Un estrany Poltergheist amenaça el Govern de Sant Pere de Vilamajor

Deixant de banda el cas d'en Joan Bruguera, ben diferent, en els dos anys i mig que portem de legislatura, quelcom està passant al Govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor:

• Agost de 2008: Lola López deixa el Govern. Continua de regidora a l'oposició.
• Gener de 2009: Higini Herrero deixa el Govern i la seva carta de Regidor.
• Juny de 2009: José Luis Bosque entra al Govern del municipi.
• Octubre de 2009: Navidad Nevado deixa el Govern i la seva carta de regidora. Al maig de 2009 ja havia reduït les seves responsabilitats de Govern.
• Novembre de 2009: José Luis Yelo deixa el Govern i la seva carta de Regidor.

Després d'estar-ho examinant, arribo a la conclusió de què es tracta d'un clar fenòmen de Poltergheist que afecta l'edifici de l'Ajuntament.


Segons els estudiosos d'aquest fenòmen, tres poden ser les causes del mateix:

1- Agents psicològics:

L'activitat poltergheist tendeix a ocórrer al voltant d'una persona anomenada "agent" o "focus": l'efecte poltergheist seria la manifestació exterior d'un trauma psicològic.

2- Existència autònoma:

Els poltergheist podrien simplement existir, de la mateixa manera que els elements. Una altra versió planteja que els poltergheist s'originen quan una persona mor dins un sentiment d'ira. D'acord a una variant d'aquesta hipòtesi, els poltergheist i els fantasmes són simples impressions d'aquest sentiment i queden enregistrats en el lloc. Aquesta impressió es farà explícita una vegada i una altra fins que l'energia que la va crear minvi.

3- Causat per forces físiques:

Alguns científics han arribat a la conclusió que totes les activitats poltergheist que no es poden demostrar com a fraudulentes troben una explicació física en l'electricitat estàtica, camps electromagnètics, ultrasons i infrasons i/o aire ionitzat.

Tot va comencar quan la Sala de Plens es va traslladar a La Rectoria, que ves a saber de quines històries ha estat mut testimoni. En posar-li el nom, no de l'habitant més antic conegut del nucli, sinò del mort més antic conegut del nucli, el fenomen es deuria catalitzar.

En el nostre cas, el fenómen també ha afectat a l'estranya malatia del Local Social "La Fàbrica".
La Vara del Batlle, de procedència i materials desconeguts, podria estar també relacionada amb aquests estranys fenomens.
La presència de substàncies indetectables a l'atmòsfera provinents de remenar triturats d'animals (éssers sens ànima), està accelerant el fenòmen, que ja ha arribat a la població.

Fixeu-vos a més la curiosa coincidència en els regidors que s'han mogut: els tres primers són els únics que tenen la inicial del nom i del cognom en la mateixa lletra, i els dos darrers, els únics que tenen el mateix nom de pila.

No hi ha dubte: es donen les tres causes a l'hora per a considerar aquest fenomen com un veritable Poltergheist.

Hi ha però que encara busca dimonis en aquest fenomen: s'equivoquen, per molt que el rebategin, en Llesuyfer no hi té res a veure.

Caldria doncs, més que preparar un concurs de pancartes, fer tallers d'espiritisme per lliurar el nucli principal d'aquest estrany fenòmen. De passada fomentariem el turisme. Ha estat una bona idea en aquest sentit, començar per la cerimònia d'exorcisme que es va fer en el darrer Ple amb la lectura d'un manifest.

De moment, però, i a la vista de la intensitat amb què el fenomen s'està propagant, potser cal anar pensant en traslladar l'edifici de l'Ajuntament i la Sala de Plens a un altre indret.

R+D a sant Pere de Vilamajor: Puntiblond

No tot són desgraciades notícies quan parlem de les empreses que posen el nom del nostre municipi al mapa.
L'empresa PUNTIBLOND, de Sant Pere de Vilamajor, ha arribat a un acord amb el Comitè Tècnic d'Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol per proveïr als àrbitres d'uns nous uns pantalons mèdic-esportius per a la seva equipació.

