Torneig de Justes: el Rei ha de recuperar l'enroc

Quan la batalla estava servida, el Rei ha rebut la visita d'un Noble que li ha demanat retirar-se, aquest vespre, del combat.

Impossible! El Rei i els seus quatre cavallers no abandonen el camp de batalla. Morir lluitant és l'honor del guerrer!

Però -li ha dit el Noble- dos no es barallen si un no vol. Vejam... Les posicions de l'Alfil i del Cavall, plantades les tendes des de fa setmanes al camp de batalla, no cediran: esperen ansiosos el combat, tenen sed de sang reial. 

Però la Torre... Només defensa les seves pròpies conviccions i en realitat no és tant difícil complaure'l, al cap i a la fi és un Noble.

I què passa amb el Peó, canviarà blanques per negres?

Treva.

Cal recomposar les forces i recuperar l'enroc, única possibilitat de deixar l'Alfil i el Cavall fora del Torneig.

Campanes electorals: l'espectacle de la vergonya

Aquest vespre comença la partida. No és d'escacs, és una ruleta russa, i ja se sap, la bala pot estar en qualsevol forat de la recàmara.

Aquest vespre es forma el Ple Municipal per aprovar la licitació de la Sala Polivalent.

Pobre sala! S'ha convertit inesperadament en una bala de 9 mm Parabellum (*) carregada en el revòlver dels inconscients.

Sembla ser que el Govern Municipal quedarà en minoria en aquesta votació, i què per tant la Sala Polivalent deixarà de ser un projecte de present per passar a ser simplement una altre de les runes d'allò que va poder ser el progrés del nostre municipi.

Els motius del perquè tothom i un més votarà en contra -ara- de la Sala Polivalent, són tant peregrins com la responsabilitat de qui l'emet, i no paga la pena comentar-los.

Molt s'ha parlat, també en aquestes pàgines sobre el projecte, del qual insistiré que l'ubicació em sembla molt inapropiada i què també hauria de servir per a la pràctica esportiva en pista coberta, però ara els toca parlar als nostres representants en la darrera instància del tema.

S'al.leguen motius econòmics per rebutjar l'equipament, a aquestes alçades.

El pressupost de la Sala va ser inicialment de 2.385.000 Euros (maig 2009). un any més tard s'aprovà el projecte municipal per 1.250.000 Euros.

Vegem els números que, segons sembla, costarà finalment la Sala:

- Redacció del projecte: 60.000 Euros.

- Obra: (es parla d'uns) 820.000 Euros.

- Cost Total: 880.000 Euros.

I com es financia:

- Generalitat: 779.000 Euros

- Ajuntament: 101.000 Euros, dels quals només queden per pagar 41.000 Euros.

Total, si no s'aprova el projecte, l'Ajuntament haurà llençat directament a l'abocador 60.000 Euros ja pagats, i se n'estalviarà 41.000. A l'hora, es llençaran 779.000 Euros que només poden servir per a la Sala polivalent.

El Ple municipal ja va aprovar en els seus pressupostos la despesa del projecte complert, i a l'hora la subvenció del PUOSC de la Generalitat. Avui, a hores d'ara, al final, potser canviï de decisió.

Qui a la vista de tot plegat constinúi insistint en què paga la pena, en comptes, reformar la fàbrica, s'ha begut l'enteniment.

On va a parar tot plegat? Simplement, no hi ha arguments per entrar en campanya electoral i cal aprofitar qualsevol excussa per derrocar el Rei. Ja no és tant sols l'Alfil o el Cavall qui juguen a aquesta tàctica, ara la Torre trenca l'enroc que protegia el Rei, i fins i tot un Peó s'anima al festí.

Confio -no sé ben bé perquè- que a darrera hora el seny s'impossi en memòria del Prèvere Oril.la, però de no ser així, el principal perdedor serà el nostre poble, segrestat per un grapat de vots.

