Darreres entrades:

31/5/11

Alg(uns) reptes per a Sant Pere de Vilamajor en els propers anys

Pujem en globus. Distanciem-nos per un moment de la Plaça del Montseny, el carrer del Pi Gros o el carrer del Canigó. Sobrevolem Sant Pere de Vilamajor...

El què veiem ja ho coneixem. Què voldríem veure d'aqui a uns anys? Quins reptes tenim per superar-ho?
Se m'ocorreixen unes quantes coses, per começar.
  • Reforçar l'activitat industrial malgrat la retallada del DPTOP. És la riquesa i llocs de treball per al poble.
  • Veure traslladada la Fàbrica Picart ben a prop, doncs al municipi no podrà ser.
  • Vuere crèixer el nucli principal, i que hi hagi com menys una dotzena de botigues que hi puguin viure.
  • El nou IES funcionant.
  • Una acurada ordenança de paisatge urbà que faci de les construccions quelcom estéticament agradable i compatible amb l'entorn on s'allotgen.
  • Unes comunicacions viàries entre els diferents barris adequades per evitar deixar el municipi per anar d'un a altre barri, i de tots cap el barri vell.
  • El Parc Urbà de Llevant com a peça vertebradora del barris de Llevant amb el centre i gran espai de trobada ciutadana.
  • Espais de trobada per al jovent, adequats a la seva idiosincràsia. Espais d'activitats familiars al barri vell.
  • La Rectoria reforçada com peça clau de la projecció cultural del nostre municipi.
  • La zona esportiva de Can Derrocada, viva, sia com sia.
  • Una societat civil plural i activa, superada la fase reivindicativa.
  • Un espai d'esbarjo a Terra Blanca, i rondes verdes per sota de la línia 400, àdhuc el camí verd dels Tres Torrents fins Can Llobera.
  • Una regidoria dels barris perifèrics.
  • La major part dels serveis mancomunats amb Sant Antoni de Vilamajor i una permeabilitat en la utilització dels equipaments d'ambdues poblacions.
  • La creació de les infrastructures i accions promocionals adequades per fer de Sant Pere una de les portes de referència per a l'entrada al Parc Natural del Montseny.
  • Uns habitatges que mica en mica s'equipin de manera més sostenible, des del punt de vista energètic i de consum d'aigua.
  • Un sistema fiscal adequat a la realitat del nostre sistema d'ocupació urbana, que faci sostenible la Hisenda Municipal i els serveis que demanen els ciutadans. Una major contribució directa dels barris al manteniment de les seves pròpies infraestructures i serveis.
  • Una major participació ciutadana en activitats col.lectives i temes cabdals del municipi.
  • Complicitat del Consistori en informar i fer participar la població de les realitats del municipi.
  • El reforçament en els barris periférics, de nuclis centrals per a la vida ciutadana de cada barri, mitjançant la creació i desenvolupament d'infrastructures adequades.
  • La dotació de polítiques decidides per evitar l'emigració residencial jovenil.
  • La rehabilitació de tot l'espai obert de La Força sense circulació de pas de vehicles, recuperant l'entorn tradicional propi d'aquesta àmbit.
Totes aquestes mesures van adreçades a dos objectius: millorar la qualitat de vida i potenciar el desenvolupament adequat del nostre municipi.

Balanç de presumptes coalicions a 31 de maig. Estratègies per a la segona fase


Ens acostem a l'equador del periode post-electoral. L'11 de juny es constituiran els Plens municipals per a elegir el govern del municipi.

Les principals forces polítiques tot just han encetat el segon asalt dels acostaments i allunyaments per fer coalicions de cara a la elecció d'aquest govern. Bàsicament hi ha només tres alternatives que ja es coneixen, més una quarta que de moment no convé desvetllar.

Com tenim el pati?

El pati està realment mogut, doncs els diferents grups volen esperar a què s'esgoti la segona fase i esperar a la tercera per revelar les seves veritables posicions i rematar les jugades.
El GISP compta amb la baça d'en Miquel indispensable per a saltar cap a una eventual majoria.
ERC, de voler pactar amb el GISP (el més calent és a l'aigüera) també competirà per fer-se seu a en Miquel, i així presentar-se -eventualment- davant el GISP amb més força.

Si en Miquel Pèrez es despengés d'acords de govern amb GISP i ERC, aquestes dues forces quedarien en minoria i a mercés del PSC de pretendre formar govern. Afeblits seria poc prudent.

En aquest flanc de la segona etapa de negociacions hom podria pensar que CiU hauria de guanyar-se per a ell l'adhesió del PSC, i així deixar els altres dos contendents sense folra ni manilles (dit altrament, amb un pam de nas). Però si hom pensa una mica més veurà que aixó ha d'esperar a la tercera i definitiva etapa de negociacions. Ara no toca.

A mida que el temps avança, les dues forces que lideren l'acostament a altres grups -CiU i GISP- han de fer més concessions, sovint en buit, en no conèixer les veritables intencions de l'interlocutor ni el què sap de l'altre, ni el què sap que l'altre sap. Les negociacions són així, i negociar és un dels fonaments de la democràcia (les dictadures no han de negociar; imposen i ja està).

ERC cada cop es creu més la clau, el fiel de la balança que pot desequilibrar cap un o altre sentit el govern del municipi. L'equidistància entre la pubertat d'uns i l'antipatia als altres el posa però en una posició perillosa: molts dels seus votants i els dissidents nuclimilitants d'en Llesuy no volen saber res del CiU d'en Llesuy i l'altre meitat no volen res amb el de can Bosch.
En canvi des dels de CiU no es veu gens malament compartir Govern (que no pas alcaldia) amb ERC-RCat (la visió d'uns i altres és doncs asimétrica), preferible a una indesitjada aliança amb el GISP tal com s'ha destapat aquest grup.
És en aquest punt doncs, des de dins de la negociació, apareix un altre flanc d'equilibri: En Joan García i en Carles, és a dir, RCat. Un altre fiel de balança posat en el cor de la negociació, i quina posició és determinant per decantar-se cap GISP o cap CiU, o per esperar el Tsunami.

ERC faria molt malament, però, de renunciar a l'alcaldia a favor de GISP, d'aliar-se, si li ho negués a CiU. Per això sóna cada dia amb més força la véu que només veu com a solució compartir l'Alcaldia.
Sota aquesta hipòtesi l'aliança GISP-ERC resultaria més fàcil (de comptar, clar està, amb en Miquel).
No obstant, aixó de compartir alcaldia, dos anys tu i dos anys jo és molt negatiu per a qualsevol govern, i també per al del nostre municipi en els moments en què ens trobem. Si s'opta per aquesta solució no s'estarà pensant en el poble, sinò simplement en ocupar el poder. ERC no va acudir a les urnes pretenent racionalment tenir l'Alcaldia, i ara semblaria d'aprofitat posar-hi aquest preu com part de les negociacions, ni que sigui per fer un farol. Sent escrupulóssament assembleari, és hora de què el grup d'ERC reuneixi les seves bases per consultar.

