquirir amb el municipi el compromís de construir un nou IES amb terrenys cedits per l'Ajuntament ".

Val a dir que la proposta del PPC ha estat presentada en castellà. 

ERC, protagonista, i el PSC han participat també en què aquesta proposta vagi endavant. C's -també en castellà- ens ha defensat. I CiU ha hagut de dir que si.

Podeu veure el video de l'intervenció, clicant aqui. És llarg però paga la pena: parla del nostre poble...

31/5/13

Club Super 3

Si no hi havia prou, el Ple del Consell de(l?) Poble ha decidit que els pre-adolescents tinguin la mateixa prerrogativa al Plenari que els adults. 

Amb 16 anys ja anàvem fregant els límits, amb 14 passem al ridícul.
  

I no ho dic pels xavals/es, que ben segur tenen més seny que molts adults... vist el vist. I a la pràctica, potser no podran anar a les reunions, tenint "cole" l'endemà.

S'els ha escapat de les mans... Llarga vida al Consell de(l?) Poble! (... Veurem).

21/5/13

Sis anys amb tots vosaltres


El 21 de maig de 2007 neixia Reflexions de Sant Pere de Vilamajor

Perquè? Perquè tenia ganes de pensar en veu alta sobre el meu poble d'adopció, perquè passaven i anaven a passar coses importants i calia estar al peu del canó.

No us haig d'enganyar i també hi havia -hi ha- una intenció per ser escoltat, no pas immodesta, sinò perquè continuo pensant que cal dir coses que molt sovint es pensen però no es diuen, coses que potser alguns també pensen i coses que facin pensar a alguns. Sovint també dic en véu alta coses -encertades o no- que algú altre no vol que s'escoltin.

Viure només de tant en tant en el nostre poble, però vivint-lo amb tota la objectivitat de mirar-lo des de la distància, dóna, podeu creure-ho, una extraordinària, privilegiada PerSPectiVa.

Es fan coses molt bones i ben fetes al nostre poble, però no em pertoca ser l'encarregat de publicitar-les, doncs la meva opinió, com la meva persona, no pretén sinò posar en evidència allò que manca o que no em sembla bé, dins de les coses que considero importants. És, el meu bloc, com sempre ha dit el subtítol, "Un espai de comentari, anàlisi i opinió crítica" i des de fa sis llargs i intensos anys, he sigut conseqüent amb aquesta premisa.

Costa, us ho asseguro, pensar en què passar les estones amb vosaltres, documentar-se, buscar-hi la punta i l'inrevés als temes actuals per tal de poder interessar-vos. Han estat més de 850 intervencions ("posts", en diuen) si sumem la filla petita de Reflexions, l'Anàlisi Econòmica de Vilamajor, de la què -deformació professiovocacional apart- em sento especialment cofoi.

Bé, no m'enrotllo més, que autocelebrar el cumpleanys ja em sembla exagerat. Gràcies per ser-hi: cada dia, de tant en tant, per casualitat.

Mentre el nostre Sant Pere de Vilamajor estigui viu i vulgui viure, el meu bloc continuarà viu i amb ganes de viure. Tots vosaltres hi teniu, us ho asseguro, molt a veure. Gràcies.

16/5/13

Del Consell "de" Poble al Consell "del" Poble: un llarg camí per tornar enrera

El proper 24 de maig, no sabem ben bé qui, convoca el Consell de Poble per aprovar el nou Reglament del Consell "del" Poble. Una gestació d'elefanta per arribar a desdibuixar un órgan que esdevé imprecís i assembleari.

D'una primera llegida al nou Reglament, i sense entrar amb comparacions amb l'anterior, se n'estreu una primer impressió de pobresa técnica i formal.

No em puc resistir d'una primera anàlisi d'urgència del nou text reglamentari. Assenyalar el més important canvi, que és l'afegitó d'un article; "el", passant el Consell a anomenarse "del Poble". No és només un canvi gramatical, sinó que anuncia el què més endavant es posa en evidència: s'ha creat un órgan assembleari de funcions diluïdes.
Continuaré per dir que ja en la primera sessió, constitutiva, s'incompleix el propi Regalment, doncs no es convoca amb els perceptius 15 dies naturals prescrits. Tant se val.