Però la història ens recorda en Judes, que pensant-se ric amb les trenta monedes a la faixa, va acabar penjant-se d'una corda... quan el mal ja estava fet.

Si la bala enverinada que hom ha carregat al revòlver, s'alinia amb el canò aquest vespre, lluny d'un suicidi involuntari provocaran que més d'un, i de dos, pensi que és mala idea confiar el destí dels propers quatre anys en persones que juguen a la ruleta russa amb els interessos del poble, uns interessos que, per 40.000 Euros, no entendran perquè aquesta generació haurà deixat passar de llarg la Sala Polivent. 

 

No hi penso anar aquest vespre al Ple de l'Ajuntament, per la mateixa raó que no aniria mai a una reunió del Kuklux-Klan.

Si la Sala polivalent, però, es fa realitat aquest vespre, el guanyador no serà en Llesuy, que ningú s'erri, serem tots plegtas. Però si la Sala Polivalent queda postergada a l'infinit, llavors sí que en Llesuy haurà guanyat, guanyat tant com per continuar sent l'Alcalde els propers quatre anys.

Tindrà quelcom a veure la "perla" escrita en un mitjà de comunicació d'una agrupació política ara fa dos anys?, que deia:

(En Llesuy) Sap tocar la fibra sensible però el poble ja sap que no pot confiar en ell, massa promeses incomplertes. Tanmateix no oblidarem mai, que ens hi hem de dirigir com a persona respectable i de vostè. No oblidarem mai que TU, el nostre Alcalde, no ets una persona propera ni del poble.

I qui digui que aquesta meva és la veu del "seu amo", seguirà tenint raó: encara que les coses no es facin com jo voldria, el meu amo, que no és altre que el meu sentit enraoanat de les coses, continua guiant les reflexions que comparteixo amb vosaltres. 

Esperarem a veure aquest vespre, quan encara ens queden dos assalts més al Castell, tant sucossos com aquest.

Annexos:

Extracte de l'Acta del ple Municipal del 22 d'abril de 2010:

- ERC: Tot i que ara s’ha reduït la despesa d’aquesta gran obra, però segueix essent una gran despesa addicional, quan s’acabi l’obra i s’afegeixi els vestidors i l’escenari, quedarà com la que teníem. Val la pena invertir en una nova sala o és millor rehabilitar la que tenim?

- GISP: Nosaltres seguin amb el mateix discurs donaré el vot a favor, esperant que es pugui realitzar d’aquesta forma que és un condicionar a que sigui una sala polivalent però dins de l’àmbit de polivalent estigui la característica de sala poliesportiva... Finalment intervé de nou el Sr. Joan Bosch, dirigint-se al secretari, perquè quedi clar “que el nostre vot és per sala polivalent esportiva”.

- ISP: ... ara com que no és el mateix projecte, no sabem si s’han recollit les coses que varem dir... ara hem passat d’una expectativa de sala polivalent, a una sala que el projecte presentat defineix com a equipament cultural, a la vegada que es defineixen els acabats de l’obra, de manera que no sé si els nanos podran jugar a basquet o futbol sala damunt de les rajoles.

Seguidament es posa a votació aquesta proposta que fou aprovada per Vuit vots a favor (3 de CiU, 2 de GISP,1 de PSC, 1 de PPC i 1 de Sr. JL. Bosque ( no adscrit) i Tres vots en contra (2 d’ERC i 1 de ISP).