ERC és un partit corredor de fons i ha de pensar també com el deixaria l'aliança amb un o altre de cara a poder continuar existint en la legislatura de sortida de la crisi (que no és aquesta). Compartir Alcaldia amb el GISP (Bosque inclós) quedant-se ambdós supervisats per en Miquel no seria un bon reclam de confiança.

L'anar per totes ha fet perdre però a GISP una oportunitat que sens dubte hagués enriquit la tasca de govern de CiU. Però la roda i pactes que ara són inconvenients els ha acabat rodant-lis per sobre.

Llàstima que ISP s'hagi despenjat del tauler d'escacs. O no?

Posats a tenir Pla B, sens dubte qui ho té millor és en Llesuy.

Dijous, actualització de les dades del tauler, doncs s'acabarà la segona fase.
Deixem que avancin les negociacions i es vagin destapant les veritables postures d'uns i altres. Apassionant.

29/5/11

Fa només dos mesos...


Deiem aixó.

Però han passat moltes coses en dos mesos...

Primer: El Cavall trotant, trotant ha sortit portes enfora de La Força. Entrarà i sortirà quan vulgui, lliure a la tercera.

Segon: L'Alfil comparteix el seu comtat. Ramon Berenguer i Berenguer Ramon s'han aliat.

Tercer: Des de l'enroc al Rei, la Torre no s'ha mogut i ofega, i a l'hora defensa el Rei. I per postres ha fitxat el Peó.

Quart: El Rei ha ampliat les seves terres, però ha de pactar amb els Comtes o alliberar-se de la Torre.

Massa escacs al Rei d'un temps ençà.

El Camp de la Rectoria potser no es convertirà en Teatre Grec, però els torneigs de justes que s'hi representen potser acabin, realment, en una tragèdia grega.

Premonició?


28/5/11

Estadístiques dels plens de la legislatura 2007-2011

Nou bloc cooperatiu. Es busquen col.laboradors

Acaba de nèixer un nou bloc: Rumorsdesantpere.

Segons diuen, és una prova pilot que només estarà si interessa a la gent.
Es vol fer cooperatiu, és a dir, portat per un col.lectiu que tingui coses que dir sobre la vida mundana de Sant Pere de Vilamajor.

Es parla bàsicament de xafarderies, de rumors, de tot allò que sabem dels nostres veïns i què no trobem espai on comentar-ho. Frivolitats i coses sèries. En fí, una manera amena d'anar passant la crisi...

Sens dubte, si mirem al nostre voltant hi ha moltes coses sucoses, anècdotes, rumors, coses divertides per comentar que a tots ens interessen o com menys ens distreuen.

Una altra manera de fer poble. Si us hi voleu apuntar, podeu enviar-los un correu.

27/5/11

Combinatòria electoral

Estem seguint atentament els moviments dels grups polítics per fer aliances vàlides per tal de dur el Govern del nostre municipi en els propers quatre anys.

11 persones ens representen perquè així ha resultat de la suma d'individualitats que han anat a votar. Els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor ja han fet la seva feina. Ara els toca a qui els representa.

No hi ha cap dubte que tothom que ho va voler (excepció feta del Partit Popular) ja hi té un o altre representant: la primera fita està acomplerta.
Ara toca fer una nova agrupació per tal d'escollir el Govern que exercirà l'administració de la "cosa comuna" en aquesta legislatura a punt de començar.

ISP ja ha deixat ben clara la seva posició, que de fet es resumeix en fer Govern des de l'oposició. Coherent amb els resultats i la suma que no suma per replicar el govern del 2003.

Per al Govern sumem doncs els representants del 80,6% dels ciutadans que n'han volgut tenir. Així doncs la combinatòria només ens dóna tres opcions vàlides:

OPCIÓ 1: 53% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS
Ara per ara aquesta combinació és impossible, per vàries raons, la primera és que la vara de freixa la volen tots dos. GISP però potser deixi de repudiar, d'aquí a uns dies, la seva afirmació de campanya, taxativa: "Donarem l'Alcaldia a la força més votada" (sic). Veurem. Tot dependrà de com resultin els festejos d'en Llesuy amb altres pretendents. La discreció és fonamental doncs GISP ha de fer la seva darrera aposta la setmana vinent, després de la primera i rocambolesca reunió. (I el temps juga en contra seva).


OPCIÓ 2: 49,7% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS
 
És la segona ronda de trobades. Aquesta opció no és ara per ara a la teulada d'en Llesuy. En contra del què alguns pensen, no és gens ni mica contranatura, doncs les dues posicions es complementen i les d'en Bruguera i d'en Llesuy en els principals temes del nostre poble s'identifiquen amb un model molt similar en els seus fonaments. El paper de RCat, d'en Joan i d'en Carles, que ha estat determinant per tenir el segon regidor a favor de la coalició, s'ha de fer valer, doncs no hi ha dubte de què en Joan García és regidor de Govern, i en vol exercir, doncs el seu talant batallador i enraonat aporta sàvia fresca als principals assumptes d'aquesta legislatura (en alló que es refereix al barri vell, molt especialment). L'acord signat, entre d'altres, per aquestes dues formacions amb l'AVVSPV n'és un bon camí. Esperem resposta. Veurem.


OPCIÓ 3: 37,6% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS
 
En Miquel suposa la renovació del seu grup, controvertit en els darrers 7 anys pels seus propis representants al ple. La seva moderació en els postulats i una visió complementària a la de CiU el fa, en qualsevol combinació, un bon company de viatge (també per a ERC-RCat). Seria una opció extrema, que deixaria el Govern en minoria. Però en aquestes condicions el GISP tindria la clau del Govern, fent fer alló que creu que s'ha de fer, sense desgast i, alló que és més important, sense haver de fer-ho. No és cap tonteria aquesta darrera opció, per bé que tot just sobrepassa 1/3 de la representació de qui n'ha escollit alguna.

Tot just s'han estrenat els temptejos, prudents, d'uns amb altres. Ràdio Macuto té totes les freqüencies posades i ja s'han destil.lat algunes Boles de Drac.

En Ferran Sarrià (que ara està entretingut amb la carmanyola) ja va fer pública la seva anàlisi de coalicions. Interessant donar-li un cop d'ull.

La setmana vinent serà decissiva per a perfilar totes les posicions. I l'altra tindrem ja fumata blanca. Ho seguirem de ben aprop.

Nota: les fotografies presentades són composicions a partir de l'original fet per l'Higini Herrero.

26/5/11

ISP respon amb honestedat


ISP ha fet seu el "globus sonda" que des d'aquestes pàgines algun comentarista li ha llençat.

Categòricament aclareix:
  1. NO PACTAREM AMB CAP FORMACIÓ DE DRETES, NOMÉS AFAVORIREM UN GOVERN D’ESQUERRES.
  2. En el cas de la formació GISP, sense color polític definit, no pactarem perquè les nostres trajectòries en aquesta legislatura que finalitza no han estat, ni de bon tros, coincidents. L’afinitat programàtica és molt baixa, tan baixa que fa inviable  un acord amb GISP.
  3. ISP-ICV-Entesa hem pres la decisió de treballar per tots des de l’oposició.  
ISP fa honor al què sempre ens ha dit: claredat i transparència: els honora. Nobles.
Però el GISP vol l'Alcaldia, és clar, és "mi tesoro..." que tots anhelaven. Ara haurà de buscar als Joans i a en Miquel. Tossuts. Teniu el govern a tocar de la mà i per una vara de freixa perdreu l'oportunitat.

