Darreres entrades:

30/3/08

Fal.làcies en relació amb el pla d'usos Vilaguixà-Can Derrocada

IL.LEGALITAT?

MOLÈSTIES?

INCOHERÈNCIA?

INCAPACITAT EMPRESARIAL?

MANCA DE GARANTIES?

ALTERNATIVES?


Pròximament...

Crònica de l'Assemblea de Can Derrocada

El passat dissabte, l'Assemblea de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada va reunir-se a l'objecte de valorar els resultats dels treballs duts a terme per la Comissió creada per a avaluar la proposta de Pla d'Usos presentada per Vilaguixà en relació amb la zona esportiva de Can Derrocada.

La Comissió, des de la seva formació, ha estat intervinguda fortament per la pròpia Junta de l'Associació, totalment contrària a qualsevol continuitat de Vilaguixà a l'immoble.
Tant és així que la Junta, al complert, s'havia apuntat en ple en aquesta Comissió -fet inusual en un òrgan d'aquesta mena- amb l'únic propòsit de neutralitzar la resta dels veïns que hi formaven part. Els treballs de la Comissió van esdevenir a partir d'aquest moment una carrera d'obstacles.

Els membres de la Junta, que presidien l'Assemblea, es van negar a presentar als veïns el pla d'usos, presentació que va haver de fer la resta de la Comissió.

Seguidament, aquesta part majoritària de la Comissió (5 dels seus 8 membres) va presentar els seus arguments a favor d'acceptar, amb algunes reformes, el pla presentat per Vilaguixà, exposició que va ser apaludida per la majoria dels presents. Al contrari, la presentació dels arguments de la part minoritària de la Comissió -únicament formada per la Junta-, va limitar-se a una sèrie d'arguments buits de contingut per intentar justificar, no ja la inviabilitat del pla d'usos, sinò pròpiament la desaparició de la zona esportiva de Can Derrocada. Aquesta exposició va ser repetidament interrompuda per bona part dels presents, veient la inconsistència dels arguments i la poca solidessa dels plantejaments.


Acabades les presentacions, van seguir una sèrie de retrets a l'actuació de la Junta en el si de la Comissió (manipulació d'actes, negativa a encarregar un dictamen sobre les possibilitats legals de l'immoble, reunions sense quorum amb pressa de decisions i aixecament d'actes que es van fer passar per bones, petició pública de suport al rebutg a l'acceptació del pla d'usos una setmana abans de l'Assemblea, pressions fetes a l'Ajuntament en contra del projecte, i altres actuacions impròpies), que van deixar estorats els presents.

Abocada al descrèdit, la Junta va negar-se a sotmetre a votació un posicionament de l'Assemblea en relació amb el pla d'usos i poder continuar amb la negociació del mateix, exigida insistentment pels assistents, posant en evidència aquesta negativa un talant allunyat de les mínimes formes democràtiques.
L'Assemblea convertida ja en una tangana brasileira, no va deixar a la Junta més remei que sotmetre a votació aquest posicionament.


Tots els veïns que, sense ser associats, estaven presents per invitació a l'Assemblea, van ser testimonis d'aquest lamentable espectacle.

Per una majoria aclaparadora, els presents vàren aceptar les tesis de la Comissió, favorable a proseguir amb la negociació del projecte, en base a les propostes de reforma contemplades.

Però per sorpressa dels assistents, els membres de la Junta van aportar en el moment de la votació representacions de vot per part d'absents, la major part concedides de bona fe probablement ignorant el propòsit amb que estaven sent utilitzades i, utilitzant tots els instruments reglamentaris (els membres de la Junta són els únics associats que s'assignen dos vots al.legant copropietat de les finques, per exemple) per tal d'aconseguir la neutralització de vots favorables, la junta va aconseguir finalment guanyar la votació per un sol vot de diferència.