A hores d'ara ningú no sap qui forma el Consell de Poble que es convoca, i com que no s'ha establert una disposició transitòria per al nomenament del nou Consell, la legitimitat del què surti de la reunió serà, com és d'esperar, merament assembleària, i en el pitjor del casos per decret de la Presidència.

Conceptualment ple de bones intencions i paraules psicopedagògiques adreçades als ciutadans, técnicament molt pobre, deixa en l'aire, entre moltes altres qüestions com ara:
  • Qui convoca la Comissió Permanent?
  • Què fa la Comissió Permanent al marge del Ple del Consell?
  • Qui anomena els primers membres de la Comissió Permanent?
  • Que carai vol dir això dels "voluntaris"? No seria millor dir-ne "candidats"?
  • Cóm s'escullen els membres del Comitè Permanent? (es diu que cada present disposa de tres vots per a tres "voluntaris", però, s'escullen els 9 més votats, o no? A una primera volta o a dues voltes? Poden votar els membres del Comitè?)
  • Què significa que la Comissió Permanent sortint ha de "ratificar" els nous membres del Comitè? (No conec cap òrgan de cap tipus en què aixó passi; l'elecció sobirana n'acredita per si mateixa la titularitat). Hauria de dir, amb més precissió, que el President, que n'és membre nat i permanent, en procedeix automàticament al nomenament.
  • Qui presideix el Ple del Consell? El President del Comitè o un membre escollit qui sap cóm pel propi Ple?
  • Qui té dret a veu en el Ple del Consell? Cóm s'endreça "la veu del Poble"?
  • Com s'erigeix una persona en "voluntari" per al Comitè: en el propi Ple o ha de presentar la seva candidatura formalment?
  • Tenen els "voluntaris" l'oportunitat de presentar-se degudament abans de ser votats o les persones del Ple votaran en funció de si el coneixen o no, li cauen be o no, és a dir, amb independència de qüestions menys peregrines? No serà aquest sistema un brou de cultiu per fer prosperar, assembleàriament, candidatures d'interessos, d'amiguets?
  • Còm s'acredita, (per aclamació?) que hom té la condició de membre del Ple del Consell?
  • Còm es prenen les decisions en el Ple? Per votació? (Només s'indica que "sempre que sigui possible, per consens", curiós sistema de validació).
  • Refrenda d'ofici el Comité les decisions del Ple o el Ple decideix el que vol com paraules al vent?
  • S'ha d'entendre que el Comitè Permanent està exercint com a tal en les reunions del Ple del Consell? 
  • Pot el Ple encomanar per votació o assembleària aclamació alguna tasca o decisió al Comitè Permanent? Qui el mana, realment, al Comitè, o és un òrgan autònom?
  • Enlloc es diu que el Comitè sigui un òrgan col.legiat. Simptomàtic.
  • Quines són les qüestions que ha de sotmetre el Comitè al Ple, les que vulgui, per "petar la xerrada"?
  • Qui i còm té dret a paraula en les sessions del Ple (o haurem de "pregar" i "preguntar"?).
  • Pot decidir quelcom el Comitè sense el Ple?
  • Es compten com reunions del Comitè les pròpies assistències als Plens?
  • Ha de donar comptes el Comitè al Ple? O és que el Ple és només una mena d'audiència pública discrecional?
  • Deixar les Comissions de Treball sense cap ordenació ni limitacions en els seus components més enllà de la pròpia assemblearia, típica del Consell, no serà un follón?
  • Còm s'assegura una mínima representativitat del conjunt de la realitat del municipi en els membres del Comitè? (la representativitat la dóna, és clar ens diran, haver estat escollits pel Ple, com si això sol ja n'assegurés l'elecció de les millors opcions).
  • S'obliga en alguna cosa important l'Ajuntament amb el Consell? Obliguen a quelcom en algun tema a l'Ajuntament les decisions i propostes del Consell?
  • Còm és possible que enlloc s'esmeti els col.lectius organitzats que representen diverses sensibilitats i missions participatives civils que hi ha al nostre municipi?
  • Existirà algun dia una ordenació de la participació ciutadana en les coses públiques del nostre poble? Perquè no s'ha fet prèviament aquest marc de participació, en què l'Ajuntament s'impliqui i vinculi? No serà aquest Consell DEL Poble una mena d'"arabesc col.lateral" per donar gat per llebre a l'ànsia de tenir veu d'alguns sectors del nostre poble?
Curiosament, però, el regidor de Participació Ciutadana no forma part del Comité Permament, tot i què acabarà sent'ho per delegació del President nat, que n'és l'Alcalde.