Els pantalons han estat concebuts amb el concepte de bandatge neuromuscular i han estat desenvolupats pel CAR (Centre d’Alt Rendiment) i el departament I+D de l'empresa Puntiblond.

Aquest producte forma part d’una línia de productes mèdic-esportius adreçats a tots els esportistes i amb l’objectiu de millorar el rendiment i reduir el nombre de lesions en general.

Els beneficis poden ser tant amplis com la no aparició d’agulletes, preveure lesions musculars, escurçar el temps d’escalfament, retardar l’aparició de la sensació de cansament, recuperació més ràpida després d’un exercici intens, evitar l’esgotament muscular, etc.

Puntiblond comercialitza aquesta innovació a través de la marca Colibrí Sport.
El preu venda públic de cada pantaló és de 88 Euros, IVA inclòs.

Felicitem la Puntiblond per aquest llançament i li desitgem els millors èxits en aquest nou mercat.

Seria magnífic que desenvolupés uns pantalons específics per a ciclistes i BTTeros.

Apunts per a un debat sobre el futur del municipi de Sant Pere de Vilamajor

El notable augment del ritme de realitzacions i de temes oberts que ha fet el Consistori de Sant Pere de Vilamajor, ha posat en evidència puntes d'iceberg que venen ja a apuntar els reptes del desenvolupament definitiu del municipi.

Per això he pensat que era interessant abordar un esbós d'alguns dels temes que caldria abordar i encaminar en els propers anys.

No és una llista exhaustiva, ni els temes estan ordenats per importància:

1- Abordar definitivament el model de desenvolupament del nostre municipi:

La pròxima aprovació del POUM-2008, encara que sense unanimitat, ha posat sobre la taula temes que transcendeixen el simple desenvolupament urbanístic.
Malauradament, com passa d'altra banda sovint, la planificació urbanística s'ha fet abans que la estratègica: el carro s'ha posat davant dels bous.

La manca d'un debat sobre el model de desenvolupament del nostre municipi ha traslladat al debat de l'ocupació del territori moltes inquietuds, malentesos i interessos, picotejant els arbres sense abordar el bosc.

En l'horitzó dels 20 propers anys, s’endevina ja un canvi del paradigma de les nostres vil·les de la Regió Metropolitana, i per tant del model residencial amb futur. Aquests paradigmes són quatre:

- Sostenibilitat integral de l'ocupació humana, de les activitats, i dels serveis a la ciutadania,
- Qualitat de vida,
- Implicació responsable de la ciutadania,
- Funció en l'entorn.

En tots quatre paradigmes, el nostre municipi ha avançat ben poc, i en algun el model està més que exhaurit.

2- Reconstruir el model de barris:

Sant Pere de Vilamajor no té una organització territorial pensada per als temps actuals, i sembla entestar-se en perpetuar-la. És impensable avui en dia concebir nuclis de 2.000 o 3.000 persones de la manera que tenim els nostres. Una forma de vida de mera habitació que només té la compensació de la parcel·la i el medi més o menys natural.
Una població desintegrada amb escasses oportunitats de fer teixit social, amb molt limitades oportunitats en tots els sentits per al jovent i la gent gran.

Aquest és un gran debat que afecta tant a la sostenibilitat com a la pròpia qualitat de vida.

3- Redimensionar la funció del nucli principal:

Apartat del què ha vingut passant al seu voltant, el nucli principal del municipi té però les millors condicions per crear-se el seu propi futur. I indubtablement passa per un increment en la seva dimensió, la massa crítica necessària per esdevenir una vil·la, com amb criteri reconeix el Pla Territorial Metropolità.

4- Reflexionar sobre el model d'activitat econòmica:

L'atzar va fer en el seu temps que tres grans indústries fixessin la seva ubicació al municipi: ara no ho haguessin fet. Certament la dimensió de les respectives activitats i la inversió feta és una enorme barrera de sortida a cercar noves ubicacions, màxim quan en les dues principals indústries la decadència ha estat aprofitada per passar a mans multinacionals.

En una visió moderna de les activitats i de les pròpies indústries, les possibilitats de perpetuar-se al municipi són més aviat escasses, i la disposició del territori fa molt difícil reconstituir-ne d'altres de la mateixa dimensió.