La clau la tenen doncs els Joan's d'ERC-RCat. En Llesuy els ha d'obrir la porta... I el poble guanyarà.


Perquè Sant Pere no s'atura...


RESOLUCIÓ D’ALCALDIA de 18 d'abril de 2011
Atès que s’ha reiterat a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor informació sobre el canvi de circulació dels vehicles pesats al pas pel seu municipi, sense que ens consti que aquesta hagi sigut explicitada mitjançant acord municipal en tal sentit, i donat que la decisió unilateral de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha provocat greus problemes de circulació i perill a la seguretat de les persones en aquest municipi de Sant Pere de Vilamajor, segons resulta en l’expedient administratiu que obra en aquest ajuntament, per això,

HE RESOLT:
Interposar recurs contenciós administratiu contra l’acord o actuació de fet que hagi realitzat l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor als efectes de reposar al seu estat originari les disposicions circulatòries de vehicles pesats pel seu municipi que venien essent establertes amb anterioritat al canvi operat.

Josep Maria Llesuy Suñol, l'Alcalde

25/5/11

Un "stand" que no sabem què ven


Dijous, com prèviament ja ho havia anunciat, en Ferràn Sarrià ens sorprén amb una altra de les seves ocuurències.

Que és un militant de la recerca de noves vies de participació ciutadana ja ho sabem des de fa temps.
Que és tenaç, decidit i valent, també ho ha demostrat des de sempre.
Que es compromet en allò que creu, fins on pugui arribar, és notori en la seva persona.
Que és un controvertit i no deixa indiferent, és obvi.

Ara, en Ferran s'ha passat a la "Quechua" i la carmanyola per escenificar la seva última creuada, i se'ns ha plantat a la Plaça de la Vila amb el seu company Valentín.

Com que no crec que l'hagin tret de casa, ni per desnonament, estic convençut que va de veras. Simpàtic.

Són d'aquelles coses que cauen bé, coses que a altres els escandalitzen i què els inconformistes enyoren que es facin. És doncs un bon aparador per exposar-se i les idees.

Des de que els antecedents de la Pça. de Sol i de la de Catalunya s'hi van posar, m'he interessat pel què ens demanen. He llegit, regellit i documentat. Com que en Ferran no ho explica, hem de suposar que replica, ara al Montseny, el moviment de Madrid. Llegeixo les seves propostes. Ostres, és el mon de Yuppi !!

Per viure renegant de la realitat, fa quaranta anys hom va decidir viure en comunes, manifestar-se contra la guerra del Vietnam, l'amor lliure, la mística tibetana i prendre LSD. Van canviar el món, com menys durant algunes décades. D'aquella generació van mamar grans empresaris, científics i innovadors tecnològics. Ara només veig que miren enrera, sense abordar els veritables problemes que ja tenim i què demà tindran els nostres fills.
No sé quants dels de la Pça del Sol o de la de Catalunya han pagat mai l'IRPF. Jo l'haurè de pagar abans del 30 de juny per pagar tot el què demanen.

Ara es va de càmping...

De càmping a mitja jornada, que cal anar a guanyar-se els jornals de funcionaris que es queixen d'una retallada del 5% davant autònoms com jo des de fa 30 anys. De càmping i sala de visites, de stand de fira per als nostàlgics.

Divendres comença el cap de setmana, i no és plan de perdre'l dormint a la Quechua. Cal acceptar la realitat i entretenir la parenta, portar els nens al bàsquet, anar al mercat, arreglar aquella barana despenjada tot l'hivern,...

Ho sento molt, Ferran, ja t'he demanat per dues vegades que m'expliquis el què demanes, i no m'ho has dit, o no saps què dir-me. No puc doncs per això comentar més que fotesses de la teva gesta, potser injust, però si intentes convèncer t'hauries d'explicar.

Proposo però, que l'Ajuntament obri els vestuaris i les dutxes de l'antic polisportiu als efectes de què, abans d'anar a treballar al matí, els acampats puguin dutxar-se sense haver d'anar a casa, i a l'hora no hagin d'utilitzar els serveis de Can Noguera per a necessitats bàsiques de la condició humana (i més amb tanta butifarra ingerida).

Curiosa coincidència d'un veí de Sant Antoni ex-militant de CiU a Sant Pere i d'un veí de Sant Pere militant de Ciu a Sant Antoni que s'hagin trobat a la Casa de la Vila que en Jordi (Pujol) va inaugurar ja fa no sé quants anys: coses de la globalització que, pel què es veu, tant de mal fa a la humanitat.

Malgrat tot, estic amb vosaltres, cal gent que ens recordi que tenim un món que hem de canviar perquè no ens aniquil.li. I més per alló que ens fan pensar que pel què ens diuen, goteta a goteta potser omplim el got. (Coll... Ferran! et fas un fart de tenir fans femenines).

Mentrestant..., en algun lloc aprop de Sant Pere ha començat una reunió de vital importancia per als propers quatre anys del nostre poble: la democràcia real ja existex i hi ha qui fa el possible per servir de la millor manera possible al nostre poble.

24/5/11

El galliner està esbolotat


Des d'aquest matí els mitjans de comunicació tradicionals i sobretot els cibernètics estan que treuen fum a Sant Pere de Vilamajor.

El galliner està esbolotat.

Missatges a dos i confirmacions a tres, alguna cita a l'agenda ja ha estat apuntada. Truca el què vol ser dins i no s'entera. Un altre envia un mail per avisar al company de les novetats. L'altre, amb un SMS demana confirmació per fer o no fer. Algun emissari, a peu, fa arribar les noves. Canvis d'impressions, punts de vista dispars, coincidències i algun que altre farol per veure què tal... Algu més s'ha emprenyat, doncs el seu cap no fa el què ell voldria.

Els pastissers, però, ja han posat la farina i l'aigua. Els falta poc per al llevat, però encara no és hora d'encendre el foc, doncs abans de coure-la, la massa ha d'estar feta.

Queda per confirmar si ha estat el gall o la guineu el qui ha esbolotat el galliner.

Demà però, un altre tema distreurà la placidesa d'aquest estiuet prematur: mentre uns s'entretenen i s'esforcen per exercir la democràcia que ens hem donat, altres ens proposaran, a la seva manera, una altra democràcia que ningú sap ben bé el què és.

Perden les ganes de ser alcalde: 4, 3, 2, 1.... 0 !!