Extracte de l'Acta del ple Municipal del 28 de maig de 2009:

- GISP: S’ha dit que aquest local és polivalent, i com que jo crec que el tema esportiu és molt important, em pregunto que si per cobrir el dèficit d’espais tancats per activitats esportives: ¿s’estaria a punt per redefinir el projecte per donar-li a més una utilitat esportiva?, i si aquests espais podrien ser utilitzar-se per ús privat, com fan altres ajuntaments , previ pagament del canon corresponent? 
- ERC: Sant Pere es mereix un local nou, però tardarà molt en fer-se. En canvi, si envers de la carpa s’hagués reparat els cavallets de la fàbrica, ara tindríem un local, a la vegada que es podria parlar de fer un altre cosa, però això no s’ha fet ni s’ha discutit, i ara, en el Ple, no és el moment de fer-ho, ni és el que toca... Amb tot això, no dic que un local nou no sigui necessari, però és que no ens ho podem permetre perquè no el podrem pagar, i conseqüentment amb lo dit hauria de votar en contra d’aquesta proposta... Agrairia que la sala es fes en conseqüència, no només per ball, sinó que tingui altres utilitats , com ha dit el Sr. Joan Bosch, i si s’haguès parlat abans, estaríem tots d’acord, perquè seria un edifici consensuat que donaria resposta a totes les necessitats.
- ISP: La Sra. Dolores López. Pregunta pels vestidors actuals de la pista poliesportiva, dons veu que no s’ha tingut en compta el suggeriment d’incorporar-los al projecte. També comenta que no s’ha tingut en compta la rampa de que es va parlar; que l’alçada de l’escenari, d’un metre, és insuficient per la pràctica de teatre; i en definitiva, que ja que no s’han tingut en compta aquests suggeriments i no s’han incorporat, respecte de la pregunta feta de si es perdria la subvenció del POUM si no es fa aquesta obra, la contesta dient que no tenia perquè perdre’s. Finalment diu que s’abstindrà en la votació.
- Respecte del projecte, el Sr. Bosque es manifesta d’acord amb ell, dons dona confiança al redactor del projecte, que suposa que el tècnic ha fet el que se li va demanar.

Aquest acord fou adoptat per 6 vots a favor (2 de CiU: J.Ma Llesuy i Navidad Nevado; 1 de PSC: José Luís Yelo; 1 de PPC Pere: Curto; 1 de José Luís Bosque i 1 de Joan Bosch) i 2 abstencions (1 d’ERC: Cristina Romero i 1 d’ISP: Dolores López).

Resum històric:

- GISP: Ha de ser també un local d'ús polisportiu.
 - ERC: Val més gastar els diners en rehabilitat La Fàbrica. De fer-se la sala, que no serveixi només per al ball, com ha dit el Sr. Bosch.
- ISP: L'alçada de l'escenari és insuficient per a la pràctica del teatre. No sap si els nanos podran jugar a futbol o a bàsquet damunt de les rajoles.

(*) El nom d'aquesta munició -malauradament coneguda per tothom- prové de la frase històrica d'en Juli Cèsar: "si vis pacem, para bellum" (si vols la pau, prepara la guerra). "Parabellum" seria així sinònim de "preparar la guerra".

Claus per a la reforma del Conveni Picart

A ningú se li escapa que després de les "reformes" encomanades per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, el Conveni Picart ha deixat d'existir. En termes jurídics perquè és d'impossible perfeccionament.

Des de la signatura del conveni ha plogut molt a Sant Pere i qui més qui menys ha tingut l'oportunitat de madurar. I de començar a moure les fitxes.

Apart de la treva a la clandestinitat inevitable de la fàbrica nova, forçada fins a un màxim de 15 anys, qui més qui menys ha tingut oportunitat de reflexionar sobre la qüestió de base que mai he deixat de criticar: ficar en el mateix sac la masia de Can Derrocada.

Amb les noves directrius del POUM ja no hi ha "material d'intercanvi" per a què la masia passi a ser de titularitat municipal. I francament, ara per ara això és un respir, doncs l'escenari a mig termini era tenir una masia cada cop més enrunada, d'habilitació impossible per a la teranyinada hisenda municipal.

No s'hauria doncs d'insistir en la masia de Can Derrocada, que només ha tingut valor per als seus propietaris quan l'Ajuntament se l'ha volgut fer seva. Caurà pel seu propi pes quan la fruita, d'aquí a uns anys, estigui prou madura, i així s'allibera la pressió per a la cessió de l'immoble. Aquest és un projecte per a la Diputació, no per a l'Ajuntament.