On queden les propostes del flamant regidor de Participació, el bon amic Joan Garcia, ara fa un any i quart?
En què ha quedat la piràmide ideològica presentada al juliol de l'any passat peñs sectors "nucliparticipatius"?

En més d'un any, qui sap qui ha evolucionat vers un reglament que no reglamenta, un Consell que només es representa, que només vincula, a ell mateix, doncs l'Ajuntament no s'hi sent implicat, no assumeix cap compromís de vincular-s'hi. Riu, riu, i res no diu...

Assenyalar que a aquesta reunió del 24 en seguirà una altra, doncs cal anomenar el nous membres del Ple un cop aprovat el Reglament.
Com que no hi ha disposicions transitòries, aquest procés serà novament assembleari, i els nous membres del Comitè dependran per la seva elecció de l'atzar de qui acudeixi -o es faci per acudir- a aquesta altra reunió: "la claca" aquest és el veritable òrgan participatiu.

En resum, tant de temps per a gaire bé res més que aclarir de què anava tot això de les noves maneres de participació ciutadana. 
Un reglament per anar de tertúlia un parell de cops a l'any. I pel que fa als membres del Comitè, per reunir-se no sabem per què un cop cada trimestre.

Comencem malament; tant malament que "el Poble" no pot intervenir com a tal en la redacció del Reglament: només podrem, en la reunió del dia 24, votar-ne a favor o en contra, doncs aquest és l'únic punt de l'ordre del dia que ens han disposat: ni torn obert de paraules, ni proposta de suggeriements, ni res de res. L'assemblearisme deixa tants forats que caldrà, ja des del principi, omplir-los a base d'autoritat.

Arriba el Consell "del" Poble tard, i tant deficient en la seva regulació que per arribar al resultat que se'ns proposa amb quatre línies n'hi hauria hagut prou. Descafeïnat, aigualit.

Ara bé, aquesta proposta de nou reglament que se'ns presenta, serà votada afirmativament, perquè en definitiva respon a la filosofia dels interessos de qui més ho ha procurat:
  1. Mínima vinculació de l'Ajuntament amb el què digui o faci el Consell,
  2. Màxima indefinició normativa per a què en cada moment els "líders" populars o poders fàctics emergents puguin utiliitzar el Consell a la seva conveniència.
  3. I com que els poders polítics igualment representatius del municipi, no tenen més cabuda que presidir l'òrgan, s'aconsegueix l'objectiu culminant: fer aparèixer una espècie de "poderet alternatiu" que d'altra manera fa ja temps que no té lloc per ocupar la seva parcel.la en les qüestions del nostre poble.
Bé està si així ho voleu: llarga vida al Consell de del Poble!

15/5/13

El dèficit asimétric de les CCAA

"No puc dir als gallecs que fagin esforços per ajudar Catalunya", ha dit en Feijoo. 
En Monago, la Cospedal i altres "barons" del PP també es fan les víctimes quan Catalunya reclama, no pas el què és dels catalans, sinò la miséria de més endeutament, que també pagarem els catalans.

La realitat, com el cotó, no enganya:


Recaptació d'impostos estatals i aportacions de l'Estat a les CCAA. 2012. Milions d'Euros

 Proporció entre aportacions de l'Estat i recaptació d'impostos de les CCAA, en %. 2012

Saldo tributari de les CCAA: diferència entre la recaptació d'impostos estatals i aportacions de l'Estat a les CCAA. 2012. Milions d'Euros


Saldo tributari de les CCAA per habitant. 2012

 
Saldo tributari de les CCAA, en % del PIB. 2012

Aportacions de l'Estat a les CCAA, en % de PIB. 2012 

Cal tenir en compte, a més, que les competències assumides per Catalunya que no tenen la resta de CCAA (pressons, Mossos, inspecció de treball, ...) pugen a uns 2.460 milions, que estan inclosos en els imports transferits a Catalunya.