A partir d'aquest punt, malgrat la manca de legitimitat, la junta de l'Associació té legalment el recolçament de l'Associació per dur a terme totes les gestions oportunes d'oposició frontal a què l'Ajuntament accepti el projecte de Vilaguixà, que permet recuperar l'ús socio-esportiu de la finca.
Segons les tesis dels membres de la Junta cal "resoldre aquest enutjós tema de forma definitiva i permanent".

A la vista dels esdeveniments, una série d'associats vàren donar-se en aquell mateix moment de baixa de l'Associació i molts d'altres varen manifestar obertament la seva disposició a fer-ho de forma immediata.

Tot i el trionf de la Junta, aquesta victòria esdevé amarga, doncs ha quedat clar que deixen de representar els veïns de Can Derrocada.

L'Associació de Propietaris de Can Derrocada ha quedat malauradament en una situació francament precària, allunyada dels veïns, els quals ja en una reunió multitudinària convocada a l'agost havien manifestat la seva adhessió inicial al projecte de Vilaguixà.
A hores d'ara l'Associació només compta amb el recolzament d'una desena de famílies del veïnat, i per tant abocada a la marginalitat.

Resulta lamentable que la posició reaccionària dels membres de la Junta i els seus seguidors, utilitzant formes imitades del totalitarisme, hagin relegat aquesta Associació a servir d'instrument per defensar únicament interessos particulars, i per tant ferida de mort abocant-la a la desaparició per manca de representativitat.

No obstant això, aquesta Assemblea ha servit per donar naixement a una nova Associació, que ben aviat serà presentada en públic, destinada a recuperar la credibilitat dels veïns i la seva màxima representació democràtica, proporcionant suport a l'Ajuntament per a què el projecte de Vilaguixà sigui una realitat, recuperant així el teixit social de Can Derrocada.

15/3/08

Nou mesos... ja tenim aqui el nadó!

Fa nou mesos, el nostre Poble va concebre un nou nadó... Es diria Futur.

Té uns pares naturals, en Josep Maria, l'Higini, la Navidad, la Lola, en José Luis i en Pere. I uns pares adoptius; tota la resta de veïns de Sant Pere de Vilamajor, si així ho voleu.

No ha vingut amb un pà sota el braç, ni en temps fàcils, però és llest, se'n sortirà.

Ja el tenim aqui. Trempat, en Futur comença a fer-se veure. Aviat el tindrem corrent per tots els carrers i contrades del nostre poble, deixant la seva estela, que fa honor al seu nom.
Ensopegarà però s'aixecarà, que d'eixerit i treballador en va servit.


Que creixi sà i ens doni felicitat!

14/3/08

Quantes vides més calen? (De "Les Pungoles Opina i Viu")

Veure també BV-5108: seguretat vs. repressió.

Ja era hora que Sant Antoni fes Vilamajor!

Evolució del jovent a Vilamajor

De 2000 a 2007, el nombre de joves empadronats a Sant Pere de Vilamajor ha disminuït d'un 13%, mentre que la població total ha augmentat d'un 46%. Els joves entre 20 i 29 anys representaven al 2000 el 17% de la població total (432 joves). Al 2007 tot just passen del 10% (377 joves):


En canvi, a Sant Antoni de Vilamajor, el jovent entre 20 i 29 anys ha augmentat en aquests anys del 34%, sent ara 651 persones, un 13% de la població total:


Evolució del Jovent de 20 a 29 anys. Vilamajor 2000-2007

11/3/08

Seguretat viària: qualitat vs. repressió

Al mes de desembre em feia resó de la necessitat de reformar urgentment l'obsoleta carretera BV-5108.

Els meus comentaris van aixecar polseguera, que no van arribar als ulls doncs era d'amics.

Finalment la Diputació, assenyada, comença a entendre que la seguretat viària només ho és quan es tenen carreteres en condicions acceptables.

Cal confiar que la qualitat viària substitueixi a la repressió. També hauria de ser un delicte tenir carreteres dels anys seixanta per al trànsit del 2008.