Ningú es conforma:
  • En Llesuy es convencia dels 5 i s'ha posat a quarts.
  • En Bosch tenia el quart convençut i aspirava al 5è. La seva campanya era per 5 i l'hi han tocat les tres.
  • ERC partia dels dos seus i afegia el d'en García. En García sol tenia un regidor i junts s'han quedat a les dues.
  • ISP havia d'aprofitar la presumpta debilitat d'en Llesuy, la més que evident de ERC (amb la incògnita d'en García) i sumar els vots de l'esquerra de tota la vida. Aspirava a 3 i s'ha quedat a un.
4, 3, 2, 1, ... 0 !!

Cap ha guanyant, CiU ha perdut 1, GISP 2, ERC 1 i ISP 2. Mai en la història de la democràcia d'aquest poble, tots han perdut. Sorprenent.

Qui vol ser Alcalde? Un regidor i el segon a meitat de preu ...!!

Vol ser Alcalde en Joan Bosch, amb dues el seu ímpetu jovenil no vol esperar a la tercera, en la què tradicionalment va la vençuda. Apreten des de la nissaga, i en Bosque no perdona.

Voldria ser Alcalde en Joan Bruguera, tornar-hi per tornar a començar la feina feta. No té opció, però, a no ser que vagi de "motxiler" d'en Joan Bosch. I en García, empipat per estar lligat de mans en una caolició que no el deixa ser ni fer el què voldria, com mínim estaria recompensat amb el bescanvi.

La Lola, el cavall, no pot resignar-se a prendre l'ombra quatre anys més: ha pencat de valent a la seva manera per portar la seva lloable iniciativa de govern més enllà del primer cop, al govern del segon cop, a mig govern i a la tercera la refinitiva (coll.. ja en són tres que van a la tercera!!). Estimarà tothom menys a en Llesuy. I sap que pot ser decissiva.

N'hi ha que acaronen unir dos cognoms il.lustres com Bosch i Bruguera a l'Ajuntament. Els J.B., diuen.

En Joan García, noble com el què més, no entèn res, estupefacte.

I en Miquel s'ho mira des de la barrrera, sense més aspiracions que fer de regidor, que vist el vist, als altres -ves per on- els sembla a poc.

En un poble tant petit, amb tantes orelles escoltant i ulls amb ulleres de sol mirant, a ningú se li escapa el moviment de "concentració" que intenta aplegar als què han perdut cinc regidors: 3, 2, 1, .... Llesuy 0 !!!

Però és aviat encara per pensar amb claredat. Anar contra en Llesuy, és, al cap i a la fi tot el què tenen en comú tots tres. Però, heilàs! en pobre Llesuy no en té cap culpa, si hom ha perdut 2, 1, i 2 regidors no ha estat culpa d'en Llesuy, sinò de cadascú amb ell mateix. En Llesuy és la teràpia, la sang del fetge.

Hom tanteja, sense solució de continuïtat, però hom tanteja... El GISP deixa caure el mocador a veure què tal responen els altres. Els altres no diuen res, però els encanta pensar que potser si... S'ho miren de reüll.

El GISP diu en públic i privat: "Nosaltres no hem pactat amb ningú, som una alternativa real de govern". i també han dit repetidament: "Donarem l'Alcaldia a la força més votada". Però li xiulen les orelles temptadores: "Tant se val, has apostat per ser Alcalde i ho has d'aconseguir".

Trenta dies va passar Jesucrsit al desert sentint les temptacions del diable disfressat, abans de ser el primer Sant.

I en Llesuy s'ho mira tot plegat, deixa fer i fa... Sense soroll, les aigües arribaran a la platja i tot plegat una tempesta per no res. Ja ha pactat.
Algú s'està deixant estimar però a l'hora de la veritat no perdrà la seva virginitat per fugir de casa amb el primer trovador que l'ha encisat.

Política d'intrigues, especulativa, a la què estem assistint tot just fa un dia dels resultats, eleccions de cos present.

Mai en Llesuy s'hagués pogut pensar que uniria tant als representats del poble. Però, sota quina bandera? 

Noblesa? Noblesa obliga... Per a qui la tingui.

Ja ho deia -cantava- en Lluís, premonitori:

Vailet, et diuen que a les guerres
tan sols hi ha tristeses,
no s'hi guanya mai.
Damunt d'aquesta terra encesa
tot allò que és feble
vol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltant
però segueix a terra sense fer-ne cas,
perquè uns altres li han dit tant
que la seva vida és patir sota el fang...


Recorda les raons que un dia
varen canviar el signe
d'aquell temps passat.
Ell ha marcat la teva vida
amb una ferida
que tu has de curar
.

I en Maurici va escoltant
i pensa que ja sap el perquè dels mals.
Però se'n torna, està dubtant,
i altres veus ressonen també al seu voltant.

Vailet, no siguis anarquista
i vés a la conquista
de l'honor més alt,
que al teu costat tindràs la força

que ens porta l'ordre
i ens permet la pau.

I en Maurici sap molt bé
que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
trobarà als companys i sortirà al carrer
.  

Potser el 42% que no han anat a votar, ho savien, i a la fi han estat els savis?

Seguirem apassionadament els esdeveniments, doncs ara per ara no sabem si la verge donarà a llum un noi o una vaileta... o potser no és fèrtil... O potser és honrada i no vol perdre la honra a mans -per no dir el què pròpiament s'escau- del cavaller lluent...

També deia La Trinca, al seu torn:
I el pobre cavall què, eh, eh, eh?

No dubteu que sereu les primers en enterar-vos. Aixó promet... 

P.S.: Tot l'anterior és un relat de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és mera coincidència.

23/5/11

(Una) Anàlisi dels resultats de les eleccions a Sant Pere de Vilamajor


Els resultats de les eleccions (deixant de banda l'ambient general al país i a Espanya) venen marcats en la visió local de manera determinant per la concorrència de la meitat de les formacions que s'han presentat, en coalició amb altres formacions o antics representants de formacions:

ERC es presenta al costat d'un recent format RCat, liderat per en Joan García. Sens dubte, aquesta incorporació, apart de les persones i del bagatge que incorporen, reforçava ERC envers la Catalunya nacional, ajuntant les sigles d'aquest pedigrí. RCat no podia per menys que restar alguns vots a ERC però juntant-se es neutralitzava aquest efecte. ERC de la seva banda, més per la conjuntura general desfavorable que per la realitat al nostre municipi, havia de minvar en aquestes eleccions. Juntant-se tots dos com mínim es mantenien units els vots d'aquest espai polític. Però difícilment podien afegir nous vots que compensessin la davallada d'ERC per si sola.

ISP de la seva banda, s'ha presentat amb ICV, una experiència nascuda precipitadament al 2007 però que va significar -malgrat els seus minsos resultats- la creació d'un nou espai polític que no existia a Sant Pere de Vilamajor. La neutralitat de ISP pel que fa a les marques polítiques a l'ús, i la coincidència d'ambdues formacions en la política participativa i transparent, a més d'una visió d'esquerres i nacionalista, entre d'altres coses, els fa coincidir en molts punts, com així ha estat amb l'ideari conjunt traspassat a la realitat de Sant Pere de Vilamajor.
ICV no podia per menys que afegir vots a ISP, en complementar-se. No obstant, ICV hagués pogut pujar dels 83 vots aconseguits al 2007 si no hagués prematurament perdut el seu propi protagonisme, doncs, apart del pacte de coalició, no hem pogut sentir diferenciades les propostes d'aquesta agrupació. ISP estva predestinat a perdre enfront un ERC reforçat per no perdre i a un GISP revolucionari i carismàtic.