Font de les dades: 
- Estadística de recaptació tributària, AEAT.
- Execució Pressupostària de les CCAA, Ministeri d'Hisenda.
- Contabilidad Regional de España, 2012, INE.
- Dèficit de les CCAA 2012, Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
- Padró municipal d'habitants 2012, INE.

24/4/13

Diada de Sant Jordi




Els floristes es queixen de què han venut un 25% menys de roses enguany respecte l'any passat.

Argumenten però que han assumit l'increment de l'IVA que ha passat del 8% al 21%. La crisi i bla, bla, bla,...

Avui, el meu poble de residència, Sant Just Desvern, s'ha plagat de "nouvinguts" sudamericans que oferien roses de dubtosa procedència de 3 a 5 euros. Però les floristeries tradicionals venien la rosa estàndard a 7 euros. L'any passat costaven 5 euros: 5 € + 13% = 5,65 €. Arrodonim a 6 i li afegim un "marge" d'1 euro.

Srs. floristes, no es pot matar tot el què és gras. No s'hi val aprofitar la puja de l'IVA per incrementar un 16% el preu de venda net de les roses de St. Jordi. I els què entenem una mica sabem que tributeu per mòduls, és a dir, que només s'us incrementa l'IVA de les compres, ja que el de les vendes el pagueu per "forfait", amb independència de l'IVA real.

He comprat dues roses per a la Montse, una en nom propi (són ja 30 anys fent-ho) i una altre en nom d'un dels fills que va mancat de disponibilitat líquida (i què després m'he enterat que ha comprat una rosa als "sudacas" a 2 euros, aprofitant la tancada de parada cap les 8 del vespre. Deu tenir una nuvieta inconfesada). 

Total, he pagat 14 euros a una de les tres floristeries del meu poble per dues roses.

L'altre dels meus fills n'ha comprat dues, una per la nuvieta (aquesta si que reconeguda) una altre per a la mare: 14 euros més, doncs l'ha anaat a comprar a una de les floristeries "oficials".

En Lluís, el petit, a qui no se li coneix -pel moment- nuvieta, ha estat més eficient i n'ha comprat una de molt entranyable per a sa mare a l'Escola, als de 2on. de Batxillerat que volen fer un viatge final de promoció. 3 euros ha pagat dels seus estalvis l'angelet.

Resumim:

- 4 roses per la Montse a un total de 25 euros.
- 1 rosa per la novieta del mitjà, a 7 euros.
- 1 rosa per a la inconfesada nuvieta del gran: 2 euros d'oferta ultramarina.

(Del cost dels cinc llibres no us en parlo. Ben invertits. Quasi 1.500 pàgines per 82 euros són 9 peles per pàgina -Déu ni dó-, però la cultura -catalana- bé s'ho mereix).

Total, 116 € de cost familiar de la Diada de St. Jordi és un forat a la butxaca. Fer país costa, coll...! Apart, el donatiu de 4 € a la ANC per tres enganxines estel.lades que he comprat per presents diversos.

I el Barça ha perdut estrepitosament malgat la ceguera arbitral.

Resumint, on anava, Srs. floristes, pretendre guanyar un 25% més que l'any passat per rosa venuda us ha provocat que veneu, justament, un 25% menys.

L'avarìcia trenca el sac. No em feu cap pena.

16/4/13

Com malbaratar diners perdent una oportunitat

Aviat farà un any, el 31 de maig, en una de les exhibicions del nou govern municipal, el Ple de l'Ajuntament (bé, no gaire ple, doncs només estaven els membres del govern) va "declarar" la nul.litat de ple dret de la participació de l'Alcalde de Sant Pere de Vilamajor com a membre del Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor.

Ja en varem fer la crònica en el seu dia.

Quan una Administració -com és el cas- vol declarar la nul.litat de ple dret d'una acte administratiu, és perceptiu el Dictamen vinculant d'un òrgan consultiu superior, en el nostre cas de la Comissió Jurídica Assessora, de la Generalitat de Catalunya.