A l'hora, aquest alivi hauria de propiciar la recuperació del Parc de Llevant com a projecte vertebrador.

I pel que fa a la fàbrica, aquesta no podrà estar al municipi: la Generalitat diu que no hi caben més indústries. Es parla d'emplaçaments alternatius, però no és hora ara de comentar-los. El que si que estic segur que no ens haurem d'esperar 15 anys per veure la deslocalització de la fàbrica: potser ja estarà fora del nucli d'aqui a uns cinc anys.

Aquestes són doncs per a mi les claus per a la reforma del Conveni Picart:

- Dessestiment d'obtenir la masia de Can Derrocada (potser no així pels solars adjacents).

- Reducció de la densificació exagerada de l'esplanada de Can Derrocada, tant de bó recuperant així el Parc de Llevant.

- Deslocalització de la fàbrica fora del municipi.

- Probable deslocalització a partir de cinc anys.

I entremig cap projecte per al singular immoble de la Zona Esportiva de Can Derrocada, que acompanyarà la seva àvia en la degradació i la vergonya. Tot i sent una excel.lent opció com equipament públic per al decenni en què estem.

Aquesta és la meva aposta, agoserada, com totes les què es fan en públic, però si hom ho pensa bé, amb el cap, així poden encaixar-se totes les peces, i no en veig cap altre.

ERC es presenta "Reagrupat" a Sant Pere de Vilamajor

El grup municipal d'ERC s'ha posat les piles i, ha aprofitat en renovar totalment el seu espai a la xarxa, per preserntar-nos els seus candidats.

Com es podia esperar desprè dels moviments fets a Sant Antoni i a d'altres municipis, estrena aquestes eleccions acompanyat del nou partit sorgit a Sant Pere: Reagrupament.

En Joan Garcia Medrano, activista ciutadà com hi ha pocs, després de refundar l'AVSPV i treballar activament per la Plataforma per la Independència, ha esdevingut el cap de llista per la nova agrupació de Reagrupament a Sant Pere de Vilamajor, en assumir l'Ignasi Planas responsabilitats a la capital nacional.

Acompanya Joan Bruguera, que després de retornar a l'arena política de la seva agrupació, ara torna a encapçalar la llista d'ERC.

La Penya dels Joans, donaran joc a aquesta comtesa electoral com a segona agrupació més solvent. Cal que en Llesuy i tot el grup de CiU es possin les pil.les, doncs els "play-off" de les eleccions els jugaran aquests dos equips.

ISP es fa fort a Faldes

Havent aconseguit l'adhessió dels nuclimilitants, que esperen la presentació -o no- de Reagrupament al nucli, l'ISP es concentra en el seu feu natural: Les Faldes.

Faran del POUM i del dèficit financer del municipi (un dels menys endeutats de Catalunya), la seva pedra electoral, a la què l'alfil no deixarà de sumar-se, mancat d'imaginació com està.

Falta de visió...

Qualsevol excusa és bona per posar a parir el govern que no han sabut conservar... Boabdil el Chico, davant els Catòlics Reis va sentir: "No llores como una mujer lo que no has sabido defender como un hombre".

No m'amago de manifestar-me en contra. Des d'un altre veïnat (barris seran els que ho vulguin ser) he lluitat per implorar seny, i ningú -és habitual- m'ha fet ni el més mínim cas. Tothom campa pel seu feu, sense cap visió de conjunt.

Lluita perduda: qui vulgui una "torreta" en parcel.la de 400 ó 800, ha de pagar com cal: no es poden donar duros a quatre pessetes a no ser que siguis Santiagio Rusinyol. Però d'això no se'n parla. D'això res a parlar. Sacril.legi: no hem arribat a Sant Pere per pagar més que a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Que el POUM està mal fet, no em cansaré de repetir-ho, sense que per això doni la raó als funcionaristripartits que se l'agafen amb paper de fumar i "googlemaps". Està bé que qui ho vulgui prengui ales d'on no en té per volar en la cerca d'algun vot cara a les pròximes eleccions. L'hemeroteca, la memòria, només la veu qui vol.