Cal buscar un recanvi a l'aportació de llocs de treball del nostre territori, que passa lògicament per la diversificació i la terciarització. Tampoc ha existit al respecte una política decidida ni una tendència que no sigui més que la inèrcia (tot celebrant la revitalització del polígon de La Plana).

En aquest sentit, i lligat a un altre d'aquests apunts, el medi natural ha de ser una oportunitat buscada, per difícil que resulti.

5- La insostenibilitat de la Hisenda municipal.

Molt hem advertit en aquestes planes sobre la impossibilitat que ja ve de lluny, d’esprémer més el model econòmic dels comptes públics. Amb una dimensió poblacional petita, els pressupostos que es poden disposar per a operacions d'envergadura, en qualsevol àmbit, són realment ridículs. Novament el creixement ha de ser una de les claus per recuperar aquesta situació.

Sant Pere és un municipi car de mantenir, i els ingressos ordinaris pràcticament no han pujat en termes reals en els darrers anys. La ratio d'ingressos marginals sobre despesa marginal que genera cada nou resident és extraordinàriament deficitària. Si no es compensa en el futur la qualitat de vida que el municipi ha d'oferir a la seva població estarà fortament limitada.

Però en qualsevol cas, a mig termini els números no quadren, i es fa inevitable que els veïns i terratinents hagin de suportar una major proporció de la despesa que generen.

6- Correcció dels dèficits en les infrastructures de serveis:

Molt lligat al model d'ocupació dispersa del territori, i a l'esgotament del model de l'Hisenda municipal, i tots dos derivats de la concepció estructural dels serveis únicament dimensionats per a l'estiueig, Sant Pere de Vilamajor té unes infrastructures de serveis, en quasi tots els àmbits, realment deficients. S'ha fet molta feina, sens dubte, però l'inventari de les mancances (voreres, paviments, enllumenat, equipaments públics i privats, clavegueram, aigua, telecomunicacions, seguretat ciutadana, ...) puja més que el pressupost de l'Ajuntament.

7- Connexió amb el medi natural:

Sant Pere de Vilamajor té la major part del seu territori en àmbit natural, i a més de protecció. Deixant apart la seva bellesa, la dicotomia entre el sud i el nord, quant a accessos i sobretot quant a concentracions residencials, no fa precisament òptima la permeabilitat de la convivència amb el medi natural. Això ha provocat que la població, certament, s'hagi establert mirant cap el sud.

Recuperar la funció del medi natural és també una assignatura pendent, a tots nivells.

lligat amb això, cal replantejar-se el paisatge urbà, mirant de minimitzar la maca de rigurositat en la disciplina urbanística, que ha convertit espais i barris en una massa anodina carent d'una estètica compatible amb el medi, i per tant amb una concepció de bellesa estètica més que discutible.

8- Ciutadania:

Quatre han estat les etapes del desenvolupament dels perfils socio-culturals de la població de Sant Pere de Vilamajor:

- La població històrica tradicional, de caire eminentment agrícola, poc més enllà de la subsistència.
- La invasió dels nouvinguts estiuejants de les capitals, obrint el poble els divendres i tot l'agost per tancar-lo diumenge i al setembre, que va proporcionar l'etapa de major prosperitat ala habitants del municipi, en tots els àmbits.
- La paulatina conversió de les segones en primeres residències, que ha propiciat l'aparició de persones de mitjana edat amb determinades arrels al municipi.
- Els enormes fluxos immigratoris provinents de la diàspora residencial de les àrees metropolitanes, amb un perfil típicament urbà i una determinada percepció del medi en el què han passat a viure.

Aquestes quatre cultures i formes d'entendre el municipi cadascuna amb el seu pes i manifestacions, conformen una base rica i diversa, però que cal integrar adequadament. Això requereix un esforç de didàctica, de participació, i de permeabilitat, que permeti el desenvolupament conjunt sense desvirtuar-lo.

I en això tothom haurà de renunciar a quelcom.