9/3/08

Els resultats de les eleccions a Sant Pere de Vilamajor

Tots els resultats

Moviments del vot entre candidatures
Sembla clar que, de forma notablement accentuada en el cas de Sant Pere, el vot d'Esquerra Republicana s'ha traspassat al PSC-PSOE, en més de la meitat respecte 2004.

Malgrat que el cens electoral ha augmentat de 382 persones (un 15%), només han anat a votar respecte les eleccions del 2004, 84 persones més (un 4%).

4/3/08

Increment de l'atur: una dada per a la reflexió

Segons les dades de l'INEM, l'atur a Espanya ha arribat al màxim històric des de juny de 1998, situant-se en 2.315.000 persones, un 11,6% més que el mateix mes de l'any anterior.

A Catalunya aquesta xifra ha arribat a 291.000 persones, que significa un augment del 13% respecte dotze mesos abans.

Per a la reflexió, cal fer constar que els aturats estrangers han crescut en un any a Espanya de 90.000 persones, que significa un 53,6% en un any (sí, no és un error; a Mùrcia l'increment ha estat del 116%: més que duplicat). Actualment són 258.000 els estrangers en situació d'atur.

A Catalunya, l'increment interanual d'estrangers en atur ha estat del 43,9% (14.900 persones d'increment) i ara arriben a uns 49.000. El 45% dels nous aturats en els darrers dotze mesos són estrangers.

Els aturats estrangers representen ja a Espanya l'11,1% del total de persones en atur, mentre que un any abans només arribaven al 8,1%.

Pel que fa a Catalunya, els aturats estrangers arriben a 1/6 del total d'aturats (16,8%), pujant 3,2 punts en relació amb l'any passat.

A Espanya, els afiliats estrangers a la Seguretat Social representen el 10,5% dels afiliats totals (11,3% sense comptar els autònoms). De la seva banda, els aturats estrangers representen l'11,2% del total dels aturats. A Espanya l'atur està repartit per igual entre nacionals i estrangers.

A Catalunya, els afiliats estrangers a la Seguretat Social representen el 8,3% dels afiliats totals. (8,6% sense comptar els autònoms). En canvi, els aturats estrangers representen el 16,8% del total dels aturats. A Catalunya l'atur entre els estrangers és el doble que entre els nacionals.

En resum, per no marejar més amb les dades:

- Aturats nacionals respecte afiliats nacionals totals: Espanya 12,0%. Catalunya 7,8%.
- Aturats estrangers respecte afiliats estrangers totals: Espanya 12,9%. Catalunya 17,3%.

A Catalunya 1 de cada 5 estrangers amb permís de treball està a l'atur, estant en aquesta situació 1 de cada 10 nacionals.
Fent una segregació a efectes comparatius, cada 4 estrangers que treballen haurien de mantenir 1 estranger en atur, mentre cada 9 treballadors nacionals haurien de mantenir només 1 compatriota aturat.

La tesi, sostinguda pels dos sectors que més s'han enriquit a costa de la immigració (construcció i hostaleria) de què la immigració estrangera era indispensable, es comença a desinflar com una bombolla.
Ara, a més de mantenir residents estrangers il.legals, haurem de mantenir els treballadors estrangers legals.
Fins quan aguantarà l'altra tesi de què els estrangers són indispensables per mantenir-nos les pensions a tots plegats? Que més se'ns està amagant?

No deuen ser aquestes afirmacions políticament correctes, però en termes quantitatius no deixen de ser la realitat. Realment preocupant...

(Si ho voleu, podeu deixar aqui els vostres comentaris)

P.D.: Després de posar el present article, El Periódico de Catalunya ha publicat un article que analitza, amb major detall aquestes mateixes dades. Precisament, al redactors de l'article alló que més els preocupa és que els treballadors estrangers no puguin quedar coberts en la seva totalitat per les prestacions de desocupació, doncs porten menys temps cotitzant.
Que no es preocupi, que ja els hi donarem rendes de subsistència i altres ajuts, que amb la pujada del salari mínim interprofessional significaran potser més ingressos que el sou que cobraven en treballar.