L'ISP ha de buscar en la parròquia vots de sota les pedres, doncs es creu alternativa. Està bé. Però Esquerra faria molt malament, pels valors que representa, més enllà de discutir per quatre pisets, d'alinear-se amb segons qui.

Manca projecte per al nostre poble, indubtablement, doncs a la contra només hi ha travessía pel desert.

Espero ansiòs les extraordinàries propostes per a aquestes eleccions.

Campanes electorals: l'hora de l'Angelus

Quan era més jove, a moltes emissores de ràdio, a les 12 del migdia tocaven l'Àngelus.

Diu la litùrgia:

El Ángel del Señor anunció a María
y concibió por obra y gracia del Espíritu Santo.

He aquí la esclava del Señor,
hágase en mí según tu palabra.

Y la Palabra se hizo carne
y acampó entre nosotros.

No hi ha dubte: s'annuncia la encarnació d'un nou govern municipal.

El cens electoral de Sant Pere de Vilamajor ha augmentat en aquests quatre anys d'unes 350 persones amb dret a vot, ni més ni menys que un 12,5%, és a dir una octava part més.

El darrer govern, malgrat que ha estat un "culebrot" de regidories amunt i avall, amors i desamors, ens ha posat, deu anys més tard, en el segle XXI. Les campanes de bona part de l'oposició estan mudes, i les què parlen ens retrocedeixen als anys 70's.

El panorama ha canviat.

Mal s'ha paït en molts fronts que un nouvingut de la perifèria, eixerebrat com hi ha pocs, i entregat al seu poble com hi ha pocs, hagi agafat el volant d'un vehicle que anava al no-res. Tothom s'apunta, ara, al carro de criticar allò que s'ha fet, i molts pocs a allò que no s'ha fet. Però el volant ha estat ferm, i de progrès.

No amagaré, no ho ho he fet mai, la meva admiració per tot el que s'ha fet en aquests quatre anys, quina llista és llarga i que convé refer si es vol. Tampoc m'estaré, com no m'he estat, de posar l'accent en tot allò que no m'ha semblat bé. Les campanes de l'Àngelus toquen per a tothom. Campanes que han de repicar ben aprop de les oïdes d'ERC, disposat a molt menys abans i per al no res a l'hora de la veritat: ja s'ha vacunat i confio en què es posin en  el lloc on mai haguessin hagut de deixar d'estar.

On tenim els grups polítics en aquest tret de sortida electoral? En anglès direm "missing". Estan retraiguts agafant forces? Qui ho sap.

Pel que fa a les "marques" conegudes, PSC ha canviat de tàctica i ha posat al front un sens dubte batallador però de difícil reconeixement fora de la seva parròquia.

CiU, omnipresent, aplega els fronts tradicionals i en definitiva respón a allò que s'espera d'una agrupació diversa i més o menys aglutinada que té un projecte de païs, i de poble.

PP, no existeix, ni té campanes a tocar més enllà de la rèplica dels seus mentors.

ERC, desbordat en les seves contradiccions ha acabat representant el sector reaccionari. Llàstima. Ja ho he dit, l'alfil hagués hagut d'estar al costat del rei en aquesta partida d'escacs. I potser tornarà a estar amb el cavall.

Però Sant Pere de Vilamajor té personalitat pròpia, i aplega altres inquietuds difícils d'etiquetar, posant la "G" uns per sobre dels altres. Poders fàctics nucli-perifèria G-ISP, masia-contra-torreta. Tenen la paraula per recaptar els vots en les puntes, àmplies, de la campana de Gauss sociològica, psicodèlica, del nostre municipi.