Més important encara, però, és el dèficit d'espais de trobada, de relació entre els veïns, qüestió que per si sola haurà de quedar solucionada amb el desenvolupament d'altres àmbits exposats. Preocupa però, especialment, el jovent, tant maltractat pel model actual, i també la gent gran, cada com més nombrosa. Per a aquests dos col·lectius, la vida en un "poble" hauria de ser molt més amigable i enriquidora: un gran dèficit que cal recuperar.


Aquests vuit primers punts configuren les principals línies de treball per assumir els reptes del futur. En algunes coses hi ha hagut avanços, en altres no, i en alguns altres hem donat mitja volta per continuar avançant.
La comparació de l'estat en què ara es troben, i les tendències, haurien de configurar el nostre full de ruta. El temps es precipita; cal posar-s'hi a treballar com abans millor.

En deixarem d'altres per a un altre dia.

Josep Maria Llesuy, un Alcalde torero, un alcalde compromès

Han passat ja dos anys i mig gairebé des de què en Josep Maria Llesuy va ser nomenat Alcalde del nostre poble.

Qui se'n recorda de com estaven les coses fa 30 mesos!

A en Josep Maria Llesuy, des de que va arribar a l'Alcaldia, no li han tocat bons temps...

Ha hagut de lidiar, torero, amb tots i cadascun dels temes clau del nostre poble, temes claus del nostre temps: un POUM mal nascut que calia redreçar, un IES qui sap on posar-lo, teranyines a la Hisenda Municipal, activitats consentides però il.legals, modernització dels serveis municipals i de les infrastructures, viabilitat de la Rectoria, posar Sant Pere en el Baix Montseny, ... Miri el tema que miri, tots estan ja a l'agenda d'alcaldia, i mira que fa un grapat d'anys que estaven per resoldre.

Em recorda quan vaig ser president de la meva comunitat de veïns. President rera president s'anaven passant la pilota de la nostra piscina comunitària, que s'havi de tornar a enrajolar. S'havia de fer i ho vaig fer. Crítiques i més crítiques, com quan vaig decidir canviar d'una vegada unes obsoletes bústies que queien a troços, o quan vaig restaurar el parquet de l'esquash.
Ara ja ningú se'n recorda de qui ho va fer, però ja està fet.

I a més, a en Josep Maria Llesuy li ha tocat lidiar (torero) amb la pitjor crisi econòmica de la nostra generació, amb les conseqüències derivades per a la gent.
I per postres, els canvis socials de la mà dels nouvinguts han incubat en les postures nuclimilitants i acollit a tots els experts en sostenibilitat i prevenció de riscos per donar i vendre.
I de ressopó la diàspora d'agrupacions polítiques o simplement agrupacions, que han tingut recolzament a les urnes, més replicants que mai.

Sent com és, en Josep Maria, el primer alcalde nouvingut (només fa 10 anys que viu a Vilamajor) i a més amb l'estigma de ser el primer alcade de la perifèria, no podia aconseguir fer-se seves les forçes vives (forces, deixem'ho així) del poble. Però aquestes forces, de mica en mica, estan entenent que millor posar les veles als nous vents.

Pencaire no se li pot negar, honest també, i, fonamentalment, no té interessos a defensar, protegir ni amassar més que els de la seva visió per al nostre poble: mai havia passat quelcom tant simple.

A vegades, però, per vehement i impulsiu (va amb les persones, no amb el càrrecs) engega com un cavall i ha d'aturar com un ase... sense deixar per això de ser intel.ligent.

Alguna cosa deu tenir quan tres regidors han marxat del govern, ... però també n'ha guanyat.

Li han posat pancartes per acabar amb la fàbrica, quan des del primer dia de govern va posar fil a l'agulla en la complicada solució del tema, també heretat. Tothom, ara, critica el nou POUM sense recordar l'antic POUM que va estar apunt de ser aprovat pels mateixos que critiquen el nou.

I en canvi tothom se n'aprofita i, sens reconèixer-li autoritat, només veig i escolto crítiques, i silencis. És el que passa per posar-se proper, per anar amb franquesa amunt i avall.

No he conegut mai un Alcalde a Sant Pere que tingués una agenda tant plena d'actes amb els veïns, de qualsevol mena.