La coincidència quasi total en les trajectòries de ISP i ERC en l'oposició també feia que aquests dues formacions competissin per al mateix espai ciutadà, cadascú amb les seves derivacions territorials específiques.

Pel que fa a l'anàlisi del GISP, cal destacar que la sorpressa del 2007 s'ha renovat amb molt bones vibracions en aquestes eleccions del 2011, optant ja clarament al Govern, magníficament liderat per en Joan Bosch.

Vista la campanya, no podia fer sinò augmentar els 279 vots aconseguits feia quatre anys. I així ha sigut, clarament, més quan hàbilment va ampliar el seu radi d'influència a la perifèria, sobre tot a Faldes.
Ara bé, la incorporació d'en José Luis Bosque, i més en el número 3 de la llista ha significat una distorsió de difícil anàlisi. En José Luis ha sabut en els darrers anys captar, sia amb una o altre sigla, més d'un centenar de vots, i a més ha tingut funcions de govern on se l'ha pogut veure en acció real. En formar part de les llistes del GISP havia d'aportar vots per ell mateix, com ja ho havia demostrat. Possiblement no un centenar, però com mínim la meitat del seu electorat més fidel, que el té.

Els resultats pel que fa a aquestes dues coalicions han estat (ara és fàcil fer anàlisi) comprensibles:
  • ERC hagués perdut vots de no ser per RCat. En conjunt ha guanyat 43 vots, molts menys dels què RCaT, sobretot en Joan García i la seva gent, han aportat a la coalició, que probablement hagin estat de l'ordre del centenar. És possible doncs que ERC hagi perdut una cinquantena dels vots aconseguits al 2007.
  • ICV ha aportat vots a ISP probablement una cinquantena de vots (que haguessin hagut de ser naturalment més), però en conjunt la coalició n'ha perdut 26. Això significa que ISP possiblement, descomptant l'efecte coalició, hagi perdut entre 70 i 100 vots, i en conjunt han perdut un regidor, fet que el posaria, descomptant l'efecte ICV, com el gran perdedor de les eleccions.
  • Curiós destacar que tant ISP com ERC s'han quedat exactament a 16 vots totes dues per poder optar al darrer regidor anotat, que se l'ha endut CiU amb 128 vots.
  • GISP ha guanyat 118 vots més, que en termes relatius el posen en l'opció que més ha pujat en aquesta contesa electoral. Ara bé, s'han de repartir amb els aportats pel propi Bosque, de manera que, sense treure ni un gram del mèrit d'en Joan Bosch en la seva estratègia electoral, molt ben pensada, l'increment real del GISP descomptant l'efecte Bosque ha estat possiblement d'uns 60-70 votants més.
El conjunt dels grups que s'han presentat en coalició han obtingut en total 963 vots, 26 més dels obtinguts a les passades eleccions, i en total un 56,2%, quan al 2007 havíen obtingut un 58,4% del total.

Què hagués passat si en Joan García, ICV i en José Luis Bosque s'haguessin presentat en llistes separades de les coalicions? No ho sabrem mai, però les deduccions de les anàlisis anteriors, que fan en total 200-220 vots entre els tres, no són gens agosserades, tot destacant que probablement en Joan García també hagués sortit regidor pel seu compte.

(Per cert, vaig vaticinar què, segons els meus càlculs, cada regidor costaria 130 vots. Bona nota en van prendre els diferents grups polítics. La realitat ha confirmat que cada regidor ha costat 128 vots).

Pel que fa al segon grup d'agrupacions, les que s'han presentat sense coalició i què a més ostenten sigles de marca, han estat els sempiterns CiU, PSC i PP.

Tot apuntava a què CiU havía de pujar, circumstància a la què no és alié l'ambient general favorable a CiU a tot el país. Però, apart d'altres qüestions, en les què no vull entrar ara, havia de pujar pel sol fet de què els resultats de 2007 van estar infravalorats en trobar-se ERC en la cresta de l'onada, just al contrari que en els moments actuals.

La personalitat, el carisma d'en Llesuy, ha polaritzat l'opinió pública tant en aquests quatre anys com ara en eleccions: l'ha fet guanyar vots que a més han valorat l'acció de govern, i sens dubte l'ha fet perdre potser algun vot, que s'ha fixat només en les qüestions formals (d'altra banda inconseqüents al costat de l'enorme obra de govern feta en aquests quatre anys).
L'extraordinari increment de vots de CiU, un 41% més de vots, passant dels 500, tot descomptant l'efecte CiU arreu del país (aprofitat amb la presència de l'Oriol Pujol a Can Vila donant suport a la llista) porta a concloure que en Llesuy i la seva gent han guanyat vots per ells mateixos, com mínim la meitat dels què s'ha pujat.

Pel que fa al PSC, la travesa pel desert començada ja fa 6 anys, juntament amb l'efecte induït per les circumstàncies generals contràries a aquestes sigles, no han pogut ser compensats per en Miquel Pérez, a qui sens dubte però l'ha ajudat (com també a CiU) els 150 nous votants que han participat d'aquestes eleccions.
PSC ha perdut una tercera part dels vots aconseguits al 2007, i els 133 que ha obtingut, sens dubte estan per sota d'alló que hauria de ser en un retrat sociològic del nostre municipi. De l'acció d'en Miquel a la regidoria (i qui sap si al Govern) en dependrà la recuperació de l'espai propi del PSC en el futur.

La pèrdua de la regidoria d'en Pere Curto semblava més que evident, doncs l'efecte espanyol no arriba al Montseny. Apart d'altres coses, les sigles només podien que mantenir l'electorat fidel, com així ha sigut, però insuficient per als 128 vots que s'han necessitat per un lloc de regidor.

El conjunt dels grups amb sigles que han concorregut sense coalicions a aquestes eleccions han tret en conjunt un 43,8% dels vots totals, amb 83 vots més que al 2007, arribant a 750. Un 68% d'aquests vots han estat per a CiU.

Queda per comentar la molt baixa participació, fet singular del nostre poble perquè no es pot abocar sobre les consciències dels grups doncs han fet tots plegats bona campanya, variades i suficients per a què els ciutadans conscienciats en trobessin la seva opció.
Espero només que aquests 4 de cada 10 ciutadans que han preferit callar, ho continuin fent quan quelcom del què es faci en els propers quatre anys no els agradi.

En definitiva, per tenir majoria s'han d'aplegar 6 regidors. CiU en té 4. Li falten 2 que només els tenen "els Joans" i en concret els J.B.

Ara per ara es fa impensable recollir els regidors de ISP i del PSC aplegant-los amb CiU. L'opció d'aliança només amb en Miquel no aconsegueix la majoria necessària.
També sembla impensable que ERC i GISP s'unissin amb ISP i/o PSC per formar govern pel seu compte. El GISP no va d'aquest pal.