Veurem aviat programes electorals que ningú llegirà i molts menys intepretaran. Paraules que als mortals ens semblen només focs d'encenalls per donar coherència a una o altre opció.

Mai una crida a l'Àngelus ha estat tant oberta, tant desconcertant...

Tinc clara una cosa, però, que la diàspora d'alternatives obligarà a pactes. I que la connivència nuclimilitant amb la nova perifèria podria fer pujar l'ISP fins a dos.

Però si el GISP renova les seves expectatives, serà bon company de viatge d'un CiU que ha de pujar. Aquesta és una aposta, un govern de tradició amb un govern tradicional: la comunió perfecte per a l'hora de l'Angelus: 4+2=6. I com sia que l'únic sentit dels altres -menys dos- serà voler participar del govern, un o dos més s'hi apuntaran més tard.

Toquen campanes de noves fraccions. Contrarrellotge d'un campanar que quan fa falta unió per enfrontar la molt difícil legislatura, tothom escampa per si sòna la flauta.

Difícil  escenari davant del qual em permeto equivocar-me. No m'ho tingueu en compte.

121 cases esperen comprador a Sant Pere de Vilamajor i 191 a Sant Antoni

Quelcom està passant quant, com menys, 113 cases esperen comprador i 8 esperen llogater al nostre municipi. A preus mitjos que ronden la desmesurada xifra de 400.000 Euros. 800 de lloguer.

A Sant Antoni són 191 les cases en venda o lloguer, a un preu mig de 220.000 Euros. 650 si són de lloguer.

Aqui les podeu consultar totes les de Sant Pere...

I totes les de Sant Antoni...

Els preus encara han de baixar entre un 20% i un 43%. No tingueu pressa. I en qualsevol cas, a Sant Antoni més barates.

Destaquem, pel seu interès, una estructura de 4 pisos a Can Derrocada, en un pendent del 30%, pel mòdic preu de 50.000.000 Ptes., amb llicència caducada i actualment il.legalitzable. Tot un xollo:

Terratinents que no fan poble

No ha estat una bona notícia que el POUM hagi de subsanar un grapat de deficiències tècniques revelades per uns funcionaris que no han passat del "GoogleMaps" per conèixer la realitat del nostre municipi. Funcionaris que només saben d'urbanisme el què diuen els articulats de les normes, reglamentistes tecnòcrates que no saben passar del planell quan decideixen el futur econòmic i social dels municipis, que resten obligats a passar pel cedaç de tanta incompetència.

Sia com sia, per molt que ho han intentat, enviant al pou d'acords amb Sant Antoni de Vilamajor temes candents que afecten al futur urbanístic del nostre municipi, aquests cartesians ineptes no han desvirtuat l'essència del POUM, quin pilar inel.ludible és l'augment de la dimensió del poblet de 1.000 habitants que forma el nostre nucli principal i voltants.

Revisant les estadístiques de transaccions immobiliàries de l'any passat, que juntament amb el balanç estadístic de la construcció a Vilamajor publicaré aviat a Anàlisi Socio-Econòmica de Vilamajor, he comprovat amb els números alló que resulta evident: no tenim res a fer, res a pelar en aquesta dècada.

Observant com l'any 2010 es van acabar a Sant Antoni 55 habitatges per només 9 a sant Pere, es van atorgar 102 cèdules d'habitabilitat a Sant Antoni per només 25 a sant Pere, i tenint en compte que la major part dels habitatges de Sant Pere són unifamiliars on el mateix destinatari fa de promotor, resulta que a Sant Pere s'han venut només 5 habitatges nous per 24 a Sant Antoni.

Tot plegat, el mercat immobiliari de Sant Pere de Vilamajor ha estat només 1/4 part del de Sant Antoni, quan la població és 2/3 parts de la de Sant Antoni.

Sant Pere, llevat de tres promocions immobiliàries al centre, no va aprofitar els anys de boom immobiliari per refer el nucli principal. En el que portem de segle XXI, s'han acabat a Sant Antoni uns 650 habitatges plurifamiliars, per només 63 a Sant Pere de Vilamajor.