Ara, torero, ens deleita amb la seva valentia i encara els grans temes del municipi davant la gent, com ho ha de fer un home públic començant aquest dissabte, a les 12 a la Carpa, diumenge a les 11 a Can Vila i a les 17 a Les Faldes.

És l'hereu, que ha rebut el llegat de grans temes inajornables, un torero a qui no arronsen els Sanfermíns.
Amb tants temes oberts encara té un any i mig per tancar-los, definitivament. Potser pocs li ho agraeixin però hi haurà hagut un abans i un després en aquest poble que, encara que no ho sembli, ja està posant en el Segle XXI.

No tindrà "pedigrí", però confio en què faci nissaga.

(Direu que altres Alcaldes han fet també coses importants per al municipi, i és ben cert, però llavors jo no tenia aquest bloc per explicar-ho. Ah! i no m'importa dir que té la meva simpatía; ell ha fet que sigui, literalment, així).

Sobre l'apropiació indeguda de camins públics

Al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor s'està consolidant la privatització de camins públics per part de propietaris dels terrenys pels que creuen. Es tracta d'una apropiació indeguda.

Hi ha molts exemples, i qui més en sap és sense dubte en Josep Juanola, que en els seus anys de jove deliniant va fer un important treball per l'Ajuntament en aquest sentit.

La manca d'un cadastre de camins públics, i tot un grapat d'interessos privats ha fet del nostre municipi, també en aquest tema, un Far West.

Vull parlar ara d'un àmbit que m'interessa, com són els camins de ribera de les nostres rieres i torrents: Vilamajor, Arnau, Can Vidal, Can Llobera, Ca N'Oller, ...

El Reglament del Dominio Público Hidráulico (Real Decreto 849/1986, de 11 de abril), que desenvolupa la Llei del mateix nom, en la seva amodificació d'abril de 2008, presciu el següent:

Art. 6.
1. Se entiende por riberas las fajas laterales de los cauces públicos situadas por encima del nivel de aguas bajas y por márgenes los terrenos que lindan con los cauces.
2. ... las márgenes de los terrenos que lindan con dichos cauces están sujetas en toda su extensión longitudinal:
a) A una zona de servidumbre de cinco metros de anchura para uso público, que se regula en este reglamento.
b) A una zona de policía de cien metros de anchura, en la que se condicionará el uso del suelo y las actividades que en él se desarrollen.

Art. 7.
1. La zona de servidumbre para uso público definida en el artículo anterior tendrá los fines siguientes:
a) Protección del ecosistema fluvial y del dominio público hidráulico.
b) Paso público peatonal y para el desarrollo de los servicios de vigilancia, conservación y salvamento, salvo que por razones ambientales o de seguridad el organismo de cuenca considere conveniente su limitación.
c) ...
2. Los propietarios de estas zonas de servidumbre podrán libremente sembrar y plantar especies no arbóreas, siempre que no deterioren el ecosistema fluvial o impidan el paso señalado en el apartado anterior.
Las talas o plantaciones de especies arbóreas requerirán autorización del organismo de cuenca. (En el cas de Catalunya, l'ACA).

Aquesta regulació no fa més que desenvolupar el Codi Civil, que en el seu article 339.1 prescriu el següent:

Art. 339
Son bienes de dominio público:
1º. Los destinados al uso público, como los caminos, canales, ríos, torrentes, puertos y puentes construidos por el Estado; las riberas, playas, radas y otros análogos.

Cal afegir que els cursos dels rius i rieres són sempre de domini públic, a banda que es doni autorització per a l'explotació de les seves aigües o àrids. També cal assenyalar que les condicions fluvials s'estableixen per a periodes d'avinguda d'aigües de 100 (cent) anys. L'Agència Catalana de l'Aigua és l'autoritat responsable a Catalunya.

Aquesta de l'apropiació indeguda dels camins és una altra de les assignatures pendents, i personalment ho trobo més escandalós i vergonyòs que tenir un túnel sota el carrer.

De la meva banda continuaré trencant totes les cadenes que vegi en els camins que sempre han estat de domini públic, que més d'una vegada m'ha estat a punt de trencar el coll.

I qui pugui demostrar que un camí li pertany per algún títol, doncs que ho faci, o que tregui les cadenes.