Per això, el nostre Ajuntament va remetre l'expedient a l'esmentada Comissió, en data 26 de setembre.

El 7 de febrer de 2013, la Comissió emet el seu Dictamen 57/2013, en el què corrobora les tesis dels escrits d'al.legacions que, contra els fonaments jurídics sostinguts pels tècnics de l'Ajuntament, es van desatendre en el ple del 31 de maig de 2012.

La Comissió refrenda, una per una, les meves personals al.legacions presentades en un document de 15 pàgines que en el seu dia vaig al.legar a la decisió de l'Àjuntament.

En suma, l'alta Comissió denota i conclou el següent:

Primer: No sembla que s'estigui en presència d'un cas d'incompetència manifesta de l'Alcalde en participar com membre del Patronat de l'esmentada Fundació, doncs, en conseqüéncia, el municipi té dues solucions: ratificar les actuacions -fetes per l'alcalde- amb intervenció del Ple, a bé renunciar a formar part de l'esmentada fundació, cosa que no ofereix cap dificultat; per la qual cosa fa difícil d'entendre que s'hagi optat per la vía de la nul-litat de ple dret.

Segon: Es dedueix que l'alcalde no va fer cap aportació del dret d'ús de l'immoble de La Rectoria a la Fundació, atès que era un dret que no sembla que l' Ajuntament tingués, ja que, segons s'ha vist, la cessió -segons els documents examinats- la feia directament el Bisbat a través del rector de la Parroquia a favor de la Fundació. 
És conveníent tenir present que, segons es desprén de l'expedient, l'antiga Assocació Centre d'Art La Rectoria no era de nova creació, ans al contrari, tenia una certa tradició, fins al punt que sembla que l'objecte que protegia es remuntava als anys noranta í, per tant, cal pensar que, ateses les dimensions del municipi de Vilamajor, era coneguda per tothom. 

CONCLUSIÓ: S'informa, en sentit desfavorable, sobre la proposta de revisió d'ofici dels acres adrecats, quant a la participació municipal, a la constitució de la fundació «La Rectoría de Vilamajor, Fundació privada».

Signen el Dictamen les següents persones, tots juristes reconeguts:

- Tomàs Font i Llovet, President,
- Gabriel Capilla i Vidal, Secretari,
- Enric Argullol i Murgadas,
- Ferran Badosa i Coll, 
- Mercé Barceló i Serramalera,
- Anna M. Casanovas i Mussons,
- Eladi Crehuet i Serra,
- Joaquim Ferret i Jacas, 
- Ángel Garcia i Fontanet, 
- Manuel Gerpe i Landín,
- Margarida Gil i Doménech, 
- Ma. Jesús Montoro Chinero,
- Isabel Pont i Castejón,
- Susana Sartorio i Albalat, i 
- Carles Viver i Pi-Sunyer,

Essent-ne ponent el Sr. Josep-Enric Rebés i Solé.

Si no hi hagués prou amb aquest contundent dictamen (que conté 12 pàgines d'antecedents i fonaments jurídics), en Martí Artalejo en el darrer Ple Municipal del passat 4 d'abril d'enguany, va fer aprovar pel "rodet", la interposició d'un Recurs Contenciós-Administratiu contra la resolució (vinculant) de la Comissió Jurídica Assessora.

També, i no menys interessant, l'Alcalde va fer aprovar dues qüestions tècniques:

a) Dimitir com Patró de la Fundació La Rectoria de Vilamajor.
b) Declarar l'arxiu de l'expedient de nul.litat incoat a partir de l'aprovació del Ple de 31 de maig de 2012.

Basa el sr. Alcalde aquestes decisions, amb la estupefacció dels seus companys de rodet que no entenen res però que tampoc diuen res, en sengles Dictamens encarregats a l'advocat Bernal Cid al respecte, en què aquest jurista conclou en sentit contrari al de la Comissió Jurídica Assessora i, malgrat que els actes d'aquesta Comissió són vinculants, apel.la al dret de qualsevol a acudir als Tribunals, basant-se ni més ni menys en l'article 24 de la Constitución Española, en aquest cas contra el Dictamen de la Comissió davant el Contenciós-Administratiu. A aquest pas, el nostre poble arribarà al Tribunal Constitucional.