Les dades no permeten enganys quant a la competitivitat urbanística netre ambdós municipis, doncs en els tres darrers anys, anys de dura crisi immobiliària (i d'altres) s'han venut a Sant Antoni 113 habitatges nous, i a Sant Pere (tenint en compte també les cases unifamiliars), només se n'han venut 19.

Qe té de dolent Sant Pere de Vilamajor que només atrau a 1 de cada 9 famílies que es compren un habitatge nou a Vilamajor?

Que Sant Antoni de Vilamajor, amb un nucli principal de 3.000 habitants està més desenvolupat en tots els ordres que el petit nucli principal de 1.000 habitants de Sant Pere de Vilamajor, no és cap novetat. Que gràcies a això, Sant Antoni s'ha desenvolupat econòmicament, mentre Sant Pere és el municipi de Catalunya de la seva dimensió amb menys sostre d'establiments comerçials per càpita, no sembla tampoc importar a ningú.

A mi si.

Podem parlar del nou POUM, tant el del 2005 com el del 2008, però tots dos parteixen d'una planificació feta al 1987, que ja preveia, com no podia ser d'altra manera, l'acabament del nucli principal.

Han passat ja 23 anys d'aquesta normativa i no s'ha fet ni un sol edifici plurifamiliar en bloc sobre un solar buit del nucli principal.

Mentrestant, abundant en la disbauxa de la dispersió urbanística dels anys 70, se n'han fet un tip, els terratinents, de vendre parcel.les als barris. Enriquiment fàcil, per fascicles, d'uns pocs, a l'hora que s'egarrapava riquesa del municipi, condemnat a ser una Matadepera de pobre.

Tota la vida porten els solars del centre del nucli principal de Sant Pere de Vilamajor sense servir al propòsit -urbà- pel qual es van planificar, pels quals els mateixos propietaris, junts, ho van planificar ja fa un grapat d'anys. En tot aquest temps només han alliberat una mà de parcel.les per convertir anacròniques casetes en blocs de pisos.

En els propers anys el panorama continua sent descoratjador, doncs les úniques previsions és enderrocar dos o tres dels vells blocs de pisos del nucli per fer pisos nous, aprofitant l'alcada total que permet pujar una o dues plantes més de les què actualment hi ha en aquests edificis.

30 anys de planificació urbanística del nucli principal sense aprofitar.

Impensable en aquesta travesia pel desert de tres anys més, que els terratinents arrisquin ni un sol Euro en fer crèixer el poble. De promotors ja n'hi ha, ja, però els guanys -ho saben be els terratinents- són menors. Els números no els surten, i el risc, la visió del risc que té un terratinent, que és inversament proporcional a les hectàrees de propietat, peruga.

Mal negoci han aconseguit, doncs només 1 de cada 4 compradors potencials d'un pis al nucli principal de Sant Pere de Vilamajor poden fer-ho i  3 de cada 4 se'n van a Sant Antoni, doncs a Sant Pere no hi ha oferta i la que hi ha, per al què s'hi troba, fora de tota mida.

És curiós que els valors cadastrals de Sant Pere de Vilamajor no s'hagin revisat des de 1987.
És curiós com ningú parla d'aquest desfasament, ni de les conseqüències que té per l'Hisenda Municipal. Pacte de silenci que ni la proposta de Govern més agoserada trencarà en les properes eleccions, per assenyada que sigui.

Tinc molt clar el què faria si estigués en la meva ma decidir-ho: apujar fins de l'ordre de 5 €/any per m2 sostre edificable, l'impost de Béns Immobles dels solars buits del nostre municipi. Com menys, els terratinents compensarien amb diners al poble d'alló que tenen segrestat en pos d'un "bon negoci". 1 milió d'euros cada any que servirien per paliar la manca de confort de tots plegats.