En Joan Bosch en nom de la seva formació, ha reiterat honestament que havia de ser Alcalde la llista més votada, i per tant no s'ha d'oposar a què CiU miri de formar Govern. La simple abstenció del GISP en l'investidura permetria doncs donar l'Alcaldia a en Llesuy.

Ara bé, el nostre municipi s'enfronta a una legislatura d'allò més complicada, en la què els esforços de tots plegats per tirar endavant el nostre poble hauran de passar per sobre dels protagonismes (inclosos els d'en Llesuy). És evident que un CiU reforçat no només permet ampliar l'acció de govern desenvolupada, ja de ben começar la legislatura, sinò que resulta definitiva per negociar tant com s'ha de negociar (diners, bàsicament) amb la Generalitat i amb la Diputació, reforçades en aquestes eleccions.

No demanaré un govern de concentració, que em semblaria un altre guirigai, i per tant la deducció és clara: penso que persones com en Joan García i en Joan Bosch, i la seva respectiva gent, de gran valúa, ara que hi són, poden aportar una dimensió extraordinària al treball i progrés del nostre poble. El "Joan" que falta, en Bruguera, aportaria la seva experiència de govern i moltes altres coses, entre d'altres l'herència d'una forma de veure el poble, que no és poc.
Tinc doncs el cor personalment dividit, i posats a no poder ser tots dos a l'hora, i creient que en Joan Bruguera i en Josep Maria Llesuy no poden treballar a la mateixa cuina, només em queda una opció raonable, i desitjable. Probablement la millor opció per al progrés del nostre poble, i què, vist el vist, predicaré només amb la boca petita, no sigui que ficant-m'hi ho espatlli...

21/5/11

Jornada de "Reflexions"


Avui fa 4 anys que Reflexions de Sant Pere de Vilamajor va nèixer. Va nèixer per explicar-vos el molt que estimo al meu poble.

Deia en la inauguració:

És un petit poble del Montseny. 
Podria no existir, però és el meu poble. 
Bé, no és que sigui meu, 
sinó pròpiament a l'inrevés: jo soc d'aquest poble.
Ets d'un lloc quan te'n sents.
Ara, que Sant Pere de Vilamajor es mou, 
en una nova empenta de la seva llarga història, 
no puc estar-me’n de pensar-hi en veu alta.
Sigueu benvinguts !

El primer post va ser aquest: Un poble de 10.000 habitants.

L'han seguit més de 400 entrades, que juntament amb les 230 de Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor en fan una entrada cada dos dies. En fulls, més de 500 pàgines de crònica del nostre poble.

Per a vosaltres, vaig fer de Vilamajor en Xarxa el primer portal de blocs ciutadans per a un poble de Catalunya. Ni més ni menys que 40 blocs actius i una vintena més que han passat a millor vida.
Seguint l'estela dels entranyables Pedro (set anys ja a la xarxa, emigrant forçat), Israel (l'incansable Mohicà, per això tant apreciat), i la Martina (un bocí d'olor a lavanda fresca cada dia), només puc sentir-me cofoi per haver estat aquests quatre anys amb vosaltres a la xarxa virtual de Vilamajor.

Déu n'hi dó!

No sé si he fet més amics, però els enemics que he pogut fer, que es perdonin ells mateixos, que el foc serveix per a moltes coses, però la pólvora per una de sola.

Demà ens anirem a dormir amb els resultats de les eleccions en aquest racó del Montseny. Felicito a tots plegats de la festa de la democràcia en què -si voleu- heu participat.
Seny als què han guanyat, i a  ningú se li escapa el Govern que m'agradaria.

Per celebrar el cumpleanys, us diré una petita endivinalla: sabeu el perquè  del meu nom a la xarxa?:
PerSPectiVa juga amb la paraula base "Perspectiva", que cal quan es parla de qualsevol tema, però amb el joc de les majúscules (que més d'un ha entès) fan "Per SPV" (Per Sant Pere de Vilamajor).
Quatre anys sent fidel a aquest sobrenom, sent fidel a les 63.000 connexions i 35.500 visitants (sumant-los cada dia) que heu vingut a veure'm.

Pretenciós? Als 10 anys em passejava amb la meva BH pel poble, BH amb la què anava molt sovint fins Sant Elíes i a comprar al VéGé, primer dels Bruguera i després d'aixecar-se l'edifici, d'els Romero-Bruguera, on anys més trad la Cristina, adolescent desganada, passava els articles pel codi de barres. I els dimarts, peix d'Arenys a la Plaça del Montseny, per la gràcia d'en Bautista, on el Felip (per Can Felip) i la seva velluda Mercè, venien arengades, Xibeca i sidral, i una decrèpita DKV ens duia als estius (llargs i entranyables etius de tres mesos) cinema al mur de La Força -Sofia Loren i en Tarzán-. En Baró se'n feia un tip de fer finestres per als xalets, i en Badell, cases on posar-hi les finestres, mentre en Bosch aspirava a l'estrella Michelin mentre en Titó jeia en un cotxet, l'Higini (pare) feia maravelles amb el ferro roent mentre la seva esposa venia, ara espardenyes, ara carn, abans de què l'Higini obrís els ulls a Sant Pere. I el ferrer, de qui lamento no recordar el nom (en Gini m'ho recorda: en Joan Sauquè), em feia grans les pupil.les ferrant cavalls, ara on hi ha la Botiga Picart. En Pitu al carrer França de Sant Antoni savi en el seu ofici d'arreglar la meva bici, i més tard en Jordi, el Mecànic de Vilamajor (estimat) m'ensenyava els secrets de la mecànica motociclística mentre el seu fill Pere n'aprenia, que em permetia anar amb la meva Cota per la llera de la riera des del pont de La Força fins més amunt de Can Canal, on hi havia -hi ha- un basal on ens banyavem. Llavors, amb els amics adolescents, varem descubrir entre altres coses el túnel que des de La Rectoria, s'enfilava -s'enfila- terres endins. Rectoria on anavem a pispar espelmes per a la dessolació de Mossén Joaquim, que no deixava entrar a missa a les xicotes si duien les típiques bermudes d'estiuejant. Mossèn Joaquim que conduïa un 600 i què va deixar aquesta vida mentre, plàcidament, venia de Barcelona amb el tren de rodalies. Furtius, que entravem a la masia de Can Derrocada, després de què ls monges la deixaren, trobant tressors que no us puc ni explicar, i, fent un pilar de tres sense folra, entravem per la finestra de Can Clavell, i a una cabana al costat de Can Bacallà d'on encara conservo una cartera d'un antic milicià republicà de la Guerra Civil que hi va estar refugiat. La meva mare em reservava hora a la perruqueria que encara existeix al costat de Can Noguera, llavors fonda, com Can Pau Nadal. I anavem a buscar la llet a Can Canal (Pujol) munyida de les vaques allí mateix (quina nata...!). Llavors, els de Can Derrocada erem "els estiuejants", estiuejants de tres messos l'any i nou mesos d'enyorança de cap de setmana, amb el 1500 cap a Sant Pere. Enyorança per les xicotes, per la cota que ara encara és l'emblema d'en Per SPectiVa. Enyorança per la "centraleta telefónica" a qui havies de demanar connexió per trucar, quina operària ho sabia tot de tots, amb el seu auricular, a can Bruguera-Romero, i a casa teníem el teléfon 145 de tot el poble (La Rectoria el 4 i a l'Ajuntament el 9), i encara conservem, inalterable, el 8450022 d'on ara visc. 22, com el vestidor 03 a les casetes de la zona esportiva de Can Derrocada (que anaven per ordre cronològic) llogada amb la compra d'una parcel.la venuda per l'estimat Ventura per compte de l'Icart i furtada amb els artil.lugis d'una cessió maleïda. Xicota veïna -la del 22- amb la que em vaig casar a l'esglèsia de La Força fa 26 anys, xicota quin germà jaç enterrat al cementiri de Quatre Camins, doncs en venir de Toledo -Infanteria-, va perdre la vida en un plataner de Sant Antoni amb le seu 850 (Seat) del què encara guardo un "tapacubos". Plataner que el meu sogre va fer tallar i què podeu comptar perquè hi falta. Cabana, al bosc dels pares, on el meu germà aconseguí portar l'Amèlia Martí per no res. Camp de futbol a l'entrada del poble, on en Joanola feia exhibicions eqüestres i on es va fer una memorable Gymkana de cotxes...
Llavors, només vivien tot l'any unes 600 persones a Sant Pere de Vilamajor menys de 200 al barri vell)... I 1.500 estiuejants.