Conclou el Lletrat, quedant-se descansat: "No trobant-se ajustat a Dret el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora", és a dir tant com "l'il.legalitat de l'esmentat Dictamen". I tant panxo.

Val a dir que aquest mateix lletrat ja es va encarregar l'any 2008 de dur el contenciós interposat per Pinsos Picart contra acord del Ple donant per caducat l’expedient d’adequació ambiental presentat per dita empresa.

Acceptant com a vàlids els arguments del lletrat, el Ple de l'Ajuntament ha nomenat un regitzell d'advocats i procuradors per "defensar" la causa personal de l'Alcalde. Mai s'havia vist al poble un desplegament d'aquesta mena:

- Lletrat: Juan José Bernal Cid.
- Procuradors de Barcelona: Jaume Moya Matas, Carles Arcas Hernández i Fco. Javier Manjarín.
- Procuradors de Madrid: María Macarena Rodríguez Ruiz, José Luis Garcia Guardia i Consuelo Rodríguez Chacón.

La esperpèntica situació en què s'encona l'Alcalde Artalejo assoleix el grau de deliri quan insisteix -ell i el sr. Bernal- en "l'aportació del dret d’us de l’immoble de La Rectoria que va fer l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor en la constitució de l’esmentada Fundació". Ja els ho diu la Comissió Jurídica "el dret d'ús els va atorgar el Bisbat de Terrassa a l'Associació Centre d'Art La Rectoria", i aquesta Associació que es transformà en Fundació, simplement va recollir aquest dret d'ús en la seva acta fundacional. A "Can Roca" acabarà el "delirium tremens" a què s'ha arribat.

De cap manera l'Ajuntament ha cedit mai l'ús de La Rectoria al Centre d'Art ni a la seva Fundació titular:
- Primer, perquè aquest dret ja el va atorgar el Bisbat de Terrassa, que n'és el propietari de ple domini, mitjançant un conveni, altres documents a banda.
- Segon, perquè l'Ajuntament no va aportar cap dret ni assumir cap obligació en la constitució de la Fundació.

No ho volen entendre, no ho volen entendre, no ho entèn ...

Esperpents a banda, notar que des del 13 de juliol de 2011 i fins el 30 de maig de 2012 (o 4 d'abril de 2013), l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha estat membre del Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor, a tots els efectes, estant sempre convocat a les reunions i fins i tot assistint-hi -el mateix Martí Artalejo- a algunes de les reunions oficials del Patronat.

Perquè tot aquest enrenou si tant fàcil era, com ho ha estat, dimitir com membre del Patronat? 
Sembla talment que el sr. Alcalde sigui la parella de fet de La Raó, i no tolera cap desmentiment al respecte.
En aquest contenciós, la Fundació, el Centre d'Art, no n'ha sortit guanyadora, doncs és una lluita gens volguda. No és pas una victòria que ens enorgulleixi, ans al contrari, ens entristeix veure com la participació desitjable i desitjada del nostre Ajuntament ha estat rebuda amb menyspreu, com si hagués estat un descrèdit per al propi Ajuntament tenir quelcom a veure amb el Centre d'Art. Com si en tingués vergonya, vergonya que no ha pogut justificar davant del Ple, ni de la Comissió Jurídica Assessora i què, a més reparació busca inútilment aconseguir que, d'aquí a uns anys, quan potser ja no sigui Alcalde, el Tribunal Contenciós-Administratiu tampoc li doni la raó.

Ha plogut molt des de què es constituï la Fundació a la què l'Alcaldia no li va faltar temps ni ganes per sabotejar, doncs era obra d'en Llesuy el Defenestrat. Si el sr. Alcalde, en comptes de rabacaneries, s'hagués acostat a les reunions del Patronat sabria coses que ara ignora, i què faran fer el ridícul a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor davant dels Tribunals.