No perdeu el temps anant a l'Ajuntament a demanar de qui és un determinat camí que hagueu trobat encadenat: sempre donarà la raó al propietari; són els últims vestigis del feudalisme rural que agonitza en les nostres terres.

Algú pensarà que una llera seca no és res.
Molts com jo heu vist plenes d'aigües, fins ben entrat l'estiu, les nostres rieres i torrents.

Si no baixa aigua actualment més que de tant en tant, només heu d'anar amunt i veureu les bombes xuclant el subsòl, més amunt de la cota 400: l'esponja està tant exprimida que tots els aqüífers freàtics estan secs.
Aquest estiu, gràcies a la iniciativa d'un bon amic, hem anat cercant totes les fonts silvestres de Sant Pere de Vilamajor. La majoria estaven en un estat lamentable, i hem fet per netejar la vegetació i arranjar-les com hem pogut. La majoria estaven seques, i en les què sortía aigua un rajolinet que no donava per omplir la cantimplora.

I no són les piscines precisament les culpables d'aquesta atrocitat.

Per acabar, un entreteniment: aqui teniu dues fotografies aèries. Corresponen exactament al mateix indret.
Tots els camins que es veuen a la fotografia més antiga (del 1957) són camins de domini públic. (Cliqueu sobre les imatges per veure-les més grans).

a) Sabrieu identificar les masies que es veuen?
b) Veieu què esplèndid i llarg era el que ara he rebatejat com el camí dels Tres Torrents? Ara resulta que un trocet s'ha convertit en privat.

1957

2009

L'entrada al cole a l'Escola Torre Roja

Gràcies als amics de Google Street Wiew, han quedat immortalitzades imatges de la vida quotidiana de Sant Pere de Vilamajor.

Aquí teniu un primer video Un dia a l'Escola:

Les imatges són tant bones com em permet la meva -escassa- habilitat i la velocitat d'internet, però es pot veure clarament el què passa un dia de cada dia a Can Derrocada.

Pròximament:

• Passejant per l'Eixample.
• Can Derrocada: un recorregut pels incumpliments de la normativa urbanística.
• El casc antic del nucli principal.
• A les Faldes del Montseny.

Ara és l'hora del Camí Verd dels Tres Torrents

El Govern acaba de publicar les bases per al nou Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local, dotat amb 5.000 milions d'Euros.

Es poden presentar projectes fins el 3 de febrer de 2010, i s'han de realitzar abans de què acabi el 2010.

A Vilamajor ens ha tocat:

• Sant Pere de Vilamajor: 420.646,- Euros, dels quals es podrà destinar un màxim de 84.298,- Euros a despesa corrent de caràcter social.
• Sant Antoni de Vilamajor: 576.429,- Euros, dels quals es podrà destinar un màxim de 115.517,- Euros a despesa corrent de caràcter social.

Els projectes finançables, que han de ser nous i no comptar amb subvenció d'altres fonts, poden ser de les naturaleses següents:

a) Las destinadas a la promoción de la actividad económica, la iniciativa emprendedora y la innovación, como parques empresariales, parques científicos y tecnológicos, centros de conocimiento y viveros de empresa, así como su dotación de infraestructuras para el despliegue y acceso a las redes de telecomunicaciones de nueva generación.
b) Las de creación, equipamiento y desarrollo de infraestructuras de innovación y desarrollo tecnológico.
c) Las destinadas a mejorar el acceso a las redes e infraestructuras de las tecnologías de la información y de las telecomunicaciones fijas y móviles, y a su utilización (Centros municipales de demostración y acceso a Internet, redes inalámbricas de acceso Wifi en edificios e instalaciones municipales).
d) Las destinadas a impulsar el ahorro y la eficiencia energética, así como la accesibilidad y utilización de energías renovables.
e) Las dirigidas a promover la movilidad sostenible urbana y reforzar los modos de transporte menos contaminante, incluyendo sistemas de información de gestión automática y control, y las encaminadas a mejorar la seguridad vial (Carriles bicicleta en áreas urbanas, anillos verdes y redes de conexión entre estas vías dentro del municipio. Aparcamientos de bicicletas próximos a áreas de trabajo de ocio y centros comerciales. Construcción, mejora y ampliación de infraestructuras de modos de transporte público sostenible).
f) Las destinas a impulsar el ahorro y la eficiencia en la gestión de los recursos hídricos.
g) Las relacionadas con la gestión y tratamiento de los residuos urbanos con criterios de sostenibilidad.
h) Las destinadas a la recuperación y conservación de áreas naturales y masas forestales.
i) Las de prevención y detección de incendios y la limpieza y conservación de las masas forestales, zonas de especial relevancia natural y bosques de ribera.
j) La construcción, adecuación, rehabilitación o mejora de centros educativos.
k) La adecuación, rehabilitación o mejora de edificios de propiedad municipal para la atención a personas en situación de dependencia, así como la supresión de barreras arquitectónicas y mejora de la accesibilidad.
l) La construcción, adecuación, rehabilitación o mejora de centros de servicios sociales, sanitarios, culturales y deportivos.
m) Las de protección y conservación del patrimonio histórico y paisajístico municipal.
n) Las destinadas a la modernización de la Administración municipal mediante el establecimiento de procesos de gestión documental, digitalización y acceso a redes de comunicación de alta velocidad, fijas y móviles.

De la seva banda, els projectes de despesa social corrent s'hauran d'aplicar a les següents àrees:

a) Educación,
b) Servicios de atención a las personas en situación de dependencia,
c) Los derivados de las prestaciones de servicios sociales y de promoción y reinserción social.

Tenint en compte que han de ser obres i serveis que no poden estar inclosos en els pressupostos municipals de 2009 ni de 2010, ara és l'hora per al Camí Verd dels Tres Torrents.

Què és el Camí Verd dels Tres Torrents?

És un projecte de recuperació d'un recorregut que passa seguint els Torrents de L'Arnau, Can Vidal i Can Llobera, i que parteix del Camí de Can Tona fins Can Llobera, en un paisatge d'especial interès paisatgístic. Uneix per l'interior Can Derrocada amb el nou centre de la vila.

Doneu-li un cop d'ull (cliqueu sobre la imatge per agrandir-la, i si voleu moveu el mapa que teniu a la columna esquerra per navegar-hi). Doneu-hi també un tomb a peu:

Seria l'eix verd, per a vianants i bicicletes que vertebraria els nuclis principal, Can Derrocada, Can Vila i Vallserena, reconciliant-nos amb el paisatge de ribera, tant esplèndid en aquesta zona.

Fotografia de Diego Javier García Sánchez

Com sia que el traçat dels camins, que són d'ús públic i protegits per la zona de policia de la riera, ja està fet, seria una obra senzilla i a més intensiva en mà d'obra (a qui dóna ocupació comprar una instal.lació wiffi?), perfectament conseqüent amb els objectius del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat.

Penseu el que seria poder anar en bicicleta des de Vallserena, Can Vila o des del mig de la vila fins l'Escola sense passar per la carretera? I què fàcil seria arribar des de can Vila o Vallserena fins el bell mig del nucli principal?

No ens ho podem deixar perdre.

El nou mercat de dissabte a Faldes. Ara toca Can Vila

Sant Pere estudia canviar el dia de mercat de Faldes per dissabte

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor està estudiant la possibilitat de canviar el dia de la celebració del mercat setmanal a Les Faldes. La urbanització va estrenar recentment un mercat a iniciativa del regidor de Promoció econòmica, Pere Curto. Si bé d'entrada un nombre considerable de paradistes van optar per instal·lar-se a l'espai destinat al mercat, en successives convocatòries el nombre de parades ha anat minvant progressivament.

La proposta s'està valorant després que alguns veïns hagin posat sobre la taula aquesta davallada del nombre de parades que se situen a Les Faldes els divendres i de considerar més adient celebrar el mercat setmanal el dia en què un major nombre de persones es troben a la urbanització, és a dir, els dissabtes. La data, però, coincideix amb el mateix dia que se celebra el mercat a Sant Pere de Vilama-jor i que, per tant, podria dividir el nombre de clients potencials que poden acudir als dos mercats.