Potser la majoria de vosaltres no sabeu el què estic rememorant, però, què més us puc dir, si l'estimo aquest poble. Podeu entendre perquè l'estimo aquest poble? Des del present i amb la vista posada en el seu incert futur.
En aquests quatre darrers anys ens han abandonat molts veïns, a l'altre barri. Especial record per en Rovira (entranyable, del què encara conservo la "Derbi paleta" que li vaig restaurar i què no li vaig poder tornar perquè va marxar abans). Perdre arrels et fa perdre un tros de cor.

Acabo amb els "Cantares" d'Antonio Machado, extraordinàriament musicats per en Joan Manuel:

Nunca perseguí la gloria
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitmente y quebrarse.

Gràcies a tots per soportar-me quatre anys, per dedicar 1.470 hores del vostre temps a llegir aquestes pàgines, a les què heu entrat 63.000 vegades. Si de quelcom ha servit: al vostre servei... 

Continuaré reflexionant en veu alta.

Per SPectiVa

20/5/11

Campanes electorals: des del campanar


Estic molt satisfet d'haver contribuit des d'aquest espai a què ciutadans d'aquest poble hagueu pogut expressar les vostres opinions sobre el procés electoral que està culminant. És com tenir un campanar perquè les campanes que vulguin es facin sonar. 

Ara en vull fer un balanç.

Més de 140 intervencions en un parell de setmanes, probablement de la mà d'un centenar de persones diferents, no és una mostra, però és el què hi ha hagut. Tots els comentaris posats en fulls ocupen 48 pàgines.

La meva impressió general és molt bona; he fet una anàlisi de tots aquests comentaris i en un 80% responen a gent que expressa la seva opinió, o crítica, amb argument, i amb un tó divulgatiu i sense ofensa. És el què pretenia, i per tant l'objectiu de ser-vos útils ha estat aconseguit a satisfacció.

Un 10% dels comentaris han anat sobre temes accessoris, de caire lingüístic, de si el nucli o el barri vell, i fins i tot paraules d'el.logi a la meva humil tasca.

Ara be, en menys d'un 10% s'han destapat mals instints, les desqualificacions i fins i tot mentides, per desacreditar i menystenir a persones concretes, en la major part relacionades amb el GISP.

He rebut correus, i diverses trucades, que fins i tot m'exigíen d'esborrar alguns comentaris. No ho fet. No he esborrat cap ni un dels comentaris perquè tot i què el tó barruer d'algunes intervencions no respon al què jo considero que ha de ser un espai com Reflexions, no considero que en cap cas s'hagin transgredit els límits de la llibertat d'expressió. Expressió, llibertat, que cadascú utilitza a mida del seu nivell intel.lectual i educatiu.

Vull però demanar disculpes a tots aquells que s'han pogut sentir, no ja molestos -que forma part del joc-, sinò sincerament ofessos en el seu honor, perquè determinades persones utilitzessin el meu -vostre- espai per acometre les injúries. No em correspon fer de Jutge, ni d'àrbrit, i de la mateixa manera que ells han utilitzat aquest espai, tothom qui vulgui replicar, o respondre ofenses, pot utilitzar-lo; jo crec que ha d'utilitzar-lo, perquè, com ha fet algún dels ofesos, sigui la seva, i no la de l'ofensor, la última paraula que quedi escrita (com no me n'he estat, de la meva part, quan les afrentes es dirigien a aquest simple cronista).

Haig de dir-vos que ens han "escoltat" unes 158 persones diferents (ordinadors diferents) en aquests darrers quinze dies, i que hi heu connectat més de 7.000 vegades, amb un màxim de 721 vegades en un sol dia. Això em dóna peu ha pensar que he estat útil.

A les més de 70 persones que han descobert "Reflexions" en aquests dies, els convido a llegir algun més dels 418 articles que hi he escrit en els darrers anys, i també, a tots, a passejar-vos per "Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor", de la qual em sento especialment orgullós.

Des d'aquest campanar, gràcies a tots!

Però la campanya no s'ha acabat, ni s'acabarà diumenge. No hi ha dubte de què un dels escenaris més probables sigui 4-2-2-2-1. I cal especular amb les combinacions.

Ara per ara, tal com estan les coses, només em sembla plantejable un govern de minoria, amb l'abstenció d'un dels grups en la investidura. A mi m'agradaria el govern natural 4+2, però els dos caps tenen el morro dur i potser no s'hi avinguin. Per l'altra banda dels Joans, l'un diria que si, però l'altre ha de dir que no, i l'entesa no serà, en aquests moments, possible. L'altre 2 (del què un dels regidos em balla) impensable.

Qualsevol altre combinació per fer govern és inassolible.

L'assumpte és clar, en Llesuy hi posa el got i el gel, i un o altre, el JB.

Campanes electorals: toquen a missa...

S'acosta l'hora de la veritat, i tot plegat em sembla molt igual a "Eurovisón", on tothom vota els seus veïns, desl qué els sóna familiar la música.

Aquest el nostre estimat poble s'enfronta, com els Gals, d'Astèrix, a uns quatre anys fonamentals, on només hi ha dues vies:
- Travessia del desert.
- Progrès malgrat tot.

D'allò que he sentit hi ha tres propostes:
  1. Anem fent amb un "canvi d'estil" que per ell mateix farà que el poble sigui l'hòstia.
  2. Prometem per no no fer res, és que no es pot... però la gent s'ho creu.
  3. Anem endavant, ja hem pujat uns graons.
Podem donar la confiànça a qui millor ens sembli, que per això se'ns dóna un vot per utilitzar.