Tot i justificat pel poc arrelament, també ignora el Sr. Alcalde i tots els membres del seu govern, a excepció d'en Joan Bruguera, que des de fa 25 anys (que es celebren precisament el 8 de juny d'enguany), el Centre d'Art La Rectoria té tots els papers en regla per ocupar La Rectoria, i altres actes i documents posteriors no han fet més que ratificar aquest dret, que, ara per ara, només pot conferir, com ho vingut fent, el Bisbat de Terrassa, el seu legítim propietari des de fa segles. 
Quan l'immoble sigui de l'Ajuntament ja veurem, però, ara per ara, mal que no agradi a alguns, el Centre d'Art La Rectoria, i el seu ens jurídic actual -la Fundació La Rectoria de Vilamajor- ocupa l'edifici i en conjunt tota la finca, amb plena legitimitat, legitimitat i legalitat que l'Ajuntament no li pot detreure ni retreure, i què el Centre d'Art no te perquè amagar-se'n perquè no l'ha arrebatat a ningú, i menys a l'Ajuntament.

Perquè doncs, si ja no és l'Ajuntament membre de la Fundació ni li pot treure al Centre d'Art els drets d'ús de l'immoble que li ha vingut donant el Bisbat, l'Alcalde s'entesta a perseguir a tort uns drets que considera vulnerats?

No ho sabem, no ho podem entendre. Estar posseït de La Raó a vegades es converteix en una possessió infernal...

El què si sabem, el què si queda clar i entenem, és que s'ha fet perdre el temps als tècnics municipals, al Ple de l'Ajuntament, a la resta de membres del Patronat, a la Comissió Jurídica Assessora i ara als Tribunals de Justícia.

El què si sabem, el què si s'ha d'entendre, és que l'advocat Bernal no ha fet de franc els seus dictamens per oposar-se a la Comissió Jurídica Assessora , i bé que minutarà per la causa contra la Comissió Jurídica Assessora (a qui es tornarà a fer perdre temps) davant el Tribunal Econòmic-Administratiu.

Quant ha costat dels diners dels nostres impostos aquesta rabacaneria? Còm justificar que es retalli de tot arreu i es malbaratin diners per un tema tant inconseqüent? 
Què hi diuen els companys de rodet del govern municipal? En demanaran comptes d'aquest dispendi? Demanarn comptes els desapareguts regidors de la 0-posició?

Ara, la Fundació ja compta amb dos prestigiosos i novedosos nous Patrons, però l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor també hi hauria de ser: sempre hi tindrà un lloc. Perquè? Són molts i ben distints als de la pertanyença a altres entitats associatives els motius i arguments que fan adequada la participació de l'Ajuntament en una inciativa com la què impulsa la Fundació La Rectoria de Vilamajor, com ja he vingut exposant a tothom qui m'ha volgut escoltar (al mateix Alcalde i alguns Regidors, entre d'altres). La Fundació té, és, un projecte de Poble i el nostre consistori ha de ser-hi.

En Martí Artalejo hauria de veure més enllà del carrer Nou i entendre que formar part d'aquest projecte, d'aquesta realitat, és, si no un honor, com menys una excel.lent oportunitat per donar prestigi al nostre poble, prestigi portes i fronteres enfora.

En qualsevol cas només desitjo -ja que no he pogut evitar, amb raons, que es llencin diners que haguessin pogut servir com menys per ajudar a unes quantes famílies necessitades del nostre poble-, que l'Alcalde no perjudiqui més al Centre d'Art La Rectoria, ans al contrari, que aprofiti aquest actiu per la finalitat amb què en Mossén Poch i un grapat de bona gent porta 25 anys lluitant per dur a terme.

Recolzar el Centre d'Art no serà, Martí, un acte de debilitat, ben al contrari, un acte de seny i de responsabilitat, doncs si el nostre Consistori no fa costat a tots aquells que fan poble, a tots aquells que prestigien el nostre poble, ens estarà traïnt a tots, encara que ens comptem entre els què no som prou sensibles a les manifestacions artístiques.

Martí, el Centre d'Art se t'ha servit en safata de plata i l'Ajuntament té un lloc al Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor per quan vulguis. T'hi esperem! Us esperem a tots a la celebració del 25è aniversari del Centre d'Art La Rectoria.