(Informació reproduïda de L'Actualitat del Baix Montseny).

Serà per la lògica, i perquè en quelcom ha ajudat aquest modest espai, que finalment sembla que el mercat de Faldes podrà posar a prova la seva viabilitat en condicions adequades.

Celebrem aquesta reconducció, tot apreciant la voluntat del Govern municipal de fer les coses ben fetes: rectificar és de savis.

Jo no patiria, però, per la coincidència amb el mercat del nucli principal, doncs poca gent hi veig dels barris de ponent. La paraula l'hauríen de tenir els marejats paradistes, que en definitiva són els què fan possible el mercat.

Ara només falta posar en marxa el mercat de dissabte a l'entrada de Can Vila: i perquè no en diumenge?

Estratègies empresarials (I): la fàbrica de Pinsos

Després de llegir l'acta del Ple de l'Ajuntament del dia 1 d'octubre, històric, es podria fer amb la fidel transcripció de la discussió de la 0-posició amb l'Alcalde, una peli dels Germans Marx.

L'espectacle, des de fora estant és com menys peculiar, i des de la fàbrica estant, simplement patètic.

Tothom s'atreveix a decidir el destí d'una planta industrial, una empresa. Pensem per un moment com un empresari.

Premises:

1. Canviar la fàbrica de lloc costa, com mínim, uns 5-8 milions d'Euros, i dos anys. Si s'aprofita per posar al dia algunes màquines i instal.lacions que no paga la pena traslladar, la factura puja a 6,5-10 milions.
2. Ara per ara, mal que bé, la inversió actual ja està feta i pràcticament amortitzada.
3. Les dificultats per finançar una inversió d'aquesta mena obligarien a alienar de mala manera part d'algun altre patrimoni, i així i tot possiblement no es podrà aconseguir tot el finançament necessari, donats els temps que corren.
   
4. El periode de retorn d'una inversió d'questa mena, en el context de l'activitat és d'uns 15-25 anys.
5. De fer una inversió d'aquesta mena, atenent a la tipologia del negoci, a ningú se li ocorreria posar-lo a Sant Pere de Vilamajor: hi ha altres emplaçaments molt més convenients i que faciliten la competitivitat de la indústria.
   

Conclusions:

1. Potser les característiques de l'activitat actual, més aplicades a la comercialització, ja no requereixin una fàbrica pròpia: a Sant Pere pot quedar la seu central, per exemple en les oficines actuals. Ocupació: 18 persones.
2. De traslladar-se la fàbrica no seria a Sant Pere de Vilamajor, malgrat la barrera de sortida que significa la dedicació dels fundadors i la dels propis gestors principals actuals.

Tot plegat, cal aconseguir de 3 a 5 anys, sia com sia, per posar en solfa alguna d'aquestes decisions. Mentrestant esperar si l'Ajuntament per la via que sigui, permet la liquidibilitat accessòria per uns 6 milions d'Euros (en diners o patrimoni, directe o indirecte. P.ex. compensacions per la masia i voltants), xifra mínima acceptable per a plantejar el trasllat al mateix municipi.

Dir en veu alta la premissa de què es vol la deslocalització i a l'hora que la prioritat és que no es perdin, per al municipi 60, o els que siguin, llocs de treball existents, és una entel.lèquia.
Exigir en veu alta el "trasllat immediat" de la fàbrica, una inconsciència.

Si ha d'haver continuïtat, algú els hauria de dir a tots plegats que n'hi ha per 4 ó 5 anys de l'actual fàbrica de pinsos, temps mínim per a què la Justícia resolgui els drets de cadascú.

Assumint tot plegat, és quan es pot començar a negociar amb seriositat.

I mal que els pessi a alguns, el POUM és, per a tot plegat, la única oportunitat. I el rellotge aviat entrarà en temps de descompte.
La decisió es prendrà estigui o no d'acord la 0-posició: no hi quedeu desmarcats, és a l'era on heu d'estar perquè fora us omplireu de pols.

Al gener, quan comenci el meu periode lectiu a la Universitat, en faré d'aquesta decisió empresarial un cas per als meus estudiants de tercer curs: ja us en donaré els resultats.