Els 40% no anirà a votar, dels quals la meitat després es queixarà quan no li agradi el què hagi sortit. tant se val, aquests no compten doncs ells no han volgut comptar.

La resta s'ha d'inclinar per una de les tres alternatives que plantejo. No cal que digui que les dues primeres pensen viure de les rendes de la tercera opció, i -què voleu que us digui- la gent que vol viure de renda em cau malament.

Vist el què hem vist, els què portem uns quants anys al poble hem de ser pragmàtics, tenim quatre opcions:


 Vist com ho veig, el tema és clar:

- El vale però, això és tot?
- Estic d'acord, però, on ens porta?
- Això millora...
- La segona unitat a mitat de preu?

En la fira de les eleccions ben mirat hom vota a cegues a favor, i a cegues en contra. Obrim les finestres i que entri la llum!! 

19/5/11

Campanes electorals: de poble

Coses de la democràcia, per governar la cosa pública, que a Sant Pere es tradueix en administrar un pressupost de 6 milions d'Euros, hom s'ha de sotmetre a la volntat del poble, poble que vol dir gent, gent que vol dir persones, persones que vol dir veïns.

No sé si serà "l'eròtica del poder" però em moc cada dia amb empresaris i directius que getionen moltes vegades més el pressupost del nostre municipi, i no els veig tant emmoïnats. Ells si que s'enfronten a veritables problemes cada dia, mirant de pagar les nòmines i als bancs, a vegades traient de la seva butxaca. Ells si que es mereixen, juntament amb centenars de mil.lers empresaris de PIME, la nostra atenció.

Aixó de la cosa pública contamina, contamina perquè en definitiva és l'únic espai on la gent, el poble, rep coses que es pensa que són de franc. I hom acaba barallant-se per una biblioteca, per un local social o per un pas de vianants: de franc, "que me den".

I hi ha qui prometent pensa que el poble els donarà el lideratge que d'altre manera no aconseguirien.

Diumenge el poble té la paraula arreu d'Espanya. El poble és sobirà, però sovint incomprensible: cóm es pot votar a corruptes llevantins o balears i quedar-se tant panxo? Coses de la democràcia, coses de la sociologia, quan un nouvingut empadronat que no parla la nostra llengua té un vot que val tant com el d'hereus de nissagues que jacen als cementiris.

Més aprop, al nostre poble, 3.000 ciutadans decidiran diumenge qui ha d'administrar els 6 milions d'euros de la cosa comú, i a ser possible que ens costi menys, que em donin més pel mateix.

Per qüestions administratives us dic que no votaré a Sant Pere de Vilamajor, i per això ningú pot subhastar-se el meu humil vot. Aquest poble té un problema (per dir-ne només un) que consisteix en què no sap construïr-se sense alhora destruïr-se. Massa faccions socials que aspiren a ocupar el poder de decisió. Decisió sobre què?
  • Ningú ha parlat de com solucionar la greu situació d'un comerç que ocupa el penúltim lloc de tot Catalunya.
  • Ningú ha parlat de què som el 8è municipi de Catalunya en proporció d'insostenibles cases unifamiliars construïdes.
  • Ningú ha parlat de què sóm el 5è municipi de Catalunya amb el nucli principal més petit, amb tot el què aixó significa.
  • Ningú ha parlat de què només tenim 300 i escaig joves d'entre 20 i 29 anys.
  • Ningú ha parlat de què tenim cada família 20 metres de vorera i que paguem com si en tingessim 1 metre.
  • Ningú ha parlat dels 350.000 euros que ens costen les escoles, a nosaltres que no tenim fills en edat escolar.
  • Ningú ha parlat dels reiterats incompliments de la normativa urbanística que malmeten l'estètica del nostre poble.
  • Ningú ha parlat de cóm aprofitar el Parc del Montseny en benifici del progrès del nostre municipi.
  • Ningú ha parlat del tema tabú de mancomunar o com menys acordar moltes coses amb Sant Antoni. Cap (perdò, tots menys un) ha parlat amb els candidats de Sant Antoni de cara a aquestes eleccions.
  • Ningú ha parlat de què cal pujar els impostos i les taxes, ja que volem viure com els de Matadepera, en casetes unifamiliars de 800 m2 de parcel.la, enveja dels urbans que paguen molt menys per un piset de 110 m2.
  • Ningú ha parlat de com aconseguirà influència en els centres de decisió dels què veritablement depenem, que no són altres que la Diputació i la Generalitat.
  • Ningú ha parlat de Txernòbil.
  • ....
En comptes d'això, només sento de fer camps de gespa artificial, de fer consultes populars per a qualsevol cosa, de fer auditories al què ja no hi sigui, ... Ens hem begut l'enteniment.

Cada govern no només ha de netejar els carrers, sinò que ha d'aportar un pas de progrés al nostre poble, i tot el progrés que veig en els nostres candidats, llevat de comptades excepcions, és l'immediatesa, el "fast food" que són dos dies.

Si hem vingut a viure a aquest poble, ha estat esperant que fos la millor elecció, i vist el vist, depén de qui guanyi les eleccions, ens haurem equivocat.

Hi ha hagut dos menes de governs, els què han governat per les seves parròquies i els què ho han fet malgrat les seves parròquies. Lamentablement, la gran majoria dels votants no coneixen Sant Pere de Vilamajor més enllà dels darrers 10 anys. I són els que més criden, no en va són els més. En tenen dret.

Amb tot plegat, tindrem un polisportiu, però continuarem sent quiero-y-no-puedo, perdent pistonades de progrés en els ordres veritablement importants.

Jo vull un poble diferent i per això, jo que no puc votar, tinc molt clar a qui votaria. I com després de les eleccions caldrà pactar entre els què els ha tocat la loteria, cal exigir-lis sacrificis: el poble s'ho mereix. Aqui veurem qui de debó s'estima el poble, o ens ha enganyat, i només continua estimant-se a si mateix; qui vol servir al seu poble, o vol servir-se'n.

17/5/11

Tècniques subliminals: en Bosque es converteix en Bosc

Al web de GISP, el redactor està sens dubte fet un lío fent dels arbres un bosc, que ha catalanitzat el cognom d'en José Luís Bosque: ara el seu cognom ha passat a ser "Bosc", clarament més proper al del líder de l'agrupació i més en sintonia amb el seu eslògan "Tots a una".


No deixa de ser una anècdota curiosa.

Interessant també que en la mateixa ressenya, l'Isaac i en Bosque (Bosc) van sense qualificar, i quan arriba a en Joan Bosch, l'anomena "el candidat GISP". Això es repeteix en la ressenya prèvia, en aquest cas davant d'en Jarque, Algar i en Pérez.
I els altres; són candidats de "por libre"? No, són técniques subliminals d'alta tecnologia.


Nota: a hores d'ara ja ho deuen haver canviat, però el testimoni gràfic en deixa simpàtica constància... O és tot intencionat?